Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Sant Benet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Sant Benet. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de març del 2024

Via TRINXATS a la Trunfa, 30 anys després, Montserrat

Dimecres 6 de març de 2024

A mitjans de 1979, un company, en Feliu, em va potar a escalar a Sant Benet, lloc de Montserrat en que jo encara no habia escalar mai, el lloc habitual era les Agulles. Com que jo ja sabia escalar en artificial em va dir d'anar a la GAM de La Trumfa. Per mi va ser una experiència nova dormir a l'antiga ermita de Sant Benet on dormiem tots al terra amuntegats, no habia guarda i es respiraba un ambient molt fort d'escaladors, cordes, ferros, soroll d'estreps, tot això resonaba dintre d'aquella bòbeda de la ermita. De bon matí ens enfilem al primer llarg en un fort desplom i que en tots el llargs vaig anar de segon a escepció del darrer. Va ser el meu "bateix" a la zona de Sant Benet i una experiència nova el fet de fer un artificial del tot desplomat. Anys més tard, el març de 1994 vaig escalar per primer cop la via TRINXATS a la mateixa roca i més tard, la vaig repetir el 2010. Ara desprès de trenta anys el "grau" de Sant Benet s'ens ha fet molt més feixuc, tenitnt que reposar més cops en les expansions, ni el temps ni la edat perdona, però malgrat tot, hem sortit airosos... que sap més el dimoni per vell que per dimoni!
Arribats a Sant Benet, prenem el camí a les Trinitats i tot just arribem a la roca de La Trumfa, enfilem una canal i en pocs minuts arribem al peu de via.

1r llarg: IV+, V, V/A0 i V, 6 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa llissa de roca poc agraïda i en diagonal a una cornissa. Des d'aquí en vertical fins a un petit ressalt difícil (estrep per poder sortir). Seguim en vertical amb tendència a la dreta fins el darrer ressalt.. Passat la darrera expansió podem aprofitar un pont de roca que tenim a l'esquerra i fent uns passos a la dreta podrem arribar a la reuió.  Els darrers metres son prou difícils i tenem bastant ambient.

2n llarg:  IV, V/A0 i V i 5 expansions en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim en vertical. Les expansions rovellades, ara parabolts, ens indiquen el camí a seguir. Trobarem el primer ressalt força difícil (estrep o "tramposa"). Seguim en escalada difícils fins a un altre ressalt. Per poder arribar a la darrera expansió, farem un pas a l'esquerra i entran en un petit ninxol, xapem l'expansió i seguim en vertical fins que va minbant la dificultat i uns metres abans d'arribar al cim, fem la reunió. LLarg amb un bon ambient.
Del  cim, anirem al cantó oposat a la via i desgrimpant uns metres arribarem a un arbre amb cordinos i anella on farem un ràpel d'uns quince metres.
Ara han passat catorze anys de la última repetició de la via TRINXATS i les sensacions que hem tingut han estat molt diferents on he trobat que la dificultat ha pujat en tot, mig grau més, en el nostre cas, es clar. Al cap del temps les percepcions son bastant diferents. Aquí teniu l'enllaç de fa catorze anys: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=Trinxats
Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera





dijous, 5 d’agost del 2021

Via VARIANT PER DAVANT o MONTPART a la Panxa del Bisbe 37 anys després

 Dissabte 31 de juliol de 2014


L'octubre de 1984 ens vàrem atrevir a intentar la via Per Davant de la "temible Panxa". És trist o si més no, llei de vida que amb vint-i-quatre anys, seixanta quilos i més inconsciència que experiència, els V+ de la ressenya del llibre 2/REGIÓ DE TEBAS I TEBAIDA d'en Rodés i Labraña, els rebaixés a V i IV+ pelats i amb dues expansions només a la part més difícil!!!. Ara amb vint-i-cinc quilos afegits i trenta-set anys més a les espatlles, he suat la "cansalada" per sortir-ne airós en el primer llarg... i amb la corda per dalt!!!

