El col·leccionista de vies: 2016-01-10

dimarts, 12 de gener del 2016

Via DEL BUEN AMIGO, al Gorro Mariner. Montserrat

Diumenge 10 de gener de 2016

Fa un parell d'anys, repetint la ja clàssica Sultains del Swing a la cara sud del Gorro Mariner, vaig veure un seguit de parabolts entre aquesta via i la oblidada Nina Hagen. Vaig buscar informació i no vaig trobar res fins que en la guia del Luichy, GORROS la vaig veure ressenyada. Podríem dir que es una via massa "encaixada" que busca una línia directa superant desploms entre l'espai lliure que queda entre aquestes dos vies. Un tant il·lògica per la col.locació d'algunes assegurances i sobre tot, per l'emplaçament de les reunions, segona, tercera i quarta, molt incòmodes i innecessariament penjades. A destacar, la bona qualitat de la roca i el seu equipament, encara que tota parabolada, ens tindrem que esforçar en el seu grau. La superació de les balmes es fa en Ae sense cap problema. Divertida via a la cara sud i amb poc compromís per gaudir d'una jornada rodona.

1r llarg: V+ i IV+, V- i IV+, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem la via a la vertical d'un parabolt i uns metres a l'esquerra de la Sultains del Swing. El primers metres ens em de posar les piles, passos fins fins arribar al parabolt. Superat el parabolt podem posar un friend petit entre dos còdols (si ho trobem). Tot seguit flanquegem a l'esquerra per continuar al poc de res verticalment fins arribar a la reunió a l'esquerra de la Sultains. Reunió molt incòmoda.

2n llarg: Ae, V+, i IV+, 6 parabolts i uns 15 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit cerquem el primer parabolt dels tres que hi han del petit Ae que trobem. La sortida de l'artificial es prou fina i si no ets molt llarg, no arribes al proper i s'ha de fer un pas de V+. Continuem en escalada difícil fin arribar a a la reunió, també en un indret del tot inadequat.

3r llarg: III, Ae, V, V+ i IV+ uns 7 parabolts en 25 metres
Seguim el tercer llarg superant un petit mur molt fàcil fins arribar caminant a una gran cornissa on ens dirigim a un altre desplom que el superem amb un parell o tres de passo d'Ae. La sortida es molt vertical però hi han un còdols fantàstics. Decreix la dificultat fins arribar a un altre ressalt. el superem i anirem ascendint en tendència a la dreta fins la reunió, totalment penjada. A l'esquerra està una gran repisa on es troba la reunió de la Sultains del Swing on no farem reunió.

4t llarg: V+, IV+, Ae, V+, IV i III uns 8 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió en vertical on superem n un tram de paret vertical i prou difícil fins que es fa mes suau. Lleugerament a la dreta trobem un altre ressalt prou desplomat i amb tres passos d'Ae el superem. La sortida es prou fina i de mica en mica i en tendència a la dreta pujarem amb més facilitat fins la reunió. Poder, per mi, el llarg més bonic de la via.

5è llarg: II, neta i uns 20 metres
Llarg de tràmit per arribar al cim d'aquesta bonica roca del macís de Montserrat.

Per baixar, desgrimprem una part de l'ultim llarg i ens dirigirem a la vessant Oest on després d'una vintena de metres trobarem una instal.lació de ràpel que ens portarà a les escales de Jacob.

Una via com d'altres d'aquesta regió de Montserrat, sense cap pretensió i de lògica dubtosa, però a la fi, una via per gaudir d'un solejat dia d'hivern amb uns companys molt "caxondus" i amb un ensurt inesperat, un petit vol de cinc metres d'un de nosaltres (es diu el pecat però no el pecador). Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: José Wa le ro, Ricard Rofes i Joan Prunera