divendres, 12 de juliol de 2019

Via BIO-DESAGRADABLE a la Piràmide de la Canal de l'Aigua. Coma de l'Orri. Pirineus Orientals

6 i 7 de juliol de 2019

La via que descric avui es una escalada en alta muntanya però tota equipada amb parabolts, be de fet, els parabolts serveixen a més de assegurar-nos, també per trobar el camí de la via per que es un xic revessat. Es una escalada agradable doncs es orientada a l nord, ideal per l'estiu i amb els seu 250 metres de recorregut ens ho passarem d'allò es be. Entre aproximació, escalda, descens i retorn a la carretera, ben be son de 6 a 8 hores ben bones, depenent de lo rapits que segueu.

Venint de Setcases estacionarem el vehicle al revol d'on comença el camí de pujada per la Coma de l'Orri. Al cap de poca estona el camí gira a l'esquerra i ens endinsem pel bosc travessant el riu. Seguim caminant pel marge esquerra del riu fins que en un punt travessem al marge dret i seguim pujant fins que s'acaba el límit del bosc i la piràmide es ben visible a la nostre esquerra. Seguim pujant pel costat dret d'una torrentera que baixa de d'alt la Piràmide i seguim fins que divisem ben amunt la tartera que ens portara en poca estona a peu de via a uns deu metres a l'esquerra d'una cova. 1.30 d'aproximació mes o menys

1er llarg: IV, III, IV i V, 6 parabolts en uns 45 metres
Comencem el primer llarg a uns deu metres a l'esquerra de la cova pujant per un mur vertical on trobarem un parell de parabolts que ens indican el calmi a seguir. Tot seguit ens dirigim per unes grades fàcils vers uns ressalts que tenim a l'esquerra i en vertical escalarem unes plaques verticals fin arribar a un desplom assegurat per un parabolt. El superarem un xic per la dreta amb un pas atlètic i tot sortim trobarem un altre parabolt i de segui arribarem a la reunió fàcilment

2on llarg: IV i III, 4 parabolts i uns 40 metres
Seguim per un diedre tombat que tenim lleugerament a l'esquerra (parabolt visible) i seguim escalant en vertical, per més amunt, sortir en diagonal a la dreta. La reunió costa una mica de veure doncs la tenim a la dreta en un relleu.

3er llarg: IV i III, 3 parabolts en uns 50 metres
Continuem en vertical per plaques tombades una pila de metres. els parabolts, que costa una mica de veure, ens indican el camí a seguir fins a un bon arbre un muntem la reunió

4t llarg: III i II, 2 parabolts en uns30 metres
Aquest llarg es de tràmit i molt fàcil que ens permet arribar, amb gens de dificultat, a sota de la paret mes vertical, a l'esquerra  d'un gran sostre en forma de mitja lluna.

5è llarg: IV, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny vertical i de roca blanca sempre per la dreta dels arbres. Seguim per plaques mes o menys verticals (els parabolts ens indican el camí) amb passos força macos tot i que en algun tram, la roca es trencada. Finalment trobem una bona placa vertical assegurada per un parabolt i de seguit arribem a la reunió.

6è llarg: IV, IV, V, IV i III 7 o 8 parabolts en uns 50 metres
Sortim de la reunió per una mena de diedre tombat que tenim a la dreta. Continuem en vertical (parabolts visibles) fins uns ressalt. Continuem per l'esquerra fins arribar a un parabolt en mig d'una placa i sota un desplom. Seguim amunt vers el desplom i el superem amb un parell de passos atlètics fins arribar a una bona plataforma. Seguim ara per una serie de plaques per l'esquerra i en poc metres arribem a la reunió i final de la via.

Per baixar tindrem que fer 6 ràpels de reunió en reunió i això ens portarà bona feina sobre tot procurar que no s'enganxin les corde ens els arbres però en una hora mes o menys podem ser un altre cop a peu de via.

