divendres, 9 de juliol del 2021

Via ALBERTO GONZÁLEZ al Serrat d'en Muntaner, 18 anys després

Dijous 8 de julio de 2021

Buscant un itinerari fàcil per aquesta matinal, hem anat a parar al Serrat d'en Muntaner. Portàvem unes ressenyes d'aquesta paret inclinada i la primera idea era fer la Traca i mocador, però entre la calor i que no tinc massa clar on comença, ens hem decantat per la Alberto González , Ha estat després de fer-la que buscant amb la meva llibreta d'escalades que la vaig escalar  l'any 2003. No recordava res de la via i m'ha sorprès, no l'he trobat tan fàcil com la pinten per les "xarxes", els anys, que deuen passar factura o bes a saber que.

Des del pàrquing de La Vinya Nova, marxem on comença el camí de les Artigues i un cop arribem al Serrat d'en Muntaner i l'Agulla del Frare de Baix prenem un corriol a mà esquerra que entre ziga-zagues els porta a peu de la vistosa paret inclinada. Entre dos arbres més o menys gruixuts comença la via. Parabolt visible a pocs metros del peu de via.

1r llarg: IV i IV+, uns 6 o 7 parabolts i uns 45 metres
Comencem en escalada fàcil fins a un petit ressalt amb un pas fi, però protegit, entrem en terreny més fàcil fins que es fa un pél més vertical. Seguim en vertical amb tendència la dreta amb bona roca. En algun punt la roca és plena de pols degut a que si ha plogut pot regalimar aigua. Trobem un antre pas finet i ens decantem a un tram més vertical i amb bona roca i de seguit arribem a la reunió.

2n llarg: III, IV, IV+ i III+ uns 4 parabolts i uns 30 metres
Marxem de la reunió per la dreta per terreny fàcil vers a un ressalt assegurat per una expansió. Continuem escalant fàcilment fins a un mur ben vertical. Passos fins amb roca de primera i assegurats per dues expansions superem aquesta paret i entrem en dificultat fàcil fins a arribar a la instal.lació de la reunió i ràpel.

Pel descens farem un parell de ràpels des de les reunions amb les dues cordes i ja serem un altre cop a peu de via.

Bona via per combinar-la amb d'altres properes de la zona

Escalada realitzada per: Joaquim Homs i Joan Prunera

Primer llarg

Recuperant el primer llarg

Segón i darrer llarg

Foto abans de fer els ràpels

dilluns, 5 de juliol del 2021

DÍEDRE JOAN COLET a Coll Roig, El Ripollès

Dissabte 3 de juliol de 2021

El 21 de juny, en Toni Vilaseca em va enviar un whatsapp dient-me que ja havien acabat d'equipar una nova via amb el Santi Sanz a Coll Roig, i evidentment, a la que hem pogut, tenim sobrats motius per apropar-nos.

La via després d'una bona feinada de neteja, ha quedat prou correcte per gaudir d'un matí en aquest lloc, ara ja tan "mediàtic", del Ripollès. Té poc ambient o gens, perqué es va obrint pas entre el bosc netejat a la recerca d'un diedre en diagonal. L'única "pega" és que els dies que ha plogut, crec que serà inpracticable la tercera tirada. Tot i que la roca és bona, en el tercer llarg, l'adherència no és massa bona, però fent A0, es pot "trampejar".

L'aproximació la farem igual que per anar a la via Malalts de Roca, que és a pocs metres d'aquesta, només seguirem el camí de pujada i en quinze metres, ja som a peu de via. Químic a la vista. Tot i que a primer cop d'ull sembli una via ràpida, per a nosaltres no ha estat així. una de les ventatges es que no toca el sol al matí.

1r llarg: V, V+/A0, V, IV+ i IV, 11 parabolts i uns 30 metres
Comencem amb un llarg flanqueig per placa fins que els parabolts ens menen a la vertical. Passos difícils, però amb bona roca i no gaire obligats ens faran tibar de valent. En un punt ens quedem aturats, perqué la propera expansió és lluny. Trobarem una sèrie de bústies que no es veuen bé i podrem encadenar uns bons passos fins que perdem dificultat i en flanqueig ascendent, arribarem a la reunió.

Ara farem un petit canvi de reunió. Caminarem uns metres fins un esperò on comença el segón llarg.

2n llarg: IV, V i IV, 4 parabolts en uns 25 metres
Pugem per l'esperó amb bona roca. Al mig trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat arribem a un petit ressalt i en poca estona arribem a la que seria la reunió. La deixem i descendim uns metres fàcilment fins a la cornisa de terra que tenim davant de la tercera tirada.

3r llarg: IV+, V+/A0, V+, Ae i IV+, 11 parabolts en uns 30 metres
Comencem per placa en vertical fins a uns matolls i comencem el llarg flanqueig ascendent per la placa. Passos d'adherència a controlar, però no obligats ens portaran a uns bonics passos de bavaresa combinats amb placa. En un punt, els parabolts ens obliguen a seguir en vertical. Aquí, nosaltres, fem tres passos en Ae fins a arribar a la reunió.

4r llarg: V, IV i III+, 3 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt. La roca rellisca prou. Ficats en el diedre superem el ressalt i continuem per placa inclinada plena de fissures i forats amb una escalada plaent i divertida. Podrem posar tota mena d'assegurances flotants fins a arribar a la reunió que és al terra al costat d'un arbre.

La baixada és el camí habitual de baixada d'aquest tram de paret. També es pot rapelar la via des de les reunions que són equipades amb anelles.

A estat una bona escalada, perqué a tots ens ha agradat força i ja donem la jornada per acabada i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Gracía, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant el primer llarg

El segon llarg

La "desgrimpada" per accedir a la segona reunió

La difícil tercera tirada

Recuperant la tercera tirada

El divertit darrer llarg

Bona via i sense sol i calor

diumenge, 4 de juliol del 2021

Vies NORMAL i Aresta BRUCS a l'Agulla del Sol Ponent. Agulles. Montserrat

Dissabte 26 de juny de 2021 

Les propostes, de cops surten be i d'altres malament, aquest ha estat el cas i com vàrem perdre massa el temps en trobar la via i no ho vem saber resoldre i que el sol picaba de valent, vem decidir fer un parell de vies que, al menys, feia tren-tacinc anys que no les escalava i serien ràpides de fer.

La NORMAL de l'Agulla del Sol Ponent va ser la segona via que vaig escalar després de l'Aresta Brucs de l'Agulla Pelada el febrer de 1979, tot un repte per a mi sent la primera via en que vaig despitonar un clau.

Trobarem poc equipament, un burí vell i un clau falcat amb un altre clau però serà una bona obcio per emplaçar tant tascons com friends. Antigament feiem reunió d'un arbre i d'aquest tambe rapelàvem, ara hi ha una bona instal.lació per fer-ho.

Com ja es tard i com ja dic, el sol apreta de valent, farem l'Aresta Brucs que hi ha a la seva esquerra. Escalda típica d'aresta amb uns passets finets al seu bell mig.

Au, cap a casa que fa calor!

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

La via Normal
La via Normal

L'Aresta Brucs
L'Aresta Brucs

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.