diumenge, 18 de juny de 2017

Via FERNANDO LAJARÍN al Gorro Frigi

Diumenge 18 de juny de 2017
Molts anys fa que coneixia aquesta via de la cara oest del Gorro, però sempre hi passava de llarg. Burins vells, un tram molt vertical, a l'ombra i la veritat, mai m'habia fet el pes. Fins que el Ramir me la proposa per aquest diumenge. Es prou temptator amb aquestes calors que esta fent, poder fer una via tota l'estona a l'ombra, be s'ho val.
La via es restaurada ara i en el primer llarg podrem trobar un parabolt entre tres o quatre burins vells, mes o menys. He trobat prou correcte la restauració, no així el darrer llarg que al principi hi ha algun parabolt que no tindria que ser, però...
La via es entre la popular Òptima i la Pere Navalón, sent així la mateixa aproximació que aquestes on el primer burí vell, ens indicarà el camí a seguir. Via divertida en dies molt, molt, però que molt calorosos com avui i que el primer llarg, que si som prou valents, podrem forçar alguns passos en lliure, diuen que es 6a+.

1er llarg: V, V/A0 (6a+) i V, 14 expansions entre burins i parabolts en 30 metres
Encetem el llarg pujant per placa fina, vertical i un xic polida fins el primer i segon burí, després podem anant fent A0 i lliure segons les nostres posibilitats fins que la paret es torna un pel més amable i entrem en una còmoda reunió. Llarg molt maco per poder apurar-lo.

2on llarg: IV i 7 parabolts en 35 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta fen un arc ascendent. El llarg es un festival de còdols i així anirem escalant fins a mig llarg. En un punt continuem en vertical i amb la mateixa tònica de bona roca i grau amable fins arribar a un altre bon replà on muntarem la segona reunió. Llarg molt divertit.

3er llarg: III i II, un burí  i dos parabolts, un d'ells d'una reunió (?) en uns 30 metres
Sortim igualment per la dreta de la reunió i escalant amb molt poca dificultat a cercar un burí que costa veure'l. continuem ascendint vers la dreta fins que la dificultat baixa molt i passem per una reunió (?) i que la passem de llarg. Arribarem a sota d'un ressalt a l'esquerra d'una mena d'esperó tombat i molt trencat on podem veure una reunió de dos espits grans. Llarg molt fàcil.

Ara farem un canvi de reunió per que no podem catalogar com a llarg el que farem ara. Pugem per la dreta del ressalt per terreny mot fàcil i trencat i tot seguit pujarem per la canal que ens porta a la feixa característica i on van a parar unes quantes vies. Muntem la reunió en un bon arbre entre la via Òptima i la via Lo Tio Gos.

4t llarg: IV+ i IV, unes set expansions entre parabolts i burins en 30 metres
Sortim de la reunió fent un pas fi. Tenim un parabolt a metro i mig del terra que no se que fa aquí i continuem escalant pel característic esperó i amb molt bona roca fins arribar gaire be al cim de la roca. Podem muntar la reunió d'un bon arbre o d'uns parabolt de la via Òptima.

Per baixar del cim es el de sempre, un petit ràpel des de la cara sud per on va la via Normal i després un altre un pel mes llarg fins el peu de la canal de pujada.

La via m'ha sorprès força doncs no em feia ni "fu ni fa" però com tot, ho has de trobar per poden opinar i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Laura, Ramir Aparici i Joan Prunera
El primer llarg, ben vertical
Recuperant-lo com puc
El divertit segon llarg 
I el companys recuperant-lo 
No hem passat gens de calor, la tornada serà un altre història