La via a esta prou divertida i amb el seu puntet d'aventura, sobre tot, el detectar el parabolts doncs d'entrada molts cops no sabiem ben be per on tirar. Per una cordada de tres hem trigat de quatre hores i escacs, però ha estat una bona activitat i una via no ve mes per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustin Pérez i Joan Prunera


La Piràmide des de el final del bosc

Primer llarg
Segon llarg
Recuperant el segon llarg
Arribaant a la quarta reunió
Començant el cinquè llarg
El darrer llarg
Arribant al final de la via
Dia magnífic i les tormentes ens han respectat


dimecres, 10 de juliol de 2019

Via MASTER & COMMANDER a l'Agulla nº 94 o "Manolito Garcia" Regió de les Agulles. Montserrat

Diumenge 16 de Juny de 2019
Tenia ganes de repetir una via que fa un munt d'anys que havia escalat i no la recordava gaire bonica però com tot, as de donar una segona oportunitat a les coses i així ens dirigim cap a l'Agulla "Manolito Garcia" a repetir una via dels prolífics germans Masó.

La via, podríem dir, es una "escalada-excursió-parc temàtic" on anirem pujant diferents agulles fins assolir el cim. Via poc "trascendent", nomes vàlida per passar una estona, malgrat el segon llarg que et carrega una mica les piles

Per accedir a peu de via i estant al refugi Vicenç Barbé, ens dirigim pel camí de frares fins a la canal de l'Ou entre la roca de la Partió i la Màquina de Tren i la remuntem fins arribar al contrafort de l'Ou i un cop passat aquest arribarem a la base de l'agulla que hem posat l'ull.

1er llarg: III, IV, III, IV+ i IV, 2 espits i un clau en uns 20 metres
Comencem a escalar ver un clau i en tendència a l'esquerra anem pujant per roca un tant lliscosa per la humitat. En un punt, seguim recte amunt per terreny vertical fins arribar a la reunió.

2on llarg: IV+, V-, V, IV, III i II, 3 espits,i un clau ens uns 30 metres
Sortim en vertical vers els dos espits que veiem des de la reunió i amb passos fins però d rova molt bona arribem a una fissura horitzontal in trobem un clau. Ascendim amb un petit pas de flanc a la dreta per continuar en vertical superant un pas un xic difícil i de mica en mica anem perdent dificultat però amb roca trencada fins un bosc on muntarem la reunió d'un bon arbre

3er llarg:II, III i IV, neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió vers una petita agulla que l'anomenaren "El Grumet". Per tot seguit ascendir per una fàcil aresta a la nostre dreta i coronant la cota nº 95. ara be el més difícil del llarg, pel segon de la cordada, es clar. Desgriparem pel vessant nord la roca amb passos delicats fins arribar al terra entre aquesta agulla i la cota 94 i farem la reunió

4t llarg: IV i II, 1 espit i un clau i uns 45 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per una aresta fins un pronunciat ressalt que el flanquegem per l'esquerra fins arribar a una mena de canal diedre. L'escalarem per la placa fins que perdem la dificultat i comencema caminar per terreny entre terra i còdols solts fins un altre ressalt curt on trobarem dos parabolts i fem la reunió. En origen, crec, que això no era la reunió sinó un arbres a la dreta.

5è llarg: IV+ i II, neta i uns 10 metres
Curt ressalt on podrem emplaçar un friend o tascó i el superarem amb un parell de passos verticals fins que caminat arribarem al cim de l'agulla.

El descens els farem pel vessant oposat a la via amb un ràpel 'una vintena de metres. Tot seguit davallem per la canal que tenim a l'esquerra que ens portarà de nou al camí de pujada.

Via sense cap pretensió i en la meva opinió, nomes per "col.leccionistes de vies"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


Comencem el primer llarg
Arribant a la primera reunió
El vertical començament del segon llarg
El tercer llarg i el "Grumet"
Ara toca desgrimpar...
El quart llarg 
La quarta reunió
El petit resalt del darrer llarg
Ja hi som...

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.