dilluns, 18 de setembre de 2017

ECLIPSI DE MAR a la Peluda 21 anys després. Les Agulles de Montserrat

Diumenge 27 d'agost de 2017

La via Eclipsi de Mar es un curt itinerari obert a principis dels anys 90. La via son dos llargs equipats amb material que comença, no, mes ben dit, ja es molt vell i que solca la cara sur-oest de la petita agulla de la Peluda. Te un primer llarg molt ombrívol i de presa petita i un segon llarg amb un tram desplomat i seguint per la fàcil aresta brucs. via sense masses pretencions, ideal per combinar-la amb d'altres del voltant.

Aquest diumenge estic un pel penjat doncs no he trobat gent per escalar, hi ha molta gent de vacances i m'he comunicat am el Jordi Font, un company que ens vàrem conèixer l'any 1984 a Riglos, ell tenia setze anys i jo vint i quatre i els seus companys el vàrem deixar penjat i es va afegir amb nosaltres per escalat la via Pany-Haus. des de les hores ens aviem trobat per Montserrat i altres indrets i sempre habiem dit de quedar per escalar plegat i després de trenta tres anys ho hem fet. També vindrà amb companys que escala a sovint i serem una bona colla. Com que no tenim res pensat i ningú es decideix per res, els comento aquesta via de la Peluda que cap a d'ells a fet i els sembla be.

Per accedir a la via prenem el camí que puja fins el pas de les Portelles i remuntem camí i canal en direcció nord on es troba la corda fixa entre la pròpia agulla i els Merlets i que puja a la part més alta d'Agulles. A l'esquerra de la canal on hi ha la corda, comença la nostra via.

1er llarg: IV i IV+, 5 espits i uns 25 meres
Ens enfilem per la paret un tant humida a cercar la primera assegurança i anirem fent amb dificultat mes o menys moderada fins arribar a un gran còdol a sota un fort desplom i a sobre d'ell, muntarem la reunió.

2on llarg: IV, Ae (dos passos), IV+, III i II, 3 espits i un burí en uns 35 metres
Sortim de la reunió lleugerament per l'esquerra a cercar la primera expansió (molt vella) del desplom. Segons la guia nova d'Agulles es 6a, cap semblança amb la realitat es pura "coincidència". Farem dos passos d'Ae i sortim en lliure amb bons còdols i de seguit perdem dificultat i seguim pel fil de l'aresta Brucs fins el cim de l'agulla.

Un cop al cim tenim unes vistes esplèndides de la muralla oest d'Agulles. Esperem a tot els companys que venen al darrera i un em un curt ràpel per la cara est que ens deixarà a a peu de via de l'aresta Brucs de la nostre agulla.

Per aprofitar el dia ens dirigim a l'Aresta Brucs de el Mirador de la Miranda que tampoc l'han fet. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2014/03/les-momietes-agulla-mare-i-lagla-vies.html

Escalada realitzada per: Jordi Font i Joan Prunera (Montse, Xacó i Xavi Diez)
Començant el primer llarg 
Superant el desplom del segon llarg
Tot reunits al cim de l'agulla

