dissabte, 28 de desembre de 2019

Via GARCIA LORCA a la Magdalena Inferior. Els Gorros, Montserrat

Dissabte 30 de novembre de 2019
Aquesta via fa molt de temps que sabia d'ella però per la seva poca llargada i dificultat , sempre la deixava per un pla B o segona opció. I així ha estat. Desprès d'escalar la via Sultains of Swing a la Gorra Marinera ens hem apropat a la Magdalena Inferior i ens em possat a la feina. La via no te gaire secret, dos llargs de corda totalment assegurats amb parabolts, espits i una mena de clau casolà. A destacar el segon llarg amb un parell de passos "picantons"

La via comença a l'esquerra de la via Normal amb parabolts de color vermell visibles, cal dir que hi ha un aiguab-arreig de material de diferents etapes d'obertura i que en el primer llarg podem tenir una certa dubta per on anar però no es gaire problema. Jo he dibuixat el itinerari que em fet nosaltres.

1er llarg: IV i III, 6 expansions en uns 25 metres
Comencem a escalar a l'esquerra de la via Normal seguint el parabolts fins un ressalt, que un cop superat, nosaltres hem anat en flanqueig a l'esquerra fins una bona plataforma als peus d'una canal on muntarem la R1

2on llarg: IV, V, IV i III, 5 expansions i un clau en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió assegurant-nos amb una mena de clau casolà i comencem a pujar primer per per l'esquerra i després pel mig de la paret fins que la dificultat decau i entrem a una canal descomposta i arribem al ràpel des d'on es baixa de la Magdalena Inferior.

Via sense gaire interès, només per arrodonir una jornada d'escalada i nova via per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Comencant el primer llarg 
Recuperant el primer llarg

Els passos més dificils del segon llarg

El Puigpedrós 2.914 m. La Cerdanya

Diumenge 17 de novembre de 2019
El Puigpedrós, junt amb el Pic Carlit (2.921), La Tossa Plana de Lles (2.916) i el Puigmal (2.911), es un dels cims més alts de la Cerdanya. Punt privilegiat de la Serralada Pirinenca ens permetrà gaudir d'unes vistes espectaculars des de la Pica del Canigó fins la Maladeta. La seva ascensió, dura i llarga però de suaus pendents i els seus, gaire be, 800 m. de desnivell, fa que a l'hivern sigui una ascensió d'una jornada sencera.

Des de el refugi de Malniu prendrem el GR11 en sentin oest, passant els costat de l'estany Sec i un cop passat comencem a guanyar alçada suaument.
Arribem a un punt on hi ha un indicador. A partir d'aquí deixem el GR11 que ens portaria al refugi dels Engorgs i comencem a pujar entre algunes roques de granit i vegetació i en el nostre cas de neu. Seguim en direcció N en pujada fins una gran explanada on girarem en sentit E.
Des d'aqui ja divisem la gran mole del Puigpedrós. El travessem i comencem a pujar per pendent en sentit NE fent ziga-zagues on arribarem al Planell de Camquerdós, gran altiplà on despunta el conus del cim del Puigpedrós.
Travessem l'explanada i seguim en direcció N i anem guanyant alçada lentament i situant-nos a la dreta del cim pedregós i trobant el millor pas arribem al cim culminant.
Nosaltres, hem trigat quatre hores en pujar i dos en baixar, doncs havia força neu i ràfegues fortes de vent tot i anant amb les raquetes però ha estat una bona ascensió després de vint anys de l'últim cop que el vaig assolir.

El material que hem fet servir a estat les raquetes de neu i bastons, no eren necessaris ni grampons ni piolet però tot depèn de les condicions de la neu

Inici: Refugi de Malniu (2.130 m)
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 2.914 m
Desnivell: 784 m
Durada: 6 hores (+ o -)
Època de l'any: Novembre
Material: roba d'abric, raquetes de neu i bastons
Condicions: neu recent

Ascensió feta per: Emilià Gil i Joan Prunera
Últimes llums al refugi
Sortim del refugi nevant i vent
De mica en mica el dia es va obrint 
Els cims de la Carbassa 
Penosa pujada fins el Planell de Campquerdós
El cim del Puigpedrós
Ens a costat però hem assolit el cim!!!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.