dilluns, 12 de juny de 2017

Via CONXITA GARCÍA PÉREZ a la Roca de Sant Cugat

Dissabte 10 de juny de 2017
Un cop més visitem aquest laberint de roques i canals que es la regió de la Plantació per escalar vies pendents que tinc o tenim dels prolífics aperturistes que son els germans Masó. La via es curiosa per que comences per una agulla recolzada a la roca que els aperturistes vàrem pujar per primer cop i anomenant-la Patchword. L'escalada d'aquesta agulla no es gaire agradable, doncs la roca no es del tot agraïda i te poques obcions de protecció però passa tot el contrari en els altres llargs que son de roca fantàstica. Arribant al cim de l'agulleta tindrem que fer un petit ràpel de 8 metres per accedir a la roca pròpiament dita. El llarg més difícil es el segon, que tot essent 6a i V+, es pot passar en Ae. El darrer es una festa, vertical i amb còdols bons i cantelluts que faran les nostres delícies. Una via del tot recomanable amb el segell incomfonible dels germans Masó.

Per accedir a la roca podem anar pel Clot de la Mònica i pujant pel Torrent dels Llorers o des de Sant Joan passant per la cara Oest del Gorro Frigi i descendint pel Torrent dels Llorers fins un punt on podem veure la grandiosa cara Sud-Est de la roca i la seva agulla adossada i accedir al peu de via. Un hora ben bona d'aproximació. El retorn es un altre història.

1er llarg: IV i IV+, dos espits, un clau i una sabina en 30 metres
Comencem el primer llarg a la base de l'agulleta en tendència a la dreta fins assolir un clau no gaire fi. Tornem a l'esquerra a la vertical de l'aresta fins un espit i prosseguim en vertical sempre buscant la roca de més qualitat. Podem posar un friend petit en alguna llastra però no es gaire de fiar. la cosa es redreça i trobem un altre espit que ens assegura una progressió més segura i a prop del cim la roca es torna molt més dolenta i podem llaçar una bona sabina. continuem amb roca trencada i terrosa fin el cim de l'agulla on muntem la reunió de dos espits.

Ara fem un petit ràpel volat d'uns 8 metres fins el peu de la roca i en un arbre muntem reunió. Podem muntar un pont de roca a la dreta de l'arbre.

2on llarg: V, Ae/6a, V, V+/Ae i V, 7 espits i un clau en uns 25 metres
Comencem per paret vertical i no de gaire qualitat a cercar un espit que es força lluny. En el nostre cas farem passos combinats d'Ae i lliure força difícils pujant en vertical per fer un petit flanqueig a l'esquerra. Continuem en vertical seguin els espits amb la mateixa tònica que abans fins que abans d'arribar a la reunió fems uns darrers passos difícils per accedir a aquesta. Llarg curt però intens.

3er llarg: V+/A0e, V, IV+, III+, IV+, IV i III, 7 espits i una sabina en 30 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt no obligat per continuar per paret dreta i amb molt bons "cantos". En un punt va perdent dificultat i ens decantem a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta, ara per terreny molt fàcil però exposat fins un nou ressalt. El superem i de mica en mica anem perden dificultat fins accedir a una reunió  que tenim al terra força metres abans d'arribar al cim. Llarg mot divertit de fer. De la reunió al cim només ens queda remuntar uns deu metres caminat i ja serem al cim d'aquesta bonic roca.

Per baixar del cim, descendim uns metres ver el nord fins trobar una bona instal.lació amb cadenes i farem un ràpel d'una vintena de metres fins el coll de la roca i l'agulla Jaume Mata.

El retorn es tot una aventura si coneixes poc o desconeixes la selvàtica regió. Un cop acabat el ràpel pugem pel canto esquerra de l'agulla Jaume Mata fins una canal molt embrossada que baixa a l'esquerra. Un cop l'hem baixada arribem a un altre canal molt mes ample i la pugem fins que una paret ens barra el pas i continuem a la dreta per un altre canal mes estreta. Un cop al final seguirem un corriol a la dreta que ens porta a un petit coll entre la Doble i la Processó dels Monjos. Baixem i ja som a la canal del Llorers. Es un pel enrevessat però si fem cas del nostre "raro instinto del hombre blanco", ens en sortirem. També podríem baixar en ràpel des de la darrera reunió fins a peu de la primera reunió de la via.