divendres, 18 d’agost de 2017

Cresta del Mercadal Inferior. Serra de Queralt. El Berguedà

Dimarts 15 d'agost de 2017
Fa relativament poc, tornant d'escalar la via MossenTronxo i baixant pel camí de descens, vaig veure unes cingleres prou cridaneres, el Mercadal Inferior i el Mercadal Superior.En van explicar que el Mercadal Inferior era una cresta molt assequible de tres o quatre llargs i equipada. Orientada a l'oest es una bona opció per una matinal estiuenca. La via no te cap misteri, a deu minuts de l'estacionament i un quart d'hora de retorn ens permetrà fer una escalada divertida, i completament assegurada amb parabolts. Només haurem d'anar amb molta cura progressant per la cresta, doncs la roca es més descomposta del que aparentment sembla i tindrem que tastar be les preses abans de fiançar-nos d'elles.
Venint per la C-16 i deixant enrere Berga, prenem la carretera que porta als Rasos de Peguera i la seguirem fins arribar a l'estacionament de l'area de la Font Negra que trobarem a l'esquerra. El camí es molt evident doncs la cresta es ben visible. Travessem la carretera i prenem un camí per dins dels bosc. En un punt donat, deixarem el camí principal i pujarem per un corriol a la dreta que amb diferents giravolts ens durà a la base de la cresta. Son 10 minuts d'aproximació.
Nosaltres hem començat la cresta un xic més amunt, per la paret sud que es plena de vies esportives i això es el que ens ha despistat, però tot i així hem aprofitat tres parabolts d'una via esportiva i de seguit em pujat pel fil de la cresta.
1er llarg: IV, 8 parabolts, (els tres primers son d'una via esportiva) i uns 30 metres
Comencem a la base de la paret a la dreta de la pròpia cresta i arribant al tercer parabolt entrem per l'esquerra a la base de la cresta on ja no toca el sol. Prosseguim en vertical amb bon canto i amb cura d'on en agafem i seguim fins que la cresta per verticalitat i en un arbust prou ferm muntem la reunió.
2on llarg: I i II, neta i uns 25 metres
Aquest llarg practicament es caminant i podríem dir que es un canvi de reunió. Tants sols escalarem uns metres per presta per assolir la reunió en una cornisa a l'esquerra de la cresta on trobarem dos parabolts.
3er llarg: IV, IV+, IV i III i uns 35 metres
Comencem per l'esquerra i seguim cresta a munt per terreny vertical i un xic descompost fins arribar a un arbust en una mena de replà. Aquí ve la part més difícil de la via. tot i que es molt forçat, doncs els dos parbolts no segueixen la línia clara de la cresta farem un parell de passos força curiosos per retornar un altre cop a la línia de la cresta. Quan aquesta va perdent verticalitat, muntarem la reunió d'uns espits amb cadena que deu ser d'una via esportiva.
4t llarg: I i II, neta i uns 40 o 50 metres
Ara seguirem crestejant fàcilment amb un pas un xic aeri que ens durà al cim de la cresta. Aquest llarg el podem fer amb dos segons el que creiem necessari.
Un cop al cim seguirem caminat a l'extrem final de la cresta on trobarem el ràpel muntat amb un parell de ponts de roca i una munió de cordinos. El ràpel es de escassament 15 metres però podem baixar fins els 30 metres i després molt fàcilment desgrimpar fins el camí que hi ha entre les dos roques. Llavors, seguirem camí mes o menys marcat, per la vessant nord de la roca fins, gaire be arribar a peu de via. Després seguirem el camí que hem fet de pujada fin l'estacionament de la Font Negra.
Via senzilla, evident, molt (massa) assegurada i amb roca a controlar però molt divertida i una més per la "cole"
Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera,
La cresta des de la Font Negra
El peu de via desde la primera reunió 
A mitja cresta
La part més deifícil de la cresta 
Part final del tram més difícil
La cresta cimera
Part bes esmolada de la cresta
El cim de la cresta

dimarts, 15 d’agost de 2017

Via ANTIPARQUES al Pic de la Solana de Llauset

Dissabte 12 d'agost de 2017

Fa un mes que vaig venir a escalar en questa paret del Pic de la Solana de Llauset i vaig quedar encantat, tant per l'ambient que es respira com pel paisatge. Donat el cas que te una curta aproximació per ser Pirineus, fa que sigui una bona "llaminadura" per escalar en granit. La via que hem escollit es la ANTIPARQUES, Una via semi-equiada amb parabolts i que podrem completar la protecció amb forces assegurances flotants. La roca es la dels Pirineus, granit prou compacte però que tindrem que vigilar amb cura on ens agafem. També trobarem alguns llargs amb líquens secs, que son un tant emprenyadors, però la via be s'ho val.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Angliós. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar (fites). Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença molt a prop d'aquesta tartera per on hem baixat. Tindrem que remuntar uns metres per pedres i herba fins una placa tomada amb moltes fissures (fita) on comença el primer llarg.