La via ha sofert, al llarg dels anys modificacions, l'últim com que la vaig escalar i va ser per la variant Canaletes, al primer llarg havien sis espits i un burí. Ara, despès de la darrera "restauració", s'arrebaixat a quatre parabolts, i que ens farà escalar atents i concentrats. La roca és bona però polida pel pas de les cordades de tants anys. El segon llarg és boníssim en el seu grau, exposat i de navegar amb intuició per trobar la reunió. Els darrers són de tràmit per accedir al cim.

1r llarg: IV, V+/A0, V/V+ i IV+, 4 parabolts i un cap de burí en uns 35 metres
Comencem per rampa fàcil fins a la primera expansió on realment es posa vertical i difícil, mig metre amunt hi ha un cap de burí que ens pot ajudar en fer el pas. Seguim molt vertical i amb la roca una mica polida fins la propera expansió. En mig podem emplaçar algún friend petit. Continuem igual, tot molt vertical amb canto, però polit fins a un replà on podem descansar. Tot seguit escalem en tendència a l'esquerra amb menys dificultat que fins ara i en poca estona arribem a la reunió. Llarg difícil i mantingut.

2n llarg: IV+ i IV, dos parabolts i uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió i al cap de poc trobem un parabolt, seguim en vertical fins a un replanet on trobem un altre parabolt i unes burinades velles. Aqui és ons aniriem a l'esquerra a la variant de les "Canaletes". Seguim ara per la dreta amb escalada vertical però agraïda sempre vers la dreta. Trobarem un parell de còdols característics que els podrem llaçar per assegurar-nos i ja en escalada fàcil arribarem a la llarga balma on farem la reunió. Llarg divertit però exposat.

3r llarg: III, II i III, un espit i uns 35 metres
Sortim per la dreta superant un ressalt i fàcilment anem escalant en diagonal a l'esquerra fins a un petit bosc penjant on trobarem un espit i d'aquí uns metres més amunt a la reunió.

4r llarg: III, II III, neta i uns 50 metres
Seguim en vertical amb escalada molt fàcil i un cop superat, entrem en terreny molt tombat fins a un altre ressalt al costat d'un arbust i remuntem els darrers metres fàcils per arribar al cim. Reunió amb un parabolt a terra.

A l'esquerra del cim hi ha la instal.lació del ràpel d'uns 40 metres, que el farem amb dues cordes. A mig ràpel hi ha en una cornisa amb un altre instal.lació de ràpel. Per tornar al camí, anirem baixant per la canal, molt malmesa per la quantitat d'esllavissades que ha sofert al final de la canal, Compta amb la caiguda de pedres.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Arribant a la R3

Tercer llarg

El cim de la Pantxa

La meva ressenya el 1984

dissabte, 19 de setembre del 2020

Via Normal a la Momieta. Trenta-set anys que la vaig escalar per primer cop, Montserrat

Divendres 11 de setembre de 2020
La Momieta era coneguda antigament com l'Orella de la Mòmia. Roca modesta a l'ombra de la Mòmia però amb una via Normal per accedir al seu cim, gens fàcil. Assolida per primer cop l'any 1943 per Caselles, Subirana, Vignoli i Serrat, és una via que no ens deixarà indiferents el fet de poder pujar per la seva via Normal de roca generosa i fregant la perfecció. Escalada clàssica de les més boniques i genuïnes de Sant Benet, ens farà gaudir d'aquest bonic monòlit montserratí.

1r llarg V, IV-, V, 2 parabolts i un pont de roca
Comencem l'escalada a l'esquerra d'una llastra. Són uns tres metres molt fins que ens situen a la cornisa i que el més difícil és entrar a aquesta. Seguim pràcticament caminant però amb cura fins que la cornisa s'acaba. Passos fins, comptats i un pèl llimats ens porten a un replà còmode on muntem la primera reunió.

