dilluns, 11 de desembre del 2017

Via LLIMAC GROC a la Carena del Dumbo. Regió de les Agulles

Dissabte 9 de desembre de 2017
La Carena de Dumbo es un contrafort que hi ha a la dreta de l'agulla del Dumbo o Miranda del Setrill. La via que descric es senzilla i ben assegurada amb un primer llarg més bonic que no pas el segon. Tota quipada amb parabolts i roca magnifica sera ideal per combinarla amb d'altres de la zona.

Per accedir a peu de via, remuntarem la canal ample fins un gran bloc amb una roca adosada i amena de bauma. Tot seguit devallem pel seu costat esquerra fins una mena de torrent i remuntem a munt per bosc obert fins arribar a la paret i en un replà veurem un parabolt visible a pocs metres del terra.

1r llarg IV i IV+, 8 parabolts i uns 35 metres
Surtim recte amb lleugera tendència a l'esquerra i per terreny fàcil, fins que arribem a un balmat, flanqueig a l'esquerra per situar-no a la vertical d'un muret. Presa petita però bona i només tenim que seguir el parabolts. Més a munt trobem una fissura que podem pujar amb bavaresa però si no, no cal, per placa també pugem be. Amb un passet finet arribem la reunió en una mena de forat.

2n llarg IV+, IV i III, 3 parabolts i uns 15 metres
La dificultat d'aquest llarg radica amb la sortida de la reunió. Amb un pas de flanc a la dreta superem un petit desplom i llavors recte a munt fins que la dificultat decau i arribem a la reunió.

De la reunió final i caminat ens dirigim al final del contrafort i per baixar ho farem per la canal que tenim a la dreta que en poca estona ens durà un altre cop a peu de via i a la canal Ample.

Via divertida sense cap compromís rellevant ideal per completar una jornada d'escalada per Agules o els Frares

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera
Començant el primer llarg
Arribant a la primera reunió

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.