1er llarg: IV, III, IV+ i III+, cinc parabolts i uns 50 metres
Comencem el llarg pujant per una placa tombada amb fissures i un cop al final d'aquesta seguim en direcció un diedre molt marcat. Al començament del diedre, passem d'ell i seguim per placa vertical a la nostre dreta i amb passos fins la superem. ara estem al fil d'un marcat esperó que l'escalarem fins el final fins arribar a la reunió de dos parabolts. Compte amb a quest darrer tram, hi ha molt de líquens sec en la roca, que ens farà patinar de valent.

Tot seguit farem un canvi de reunió pujant per l'herba de la feixa fins la base d'un altre diedre i amb una placa molt caracteristica. La reunió només te un parabolt però estem a peu pla.

2on llarg: IV, IV+ i V, tres parabolts i uns 50 metres
Sortim de la reunió pujant per un diedre tombat fins un ressalt que sembla més difícil del que es. Un cop superat, entrem de ple en una gran placa d'adherència en que tres parabolts ens marquen el camí a seguir fent ziga-zagues. Al final de la placa uns desplom ens barren el pas i es just assota que muntem la reunió de dos parabolts. La reunió es molt penjada.

3er llarg: V, IV, V, IV i III, cinc parabolts i uns 50 metres
Flanquegem a la dreta per sota dels desploms a cercar un ressalt. Un cop superat, escalem fàcilment pel fil d'un marcat esperó. De cop l'esperó es fa molt esmolat i progressem amb les mans al fil i els peus a la placa. Compte amb els líquens. Amb passos difícils seguim fins que tindrem que escalar un placa per la dreta i tot seguit, ja per terreny fàcil arriarem a un nínxol al peu d'un diedre curt i vertical on podrem muntar la reunió de dos parabolts

4t llarg: V i III neta d'assegurances i uns 45 metres
Comencem a escalar en diedre i de seguit progressem amb tècnica de bavaresa per superar aquest curt tram però prou difícil i vertical. Podrem emplaçar assegurances en la bavaresa. Un cop superat, seguim per blocs fàcils però un xic descompost fins arribar a una cornisa d'herba on muntarem la reunió de dos parabolts.

5è llarg: III; IV i II+, neta d'assegurances i uns 55 metres
Davant nostre tenim un altre placa immensa però més fàcil que la del segon llarg. Pugem per blocs mes o menys estables fins arribar a la placa que la ralla una fissura de baix a dalt. Pugem per la placa fins els final i seguim per cresta que ens durà practicament a una de les puntes de la llarga cresta del pic.

Ara només tindrem que grimpar uns metres fins la punta del cim i ja serem al final de la via

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Bona escalada, bona companyia i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera
Sortim del parquing a les set del matí amb les primeres llums.
Fent l'aproximació des de la presa de Llauset
El segon llarg
La placa dels segon llarg
La reunió penjada del segon llarg
Recuperant el tercer llarg
Recuperant el quart llarg
La placa del darrer llarg
Els llacs d'Angliós i els Bessiberri de fons
Nova via per la "cole"

diumenge, 23 de juliol de 2017

Via NORMAL a l'Agullola de Rupit, deu anys després. Collsacabra

Dissabte 22 de juliol de 2017

Va ser cap el novembre de 1973 que en una excursió amb el "cole", vàrem anar al poble de Rupit i dinant al cap de munt del Salt de Sallent, vaig observar una roca separada de la cinglera que tenia al davant. Tenia una creu en el seu cim i això em va picar la curiositat i com era habitual en mi i les meves "ideas de bombero" com deia la meva mare, vaig preguntar als mestres d'anar-hi a pujar aquella roca encisadora. No cal dir que ningú em va fer cas. Passats els anys i amb aquesta febre inexplicable de lluitar en contra de la llei de la gravetat que tenim uns quants, en Joaquim Llòria i jo ens vàrem proposar escalar el misteriós monòlit ara fa deu anys. No havia gaire informació o no la vem saber trobar sobre aquesta escalada i cercant una mica d'aqui i d'allà, l'abril de 2007 la vem escalar. Deu anys despres em proposo tornar-la a escalar amb l'amic Viçens.

