dilluns, 21 d’octubre de 2019

Via MANYOS a la Prenyada, 36 anys després

Dissabte 19 d'octubre de 2019
La via Manyos va ser la primera via que vaig escalar a la roca de la Prenyada el maig de 1983. era una escalada que combinada l'artificial i el lliure i va ser un bon entrenament per escalar la famosa Gómez-Xalmet. En el seu dia era una bona clàssica de Sant Benet i no era estrany veure sempre una cordada escalant aquell vertical segon llarg i flanquejant per sota la gran panxa. Avui en dia resta prou oblidada i crec que es de llei donar-li publicitat. Un primer llarg d'artificial que conbinarem amb algun parabolt i força burins vells, amb i sense "plaqueta", ens permetrà fer equilibris per arribar a les expansion damunt dels estreps. Ull, que en alguna plaqueta original. no entra segons quin mosquetó. Via del tot recomanable, mes fàcil que la seva veïna Gómez-Xalmet, però que ens donarà grates satisfaccions.

Partint de Sant Benet, ens dirigirem pel darrera de l'ermita pel camí que porta a la Prenyada, primer caminant i després pujant per una ampla canal que ens deixa a peu de via de la Gómez-Xalmet. Seguim canal amunt per l'esquerra on passarem pel costat de dues vies amb parabolts vells i una mica més amunt en un bon replà comença la via que descriurem. Primer espit rovellat a uns dos metres del terra.

1er llarg: A1e. espits, parabolts i burins en uns 35 metres
Comencem molt vertical i amb roca polida tenint que superar uns dos metres que ho podem solventar am un pas d'esquena i així començar un artificial on combinarem amb algun parabolt i força burins de la època, alguns sense plaqueta i els que tenen, el mosquetó no entra, però no a totes. Alguns passos son ben llargs i al final del llarg trobarem un desplomet que ens tirarà enrere per entrar a la reunió força penjada. Reunió amb anelles i mosquetó per rapelar.

2n llarg: V, IV+, V, IV i IV+, 8 expansion dos d'elles parabolts en uns 35 metres 
Sortim de la penjada reunió per la dreta amb passos força fins i amb un rocam de primera fins a un parabolt ben rovellat. Seguim en vertical lleugerament a la dreta a cercar una gran còdol ben visible que tenim força amunt. Un cop arribats al còdol el superem i en posem dempeus. Allí trobarem dos expansions antigues. Seguim recte amunt i en poca estona la roca canviarà d'aspecte i es farà mes polida. Seguim uns metres en vertical fins la última expansió que la tenim a l'esquerra i tot seguit arribarem a la reunió força còmoda a sota del gran desplom. Llarg fantàstic.

3er llarg: III i IV, un parabolt i un clau en uns 25 o 30 metres
Començem el tercer llarg fent un llarg flanqueig a la dreta molt fàcil fins cercar un munt de burinades (crec que podria ser d'una reunió). en assegurem d'un parabolt rovellat i fem un arc ascendent  a tocar la fissura del gran desplom on trobarem un clau vell. Tot seguit pujarem per la canal/diedre dels últims metres del tercer llarg de la Gómez -Xalmet i muntarem reunió en el gruixut arbre. Llarg fàcil però espectacular.

4t llarg: IV, IV+ i IV, doble parabolt en uns 25 metres
Comencem a pujar per placa amb bon cantell lleugerament a la dreta fins arribar a unes fissures horitzontals i ascendents a l'esquerra. Podrem emplaçar algun friend o tasco en clar flanqueig a l'esquerra fins cercar els dos parabolts junt que tenim gaire be al final del llarg. Seguim en flanqueig (roca un tant polia) fins una sabina i de seguit arribarem a la base del cap de la Prenyada en un bon replà on trobarem un parell de parabolts. Llarg amb un bon ambient.

5è llarg: IV+, IV i III, 2 parabolts i un burí al costat del segon parabolts en uns 15 metres
Superarem el ressalt vertical lleugerament a l'esquerra de la reunió i seguirem pel fil de l'esperó fins un petit ressalt que el podem superar lleugerament per la dreta i tot seguit, fàcilment arribarem al cim de la Prenyada,

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 45 metres pel cató de ponent, tot desgrimpant uns cinc metres fins la intal.lació que ens deixarà a peu de la via normal. Un cop acabat el ràpel. baixarem per la canal que tenim fins gaire be al final. En un punt on la canal clarament tira molt a vall, flaquegem a l'esquerra fins remuntar un altre canal que ens durà al coll entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà i tot seguit descendim un altre cop fins el peu de via de la Manyos i així el camí de retorn a Sant Benet.

Després de 36 anys i haver-la escalat cinc cops, aquest darrer, ha estat el més difícil, tot recordant com ballava tant fàcilment damunt d'uns estreps i corria que me les "pelava"en el segon llarg, però ara tot es mes pausat i lent i no per això he deixat de gaudir de l'escalada d'aquesta gran clàssica.


Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera


Començant l'artificial del primer lalrg
Des de la reunió el company comewnçant a escalar el segon lalrg
Arribant a la segona reunió
El flanqueig del tercer llarg
El darrer llarg
Ens a costat, però ho hem aconseguit

diumenge, 20 d’octubre de 2019

Cresta MINYONS DE TERRASSA. Pic de Castellas. Alós de Balaguer

Dissabte 5 d'octubre de 2019

Podríem dir que de tots els itineraris d'escalada que hi han en aquest sector, la Cresta dels Minyons de Terrassa, es la mes fàcil de totes les escalades, però no ens emocionem pas, es exposada i en força trams, la roca es prou dolenta. Te un bon ambient de cresta i a excepció de dos o tres llargs, tota la resta es molt acceptable. Tindrem que aguditzar l'instint per intuir el camí mes lògic per on passar i trobar les reunions. Practicament des-equipada, nomes trobarem les reunions muntades amb un espit i parabolt, algún pont de roca i tres claus, bona escalada per trobar lloc on emplaçar assegurances flotants. Escalada recomanable només pels amants del "tot terreny"

Arribats al poble d'Alós de Balaguer, prendrem la pista que en algún punt esta en força mal estat, que porta al congost de Mu, sempre pel costat dret del riu. Passarem per una font amb taules i bancs per fer "pícnic" i tot seguin arribarem al final de la pista on deixarem el vehicle. Caminarem cinc minuts en direcció al congost i passats uns metres per la passarel.la, a la dreta d'una cova, comença la via.

1er llarg: IV i IV+, un pont de roca i un clau en uns 30 metres
Ens enfilem damunt la barana de la pasarel.la i ens enganxem a la paret tot pujant per placa amb tendència a la dreta fins una fissura desplomada que ratlla tota la paret. Escalem per placa fins que passarem a l'esquerra amb un pas aeri per entrar en una mena de canal però sempre escalant per la paret. En un punt entrarem en una placa vertical on hi ha un clau i seguim recte, ara si, amb roca a controlar, fin una bona cornisa on muntarem la reunió.

2on llarg: II i III+, un pont de roca en uns 40 metres
Escalarem tot un esmolat esperó per la seva dreta força metres a munt pel cantó dret fins un petit replà on muntarem la reunió. Roca a controlar

3er llarg: IV+, III. IV+ i III+, un parabolt al costat d'un clau en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió vorejant un fort desplom que tenim davant nostre. Fem uns passos aeris en flanqueig i tot seguit pugem en vertical fins el cap d'amunt de la cresta. Desgrimpem uns metres i ens situem en una bretxa i fent un petit pas de gegant ens enfilem un altre cop per la cresta amb passos verticals fins assolir una agulla que la desgrimparem per la dreta i arribem a la còmoda reunió.                                                                                                                             
4t llarg: III+ neta i uns 40 metres
Seguim un altre cop per cresta esmolada i roca a controlar en algún punt fins arribar a la reunió

5è llarg: II, neta i uns 40 metres
Escalem la cresta amb la mateixa tònica però ara molt mes fàcil fins caminant, arribem a un arbre on podem muntar reunió o be seguim caminant fins un altre arbre als peus d'un vertical diedre on tambe podem muntar la reunió. 

6è llarg: IIV+, dos claus i uns 45 metres
De l'arbre sortim lleugerament baixant un metres i ens encarem en la placa del vistos diedre. Escalem en vertical al costat d'una llastra, on al seu capdamunt, trobarem un clau. Seguim per placa  fins que es tanca  (clau) i llavors seguim per diedre amb roca a controlar. Un cop s'acaba el diedre sortim per l'esquerra i entrarem a la reunió. 

7è llarg: I/II, neta i uns 50 metres
Llarg de tràmit que serveix per accedir un altre cop a la cresta on pràcticament caminarem. La reunió es al costat d'una placa.

8è llarg: IV, un espit en uns 40 metres
Seguim per la dreta per blocs mes o menys estables fins cavalcar per una aresta ben esmolada i aèria on trobarem un espit, seguim fins que perdem dificultat i muntem la reunió al costat d'un petit gendarme.

9è llarg: IV, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió i ens enfilem al gendarme que el voregem per l'esquerra i desgrimpant un parell de metres arribem a una bretxa on  hi ha la instal.lacio d'un ràpel i el final de la via "Lo Nic gall l'astir" que aprofitarem per muntar la nostra reunió

10è llarg: II i III, neta i uns 50 metres
Seguim per cresta fàcil passant per un arbust i resseguim una cornisa molt fàcil pel castó dret de la cresta. En un punt escalem un petit mur vertical i retornem un altre com a la cresta i de seguin i en poca estona arriaber al final de la via.

Pel descens farem el mateix que per les vies que acaben en aquest lloc. Estan d'alt, desgrimpare4m uns metres pel cantó  de ponent vers un arbre gruixut on hi ha una instal.lació de bagues i cordinos i fent un ràpel d'uns 45 m arribarem a la canal/tartera que ens deixarà en poc més de mig hora el mateix congost de Mu.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera
Enfilant-nos a la barana per començar la via
El primer llarg 
Aresta ben esmolada 
El Congost de Mu a sota
Arribant al cap de munt un gendarme
El diedre del sisè llarg
D'arrer llarg
Arribant a la reunió
Fi de la escalada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.