7 de febrer de 2010
En Joaquim i jo quedem a les 7 del matí a Molins de Rei per trobarnos amb el Juan Carlos, en Pere i la Quima. La setmana passada vàrem decidir anar a Malanyeu. Es un lloc que habia sentit a parlar, i buscant ressenyes a Internet, vaig decidir que per un primer contacte amb la zona, la més assequible seria fer la Montse Curto o la Francesc Suñol.
Esmorzem a Monistrol a quarts de vuit i tot acabant arribem a Malanyeu a dos quarts de deu. Ja veiem la paret del Davesso, que es aixi com es diu la zona on anem, i encara no toca el sol a la paret. Per no gelar-nos de fret anem a l’únic restaurant que hi a les quatre cases del poble, a mirar resenyes i pendre un “talladet”.
Cap de nosaltre coneixem la zona, menys el Pere, però fa 15 anys que no ve per aquí. Sortint del poble, en uns vin-i-cinc minuts, et plantes a peu de les vies. Es un lloc encantador amb el Pedraforca i la Serra del Cadi com a vistas desde el poble, que no de la paret.
Be, ja estem a peu de via i els altres companys aniran a la Montse Curto i nosaltres a la Frances Suñol. Ens costa trobar una mica l’inici de la via dons està tot plè de vies, però mirant be la reseñilla, ja no tenim cap dubte.
La via, segons la ressenya que portem, la gradua de 6ª, però obligada, es de V. Començo jo per una plca plena de forats que serveixen per possar el dits. Es un tipus d’escalada que no estem acostumats, però en va sortitr força bé el llarg. Jo li donc tota l’estona V. A la ressenya que portem diu que es IV+/V. En d’altres, tota V.
El segon llarg el fa el Joaquim, que la sortida li conta bastant, però no sembla difícil. Desprès d’uns “tira i arronça” consegueix arribar a la reunió.A la ressenya posa IV+/IV, però per anosaltres, l’entrada es V, despres IV i al fina,l un muret vertical de IV+.
El tercer llarg es el de 6ª. Surto en diagonal fins arribar als espits, ho intento, però el pas es molt “burru” i decideixo fer un pas d’A0.Desprès, entres en una mena de cornisa de terra i devant mateix tinc un altre placa vertical plena de “foradets” amb un pas final de V per entrar a la reunió.
Ja som els dos a dalt. Em trigat tres hores en fer els 85 metres de la via! La veritat es que ens ho em pres amb molta calma. Ara veiem com en Pere esta fent l’ultim llarg de la seva via. Deunidó també el que han trigat…
Muntem el tres rapels (que en dos també es pot baixar) i a esperar als companys. Despres un “tastet” de butifarra a Can Anglada i cap a casa que ja son quats de set.
Un lloc encantador i tranquil que sense dubte, tornarem, a fer unes guantes vies mes.
 |
| El primer llarg |
 |
| El Joaquim al primer llarg |
 |
| Començant el segon llarg |
 |
| Fianal de la via |