L'escalada d'aquest monòlit, no es en si una escalada de dificultat, però si com a entorn salvatge i feréstec en un indret, que un cop ets a  dalt, convida a reposar i meditar amb el que ens envolta.

La via Normal recorre les parts més dèbil del vessant Oest i Sud del curiós monòlit. La roca es la típica de la zona, un gres calcari terrós i de poc fiar i en bona part compost per fòssils anomenats "nummulites". Escalada de diedres, plaques, empotraments i canals, ens farà gaudir d'una ascensió amb regust èpic recordant l'aventura que varen fer aquell parell d'amics el 1934 que amb pocs mitjans i molta fe, varen aconseguir fer la primera escalada osonenca.

Arribats al bonic i turístic poble de Rupit, prendrem l'única carretera que hi ha i travessant el riu seguirem per les afores del poble per pista asfaltada fi en direcció al Salt de Sallent fins el pla d'en Roquer, en un gran revolt quan ja no es asfaltat. Deixem el vehicle i prenem una pista amb una tanca i la seguim per tot el pla de Fàbregues. Caminem uns vint minuts i un cop divisem l'Agullola Xica, (petita agulla adossada a la cinglera) a la nostra dreta, prenem un corriol a cel obert que ens durà al Grau de Saltabocs. Baixem amb conta fins la part baixa (fites) i resseguirem la cinglera fins el final on, de sobte, tindrem davant nostre el curiós monòlit. Localitzarem el peu de via amb una petita fita als peus d'un diedre canal.

1er llarg: III, II i I, neta d'assegurances i uns 25 metres
Pugem en oposició per un diedre canal fins de poca dificultat fins terrenys terrós. Seguim superant uns petits ressalts i arribarem a una cornisa i fent un flanqueig aeri i caminar muntarem reunió en un gruixut arbre. Llarg molt senzill

2on llarg: V-, IV i III, un químic i uns 15 metres
Comencem el llarg per una fissura vertical i per placa, on de seguida podrem assegurar-nos en un anclatge químic i fent un petit pas a l'esquerra seguirem a munt per placa un xic bruta. Podem assegurarnos en sabines, tot seguit, ens barrarà un mur vertical on hi ha una instal.lació de ràpel. No he muntat reunió per ser un lloc incòmode. Flanquegem a la dreta fins un replà amb un arbre enorme i mig mort. Llarg curt on trobarem la màxima dificultat de la via.

3er llarg: III, IV+, III+, IV i III, dos químics, un pont de roca, un tac en mal estat i una baga en una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa tombada i en adherència fins una xemeneia. Trobarem un tac de fusta en mal estat però facilment remplaçable per un friend mitjà. Seguim pujant en empotrament fins un gran forat. A l'esquerra veurem un diedre un xic trencat i l'escalarem amb cura. Al final d'aquest trobarem un seguit de plaques tombades, una d'elles, la primera, amb un químic en la seva meitat. Seguim per un altre placa fin un altre ressalt i un cop superat trobarem un altre químic al terra. ara sols ens resta un quants metres fàcils fins arribar a la reunió/ràpel uns metres abans d'arribar a la creu cimera de l'Agullola. Sens dupte, el millor llarg de tota la via.

Pels descens, sota el meu criteri, millor fer dos ràpels, un d'uns trenta metres fins la instal.lació que hem trobat al costat de la R2 i després un altre, també d'uns trenta metes fins la base de l'agulla. anar amb cura de que no se'ns enredin les cordes en la multitud de branques i arbres que hi ha en tot el recorregut.