2n llarg V, IV, III, 1 parabolt i un pont de roca
Sortim de la reunió per la dreta on veiem un parabolt força lluny. Vertical però amb pressa prou bona arribem a la primera assegurança. Continuem amb la mateixa tònica fins a un pont de pedra que el podrem reforçar amb un friend petit. Seguim vers un gran còdol que tenim uns metres per damunt nostre on podrem posar el merlet característic que ens assegurarà els darrers passos prou difícils fins a entrar en un terreny més amable. Ara l'escalada es mes fàcil i en una diagonal a la dreta arribarem a la gran bauma on còmodemant farem la segona reunió

3r llarg  IV i III, sabines

Sortim de la balma per l'esquerra per pujar en placa trobant petits ressalts entre el diedre de l'esquerra. Podem llaçar sabines al gust, tant com tascons i friends. Després d'uns 25 metres arribem on antigament fèiem reunió d'una alzina als peus d'un diedre. Continuem pel díedre i un cop superat fem reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca. Petita grimpada fins al cim de la Momieta.

El descens el farem d’un sol ràpel o en dos, depenent de la llargada de les cordes. Amb dues cordes de 60 arribem a peu de via, si no d'un ràpel fins el coll i un altre fins al terra.
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera
La Momieta des de Sant Benet
Sortint de la R1
El fantàstic forat de la R2
El tercer llarg
Arribant al final de la via

dimarts, 18 d’agost del 2020

Via NORMAL a la Mòmia, variant d'entrada directa. Ascensió història de l'any 1935

Diumenge 9 d'agost de 2020
El diumenge 27 d'octubre de 1935, els escaladors, membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bagues (CECB), Jaume Caselles, Celdoni Espunyes, Lluís Serrat i Octavi Torras, van aconseguir escalar la cara nord de la roca de la Mòmia, encara verge, una gesta sense igual en aquella època, puix que era una paret vertical, ombrívola i mancada de fissures. Escalada el mateix dia que el Cavall Bernat, va significar coronar dos cims emblemàtics i importants de l'època, sobretot per la tècnica rudimentària i els coneixements que es tenien de l'escalada de dificultat a Catalunya.

La via Normal de la Mòmia, ha sofert equipaments, reequipaments i desequipaments al llarg dels vitanta-cinc anys de la seva històrica primera escalada. Quan la vaig escalar per primer cop el 1983 tenia tres burins en el segon llarg, que ja eren molt vells. Després als anys 90' els substituiran per parabolts i a poc a poc van anant apareixent més, fins que els van treure tots cap a principis de la segona dècada del 2000. Fins i tot els burins que havia a la reunió intermèdia del segon llarg, car era un llarg de 60 metres i en aquella època les cordes eren de 40 metres i que amb un parell de burins i dos ponts de roca fèiem reunió. En el Llibre d'en J. M. Rodés i F. Labraña, gràficament deien a la ressenya del llibre que eren 40 metres justos de la primera reunió fins al cim, cosa que no era certa.

Ara, la via és neta d'expansions, tal com era l'any 35, tan sols trobarem la reunió amb un espit i un parabolt i com reunió final al cim, només un burí. El grau de l'escalada de la Mòmia, com dic jo, és molt assumible com a dificultat que no com a compromís, es necessita una mica de sang freda i ser coneixedor de què és l'escalada pels còdols montserratins i per intuir el lloc més adient per anar col.locant assegurances, que són sobretot, "merlets" i algun friend, tot això amb una bona "timba" sota els nostres peus.

Nota: Ara hi ha, no sé de quant de temps, una variant d'entrada a l'esquerra de la canal original, amb roca una mica polida i amb un parell d'espits i un burí vell. També prop del cim hi ha un parell d'espàrrecs de parabolts on podríem fer reunió però han tret les plaquetes. 

