dimecres, 11 de juliol del 2012

Via CHARLOT a la Magdalena Superior

08.07.2012


Fa anys, molts, a l'estació superior del funicular de Sant Joan, havia un petit bar/restaurant, on sobint anàvem a fer "bocatas i birres" i afamats fullejàvem un munt de ressenyes que tenia en Josep, l'encarregat del lloc. Ara per desgràcia, això a desaparegut i en el seu lloc tenim unes màquines que donen llaunes i ampolletes de beguda... que li farem! Tot això be a que per aquella època, aquí vàrem veure la ressenya d'aquesta via però mai m'habia fet el pes. Des de el camí  de Gorros es veu prou lletja i poc engrescadora. Ara, gràcies al mateix Manolo i al Joan Baraldés, que l'han reequipada ens ha picat el cuc i anirem a tastar-la. Serem tres, en Guillem Arias, en Vicenç Nin i jo. El dia es humit i lleig i el núvols els tenim a tocar fins i tot crec que tenim una humitat del 90%!

L'arribada al peu de via la fem per una canal una mica incòmoda a la vertical de la via amb prou lògica. La canal es bifurca amb dos i prenem la de l'esquerra per tot seguit pujar per un esperó que ens deixa a la paret, molt inclinada, humida i plena d'herbes. La visió del primer llarg no es gents engrescador i per arribar a la R0 has de pujar amb "carinyu", dons es tot molt trencat i ple de verd. No ens refiem i pujo encordat fins la R0 i un cop estic crec que amb les cordes de 60 arribaré a la R1. Mala pensada, dons la corda em fregarà moltíssim i no pujaré còmode.

1er llarg III, IV i IV+ i 7 parabolts de 8 mm i un burí en 40 metres + 18 des de la R0
Surto jo, gens motivat, però vaig pujant. La roca es dolenta excepte els últims deu metres on hi han alguns passos que te'ls has de mirar. Arribo suat com un porc a la reunió dons estic envoltat de boira. Reunió una mica incòmoda per tres persones. No m'agradat el llarg, he pujat intranquil, i m'he adonat que no porto la càmera de fotos. Estarà a la motxilla o estarà a peu de via... gnnnn!

2on llarg IV+ V+ IV+ i IV i 5 parabolts 3 d'ells de 10 mm en 20 metres
Surt en Guillem i el llarg es veu força "durillo" però ben assegurat. Va pujant poc a poc fent reposos i en poca estona, dons el llarg es curt, arriba a una bona reunió força còmoda. Després surt en Vicenç que per la poca experiència que te, puja força be. Jo he pujat el llarg sense cap repòs ni A0 i l'he trobat força dur i els parabolts massa a la dreta de la lògica de la via i de les preses. Llarg curt però intens.

3er llarg IV, V-, IV, III, IV+ i III i 5 parabolts en uns 35 metres
Ara entorna a tocar a mi en un llarg força còmode de molt bona roca on trobarem un parell de ressalts. El primer, atlètic, gaudirem de bons còdols per continuar per un espero que es tomba fins un altre ressalt, més fàcil que el primer però igual de bonic i això ens portarà al avant-cim de la Magdalena, al cap de munt del contrafort on bàsicament acaba la via Charlot.

4t llarg IV i III i 3 parabolts en uns 20 metres
Aquest es el segon llarg de la via normal de la Magdalena Superior, que ens servirà per pujar al cim d'aquesta popular roca montserratina. Llarg sense dificultats, només un petit flanqueig a l'esquerra fins un ressalt assegurat per un parell de parabolts i ja serem al cim de la roca.

Ja som els tres al cim i mira per on ni el guillem ni jo habiem fet mai la via i en Vicenç es el primer cop que puja aquesta roca. ara toca baixar en un ràpel per la via normal fins el coll de Magdalena i l'Ullal anar a buscar les escales de Jacob i jo tornaré a peu de via a veure si trobo la càmera. El Guillem es queda a peu de la canal i en Vicenç m'acompanya... i, BINGO! m'habia caigut rodolant del peu de via a baix. He tingut sort. Ara ells baixaran pel Cavall de Ferro i jo caminant per les escales de Sant Benet, així faig cames.

Navegant prl primer llarg
En Vicenç al primer llarg
La boira que poc a poc va fent presència
En Guillem al començament del segon llarg
En Guillem, passat el més difícil
Foto ala reunió
El primer ressalt del tercer llarg
En Vicenç al dos ressalts del tercer llarg
Arribant al final de la via

L'ultim llarg per pujar al cim de la Magdalena

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.