Bona via i bona companyia, pels companys nova via i roca i per mi una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Laura, Ramir Aparici, Agustín Pérez i Joan Prunera


Començant la via pujant per l'agulla
La reunió a sota de l'agulla després del ràpel
Recuperant el segon llarg
El tercer i últim llarg
Els quatre al cim de la Roca de Sant Cugat

dimarts, 30 de maig de 2017

MAGICAL MYSTERY TOUR a la Roca de Sant Martí. Montserrat

Dissabte 27 de maig de 2017
Fa un parell de setmanes fen la via Canvi Climbàtic, havia una cordada fent la Magical Mystery Tour i em va picar la curiositat per fer aquesta via, també, de l'univers masonià i "enganyo" als companys per anar  aquest dissabte. La via, com de costum amb els germans Masó, es del tot "rebuscada", aprofitant contraforts dels voltant per construir un itinerari mes o menys adient. La via va superant contraforts que en si no tenen gaire al·licient, tal es el cas dels dos primer llargs, del tot prescindibles. No obstant, el quart i el cinquè, tenen més caràcter. La roca, en general, es de molt bona qualitat i els anclatges son els que ens tenen habituats aquests prolífics aperturistes, claus, espits i parabolts de 8mm, que pel meu gust, em refio més dels espits que d'aquest últims. Via de poc ambient però d'aventura garantida. Com sempre, el grau es el que em trobat, no el que indica la ressenya original...

Per accedir a la via es la mateixa aproximació que la seva veïna Canvi Climbàtic. Des de Collbató o la Vinya Nova fins l'explanada del Clot de la Mònica i seguirem el camí que porta a Sant Joan i que passarem per sota del Serrat de la Pastereta. Arribarem a un coll i davallem una estona fins arribar al Torrent dels Llorers seguint fites i un cop passem els graons metílics, al poc, arribarem a peu de via. Veurem picat a la roca "MMT" i els parabolts que ens indican el camí a seguir.

1er llarg: IV i III, 4 parabolts i 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret mes o menys vertical  seguint els parabolts que ens indicaran el camí a seguir fins que decau la dificultat in entrem en una feixa del bosc i muntem la reunió d'un arbre als peus d'un fort ressalt. Llarg divertit.

2on. llarg; A1e, IV, III i II, 3 parabolts i un clau en 40 metres
Comencem fent un remonage poc ortodoxa doncs farem servir un arbre i la roca de la paret per accedir al primer parabolt d'un curt Ae d'un parabolt i un clau. Sortim del Ae mes o menys fàcilment i continuem escalant amb molta facilitat fins un ressalt assegurat per una expansió. Seguim pujant per uns parell de contraforts molt fàcilment fins arribar a la feixa on farem la reunió de qualsevol arbre. Llarg sense cap mena d'alicient.

3er llarg: IV+, V, Ae/V i IV+, 3 parabolts i dos claus en 40 metres
Comencem a pujar per placa de molt bona roca però exposada doncs no trobarem un clau fins escalar uns de o dotze metres. Del clau flanquegem a la dreta amb passos difícils fins un parabolt, D'aquí en escalada molt vertical i dificil que ho combinarem amb passos de lliure i Ae fins fer la sortida en lliure i arribar al cim d'aquest contrafort. La reunió la farem d'un arbre. Cal dir que en l'ultim pas el companys que anava de primer ha fet un pas de ganxo... quina por! Per mi, el llarg més dificil de tota la via.

Ara farem un canvi de reunió. Caminem un metres a la dreta per camí planer fins tornar a fer reunió d'un arbre, als peus d'un vertical mur.

4t llarg: IV+, V, V/Ae i IV+, 9 parabolts en uns 35 metes
Comencem en vertical a cercar el parabolts en escalada dificil i fent un llarg flanqueig ascendent de gaire be tot el llarg. La roca es de primera, molt bona i cantelluda però vertical. En un punt es posa molt mes vertical on tindrem que continuar en vertical i superar un pas molt dificil ajudant-nos d'un estrep. superat això continuem flanquejant a la dreta uns metres mes fins arribar a la reunió als peus d'un diedre i un petit arbust. La reunió es de tant sols dos parabolts de 8mm. Llarg molt maco de fer.

