Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Agulles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Agulles. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de desembre del 2021

Via NORMAL a la Saca Gran + ARESTES BRUCS a la Saca Gran i la Boteruda. Les Agulles de Montserrat

 Dimecres 15 de desembre de 2021

Avui farem una escalada d'aquelles tranquil.les per Agulles recordant temps pretèrits en què omplíem el cap de setmana dormint al refugi tot arribant al capvespre sense ja tenir temps de fer alguna escalada, recordem que els dissabtes al matíteníem que treballar i entre que preparàvem les motxilles i esperàvem la "Hispano-Igualadina", passaven les hores sense adonar-me'n. Tant ens dexava al poble o a l'Hotel del Bruc i llavors empreníem el camí, part per bosc i part per carretera fins a Can Maçana i després al refugi o si teníem ganes de gresca, a les ruïnes de Sant Pau Vell. El temps passava de manera diferent en aquella època. Ara és tot més rapit i estressant.

Comencem per l'Aresta Brucs de la Boteruda i seguirem fins a la Saca Gran i així anirem fent fins que ens cansem.

Tants i tants cops he rapelat de dalt del cim de la Saca Gran i sempre mirant-me la via normal. Em deia a mi mateix; algun dia l'escalaré. I així van anar passant els anys, tants com trenta-nou, des d'aquell matí fred de desembre de 1982 i ara s'he m'ha encès la "llumeta" tot havent escalat per no sé quants cops més, la bonica Aresta Brucs de la Saca Gran i li dic al company d'escalar el seu curt però no menys bonic traçat.

Una llastra recorre de dalt a baix els seus curts quinze metres. Tan sols trobarem un arbust a pocs metres del terra. Podrem posar un parell de friends dels mitjans a grossos i algun tascó fins a arribar a la instal.lació del ràpel i accedir al cim.
Escalada genuïna amb roca prou bona, més del que sembla des de sota i que gaudirem  amb un bon patí als nostres peus.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Aresta Brucs de la Saca Gran:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/12/la-saca-gran-i-lagulla-dels-espeleolegs.html

Aresta Brucs de la Boteruda:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/02/la-boteruda-aresta-brucs-montserrat.html

La llastra que escalarem

Els primers metres

El company des de la reunió

Un cop més al cim

diumenge, 4 de juliol del 2021

Vies NORMAL i Aresta BRUCS a l'Agulla del Sol Ponent. Agulles. Montserrat

Dissabte 26 de juny de 2021 

Les propostes, de cops surten be i d'altres malament, aquest ha estat el cas i com vàrem perdre massa el temps en trobar la via i no ho vem saber resoldre i que el sol picaba de valent, vem decidir fer un parell de vies que, al menys, feia tren-tacinc anys que no les escalava i serien ràpides de fer.

La NORMAL de l'Agulla del Sol Ponent va ser la segona via que vaig escalar després de l'Aresta Brucs de l'Agulla Pelada el febrer de 1979, tot un repte per a mi sent la primera via en que vaig despitonar un clau.

Trobarem poc equipament, un burí vell i un clau falcat amb un altre clau però serà una bona obcio per emplaçar tant tascons com friends. Antigament feiem reunió d'un arbre i d'aquest tambe rapelàvem, ara hi ha una bona instal.lació per fer-ho.

Com ja es tard i com ja dic, el sol apreta de valent, farem l'Aresta Brucs que hi ha a la seva esquerra. Escalda típica d'aresta amb uns passets finets al seu bell mig.

Au, cap a casa que fa calor!

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

La via Normal
La via Normal

L'Aresta Brucs
L'Aresta Brucs

dimecres, 28 d’octubre del 2020

Via SILVIA a la Miranda de les Boïgues. Montserrat, Regió d'Agulles

Diumenge 20 de setembre de 2020

La via Sílvia, ens permet escalar l'aresta sud com a "succedani" de clàssica Aresta Brucs, però amb més assegurances. Típica aresta sud d'Agulles, trobarem preses petites i de bona qualitat amb equipament més aviat vell però fiable i equipada amb prou moderació. Típica via dels anys noranta.