1r llarg: IV, III i II, 2 espits i un burí sense plaqueta en uns 30 m
Tot just a l'esquerra de la canal de la via original i al costat d'un arbre, comencem a pujar per roca una mica polida i en un còdol bastant gros, trobarem una burinada, seguim recte i al cap de poc trobarem un espit. D'aquí, la dificultat decau i trobarem un altre espit on tot seguit anirem flanquejant a l'esquerra pel costat de la gran vauma allargada. al seu extrem final hi trobarem la reunió, un xic incòmoda per estar abocada al buit.

2n llarg: IV i III neta i uns 55 o 60 m depenent d'on muntem la reunió
Sortim per l'esquerra de la reunió ascendint en vertical amb lleugera tendència a l'esquerra. Ara ens trobem amb un mar de còdols en qué l'escalada es vertical però franca. En el recorregut podrem, amb sort, llaçar uns bons "merlets", ponts de roca, friends o tricamps. A mig recorregut trobem l'única fissureta del llarg on podrem emplaçar dos ponts de roca (Aquí fèiem reunió antigament). Despés continuem escalant amb menys verticalitat i a poc a poc la dificultat decau fins que farem reunió d'una única burinada o uns metres més amunt de dos espàrrecs si portem dues femelles i dues plaquetes. És curiós que aquests parabolts els molestin a la vista, però no la cantitat de parabolts que hi ha a la vessant sud de la Mòmia, que són les reunions de final de via... però aquestes no molesten, oi?... bé, això són figues d'un altre paner.

Escalada del tot recomanable per mantenir els cinc sentits a flor de pell mentre van apareixent entre les nostres mans una quantitat inimaginable de còdols que faran de la nostra escalada un record d'aquells pioners que amb material rudimentari, aconseguiren aquest cim.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera


El primer llarg per la entrada directa
Afegeix un títol

dilluns, 21 d’octubre del 2019

Via MANYOS a la Prenyada, 36 anys després

Dissabte 19 d'octubre de 2019
La via Manyos va ser la primera via que vaig escalar a la roca de la Prenyada el maig de 1983. era una escalada que combinada l'artificial i el lliure i va ser un bon entrenament per escalar la famosa Gómez-Xalmet. En el seu dia era una bona clàssica de Sant Benet i no era estrany veure sempre una cordada escalant aquell vertical segon llarg i flanquejant per sota la gran panxa. Avui en dia resta prou oblidada i crec que es de llei donar-li publicitat. Un primer llarg d'artificial que conbinarem amb algun parabolt i força burins vells, amb i sense "plaqueta", ens permetrà fer equilibris per arribar a les expansion damunt dels estreps. Ull, que en alguna plaqueta original. no entra segons quin mosquetó. Via del tot recomanable, mes fàcil que la seva veïna Gómez-Xalmet, però que ens donarà grates satisfaccions.

Partint de Sant Benet, ens dirigirem pel darrera de l'ermita pel camí que porta a la Prenyada, primer caminant i després pujant per una ampla canal que ens deixa a peu de via de la Gómez-Xalmet. Seguim canal amunt per l'esquerra on passarem pel costat de dues vies amb parabolts vells i una mica més amunt en un bon replà comença la via que descriurem. Primer espit rovellat a uns dos metres del terra.

1r llarg: A1e, espits, parabolts i burins en uns 35 metres
Comencem molt vertical i amb roca polida tenint que superar uns dos metres que ho podem solventar am un pas d'esquena i així començar un artificial on combinarem amb algun parabolt i força burins de la època, alguns sense plaqueta i els que tenen, el mosquetó no entra, però no a totes. Alguns passos son ben llargs i al final del llarg trobarem un desplomet que ens tirarà enrere per entrar a la reunió força penjada. Reunió amb anelles i mosquetó per rapelar.

2n llarg: V, IV+, V, IV i IV+, 8 expansion dos d'elles parabolts en uns 35 metres 
Sortim de la penjada reunió per la dreta amb passos força fins i amb un rocam de primera fins a un parabolt ben rovellat. Seguim en vertical lleugerament a la dreta a cercar una gran còdol ben visible que tenim força amunt. Un cop arribats al còdol el superem i en posem dempeus. Allí trobarem dos expansions antigues. Seguim recte amunt i en poca estona la roca canviarà d'aspecte i es farà mes polida. Seguim uns metres en vertical fins la última expansió que la tenim a l'esquerra i tot seguit arribarem a la reunió força còmoda a sota del gran desplom. Llarg fantàstic.

