El col·leccionista de vies: 2015-04-26

dissabte, 2 de maig del 2015

Via MAITE MONTILLA VILCHES al Morro Pla. Els Frares Encantats. Montserrat

Aquesta es un altre via del repertori que ens tenen acostumats els prolífics germans Masó i de debò que es una de les millors que he fet. Ben trobada i amb un grau que no et deixa indiferent, tant es que un cop acabada no ens ha quedat ganes de fer res més.Curta però intensa. L'únic punt en contra, si li busquem els "tres peus al gat", es que els espits no estan massa ben col.locats. Hi ha alguns que estant torts i dona una mica de "iuiu" però amb el bon equipament, la bona roca i l'ambient de les dos darrers llargs, no tenim excusa per apropar-nos a la solitària regió dels Frares Encantats.

Per arribar a l'agulla del Morro Pla farem el típic recorregut des de can Massana al coll de les Portelles i d'aquí al refugi. Despès seguirem fins la canal Ample i la remuntarem fins arribar a la rampa de l'Agulla sense Nom. A la seva dreta surt un camí amb marques blaves que es els camí alt dels Frares. el seguirem passant pels peus de la Caputxa i la parets oest de la Mamelluda i remuntant una canal arribarem al coll estre el Morro Pla i la Nana. Un cop aquí, baixarem per entre bosc tocant la paret de la Nana i intuint una mica el camí vers l'esquerra arribarem al contrafort del Morro Pla on comença la via Masoniana. Hi ha una tènue fletxa picada a la paret.

1r llarg: IV, V-, IV+, V-, IV i III, cinc espits un pont de roca i un clau en 40 metres
Lleugerament a la dret de l'aresta del contrafort comencem a pujar amb presa petita però agradable. Els espits son visibles des de el peu. Seguim pujant en tendència a l'esquerra fins una llastra. tot seguit arribem a un bons desplom on trobem un pont de roca en molt mal estat. Podem cambiar-lo o reforçarlo amb un bon friend mitjà. Tot seguit flanquegem a l'esquerra fins un clau que no veiem fins que no el tenim al davant. continuem ara verticalment però amb bons còdols fins que minba la dificultat i arribem al cim del contrafort. No hi ha reunió només unes arrels que no son gaire "catòliques" però en una fissura podem emplaçar un bons tasco i així reforçar l'arrel.

2n llarg: IV, IV+, V, V+/A0, A1e, V+, V- i IV+, 7 espits i dos claus en uns 30 metres
Del coll entre el contrafort i el Morro Pla estant, ataquem la paret en busca de l'espit que es troba prou lluny. Amb passos fins progressem per terreny molt vertical i de presa molt petita. sort dels espits que son mes o menys a prop i podem descansar entre pas i pas fins un que es molt més lluny que els altres. Ho solvento amb un pas d'estreps però no acaba aquí la cosa. Continua difícil fins que arribem a una fissura on trobem un bon clau. a la nostra dreta tenim un flanqueig espectacular més que difícil. Molt aeri però amb unes preses de somni i fent petites pujades i baixades arribem a la penjada reunió de dos espits.

3r llarg: V+, IV i III, dos espits en 10 metres
Sortim de la reunió en vertical fins cercar el primer espìt. Els passos son fins i difícils però no obligats i de mica en mica anem perden verticalitat i dificultat fins arribar al cim on muntarem la reunió d'una petita sabina.

Pel descens ens aproparem a la cara oposada a la via i d'un parabolt i un espit, els dos amb anella, farem un ràpel de 35 metres, si anem am cordes de 60m amb una sola corda tenim suficient dons amb el xiclet de la corda arribem al terra sense cap recança.

"Deunidó" la via, ens ha deixat satisfets i amb les reserves d'adrenalina sota mínims i veient unes cordades a la Sense Nom i l'Ànec ens venen ganes d'anar-hi... però pensem que ens traurien el bon regust que ens a deixat la via i decidim tornar cap a casa tot retornant pel coll d'Agulles i ... un altre via (masoniana) nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

Començant el segon llarg

El pas més difícils que s'hem resisteix...

Ja sóc a la reunió

El Joaquim desmuntant el segon llarg

L'espectacular flanqueig en dos imatges

i jo mirat-me'l des de la penjada reunió

El curt, però intens, darrer llarg

No ha estat fàcil aquesta via!!!

