dimecres, 22 de maig de 2019

Via PICASSO, MIRÓ, LES TÀPIES sortint per la via ARRELS. Les Moles del Don

Dissabte 18 de maig de 2019
Les Moles del Don en els Estrets d'Arnes i en especial la banda dreta, es un caos de vies, que sovint, la informació que podem recollir no es del tot exacte. Guiant-nos per ressenyes d'altres blogs, coneixent una mica el terreny i que a peu de via es pintat el nom, podem  intentar aquesta via que ja fa un parell d'anys em venir a fer. Per fer una mica més complerta l'escalada sortirem per la via Arrels donant-li així una mica mes de "sal i pebre" a la escalada, quedant un itinerari sinuós però prou engrescador.

Per accedir a la paret podem anar des d'Horta de Sant Joan i prenen la carretera que va de Tortosa a Vall-de-roures i tot sortint del poble a l'esquerra tenim un desviament d'una pista asfaltada que ens portarà al pàrquing del riu dels Estrets. Tot molt ben indicat. Un cop deixem el vehicle prenem el camí dels Estrets i en vint minuts estarem davant mateix de l'extrem dret de les Moles del Don. Travessem el riu i remuntem un corriol amb fites que en porta a peu de la paret. En una clariana del bosc entre les vies Betelgeuse i Ítaca i escrit a la paret veurem el nom en groc mig despintat de la via.

1er llarg: IV+, V, IV+, V, IV+ i IV, unes 10 expansions en uns 35 metres
Amb l'ajuda d'un petit arbr en enganxem a la roca i anem escalant per paret vertical amb molt bona presa i ben equipada amb parabolts. Trobarem un parell de passos difícils per superar uns ressalts fins que uns metres a munt veurem una reunió d'espits. No anem cap enllà. Fem un llarg flanqueig a la dreta, primer amb un pas aeri i delicat i després, més fàcil,  fins la reunió de parabolts en una petita cornisa. Llarg molt bo.

2on llarg: V, A0, V, V+/Ae, V IV+ i V ,unes 9 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical que la podem superar en A0 per seguir per terreny una mica trencat però més fàcil fin un bon ressalt. Amb l'ajuda d'un estrep (els que no tenim grau) o amb un pas llarg d'A0 el superem. continuem amb escalada difícil fins un altre ressalt que el superarem igual que l'anterior. Un cop passat això, lleugerament a la dreta escalarem una bona placa que en durà a un petit ressalt que el podem superar més fàcilment per l'esquerra i entrarem a la reunió. Llarg vertical i prou difícil però no obligat.

3er llarg: IV-, IV+, V i IV,  unes 6 expansions en uns 45 metres
En enlairem de la reunió per la dreta a cercar un parell de parabolts força metres amunt fins la reunió. Passem de la reunió i seguim escalant amb tendència a l'esquerra fins situar-nos a sota de la "berruga". Flanquegem per placa inclinada però amb poca presa fins arribar a la plataforma de la reunió. El flanqueig, el millor del llarg

4t llarg: IV, V i IV 3 expansions en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins cercar un espit ben visible i un cop l'hem superat, ens decantem a la dreta i pugem per la paret de la famosa berruga de la Mola. Amb passos verticals pugem amb tendència a la dreta fins un punt més delicat. el superem i seguim per el fil de la berruga fins que decau sensiblement la dificultat i arribem a la reunió. Superar la berruga, el millor del llarg

Pel descens prenem un camí amb fites prou marcat que ens portarà a una canal. Al final d'aquesta, trobarem una equipació amb cables i escalons a manera de ferrada i un cop a baix, remuntarem un corriol que ens durà un altre cop a peu de les vies. 20 minuts de descens i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pèrez i Joan Prunera amb Dìdac i l'Albert
Començant la via 
El llarg flanqueig fins la primera reunió
El primer des tres ressalts que trobarem al segon llarg

Sortint dels ressalts de l segon llarg
La placa de sota la "berruga" 
El darrer llarg
Recuperant el darrer llarg
Al passos més difícils del darrer llarg
Ja som el quatre al final de la via 
Un parell de fotos dels companys del darrere

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.