5è llarg: V-, IV, IV+, Ae i IV+, 5 expansions i dos claus en 40 metres
Sortim de la reunió pujant pel diedre i de seguit passem a placa per la dreta i en vertical fins un arbre. Seguim per placa ver la dreta fins un ressalt assegurat per un espit. Fem un pas d'Ae i seguim en tendència la dreta fins la reunió de dos espits. Llarg maco.

6è llarg: III i II, un espit en uns 15 o 20 metres
Darrer llarg i de transcisió, molt fàcil però amb roca a controlar i reunió abans d'arribar al petit cim de la roca.

Un cop al cim pel descens només tenim que desgrimpar uns 15 metres fàcil fins el coll d'aquesta roca i la de Sant Cugat. Tot seguit baixarem per la canal que tenim a l'esquerra passant per la roca dels col.leccionistes fins arribar de nou a peu de via. Trobarem un ressalt d'uns 15 metres amb una corda fixa un pel vella (20 min)

Ha esta una bona escalada en el que algun llarg ens ha fet suar de valent i via i roca nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Primer llarg 
Recuperant el llarg 
Remonage entre el'arbre i la paret per cercar el primer parabolt 
L'exigent tyercer llarg 
El fantàstic quart llarg
Recuperant el quart llarg 
Arribant a la R4 
Començant el cinquè llarg
Sortint del diedre del cinquè llarg
El fàcil darrer llarg 
Ens ha fet suar aquesta via dels Masó!!!

dilluns, 22 de maig de 2017

Via AINA a la Paret del Davessó. Malanyeu

Dissabte 20 de maig de 2017
Aquesta via no es de les millors de la paret del Davesso, doncs es a la part esquerra i es la zona on hi ha més vegetació d'aquesta curiosa cinglera. No obstant, la via que ens hem decidit a fer, te el seu punt de via divertida. Es fàcil de localitzar doncs trobarem un parabolt amb una plaqueta de color blau a peu de via tot just pasant les vies Montse Curto i la de la Carla. La via resta tota equipada amb parabolts de 8 i 10 mm i ponts de roca encara en bon estat. Podem completar la protecció amb algun friend i tasco però no calen realment. També ens seran útils baques per llaçar arbrests. Bona via encara que es fa curta i si no fa molta calor com va ser el nostre cas, sempre podem fer un altre dels voltants.

1er llarg: II, IV+ i V, uns 5 parabolts i uns 4 ponts de roca en 40 metres
Comencem pujant per un rampa molt fàcil fins el primer pont de roca en un ressalt. El superem i continuem per placa típica  d'aquí, amb bons forats i presses per pinçar amb l dits. Seguim i fem un pas a l'esquerra per situar-nos en una bona placa vertical i un xic més difícils que al principi i amb tendència a la dreta la superem i arribarem caminant a la reunió en un còmode replà.

2on llarg: V, I, V/Ae i IV, uns tres parabolts i uns tres ponts de roca en 30 metres
Sortim vers la dreta i superarem una placa inclinada a la vora d'uns arbres. Un cop superada caminarem vers un altre placa mes llarga i vertical amb dos parabolts visibles al seu bell mig. Les males llengües diuen que es 6a i un V+ unes altres. Nosaltres ho hem fet en A0e. Un cop sortim de la placa arribem a un altre més senzilla protegida per dos ponts de roca i després fàcilment arribem a la reunió.

3er llarg: IV, I i V, uns 3 parabolts i tres ponts de roca en 20 metres
Sortim de la reunió per placa ver uns desploms amb uns ponts de roca visibles i amb escalada atlètica superem amb oposició una mena de diedre fins arribar a una placa. un cop a la placa la escalarem pel seu costat esquerra fins assolir el cim de la cinglera.

El descens el podem fer amb dos o tres ràpels depenen del que mes ens convingui doncs totes les reunions son rapelables. En el darrer ràpel tingueu en compte un arbre que hi ha al mig del llarg que facilment se'ns pot quedar enganxada la corda al recuperar-la.