3r llarg: III i IV, un parabolt i un clau en uns 25 o 30 metres
Començem el tercer llarg fent un llarg flanqueig a la dreta molt fàcil fins cercar un munt de burinades (crec que podria ser d'una reunió). Ens assegurem d'un parabolt rovellat i fem un arc ascendent a tocar la fissura del gran desplom on trobarem un clau vell. Tot seguit pujarem per la canal/diedre dels últims metres del tercer llarg de la Gómez-Xalmet i muntarem reunió en el gruixut arbre. Llarg fàcil però espectacular.

4t llarg: IV, IV+ i IV, doble parabolt en uns 25 metres
Comencem a pujar per placa amb bon cantell lleugerament a la dreta fins arribar a unes fissures horitzontals i ascendents a l'esquerra. Podrem emplaçar algun friend o tascó en clar flanqueig a l'esquerra fins cercar els dos parabolts junt que tenim gaire be al final del llarg. Seguim en flanqueig (roca un tant polia) fins una sabina i de seguit arribarem a la base del cap de la Prenyada en un bon replà on trobarem un parell de parabolts. Llarg amb un bon ambient.

5è llarg: IV+, IV i III, 2 parabolts i un burí al costat del segon parabolts en uns 15 metres
Superarem el ressalt vertical lleugerament a l'esquerra de la reunió i seguirem pel fil de l'esperó fins un petit ressalt que el podem superar lleugerament per la dreta i tot seguit, fàcilment arribarem al cim de la Prenyada,

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 45 metres pel cató de ponent, tot desgrimpant uns cinc metres fins la intal.lació que ens deixarà a peu de la via normal. Un cop acabat el ràpel. baixarem per la canal que tenim a costat i fins gaire be al final. En un punt on la canal clarament tira molt a vall, flanquegem a l'esquerra fins remuntar un altre canal que ens durà al coll entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà i tot seguit descendim un altre cop fins el peu de via de la Manyos i així el camí de retorn a Sant Benet.

Després de 36 anys i haver-la escalat cinc cops, aquest darrer, ha estat el més difícil, tot recordant com ballava tant fàcilment damunt d'uns estreps i corria que me les "pelava"en el segon llarg, però ara tot es mes pausat i lent i no per això he deixat de gaudir de l'escalada d'aquesta gran clàssica.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera


Començant l'artificial del primer lalrg
Des de la reunió el company començant a escalar el segon lalrg
Arribant a la segona reunió
El flanqueig del tercer llarg
El darrer llarg
Ens a costat, però ho hem aconseguit

dilluns, 13 d’agost del 2018

Via THE WALL a l'Elefant 35 anys després

Dissabte 11 d'agost de 2018
A finals de juliol de 1983 i estant a Sant Benet, ens recomanen una via nova de grau "guai" i "tope assegurada". a l'elefant per la cara nord, "ojito al dato". Evidentment que ens va faltar temps per anar-hi. Recordo que ens va semblar una via fantàstica i molt assegurada pel que coneixiem a les hores i també recordo, particularment jo, que corria per la via aquesta, tant es que la vàrem repetir diferents cops fins l'aburriment. Ara, després de 35 anys, la torno a repetir, però ja no corrent tant com abans i fent un munt de reposos en les seves assegurances, sobre tot, al primer llarg. Ens serà molt "divertit" trobar els parabolts ben camuflats entre els còdols.

La via com era habitual en aquella època la van obrir des de dalt quedant un traçat d'allò més engrescador i amb un rocam gaire be perfecte a excepció de la primera meitat del primer llarg, doncs la roca no es tant cantelluda i molt més polida. Les assegurances crec que hi han la mateixa quantitat que llavors però ara son parabolts. Una via molt recomanable pels dies estiuencs de molta calor i que ens farà treballar de valent als que ja tenim una edat... o dos.