La meravellosa regió dels Frares

El temps comença a espatllar-se a Montserrat, però es igual de bonica la muntanya

dijous, 30 d’abril del 2015

Via VINGA, VINGA a la Paret de l'Altar. Malanyeu

26 d'abril de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Feia molts dies que havia quedat amb el Wolfgang per anar a la via VINGA VINGA a Malanyeu, però sempre sortia un imprevist i al final ho vàrem deixar per després de Setmana Santa i aquest cop tot a sortit rodó a excepció de la climatologia. Aquesta via la tenia en "fitxada" des de feia temps però l'ultim llarg em frenava d'anar-hi. Es troba situada al darrera de la popular paret del Davessó i que jo sàpigue, només hi ha aquesta via, o una mes, ho desconec. El cas es que ni ell ni jo hem estat en aquesta paret i seguirem les explicacions, poques, que hi han de la ressenya. Primer enfilem per una pista que ens porta a una masia i tenim que recular, després per un altre que no te sortida... ja començo a "mosquejar-me". A la fi, al tercer intent, trobem la pista correcta per arribar a l'indret. Uns quilòmetres abans d'arribar al pobre de la carretera surt una pista semi-asfaltada amb indicadors, es aquesta la que tenim que prendre i quan arribem on la pista es fa en dos, tenim que prendre la que baixa. Seguirem per pista de terra passant per un parell de masies fins uns prats oberts on tenim la pared al davant nostre. Nom´s tindrem que orientar-nos una mica per dintre el bosc per arribar a la vertical de la via. Podrem trobar fites però no es fàcil. del cotxe a la paret, mig hora.

La via es ben trobada, pot ser on hi ha mes bona roca de tot l'indret. Assegurada amb parabolts de 8mm i amb una distància per no passar gents de por. Tant sols l'ultim llarg es de roca diferent a la de la zona però gràcies als parabolts podem "negociar" amb més tranquilitat... però no es gents fàcil.

1er llarg: V- i V, uns 10 parabolts en uns 35 metres
Començem el llarg a l'esquerra d'una gran llastra on la roca es la típica de Malanyeu, plena de forats i vertical. Anirem pujant seguin els parabolts fent ziga-zagues buscant la millor presa. A la meitat del llarg es on hi ha més dificultat. Seguim sempre recte a munt on arribarem a la reunió en un petit relleix a l'esquerra de la llastra. Llarg fantàstic.

2on llarg: IV+ i V- uns 9 o 10 parabolts en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per continuar per un altre placa també vertical però com el primer llarg amb unes presses fantàstiques. En un punt, la placa s'acabe i flanquejem en diagonal a la dreta pel damunt d'un gran arbust i entrem a un altre placa de les mateixes característiques de l'anterior. Al final d'aquesta placa entrem a la reunió per l'esquerra per un terreny trencat i terrós en un bon replà. Llarg igual de fantàstic que l'anterior.

Ara farem un cambi de reunió pujant per una feixa d'arbres en bastant mal estat per la terra que hi ha i abans d'entrar a la reunió tindrem que barallar-nos per una mena de canal de terra i arbustos una mica desagradable.

3er llarg: V, V+/A0e, IV+ i Ae+, uns18 parabolts i un pitó en uns 40 metres
Enfilem el darrer llarg a cercar uns desploms prou difícils. Superats els primer metres pugem per un esperó, ara molt difícil on tindrem que superar petites panxes. Després es suavitza la cosa i arribem a un gran arbre mig sec però viu on nosaltres hem fet reunió per si fregaven molt les cordes. Un cop superat l'arbre tenim davant nostre una placa d'uns quinze metres molt llissa. Jo he fet Ae i l'he graduat amb un + per que no estan a prop els parabolts i costa molt d'arribar-hi. Aquí se'ns ha posat a ploure i aquedat tot moll però ja som al final de la via i ho hem aconseguit!!!

Per baixar un diuen que dos ràpel i un altres tres. Nosaltres hem fet quatre pels dubtes de si les cordes s'enganxarien en les branques i així no hem tingut cap problema.

La via en a agradat força, ben trobada i ben assegurada... però es que el darrer llarg es dur de debò i un altre via nova per la cole