Per accedir al peu de via i venint del coll de les Portelles, prendrem el camí al refugi i tot just després del revolt, a mà esquerra tenim un corriol que ens mena al conjunt de les Agulles dels MerletsGep Llarg, Boteruda i Miranda de les Boïgues i que seguirem per camí poc marcat fins a la base de la Miranda en un gran contrafort que podem pujar per dos llocs diferents.

1r llarg: V, V III i II, neta i uns 20 metres
Podem començar per l'esquerra del contrafort amb una grimpada fàcil o bé per la dreta per un diedre un xic trencat i després superar un ressalt difícil a protegir. Les dues opcions ens duran al final del contrafort on trobarem un sol alnclatge que fa de reunió.

2n llarg: IV i IV+ 6 espits i uns 35 metres
Comencem a pujar lleugerament a l'esquerra per una placa un xic tombada fins a arribar a la pròpia aresta. Veurem unes expansión molt a l'esquerra, nosaltres enfilarem recte amunt a cercar el primer espit. Trobarem uns passos fins i verticals. Costa veure les expansions. Seguim amb la mateixa tònica fins a un altre ressalt amb còdols grossos i així fins arribar a la reunió molt còmoda, als peus d'un mur vertical.

3r llarg: V i IV+, 2 espits i uns 15 metres
Sortim de la reunió superant un tram molt vertical i difícil a cercar la rprimera expansió. Seguim amb passos verticals però amb uns còdols de primera fins que la dificultat decau i arribem a la reunió abans d'arribar al cim. Llarg curt però intens.

Per baixar farem tot el recorregut del llarg cim de la Miranda en sentit nord i amb una petita desgrimpada o ràpel curt ens menarà a un coll entre la mateixa Miranda i el Mirador de la Miranda. Seguim vers ponent per fer un altre desgrimpada del Mirador i després de caminar unsmetres remuntem un petit ressalt que ens deixarà a la cara est de l'Agulla del Cap de Munt. Via curta però intensa

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'aresta, tot començant el segon llarg

El vertical darrer llarg

dilluns, 26 d’octubre del 2020

Via DANIEL SA a la Miranda de les Boïgues. Montserrat, Regió d'Agulles

Diumenge 13 de setembre de 2020

La Daniel SA és una via prou interessant que puja per una mena d'esperó a la dreta de la clàssica Aresta Brucs. De bona roca i prou protegida, ens farà escalar tres llargs de corda molt interessants, essent el segon el més exigent, tot i que sense desmerèixer el darrer amb roca de primera i verticalitat. La via comença a la part inferior dreta d'un característic contrafort.

Per accedir al peu de via i venint del coll de les Portelles, prendrem el camí al refugi i tot just després del revolt, a mà esquerra tenim un corriol que ens mena al conjunt de les Agulles dels Merlets, Gep Llarg, Boteruda i Miranda de les Boïgues i que seguirem per camí poc marcat fins a la base de la Miranda. Al peu de via hi ha uns "espàrrecs" de dos parabolts que eren en el seu dia l'R0.

1r llarg III i IV, 3 parabolts i uns 30 metres
Comencem l'escalada a cercar el primer parabolt força lluny i en diagonal a la dreta. L'escalada es franca i sense dificultat rellevant. En el recorregut trobarem un parell de parabolts més fins a arribar a la reunió prou còmoda.

2n llarg IV,V, V+ i IV+ 6 parabolts en uns 25 metres
Sortim fàcilment de la reunió a cercar uns forats i una mena de llastra fins que la paret es posa vertical. Seguim amb escalada difícil fins a uns grans còdols a ma dreta que ens permeten posar-nos dempeus fàcilment i encarar el més difícil del llarg. Passos veticals i fins ens portaran, ja més relaxats, a la segona reunió.

3r llarg IV+, IV, V- i III,  5 parabolts en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg sortim en vertical de la reunió, passos fins i verticals per l'esperó ens portaran a un ressalt a l'esquerra dels darrers metres de l'aresta Brucs. El superem pel bell mig i amb un pas difícil però assegurat per un parabolt i ja més relaxats, arribarem a la reunió muntada a terra uns metres abans d'arribar al cim de la Miranda de les Boïgues.

