divendres, 24 de gener de 2020

Via GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA. La Llitera. Osca

Diumenge 12 de gener de 2020
Tants anys anant per la carretera que passa per Alfarràs camí del Pirineu i sempre m'havia fixat en unes parets calcàries i al fons, un embassament, el de Santa Anna i mai vaig creure que allí havien vies. No ha estat fins ara que el Chus ens va proposar una via en aquest indret de la comarca de la Llitera. Remenant per la xarxa, vaig trobar una bona descripció de la via en un blog que segueixo bastant, Escalada per a tontos i la via i el lloc ens va fer el pes. L'únic inconvenient podria ser la boira, però ens la jugarem. Sempre hi han llocs que et sorprenen gratament, i aquest es un d'ells.


L'apoximació, podríem dir que practicament nul.la, si deu minuts per arribar a peu de via es pot dir "aproximació".
La via en de dificultat mitjana i per lo general ben assegurada, tot i que un joc discrets de tascons i friends ens serà molt útil.


Prenem la carretera N-230 de Lleida a Vielha i passats Alfarràs prenem un trencall a la dreta en direcció a l'embassament de Santa Anna. En una bifurcació que diu Poblat prenem la carretera de la dreta i passam un parell de túnels i tot seguit en una gran explanada passat el pont podrem deixar el vehicle. El camí a la paret el tenim tot just a la dreta del pont en sentit d'on venim. Es un camí ombrívol on resseguirem les parets ple de vies d'esportiva. Entrarem en un barranc i en poca estona arribarem a peu de via

1er. llarg: V i III, 5 parabolts en uns 30 metres
Trobarem una pedra amb el nom de la via "sicada" al peu. Començament molt ombrívol on trobarem la roca ben humida i freda i que els parabolts ens ajudaran a pujar amb més tranquilitat. Un cop passats els primers quinze metres, la via es decanta a la dreta per una cornisa ascendent fàcil que li dona nom a la via i tot just arribarem a la reunió, molt còmoda.

2on. llarg: III i IV, 4 parabolts i una reunió en uns 50 metres
Seguim la mateixa tònica per la diagonal amb escalada fàcil però un xic aèria fins arribar a una reunió en uns arbustos. Passem de la reunió i seguim uns metres en vertical i roca a controlar i lleugerament a la dreta fins entrar a una gran feixa que ens durà a peu d'unes plaques ben formoses.

3er. llarg: V, IV i IV+ uns 4 parabolts en uns 30 metres
Pedra sicada que ens indica per on va la via doncs a l'esquerra hi han més vies. Sortim de la reunió vers la dreta i entrem en una bonica i fina placa. Escalem en vertical i un seguit de tres parabolts ens indican el camí a seguir. Un cop superada la placa entrem en un replà als peus d'un altre placa vertical però més curta. Un cop superada entrem en un altre replà als peus de la fantàstica placa final de la via.

4t. llarg:IV+, V i V+, 7 parabolts en uns 20 metres
Davant tenim una placa que ens crida a escalar-la, sens dubte el millor llarg de la via. Set parabolts ens portaran al final de la via amb una rocam de  "pel.lícula" i amb una dificultat d'entre IV+ i V amb un pas final de V+ que ens el tridrem que negociar. Farem reunió a l'esquerra de la via doncs sembla que la reunió nostre li falta un parabolt.

Ara només tindrem que grimpar per la cresta cimera amb compte i ja serem al final de la via. El descens el farem caminant després d'aquesta curta travessa per l'aresta cimera. Baixarem per un camí evident fins la ermita del poblat de Santa Anna i tot seguit baixarem per unes escales fins el fons del barranc on comença la via. Total, 20 minuts a molt trigar.

Via divertida i plaent i amb un cert ambient en alguna part de l'escalada. Roca calcària de primera i una nova via per la cole.No us defraudarà.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera


L'agulla que escalarem des de l'estacionamet
El peu de via amb el forat característic

El primer llarg
La primera reunió
Ell segon llarg
Tercer llarg
Darrer llarg
Crestejant per arribar al caní
No som tant bons, hem tingut sort

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.