dijous, 30 d’abril del 2015

Via VINGA, VINGA a la Paret de l'Altar. Malanyeu

26 d'abril de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Feia molts dies que havia quedat amb el Wolfgang per anar a la via VINGA VINGA a Malanyeu, però sempre sortia un imprevist i al final ho vàrem deixar per després de Setmana Santa i aquest cop tot a sortit rodó a excepció de la climatologia. Aquesta via la tenia en "fitxada" des de feia temps però l'ultim llarg em frenava d'anar-hi. Es troba situada al darrera de la popular paret del Davessó i que jo sàpigue, només hi ha aquesta via, o una mes, ho desconec. El cas es que ni ell ni jo hem estat en aquesta paret i seguirem les explicacions, poques, que hi han de la ressenya. Primer enfilem per una pista que ens porta a una masia i tenim que recular, després per un altre que no te sortida... ja començo a "mosquejar-me". A la fi, al tercer intent, trobem la pista correcta per arribar a l'indret. Uns quilòmetres abans d'arribar al pobre de la carretera surt una pista semi-asfaltada amb indicadors, es aquesta la que tenim que prendre i quan arribem on la pista es fa en dos, tenim que prendre la que baixa. Seguirem per pista de terra passant per un parell de masies fins uns prats oberts on tenim la pared al davant nostre. Nom´s tindrem que orientar-nos una mica per dintre el bosc per arribar a la vertical de la via. Podrem trobar fites però no es fàcil. del cotxe a la paret, mig hora.

La via es ben trobada, pot ser on hi ha mes bona roca de tot l'indret. Assegurada amb parabolts de 8mm i amb una distància per no passar gents de por. Tant sols l'ultim llarg es de roca diferent a la de la zona però gràcies als parabolts podem "negociar" amb més tranquilitat... però no es gents fàcil.

1er llarg: V- i V, uns 10 parabolts en uns 35 metres
Començem el llarg a l'esquerra d'una gran llastra on la roca es la típica de Malanyeu, plena de forats i vertical. Anirem pujant seguin els parabolts fent ziga-zagues buscant la millor presa. A la meitat del llarg es on hi ha més dificultat. Seguim sempre recte a munt on arribarem a la reunió en un petit relleix a l'esquerra de la llastra. Llarg fantàstic.

2on llarg: IV+ i V- uns 9 o 10 parabolts en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per continuar per un altre placa també vertical però com el primer llarg amb unes presses fantàstiques. En un punt, la placa s'acabe i flanquejem en diagonal a la dreta pel damunt d'un gran arbust i entrem a un altre placa de les mateixes característiques de l'anterior. Al final d'aquesta placa entrem a la reunió per l'esquerra per un terreny trencat i terrós en un bon replà. Llarg igual de fantàstic que l'anterior.

Ara farem un cambi de reunió pujant per una feixa d'arbres en bastant mal estat per la terra que hi ha i abans d'entrar a la reunió tindrem que barallar-nos per una mena de canal de terra i arbustos una mica desagradable.

3er llarg: V, V+/A0e, IV+ i Ae+, uns18 parabolts i un pitó en uns 40 metres
Enfilem el darrer llarg a cercar uns desploms prou difícils. Superats els primer metres pugem per un esperó, ara molt difícil on tindrem que superar petites panxes. Després es suavitza la cosa i arribem a un gran arbre mig sec però viu on nosaltres hem fet reunió per si fregaven molt les cordes. Un cop superat l'arbre tenim davant nostre una placa d'uns quinze metres molt llissa. Jo he fet Ae i l'he graduat amb un + per que no estan a prop els parabolts i costa molt d'arribar-hi. Aquí se'ns ha posat a ploure i aquedat tot moll però ja som al final de la via i ho hem aconseguit!!!

Per baixar un diuen que dos ràpel i un altres tres. Nosaltres hem fet quatre pels dubtes de si les cordes s'enganxarien en les branques i així no hem tingut cap problema.

La via en a agradat força, ben trobada i ben assegurada... però es que el darrer llarg es dur de debò i un altre via nova per la cole 
Escalada realitzada per: Wolfgang Steinherr i Joan Prunera
La paret de l'Altar i el recorregut de la via 

El primer llarg

Recuperant el primer llarg
El segon llarg
L'Ae+ del darrer llarg
Mig mullats però contents!!!
Ara si que ens mullarem de debó!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.