Per arribar a peu de via podem seguir el camí des de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, davallem seguin marques grogues fins arribar a la cara nord de la Roca de Sant Salvador molt visible des de el camí que estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret, ara amb marques blaves i tot seguin a ran de paret arribarem a una llastra amb una marca blava, la via comença a l'esquerra.

1er llarg: IV+, V, V+ i V, uns 9 o 10 parabolts en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos per la paret a la recerca d'un parabolt que es força lluny, Així anirem escalant fent passos a dreta i esquerra buscant les millors preses de mà. En aquest tram la roca es poc cantelluda i prou polida. Tot seguit la via es decanta clarament a l'esquerra i redreçant-se força però ara amb molt bons cantells. D'aqui a la reunió trobarem els passos més difícils dels llarg. La reunió la muntarem en un petit relleu. Llarg molt mantingut on tindrem que escalar de valent entre parabolt i parabolt.

2on llarg: V- i V, uns 8 parabolts i dos pont de roca en uns 40 metres
Tornem a tenir davant nostre una paret ben vertical però amb un mar de còdols enorme. Sortim de la reunió per l'esquerra i seguirem escalant també a dreta i esquerra per trobar el millor camí. Costa una mica veure els parabolts però amb intuïció no tindrem problema. A mig llarg trobarem dos ponts de roca gaire be seguits i no en molt bon estat. seguim escalant fins un bon ressalt on es el pas mes difícil del llarg. Hi ha una boa excursió des d'aquest parabolt a la reunió. Llarg fantàstic un xic mes fàcil que el primer.

3er llarg: IV, IV- i III, un clau vell i dos parabolts en uns 30 o 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt assegurat per un clau. Un cop superat ens decantem a l'esquerra a cercar un parabolt i seguim recte a munt i en tendència a l'esquerra fins arribar a una reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca.

Pel descens, baixarem al sud fins el coll de la roca amb la pròpia trompa de l'Elefant i tot seguit desgrimparem per una curta xemeneia. D'aquí seguir el camí que es portarà un altre cop al camí de pujada prop de l'ermita.

A estat una escalada dura i més quan després de 35 anys la recordaba... fàcil es la paraula? be això sons percepcions i records d'un altre època i ara, però, contents de poder tornar a aconseguir una escalada clàssica dels anys 80', però crec que ja no tornaré a repetir-la mes.

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera

El primer llarg
Recuperant el primer llarg
El segon llarg
Recuperant el segon llarg
Ens a costat però ho hem aconseguit!!!

diumenge, 27 de juliol del 2014

Via DEL CABRA a la Panxa del Bisbe. Montserrat

Dissabte 26 de juliol de 1714 / 2014
Va ser un desembre de 1986 que va caure entre les meves mans, una ressenya d'una via a la Panxa del Bisbe... nova i "hiper-assegurada, IV+ i V !!! Era la moda dels 80', obrir vies des de dalt, cosa que a alguns no ens semblava ètic, però érem consumidors (com ara) de vies i ens va faltat temps per anar-hi. Mireu si érem, mmmmmh...com ho podria dir? Inconscients, joves, amb moltes ganes... que ens hi vàrem ficar en un gelat febrer de 1987, cosa que ara, ni que m'hoferisin diners!!!
Be, la qüestió es que a la ressenya, el primer llarg li donaven IV+, (IV a la Guia de escalada libre, Zona Sant Benet los Vagos, del Toni Jiménez, es de jutjat de guàrdia la guia!!!), el segon IV i el tercer, V. La resta, lo típic de la panxa, dos llargs de III i II. Encara estic recordant el dia i lo malament que vaig fer aquells IV+'s. Vaig dir que mai més tornaria.
Han passat més de 27 anys i amb el re-equipament que a sofert amb parabolts de 10 i inoxidables i que està orientada a l'ombra, tot s'ha de dir, en hem decidit per fer una ullada. La via te un rocam de "traca i mocador", com totes les vies de la Panxa. Via de caire esportiu on només necessitarem 11 cintes i la reunió per poder aconseguir-la. També he de dir que m'ha costat molt, sobre tot el primer llarg, que gràcies a la proximitat de les expansions, no he arribat a treure el fetge per las boca i es més, l'he fet tota de primer per que el companys avui no tenia el dia... ni jo m'ho puc creure encara!!!