L'entorn de la via no es l'ideal d'una paret amb ambient, tot i que curta, ens a agradat força i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
La ubicació de la via
Començant el primer llarg...
... i acabant-lo
El pas més dificil de la via soventat amb un pas d'A1e
El tercer i darrer llarg
La placa final del darrer llarg
Malanyeu es en un entorn idílic

dijous, 18 de maig de 2017

Via CANVI CLIMBÀTIC a la Presidenta. LA Plantacio. Montserrat

Diumenge 14 de maig de 2017

Aquesta via la vaig descobrir un cop que estàvem escalant la via INFINITI a l'agulla dels Col.leccionistes i la veritat, es que des de lluny, no em va fer gens el pes. Aquest cop en Ricard em proposa anar a fer-la i de seguit li dic que si, per que no? La via no te gens d'ambient i queda molt enclotada dins de la Canals dels Llorers però em va sorprendre la qualitat de la roca i sobre tot el segon i tercer llarg que els vàrem fruir de valent.

Per accedir  a la via podem anar des de Collbató o la Vinya Nova i un cop a l'explanada del Clot de la Mònica i seguirem el camí que porta a Sant Joan i que passarem per sota del Serrat de la Pastereta. Arribarem a un coll i davallem una estona fins arribar al Torrent dels Llorers seguint fites i un cop passem els graons metalics. al poc, arribarem a peu de via. Veurem picat a la roca "CC" i un pitó a un vuit metres del terra.

1er llarg: IV. III i II, un clau i dos espits en uns 40 metres
Comencem el llarg per paret ajaguda fins el primer clau. Seguim amb tendència a la dreta per roca un pel relliscosa però franca fins una sabina i tot segui en flanqueig ascendent fins un replà als peu d'un altre paret més vertical on trobarem la reunió de dos espits.

2on llarg: IV+, V i IV, nou espits i dos claus en uns 45 metres
De la reunió comencem a pujar en vertical per paret i roca molt franca i així anirem fent tot seguit els espits. En algun punt es posarà prou vertical. Quan arribem al darrer clau, farem un flanqueig a la dreta i entrarem en una plataforma amb arbres on muntarem la reunió dels més ferm. Llarg molt bonic de fer i amb roca molt bona.

3er llarg: V, IV+, V+ (A0e) i IV, sis espits i un pont de roca en mal estat en uns 25 metres
Ataquem el tercer llarg per paret vertical (espits visibles des de la reunió) i en escalada prou difícil anirem fent fin uns ressalt prou ferm. Un cop superat en lliure o en A0e anirem perdent dificultat fins arribar a un bon arbre on muntarem la reunió. Molt bon llarg i roca fantàstica, llàstima que es fa curt.

Ara farem un canvi de reunió anant caminant per la dreta a la base de la pròpia agulla de la Presidenta i en un bon arbre muntarem el canvi de reunió.

4t llarg: V, Ae (6a) i IV+, tres espits i un clau en uns 20 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per l'arbre de la reunió fins que ens veiem obligats a enganxar-nos a la paret a cercar el primer de tres espits. si ho fem en lliure pot sortir un bon 6a i pels que no fem aquest grau tirarem d'A0 o ens ajudarem amb un estrep. De totes maneres la roca es molt bona. arribant a un clau la dificultat decau i arribarem a una sabina on trobarem unes bagues i un maion on muntarem la reunió que també farem servir pel ràpel de baixada.

Només tenim que remuntar des de la reunió, uns cinc metres per assolir el cim d'aquesta agulla. Per cert, un cim molt esmicolat i trencat, compte a la baixada per accedir al ràpel.

el descens com dic, es un ràpel d'uns 15 o 20 metres i tot seguit baixarem per la canal que tenim davant nostre en el mateix sentit de la via que hem escalat i en poc més d'un quart d'hora ja serem un altre cop a peu de via.