Per baixar farem tot el recorregut del llarg cim de la Miranda en sentit nord i amb una petita desgrimpada o ràpel curt ens menarà a un coll entre la mateixa Miranda i el Mirador de la Miranda. Seguim vers ponent per fer un altre desgrimpada del Mirador i després de caminar unsmetres remuntem un petit ressalt que ens deixarà a la cara est de l'Agulla del Cap de Munt.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Primer llarg
Segon llarg
Recuperant el segon llarg
Darrer llarg
Els "protas"

dissabte, 12 de setembre del 2020

Via DIPANKARA a la Boteruda del Grà. Regió d'Agulles

Dissabte 5 de setembre de 2020
La via Dipankara, podríem dir que és un "succedani" de l'Aresta Brucs, anant paral.lela i tenint les mateixes dificultats, però més assegurada. La roca és la típica de les Arestes Brucs petita i cantelluda, tan sols en el principi del A0e, és un xic trencada i no dona gaire confiança.

Per accedir a l'agulla partirem en direcció Nord des del refugi Vicenç Barbé i prenent la canal de les Bessones, passem l'agulla de la Carnavalada, tot seguit seguirem per una canal en sentit Est i equipada amb una corda, la remuntarem fins al peu de via mateix de la Boteruda del Grà.

1r llarg: III, A0e, V,  IV+ i IV 6 expansions i uns 30 m
Comencem al mateix punt que l'Aresta Brucs i franquegem a la dreta fins a cercar la primera expansió. Fem un parell de passos en A0e i seguim en vertical amb tendència a la dreta. Primer és vertical i difícil per de mica en mica decaure la dificultat fins a la reunió a escassos metres a la dreta de l'Aresta Brucs.

2n llarg: III, IV, IV-, IV i III 4 expansions i uns 30 m
Seguim molt fàcil fins a guanyar dificultat i arribar a un ressalt que el superarem assegurats per un espit. Seguim ara més fàcil fins a un altre ressalt que ens durà al cim de l'agulla.


El ràpel el trobarem desgrimpant una mica vers llevant i en uns escassos dotze metres ens deixarà a peu de la via Normal. Només tindrem que davallat per la canal per arribar un altre cop a peu de via.

Per aprofitar el temps, ens dirigim a l'agulla de Les dues Puntes, que es troba al costat de la Boteruda del Grà. Hi ha una sèrie de vies d'un llarg equipades amb parabolts d'una trentena de metres i amb una dificultat que va del IV al V+. Hem fet un parell d'elles i la darrera ascendint al cim de la punta Sud. Pel descens podem fer un curt ràpel d'una sabina o bé desgrimpar per un arbre que ens deixarà al coll de la via Normal de la Boteruda del Grà.

Per si ens interesa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/06/via-california-la-boteruda-del-gra.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Primer llarg
Segon llarg

dijous, 27 de febrer del 2020

Via OM MANI PADME HUM a l'Agulla de l'Arbret, 18 anys després

Diumenge 16 de febrer de 2020
Fa divui tanys que anant cap a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret, vam veure una mena d'expansions químiques uns metres per sota de l'aresta i a tocar de la via Aitor. No sabíem el nom ni a on duia la via, però ens hi vam engrescar. Durant anys la vaig tenir oblidada, ja que no em va fer el pes, vaig creure que era més "autèntica" l'Aresta Brucs i així ha estat fins ara. La recordava més fàcil, es el que té fer-se vell, que tot ho recordes més fàcil. La via, de fet, no aporta res de nou, busca una línia paral.lela a la gran clàssica creuant-la poc abans d'arribar a la primera reunió i seguir per la dreta fins anar a parar a l'últim llarg.
Via per gaudir tan sols de la roca, sobre tot el segon llarg i una manera diferent d'escalar aquesta emblemàtica agulla.
La via comença uns metres abans d'arribar al coll de l'agulla amb les Bessones, tot just al costat de la via Aitor. Els químics són molt visibles.