1er llarg: IV, V, V+, V+/A0e, V, onze expansions en uns 35 metres
La via l'encetem a l'esquerra de la Per davant anant a cercar una sabina que tenim a l'esquerra. El parabolt es força lluny del terra. Hi han ressenyes que pots posar un tasco en una fissura però realment no fa falta. allargues la mà i "xapes" el primer parabolt. Després es un festival de còdols cantelluts però molt vertical (mooooolt) i amb l'aguda dels ferros anem progressant fins la reunió al costat de la Per davant.

2on llarg: V, V, V+ i IV i cinc expansions en 20 metres
Sortim de la reunió verticalment a la recerca del parabolt. Aquest llarg es igual que el primer però més curt. la diferència es que amig llarg la roca es tomba i arribem molt fàcilment a la segona reunió.

3er llarg: IV, dos passos d'A0e (diuen 6a?), V+, IV+ i III i cinc expansions en uns 30 metres
Prenem el tercer llarg sortint per l'esquerra a cercar un mur vertical. Tenim dos parabolts a tocar i en dos passos d'A0e, podem resoldre el 6a. Però no val a baixar la guàrdia, la cosa continua i gens fàcil fins que entrem en una placa, ara no tant vertical però amb uns cantells petits però "acollonants" i tot segui fàcilment entrem a la tercera reunió.

4t i 5è llarg: II i III, algunes expansions d'altres vies en 30 i 40 metres respectivament (lo típic de la Panxa)
Escalada fàcil dels dos llargs i molt rampads fins arribar al cim de la panxa

Per baixar anirem al costat oposat de la via i abocats al buit, tenim dos instal.lacions de ràpel, una a la dreta de dos espits i un altre a l'esquerra d'un parabolt i un espit. Podem baixar pel que més ràbia ens faci, al gust del personal. Tots dos son ràpels de 40 m i en un començament, volats.

Donem el dia per finiquitat, que ara el sol "mossega" de valent i jo estic trinxat, física i psiquicament...
"Deunidó" la vieta i el grau tant "apretadet" que li donen per un escalador "cagamandurria" com jo!!! Dic escalador, però ja no se, no ho se... Bones vacances (pel que les tingueu) a tots!!!

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera
Buf, el primer llarg, m'ha fet suar de valent!!!
El Jordi al primer llarg
Fent el tercer llarg
Al final del tercer llarg 
Arribant al cim de la Panxa i els Gorros de fons
Malgrat tot, ho hem aconseguit

diumenge, 23 de febrer del 2014

Via BOY-ROCA a la Trompa de l'Elefant (Montserrat)

Dissabte 22 de febrer de 2014
La gran clàssica de Sant Benet. La via que tots el "veterans" que corrien per Sant Benet et preguntaven: ja has fet la Boy? i jo deia: no, encara no... Llargs vespres a la vora dels ciris "mangats" al Monestir, ens els passàvem dins el refugi de Sant Benet, quan encara no era el "pseudo-refugi" que es ara, on dormien tots amuntegats, sense màrfega al terra pur i dur. O dormint al ras, als prats de Trinitats, mirant la lluna i somiant el dia de demà, només apte per gent de cor valent, pensavem. L'endemá, mentjant-nos l'entrepà de xoriç aixafat com una espardenya, esperant que escalfessin prou els rajos de sol, per dirigir-nos a peu de via, tots cofois amb aquell somni clavat en els nostres pensaments. Així vaig fer per primer cop aquesta clàssica via, un 9 de gener de 1983, on la principal dificultat consistia ens fer equilibris damunt d'uns estreps, sota una timba impressionant.