Bona via encara que molt poc ambient però de roca immillorable i via i roca nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El primer llarg
El bonic segon llarg
El curt però intens tercer llarg
El darrer llarg 
Cim i via nova pel dos!

dimecres, 10 de maig de 2017

Via ACROMION a la Magdalena Superior. Montserrat

Dissabte 6 de maig de 2017

Aquesta via la vaig fer el desembre de 2008 al poc que la havien equipat i des de llavors no havia tornat. La via que ens ocupa aquest cop no te cap misteri. Assegurada fregant... no, millor soprepasan l'excés ens portarà a fer una escalada de grau senzill i amb un cert ambient i que si anem forts amb grau (6b) la farem tota en lliure. Si no es el cas, tirarem d'estreps que també es divertit, doncs els passos no estan tant a prop com voldríem i tot això concentrat en el segon llarg.

Per accedir en aquesta vessant de la Magdalena Superior podem anar per dos llocs diferents, un pot ser per la canal que puja al coll del Gorro Frigi i la Mateixa Magdalena i tot seguit, davallar fins arribar a la vessant sud de la roca o be, per les escales d'en Jacob fins a la ermita de Santa Magdalena i un cop arribem al coll entre l'Ullal i la Magdalena Superior, davallem per una estreta canal i abans d'arribar a la base de la roca, per la dreta arribarem on es troba la via en una petita clariana.

1er llarg: III, 5 parabolts en uns 30 metres
Comencem el primer llarg en vertical per seguir lleugerament a l'esquerra fins arribar a la reunió bastants metres per sota d'un gran sostre. Llarg fàcil i de generosos còdols.

2on llarg: IV, V Ae, V i IV, 14 parabolts (+ ó -) en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió en flanqueig ascendent fins l'extrem d'un vertical esperó que el superarem amb escalada artificial fins que podrem sortir en lliure i accedir a la reunió. Llarg divertit i amb ambient.

3er llarg: IV, IV+, IV i III, 9 parabolts en uns 30 metres
Sortim en vertical per paret de generosos còdols fins un ressalt i amb tendència a l'esquerra el superarem i de mica en mica i fàcilment arribarem al avant cim de la Magdalena Superior amb una reunió al terra i amb anelles. Llarg bonic.

4t llarg: III, IV i III, 4 parabolts en uns 25 metres
De la reunió ens dirigim a la evident canal i des-grimpem una mica fins situar-nos davant de la paret (la via normal la tenim mes a la dreta) que ascendim en vertical i amb tendència a l'esquerra fins un ressalt i un cop superat arribarem a la reunió uns metres per sota del cim de la roca.

D'aquesta reunió i uns metres a la dreta trobarem el ràpel per el descens que es podrem fer, si volem am un sol i d'una cinquantena de metres per la via normal.

Escalada realitzada per: Enedina Pérez, Agustin Pérez i Joan Prunera

Entran a la primera reunió
Assegurant al company en el segon llarg
L'Ae del segon llarg
REcuperant el segon llarg
Començant el tercer llarg
Arribant a la tercera reunió
El darrer llarg
Dia fret i ventos

dimecres, 3 de maig de 2017

Via BETELGEUSE a les Moles del Don. Estrets d'Arnes

Diumenge 30 d'abril de 2017
Per a mi, anar a escalar als Estrets d'Arnes es sempre motiu de festa, es un lloc que em fascina. He fet poques vies a les Moles del Don, tant sols la Ítaca i la Tintin a les Moles, que la he repetit un munt de cops, fins hi tot en nocturna. En cambi a les Gronses, si que he fet moltes vies que son de grau més moderat (algunes). L'últim cop que vaig ser, des de la primera reunió de la Tintin, vaig veure a l'esquerra, tot una sèrie de parabolts lluents i em vaig proposar que miraria d'anar-hi el proper cop que vingues. El problema, per ami, d'aquest sector dret de les Moles del don, es que hi ha poc informació, o molta segons opinions, però no gens clara. tot un garbuix de vies que es creuen unes amb altres, equipades, se'n se equipar o re-equipades, fan dubtar d'un recorregut fiable. El cas es que a peu de via ens vàrem decantar per la via Betelgeuse refiant-nos de la fotocopia d'una pàgina d'una guia extreta d'un blog, bastant austera, per cert, i entre les explicacions d'una cordada de davant nostre i el meu olfacte, crec que la vàrem encertar en tot.
La via, equipada els 90', ara es re-equipada amb parabolts inox fins on acaba i tant sols necessitarem 10 cintes i si anem un pel justets, un estrep ens anirà be. La via son dos llargs i vàrem allargar-la per l'esquerra sortint per la via Àngel de Cuero. Del tot recomanable ens sorprendrà, doncs des de les reunions, els llargs semblen més fàcils del que en realitat son.