1r llarg: IV, IV+, V i IV, 11 químics i dos burins en uns 50 metres
Comencem a pujar i clarament les expansions ens marquen el camí a seguir sempre amb tendència a la dreta. Les expansions estan a props'aniran allunyan a mida que escalem. A mig llarg trobem una petita bauma que amb passos difícils la superem per la dreta i tot seguit en vertical fins el vistós forat on hi ha la reunió de l'Aresta Brucs. Farem la reunió fora del forat i a la dreta.

2n llarg: V/A0, V, IV+, IV, V, IV i III 15 químics i una reunió que ens la saltem en un 35 metres
Sortim de la reunió ajudant-no d'un parabolt i amb tendència a l'esquerra, superem eñl primer pas. Continuem amb escalada fina fins a un bon ressalt que el superarem per la dreta amb passos força difícils, també trobarem una llastras amb roca poc agraïda. tot seguit seguim en vertical fins a una reunió de dos espits que no es gaire fiable. seguim uns deu metres més i muntarem la reunió a l'Aresta Brucs.

3r llarg: III+, neta d'assegurançes i uns 20 metres
seguim ara per la pròpia Aresta Brucs en escalada fàcil però exposada fins a la reunió al costat de l'arbre que dóna nom a l'agulla. Només ens queden uns deu metres si volem assolir el cim de l'agulla

Pel descens podem fer un sol de ràpel per las vessant Est o be dos, un d'un 20 metres i un altre d'uns 30 metres. Fa trems que va haber un desprenimen d'un gran bloc de pedra entre les dues escletxes que separen el cim de l'agulla i ara aquest bloc s'ha esncastat ala sortida del ràpel amanera de tascó. Es veu ben sòlid però no inspita confiança mentre fem els primers metres del ràpel.

Temps ha passat del primer cop que vaig escalar aquesta via i ara m'ha poertat bons records tot i que mp'ha semblat molt més difícils que llavors.

Per si us interesa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=l%27agulla+de+l%27arbret

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'ombrívol començament del primer llarg
Superant el principi del segon llarg 
Les Bessones al nostre darrere 

dimecres, 10 de juliol del 2019

Via MASTER & COMMANDER a l'Agulla nº 94 o "Manolito Garcia" Regió de les Agulles. Montserrat

Diumenge 16 de Juny de 2019
Tenia ganes de repetir una via que fa un munt d'anys que havia escalat i no la recordava gaire bonica però com tot, as de donar una segona oportunitat a les coses i així ens dirigim cap a l'Agulla "Manolito Garcia" a repetir una via dels prolífics germans Masó.

La via, podríem dir, es una "escalada-excursió-parc temàtic" on anirem pujant diferents agulles fins assolir el cim. Via poc "trascendent", nomes vàlida per passar una estona, malgrat el segon llarg que et carrega una mica les piles

Per accedir a peu de via i estant al refugi Vicenç Barbé, ens dirigim pel camí de frares fins a la canal de l'Ou entre la roca de la Partió i la Màquina de Tren i la remuntem fins arribar al contrafort de l'Ou i un cop passat aquest arribarem a la base de l'agulla que hem posat l'ull.

1r llarg: III, IV, III, IV+ i IV, 2 espits i un clau en uns 20 metres
Comencem a escalar ver un clau i en tendència a l'esquerra anem pujant per roca un tant lliscosa per la humitat. En un punt, seguim recte amunt per terreny vertical fins arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, V-, V, IV, III i II, 3 espits,i un clau ens uns 30 metres
Sortim en vertical vers els dos espits que veiem des de la reunió i amb passos fins però d rova molt bona arribem a una fissura horitzontal in trobem un clau. Ascendim amb un petit pas de flanc a la dreta per continuar en vertical superant un pas un xic difícil i de mica en mica anem perdent dificultat però amb roca trencada fins un bosc on muntarem la reunió d'un bon arbre