Companys, la idea d'avui era un altre, no sempre tot surt com es planejat i aquest cop no teníem plan B. La idea en un principi era anar a la Gòmez-Xalmet de la Prenyada, però un cop a peu de via veiem que hi ha "over booking" com dirien els amants del anglicismes. Carai!!! i ara que? que si "patatin que si patatan" i al final en Jordi diu: i la Boy-Roca, fa trenta anys que no la faig? Bona idea, jo últimament no més l'he fet un cop des de la seva restauració i fa temps que tenia ganes d'anar. Reculem un altre cop fins el refugi i fem cap a peu de la Trompa de l'Elefant. Ens trobem al Picazo a peu de via de la Boy, però ells aniran a la GEDE, i la fem petar una estona fins que cada un ens posem a la feina.

Comencem a pujar per una canal, pel damunt del camí on originalment comença la via, i en una clariana del bosc i en un replà en mig de la cana,l ens situem a la vertical de la trompa. Aquí començarem la via.

1er llarg: III, III+ i IV, un parabolts en 45 metres
Enfilem a munt per placa tombada amb escalada fàcil i agraïda. Podrem aprofitat algun merlets o petit forat per assegurar-nos amb friends i quan portem un trenta-cinc metres i a pocs metres de la reunió, trobarem un parabolt que ens assegurarà una mínima garantia per entrar a la reunió.

2on llarg:  IV+, IV i IV+, dos parabolts en trenta metres
Sortim de la reunió vers la nostre dreta fent un flanqueig ascendent fins una llastra on podrem emplaçar un bon tascó petit. Ara, seguirem en vertical pel bell mig d'un esperó, fent petites zigue-zagues, però sempre en vertical. Trobarem passos verticals però sempre amb bon canto que de cops, es una pica polit, i així anirem fent fins que només ens restarà un pas una mica difícil per accedir a la reunió.

3er llarg: IV+, V, A1e, V, uns 17 o 18 parabolts en trenta metres
Comencem el llarg amb bon canto i progresivament es va fent més vertical fins que, parlo per mi, ens veiem obligats a treure un estrep que en ajudarà a pujar. Els parabolts estan a una distància ni molt a prop ni molt llunys, el necessari per tenir que treballar-t'ho. Uns tres metres abans d'arribar a la reunió podem apurar els passos en lliure fins la reunió que es molt penjada. També dir que els "marcianus" es "curren" aquest llarg totalment en lliure i amb una dificultat (diuen les males llengües) de 6a+...

4t llarg: IV, III, IV, 4 parabolts en uns 50 metres
Aquest llarg es un plaer. Amb alguns passos verticals però sempre amb una roca fantàstica ens farà "navegar per un mar immens de còdols, sempre buscant els lloc més adient per accedir al cim. Trobarem dos parabolts i el qui vulgui, quinze metres abans d'arribar al cim es, pot muntat una ultima reunió. Si no seguim amb la mateixa dificultat directes al cim.

Simplement, una delícia de via. Aèria i estètica, ens traslladarà a la roca més alta d'aquesta regió de Montserrat. Pels que no la heu escalat encara, no us la podeu perdre i pels que ja la coneixeu: a gaudir-la de nou!!!
Avui, tant sols una "pega", se m'ha espatllat la targeta de memòria de la pu... càmera i no tinc cap fotografia... esperarem les del company, que pel vist, no son gaires!!!
També gràcies als companys Ricard i Jordi per les fotos que ens vàren fer des de el cim de la Prenyada. (d'alguna manera em d'omplir gràficament el blog...

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera
Típica foto de l'Elefant, amb la seva trompa i el seu ull característic
El segon llarg
Acabant el llarg de l'artificial
Nosaltres, molt petits, al cim de l'Elefant

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.