Per accedir a la paret podem anar des Horta de Sant Joan i prenen la carretera que va de Tortosa a Vall-de-roures i tot sortint del poble a l'esquerra tenim un desviament d'una pista asfaltada que ens portarà al parquing del riu dels Estrets. Tot molt ben indicat. Un cop deixe3m el vehicle prenem el camí dels Estrets i en vint minuts estarem davant mateix de l'extrem dret de les Moles del Don. Travessem el riu i remuntem un corriol amb fites que en porta a peu de la paret. En una clariana del bosc a uns 10 metres a l'esquerra de la Tintin, comença la nostre via. Parabolt inox ben visible a tres metres del terra.

1er llarg: V, IV, IV+, IV i V, 5 parabolts en uns 30 metres
Comencem per l'esquerra fent un curt flanqueig a la dreta fins xapar el primer parabolt. Pas curiós i fi. Seguim en tendència a la dreta per placa i superant algun ressalt, fins que uns metres abans d'arribar a la reunió tenim un pas força difícil i obligar i un pel compromès. El superem i flanquegem a la dreta on tenim la reunió prou còmoda.

2on llarg: V, V+, V, IV+ i IV, uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Encetem el llarg per l'esquerra col·locant-nos damunt d'una cornisa i fent un pas de flanc difícil. Continuem en vertical i molt dret fins arribar a una petita cornisa on trobem una placa fina i vertical. Un cop superada, continuem superant petits ressalts verticals tant a dreta com a esquerra fins arribar, ja més "humanament" a la còmoda reunió.

3er llarg: (Ángel de Cuero): III, IV+, V i IV, 1 parabolt i dos espits en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra amb escalada fàcil i fent un llarg flanqueig ascendent fins donar la volta per sota al característic desplom. fem un curiós flanqueig per placa inclinada i molt llisa assegurada per dos espits fins arribar a l'altre banda on muntem una còmoda reunió en una cran cornisa.

4t llarg: IV, III i V, un espit,una reunió i un parabolt en uns 40 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra de la gran llastra i pugem en escalada fàcil fins un espit. Seguim ara flanquejant en ascendent i trobem una reunió antiga de dos parabolts. Continuem fen flanqueig en ascendent fins un punt on els desplom cimer es mes fàcil. Trobarem un parabolt inox nou per superar l'últim pas i que ens farà suar de valen doncs es un pas compromès i exposat però amb calma el podem resoldre i un metres mes amunt i a l'esquerra d'un arbust trobarem la reunió amb dos químics.

Pel descens prenem un camí amb fites prou marcat que ens portarà a una canal. Al final d'aquesta, trobarem una equitació amb cables i escalons a manera de ferrada i un cop a baix, remuntarem un corriol que ens durà un altre cop a peu de les vies. 20 minuts de descens.

Una via prou distreta i que ens farà escalar de valent tot i el seu bon equipament. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera
La paret que escalarem
El primer llarg, amb sorpresa final
Recuperant el primer llarg
Començant el segon llarg
Vertical però amb bons còdols...

...segueix molt vertical

l'Agus recuperant el segon llarg
Arribant a la segona reunió 
Començant el tercer llarg
La "Ene" en el tercer llarg
Es fàcil el tercer llarg...
...però amb sorpresa final, també 
El darrer llarg, que també te sorpresa final
Els companys en el darrer llarg
Ens ha sorprès gratament la via

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.