3r llarg: II, III i IV, neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió vers una petita agulla que l'anomenaren "El Grumet". Per tot seguit ascendir per una fàcil aresta a la nostre dreta i coronant la cota nº 95. ara be el més difícil del llarg, pel segon de la cordada, es clar. Desgriparem pel vessant nord la roca amb passos delicats fins arribar al terra entre aquesta agulla i la cota 94 i farem la reunió

4t llarg: IV i II, 1 espit i un clau i uns 45 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per una aresta fins un pronunciat ressalt que el flanquegem per l'esquerra fins arribar a una mena de canal diedre. L'escalarem per la placa fins que perdem la dificultat i comencema caminar per terreny entre terra i còdols solts fins un altre ressalt curt on trobarem dos parabolts i fem la reunió. En origen, crec, que això no era la reunió sinó un arbres a la dreta.

5è llarg: IV+ i II, neta i uns 10 metres
Curt ressalt on podrem emplaçar un friend o tascó i el superarem amb un parell de passos verticals fins que caminat arribarem al cim de l'agulla.

El descens els farem pel vessant oposat a la via amb un ràpel 'una vintena de metres. Tot seguit davallem per la canal que tenim a l'esquerra que ens portarà de nou al camí de pujada.

Via sense cap pretensió i en la meva opinió, nomes per "col.leccionistes de vies"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Comencem el primer llarg
Arribant a la primera reunió
El vertical començament del segon llarg
El tercer llarg i el "Grumet"
Ara toca desgrimpar...
El quart llarg 
La quarta reunió
El petit resalt del darrer llarg
Ja hi som...

dimarts, 16 d’abril del 2019

Via RATAFIA sortint per la via NORMAL a la Filigrana. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 13 d'abril de 2019
La Filigrana o Faluga (embarcació o animal petit i bellugadís) es potser, l'agulla més esvelta de les que hi han a la regió de les Agulles. Cap via de les que solquen els seus vessants, podríem dir que son fàcil, curtes però no fàcils. Per la vessant sud, trobem una via de dos llargs, que si volem i es el més normal, la podem completar amb la que seria la via Normal. La via que ens toca descriure es la Ratafia, via amb un equipament auster i restaurada recentment que ja la vaig escalar per primer cop el desembre de 1988. La roca es bona a molt bona en general i que ens farà aguditzar els instints per anar a caçar el lluent parabolt. La segona part es mes antiga, típica aresta vertical i fina que ens posarà a flor de pell l'adrenalina.

Partint del coll de les Portelles seguirem el camí cap el refugi i quan siguem al torrent de les Boïgues, abans d'arribar al mateix, remuntarem la canal fins arribar al costat de la Agulla del Dàtil i remuntant la canal de la dreta al costat de l'agulla del Cirerer arribarem a peu de la Filigrana.Quan arribem ja hi ha una cordada i son el Fermí i la Pilar que anirem al darrere d'ells i ens ho passarem d'allò mes be.

1er llarg: IV, IV+, V- i IV, 3 parabolts i un clau en uns 40 metres
Comencem al costat d'un arbre a pujar per la paret omblivola i de seguit trobem un clau seguim en vertical amb tendència a la dreta buscant les millors preses. A partir del segon parabolt l'escalada es en vertical i ben dreta fins arribar a la reunió ben còmoda

2on llarg: III, IV+, V-, IV i III+, 3 parabolt en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar un mur molt vertical on hi ha un parabolt al mig de la placa, amb escalada de preses petites superem la placa fins arribar a una zona mes amable i amb tendència a la dreta arribarem a un altre parabolt. Una mica mes a munt, a l'esquerra, trobem un bon arbre per assegurar-nos (antigament vàrem fer reunió aquí) i continuar per una mena de canal un xic descomposta fins arribar a l'amble plataforma on farem la segona reunió.

3er llarg: dos claus un parabolt i dos burins junts en uns 25 metres
Encetem el llarg flanquejant a l'esquerra on trobarem un clau vell i ens situarem en plena aresta sur-oest. Primer passos molt verticals però amb grossos còdols que de cop desapareixen i en obliguen a escalar per una paret molt fina i difícil, tot això assegurat per dos burins vells junt i una mica més amunt un parabolt. Poc a poc disminueix la dificultat i trobem una reunió de dos burins vella, seguim per la fina i aèria aresta fins la reunió.

