Dissabte 9 de desembre de 2023
L'altre dia vaig veure una "pilulada" en el blog de http://escaladaperatontos.blogspot.com/, una ressenya d'una aresta que no tenia nom ni dades dels aperturistes a Sant Llorenç de Montgai. Em va picar la curiositat i vaig veure que era prou interessant. Assegurada mínimament però encarada al Nord, tot i axí, ens disposem a anar-hi. Al ser una via a la cara Nord, vem trobar els dos primers llargs molt humits i com que la via, en algún tram es molt terrosa i sovint envoltada de boira al matí, els "peus de gat" vàren quedar ben bruts de fanc; tindrem que escalar amb una mica de cura per no patinar. Els del blog la van batejar com a Cresta X-Strats a l'espera de que algú s'adjudiqui l'autoria. El nom sembla ser que ve del tercer llarg per les estratificacions obvies.
Per accedir a la via, prendrem el mateix camí que per anar a la Cresta de la Coma d'en Gelis, deixant el vehicle a al vora del pont que creua el pantà i després de camirar 15 minuts arribem al peu de via. La cresta es molt evident des de tot el camí.
1r llarg: IV, i II 1 parabolts i dos sabines en uns 25 metres
Començem a peu de camí i pugem per roca inestable tota l'estona. Des del camí sembla més fàcil. En uns blocs inestables trobem el parabolt que ens assegura el pas més difícil del llarg i un cop superat entrarem en una zona terrosa i bruta on tindrem escalar amb cura fins a arribar al peu de la paret on muntarem la R1 als peus d'un diedre vertical.
2n llarg: V, IV+ i IV 3 parabolts i un parell de sabines en uns 30 metres
Sortim lleugerament per la dreta i entrem de ple en el diedre. A uns tres metres tenim un parabolt i amb passos difícils continuem pel diedre on podrem llaçar una sabina i més amunt un altre parabolt. Ara la dificultat decau i arribem a un altre sabina que la pujarem per l'esquerra i ja, gaire be caminant, arribarem a la reunió d'una sabina. Millor acabar de completar la R2 amb algún friend., dons la reunió es un pel pentjada
3r llarg: 3 parabolts, III, IV, V i IV i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i entrarem de ple en un llarg ben curiós. És tot estratificat i sembla més difícil del que en realitat és. Escalarem pel damunt d'un estrat ample sempre per l'esquerra. En el llarg trobarem quatre parabolts però podrem afegir flotants al gust. Son tres ressalts que tindrem que superar, essent el segón el més difícil ,que en el meu cas l'he fet empotrat. El darrer ressalt én més fàcil i ens portarà al final del llarg, als peus de la cresta.
4t llarg: 1 parabolt, IV i caminant en uns 5 metres de escalada efectiva
Aquest darrer llarg, pràcticament és de transcissió, doncs només te un ressalt d'uns tres metres i la resta és caminant. Millor muntar la reunió uns metres abans del final de la cresta en una bona sabina. Arribar al cim és caminant.
Pel descens, caminarem fins el final de la cresta on trobarem una baga molt llarga envoltant un gran merlet que en permetrà accedir al ràpel després d'una petita desgrimpada. El ràpel sembla molt espectacular i aerí però son vint metres tant sol i que ens deixa a peu plà. Només tindrem que pujar pocs metres per arribar a un coll i seguir les traçes de camí i fites que ens duran al camí en uns 30 minuts.
Bona via d'aventura, molt humida i un tant bruta pel fanc i freda a l'hivern, però ideal per anar autoprotegint-la. Una bona troballa i via nova per la "cole"
Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
 |
| Començament de la via |
 |
| El diedre del segon llarg |
 |
| Superant ressalts del tercer llarg |
 |
| Final del tercer llarg |
 |
| Vistes des del tercer llarg |
 |
| Arribant a la R3 |
 |
| El petit ressalt del darrer llarg |
 |
| Final de via i ara si, ens toca el sol |