Aquí us passo un enllaç que relata la primera escalada a l'agulla, que sens dubte paga la pena que el llegiu. http://www.elmuntanyenc.cat/lagullola-de-rupit/

Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera


L'Agullola des de Rupit
El peu de via 
Arribada a la rpimera reunió, caminant 
La part més dificil del curt segon llarg
El tercer llarg
La segona reunió des de el tercer llarg
Superat el darrer ressalt del tercer llarg
Darrers metres de la via
El cim
El terra ple de fossils 
Les cingleres del Collsacabra i a la dreta, el Santuari del Far
El salt de Sallent 
Rapelant l'Agullola

dimecres, 19 de juliol de 2017

Via G.A.S. al Pic de la Solana de Llauset 2630m

Diumenge 16 de juliol de 2017
El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. Es un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferent vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des de el pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit es de nova fornada, doncs amb els companys que anem ja han fet unes quantes vies, jo serà el primer cop que escalo en aquest indret i com es normal, farem una via que sigui nova per tots tres. La via en qüestió es la G.A.S. que poder es la mes fàcil de totes les que he vist, però ja ens està be.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Anglies. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença en un llarg i marcat diedre perfecte tombat, a la dreta del també vistos diedre de la via A.C. Valdric. La via consta de de cinc llargs variats i d'un tram final de la cresta que ens portarà a una de les puntes d'aquest cim.

1er llarg: III+, III i IV, dos parabolts i uns 55 metres
Situats a la base del vistos diedre, comencem a pujar superant un petit ressalt. Seguirem per diedre obert i tombat amb una escalada plaent on podrem emplaçar assegurances flotants en qualsevol lloc. A mig recorregut trobarem un parabolt a la placa de la dreta totalment innecessari. Seguim per diedre fin gaire be al final on trobarem un altre parabolt que ens assegura els passos finals per placa i sortint per la dreta fins una reunió de dos parabolts. Llarg fàcil i molt bonic de fer, poder el més estètic de la via.

Ara farem un canvi de reunió pujant per grades d'herba (es la feixa que hem passat per arribar a peu de via) fins la paret del davant on trobarem un sol parabolt.

2on llarg: III, III+ i IV-, dos parabolts i un clau en uns 30 metres
Pugem per placa tombada lleugerament a la dreta tot seguin una fissura. continuem per placa tombada molt agradable d'escalar fin un petit diedre assegurat per un clau. Al damunt nostre tenim un sostre que ens barra el pas i fent uns passos a la dreta entrarem en la segona reunió de dos parabolts. Llarg senzill i de molt bona roca.

3er llarg: IV, IV i III, dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per una mena de diedre fins un ressalt que sembla més difícil des de sota del que pot ser. El superem assegurats per un bon clau i continuem per diedres i plaques més fàcils fins la reunió d'un parabolt que podrem reforçar-la fàcilment. Llarg més vertical i bonic de fer.

4t llarg: IV, III i IV, un parabolt i uns 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta pujant per un petit diedre. Aquest llarg es una mica perdedor però seguirem pujant per plaques i esperons fins arribar a un altre diedre curt que ens portarà a la base d'un gran gendarme o torre on en una petita feixa d'herba farem la reunió d'un sol parabolt i que podrem reforçar.

5è llarg: IV, III i IV, un clau i uns 40 metres
Encetem el llarg pel mig de les fissures del gendarme fins que trobem les dues puntes finals del gendarme. D'aquí, fem un petit flanqueig ascendent per l'esquerra fins un replà. continuem per bones plaques on trobarem un clau i un cop superades arriben al final de la via on trobarem dos espits de la reunió A.C. Valdric. Poder, el llarg més vertical de tota la via.

6è llarg: II i III, net, i uns 55 metres
Ara només tenim que seguir la cresta de poca dificultat fins el final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tant sols tindrem que grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Anglies, el Vallhiverna, el Pic Russell i el llac de Llauset.

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Un dia fantàstic, tant amb els companys com per la "meteo" i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodriguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant la via pel vistos diedre
Arribant a la primera reunió 
Les plaques del segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
El quart llarg
Escalant el gendarme del cinquè llarg 
Recuperant el cinquè llarg
La cresta final 
Vistes des de la darrera reunió dels Bessiberris
Final de la via
Solitut immensa!
Les "tres Maries"
El ràppel 
El Pic Russell

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.