Per accedir al cim grimparem un parell de metres i ens situarem al petit cim de l'esvelta agulla. El ràpel es abocat al buit un metre i mig per sota del cim i fent unes maniobres acrobàtiques i una mica impresionants muntarem el descens de uns 25 metres fils el terra.

Si voleu sentir el que es tenir els pels en punta aneu a escalar-la, sobre tot el darrer llarg. Com sempre que repeteixo alguna via de fa un mínim de trenta anys, sempre em semblen mes díficils, per que serà...?

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera
El primer llarg 
En Dídac arribant a la primera reunió
El segon llarg
El darrer llarg que es la via Normal 
Sortint del darrer llarg
El aeri ràpel de la Filigrana 
La foto del grup

dilluns, 12 de novembre del 2018

Via STEPHANIE a la Saca Gran 30 anys després. Regió d'Agulles

Dissabte 10 de novembre de 2018

Trenta anys han passat des de que vaig fer per primer cop aquesta via un desembre de 1988 i repetida un parell més de cops mes, en els 90'. Recordo els espit nous de trinca i el grau molt inferior del que he trobat ara. O tot ho trobava més fàcil  abans o ara tot es més difícil... millor no pensar i mirar d'escalar fent servir tots el mitjans possibles per sortir-me be del compromís com per exemple els estreps i reposant com a un desesperat a les assegurances, tot i que ara fan por de lo velles que son!!!

La via segueix el mateix traçat que l'Aresta Brucs però més directe i no tant sinuosa amb uns primers metres del primer llarg força difícils i fins i un darrer llarg de 6a no obligat que es por fer en Ae. La via necessita una bona restauració doncs les plaquetes dels espits estan molt velles i rovellades.

Per accedir a l'Agulla, partirem des de el coll de les Portelles ascendint al nord, el camí marcar amb marques vermelles. Camí ascendent, pel qual passarem pels costat d'agulles com la Pelada, les Savines, els Merlets. Entre la Peluda i els Merlets, trobarem una corda fixe on pujarem fins la base de l'Agulla del Cap de Munt. Seguim les marques vermelles quedant a la part alta de la zona on ja es visible la Saca Gran i per camí mes o menys planer arribarem al la base de l'agulla.

1r llarg: IV, V+, V i IV, cinc espits en uns 30 metres
comencem al costat de l'aresta Brucs pujant directe fins la primera expansió. Tot seguit i en tendència a l'esquerra, amb passos força fins, cercarem la segona expansió. Després la dificultat decau però amb la distancia dels espits, ens obliga a estar atents. La reunió es un pel penjada i de tres espits vells.

2n llarg: IV+ i IV, quatre espits en uns 25 metres, a cercar el segon que es força lluny. tot seguit escalem en vertical vers una llastra que tenim a la dreta i amb escalada mes suau amb bona roca arribarem a la reunió uns metres a l'esquerra de l'Aresta Brucs

3r llarg: IV. A0/V+, Ae i IV sis espits en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins arribar al mur vertical de davant nostre. Els primers passos son molt difícils però no obligats i un cop a la tercera expansió trobem un fort ressalt que amb tres passos d'Ae, els podem solventar. La sortida en lliure no es gaire difícils i de seguit arribarem a la reunió de dalt el cim.

Els descens els farem amb un sol ràpel de 15 metes pel canto oposat a la via, desgrimpant des de el cim uns metres arribant a un coll entre la saca i un contrafort i tot seguit desgrimpant per una canal vertical i arbrada que ens retornara un altre cop al camí de pujada

Via ràpida de fer i que la austeritat de l'equipament ens els dos primers llargs i el fet que estan molt vells ens donarà un plus mes d'aventura a una via de caire esportiu típica dels anys 80'

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Arribant a la primera reunió 
El segon llarg 
Començant el darrer llarg
Sortint de la part mes dura del darrer llarg
Bon dia però dalt del cim, un vent molt fred

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.