divendres, 8 de març de 2019

Via VILABONA a la Serra d'Encies a Vilamala

Dissabte 2 de març de 2019
El Clot de Vilamala es, com he descrit en altres entrades, un lloc salvatge i solitari. La via VILABONA dels germans Masó, la vaig estar mirant fa un parell d'anys i buscant informació només la vaig trobar en un blog: http://romanticguerrer.blogspot.com/2015/11/vilabona-vilamala.html, però amb les explicacions que en va donar el mateix creador del blog, mes o menys ho vaig tenir clar però sense decidir-me a anar-hi. Vaig fer vàries inspeccions "dumingueres" però sense aprofundir massa i deixar-ho per altre cop. A estat aquesta setmana passada que veien la piulada del company Joan Asín que he convençut als companys per anar-hi.

La via es per "col.leccionistes", un grau molt assequible amb passo de IV esporàdics però amb autèntiques excursions per una paret tombada buscant les poques assegurances fixes i els, aparentment, forats per emplaçar friends. Te una aproximació dallò més selvàtica i salvatge, gaire be hora i mitja de baixar continuament per una canal del tot emboscada i tancada fins que arribes a divisar el peu de via. Tot això fa que sigues una via ràpida en un principi però que tot plegat, es convertirà en una jornada llarga entre baixar, escalant i retornar a la carretera.

Sortint de Solsona, prenem la carretera que porta a Coll de Jou i en el Km. 19,5, mes o menys, trobarem una petita explanada on deixar el vehicle. A la nostra dreta tenim una pista ascendent que en portarà a un gran llom pelat d'arbres (uns en vàren dir que s'anomena-ve "pla de la batalla") amb una antena al seu cim. Prenen com a referència aquest punt, mirant a llevant, ens dirigim al bosc on trobarem un parell de fites que ens indiquen un petit corriol, Travessem el petit bosc i baixem per un llom pelat d'arbres uns 300 metres fins que un altre fita ens indica la baixada per una canal evident però molt tancada. Anirem baixant penosament on en algun punt tindrem que ajudar-nos amb la corda fent un passamà. Tindrem que fer servir al "raro instinto del hombre blanco". En un punt que s'acaba la canal, veurem un gran pi característic que ens indica que som a prop del peu de via. Ara tenim una placa de roca molt tombada que la baixarem fàcilment però amb compta fins un altre canal a sota de tot. Seguirem la canal uns pocs metres per pujar vers la paret i arribar al gran pi. D'aqui desgrimpem fàcilment on trobarem una fita, una "V" i un fletxa picades a la roca. Aquí comença la via i acaba el martiri de la aproximació.

1er llarg: II, III, IV- i III , 1 parabolt i un clau en 50 metres
Comencem vers una llastra horitzontal que tenim al capdamunt on hi ha un clau. seguim tota l'estona en vertical fins que força metes a munt en un petit ressalt trobem un parabolt. Superem el petit ressalt i seguim fàcilment fins la reunió. La roca es bona en general però, ull.

2n llarg: III, IV- i III i 2 parabolts en 55 metres
Sortim per la dreta de la reunió fent un petit i fàcil pas de flanc. Continuem recte a munt fins un parabolt i desprès en escalda fàcil en diagonal ascendent a la dreta fins un ressalt on hi ha un altre parabolt. Superem el ressalt i seguim recte fins que força metres a munt trobarem la reunió a la dreta d'una balma.

3er llarg: II, III i IV- i neta en 40 metres
Sortim de la reunió en vertical per terreny molt fàcil fins un esperó. Seguim a munt fins que un desplom ens parra el pas i fem un flanqueig a l'esquerra. Aquí podem assegurar-nos en un parell de sabines abans d'entrar a la reunió.

4t llarg: IV, III+ i III , 2 parabolts en 35 metres
encetem el llarg per la dreta i per damunt d'uns arbustos on trobem el primer parabolt. Aquí tenim el pas més difícil de tota la via. Un cop superat seguim en tendència a la dreta fins un ressalt on trobem el segon parabolt i sense massa dificultat arribarem a la reunió

5è llarg: II i III, neta i uns 40 metres
Sortim fàcilment fins una mena de fissura que ratlla la paret cap a l'esquerra. Podem assegurar-nos en un parell de sabines. Seguim escalant a l'esquerra fins arribar a una mena de canal curta, vertical i trencada que ens menarà al final de la via. Podem assegurar-nos en un arbust mig podrit o seguir caminant fins els bosc i muntar reunió en una alzina.

Per retornar a la carretera, boragem un contrafort que tenim al davant per la nostre dreta i pujant i baixant un parells de turons pel lloc mes adient, arribarem al punt on hem baixat per la canal i d'aquí pel llom fins el pla i baixar per la pista fins la carretera.

La via esta prou be, doncs escalem uns 220 metres amb poca dificultat però hem d'anar llegint la roca per trobar el millor camí possible. Tot i que podem emplaçar friends, no son cap marevella, però et donen moral. Com ja us he dit, es una via només per col.leccioniste i senglars. Apa, una nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera


La paret gaire be al final de la canal
Llegenda a peu de via
La tombada paret i el primer llarg
Navegant pel segon llarg
El companys recuperant el segon llarg
Sortin de la reunió del tercer llarg
Encara que fàcil, all tercer llarg, no val a badar
El quart llarg, poder el millor de la via
Nosaltres dos a la quarta reunió
El Dídac recuperant el quat llarg
El darrer llarg, massa fàcil
Recuperant els darrers metres de la via
"deunidó" l'aproximació per escalar la "vieta"

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.