dissabte, 22 de desembre del 2012

Repetició de la via Juan Bala al Montgros de Montserrat

15 de desembre de 2012
Fa temps, en Joaquim em va dir que li agradaria fer la via Juan Bala i aprofitem que fa bon temps per anar-hi. Jo fa un parell d'anys que la vaig fer i em va agradar força. Ens acompanyarà en Vicenç que ja es un habitual de les escalades a Montserrat. L'aproximació la fem des de Can Jorba i tenim, mes o menys, dos hores de pujada fins a peu de via i com anem carregats ens ho prendrem amb calma. En Vicenç renega una mica quan portem la meitat del camí però sense adonar-nos, com ja dic, en menys de dues hores estem al peu de via.

1er llarg 6 parabolts de 8mm, V+ en 25 metres.
L'altre cop encara no m'havien operat de la clavícula i en va costar força el llarg i ara vull provar que tal va. Comença vertical i amb molt bon canto, petit però bo i poc a poc en van sortint els passos sense tindre que agafar-me a cap seguro. Entre el primer i segon parabolt hi ha un pas, que per mi es v+, molt finet però amb decissió, surt. Quan portem uns 15 metres la cosa es torna més fàcil fins arribar a un ressalt a la nostre esquerra. Sembla més difícil del que es i resolt el pas de seguit arribem a la còmoda reunió.

2on llarg 6 parabolts de 8mm, IV/ V i 30 metres.
En Joaquim surt recte amunt de la reunió fins un ressalt i va fent amb un grau de IV. Es un llarg plaent d'escalar fins que gairebé arribant a la R2 hi ha un pas de V-.No ho sembla però et trobes en una placa no molt vertical, pero llisa on tindrem que buscar la pressa més adient per fer el pas. L’entrada a la reunió es un xic trencada però fàcilment arriben a la segona reunió.

3er llarg 5 parabolts de 8mm, IV i 30 metres.
El tercer llarg no te cap misteri, més fàcil que el segon i la roca que ja no es tan bona com als dos anteriors. Surto de la reunió recte seguin els parabolts fins un ressalt que el tenim a la dreta. Després tot recte i passats dos parabolts més ens decantem clarament a l'esquerra on trobarem la reunió en un replà molt còmode.

4t llarg 2 parbolts de 8mm rampa de II i un resaltet de III- i uns 35 metres.
Ara li donem l'oportunitat de fer de primer al Vicenç. Es un llarg molt fàcil on no trobarem cap problema de dificultaton on tenim que arribar fins un bosc uns metres abans d'arribar al cim on muntem la última reunió.

Al mateix bosquet pleguem material i pugem caminant fins el cim allargat del grandiós Montgros. Mirador excepcional de Montserrat on ens trobem al mig de la muntanya. Mirant a llevant i a ponent veiem tota l'extensió de Montserrat i a migdia com el sol es reflexa en la Mediterrània. Un dia excepcional, amb fort vent i un cel blau on hem gaudit de l'escalda i de la companyia dels amics. Ara toca la tornada caminant per la via normal de pujada al Montgros i un cop arribem al cotxe ens acostarem a veure els nostres amics del Bar El Rincón a l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat i farem un bon àpat i donem la jornada fer "finiquitada"
El Montgros amb els Plecs del Llibre
El Vicenç al primer llarg
En Joaquim al primer llarg
El segon llarg

El mateix moment desde diferents punts
Vistes de Sant Jeroni des de el cim
El cim del Montgros amb la Roca Plana dels Llamps i els Ecos
Vistes de Montserrat a ponent

divendres, 21 de desembre del 2012

Caminant per la Terra Alta i pujada a Les Roques de Benet

8 de desembre de 2012

He convençut a la Cristina, ja que estem per eixes contrades, anar a pujar les Roques de Benet, que jo no he pujat mai, ni escalant ni caminant.
De bon matí marxem de Sant Carles cap a Horta de Sant Joan i un cop dins el Parc dels Ports deixem el cotxe al trencall de la pista que puja a les roques de Benet. En bon punt comencem a caminar veig un trencall d'un camí que sembla que puja a munt. Decideixo prendrem que serà millor que pujar caminant per la pista que es molt monòtona. el camí es bonic i fàcil de pujar i clarament veig que ens anem allunyant de la vista de les Roques de Benet. El "raro instinto del hombre blanco" comença a rutllar i intueixo que aquest camí anirà a parar a d'al de la pista i així es. En menys d'un hora arribem a la pista i nomes tindrem que seguir-la cap a baix i en un quart d'hora arribem on comença la pujada del nostre destí. Fa molt de vent i el dia no es bo del tot. Hi han clarianes i núvols. Prenem la pujada fins el coll on trobem la canal de pujada. Aquí si que bufa el vent de valent i hem d'anar en compte de no sortir per l'aire! La canal de pujada es molt fàcil, sols tenir en compte que hi ha molta pedra suelta. Un cop dalt de la canal seguim el camí que hi ha a la nostra esquerra que ens durà en poc de mig hora al cim de les Roques d'en Benet que sembla ser que l'anomenen el Castell a 1.007 metres d'alçada. Des d'aquest cim la vista es grandiosa, els Pirineu al lluny, les Gronses a sota i al sud l'imponent Cap de Gos. Ens estem una estona al cim, poca per que fa un vent fort i gelat i de baixada en una petita balma fem un moç. Un cop hem omplert el pap ens dirigim per una canal de baixada fins el Cap de Gos. Un cop arribats al punt intento mirar si hi ha un camí de baixada (no porto mapa de la regió!!!!) per poder tornar per un altre lloc però un "manyos" que passen per aquí ens diuen que ells creuen que no hi ha cap camí endinsar-nos a la "brava" pel bosc fins la pista que es veu a sota no es gens recomanable. En vistes de tot això decidim tornar pel camí que hem fet i tornar de nou al cotxe. De baixada prenem la pista ample on hem deixat el cotxe i d'aquí carregarem aigua a la font i en anirem a Horta a fer un altre àpat... i l'endemà ja veurem que fem.
La pujada pel camí que no coneixem
Les Roques de Benet ara des de el camí bo
La canal de pujada
Al mig de la canal
El final de la canal
Les roques del Cap de Gos
Les roques del Cap de Gos i... el gosset d'atura
El cim de Les roques de Benet
Les Gronses i l'Embut des de el cim
Vistes de la part opasada

Al peus del Cap de Gos

La Capra hispana al cim!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.