divendres, 19 d’octubre de 2018

Via DATE LA VUELTA o ARESTA BRUCS a l'Agulla Reina. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018
L'Agulla Reina, segons el que he llegit, es una de les últimes agulles que es van escalar i assolida per primer cop per membres de la "Operació Montserrat" l'any 1969. El llibre Montserrat Pam a Pam, dona constància del fet no donant cap referència mes a una Aresta Brucs. La via que ara descric, en el llibre Agulles Regió de Montserrat  d'en Joan Miquel Dalmau, descriu aquesta via com a DATE LA VUELTA, i que ascendeix per una típica aresta Brucs. L'equipament es vell i rovellat i podem trobar un parell de caps de burí sense plaqueta i també aprofitar un parell d'espits de la via Aresta Oblidada.

Típica aresta Brucs de dificultat moderada però exposada i que tindrem que tenir cura de la roca en algun lloc i que no ens deiarxà indiferents el navegar entre el còdols buscant els burils.

Per accedir a la via i partint del refugi, prendrem el camí de la canal de les Bessones i un cop arribem a la Oest de la Bola de la Partió remuntarem la canal que tenim a la nostre dreta fins el peu de l'Aresta de l'Agulla Reina.

1er llarg: II, IV, III, IV i III, un burí i un espit de l'Aresta oblidada en uns 40/45 metres
Comencem a peu d'aresta fins un petit ressalt i continuem per rampa fins que s posa dret on trobarem una burinada. Seguim lleugerament a l'esquerra fins trobar un espit de la via del costat i en poc arribarem a la reunió d'aquesta via.que la aprofitarem. Llarg fàcil però exposat

2on llarg: IV, III, IV, IV+ i III, dos burins sense plaqueta, tres burins i un espit de l'altre via en uns 35/40 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta fen un flanqueig, on trobarem un cap de burí. seguim a munt per una part vertical on trobarem un altre burí amb plaqueta. Aquí l'escalada es senzilla però exposada, Abans arribar a la part vertical, trobarem un cap de burí a terra lleugerament a l'esquerra de l'aresta. Tornem a la dreta per encarar la part més vertical però amb còdols generosos. Dos burins ens indican el camí a seguir. A la part final trobarem un pas díficil però aprofitant un espit de la via del costat ens serà més fàcil. Després, la dificultat decau fins assolir el cim de l'agulla i que farem reunió en el curiós merlet que hi ha al seu cim, donant un parell de voltes a la corda.

El descens el farem per la vessant Nord/Oest des de una instal.lació prou vella i fent un ràpel d'una vintena de metres. Caldria reforçar-lo amb algun cordino de més.

Escalada per col.lecionistes, fàcil però exposada, on tindrem que escalar amb cura però que ens donarà molt bones sensacions i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant l'aresta 
Arribant al final del segon llarg
El merlet on fem la reunió del cim

La Bola de la Partió com a fons
El ràpel, requereix una restauració urgent

dimecres, 17 d’octubre de 2018

Xemeneia TORRAS HOMET a l'Esquelet, Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018
La Xemeneia de l'Esquelet es una de les grans clàssiques d'Agulles. Quan la vaig escalar per primer cop, la coneixíem per l'empotrament de l'Esquelet, una llastra d'uns 45 metres i escalada per primer cop pel Josep Maria Torras en solitari, la fèiem en dos llargs. El primer es una canal arbrada amb roca mediocre que la pujàvem amb la corda a l'esquena, ara ja no m'atreveixo. Després ens "empotravem" dins la xemeneia i reptàvem com llimacs. Com anècdota explicar que jo no entenia  per que tenia el nom de l'esquelet aquesta agulla i per mol que me la mires no li veia la similitud fins que en van explicar que els primers que van escalar l'agulla, els germans Estorach, vàrem trobar un esquelet d'ocell i d'aquí li ve el nom.

Partint del refugi Vicenç Barbé prenem el camí de la canal de les Bessones i tot just quan descendim a la canal, ens decantem a l'esquerra fins l'avenc dels Pouetons i d'aquí a la dreta resseguint la paret per la seva base arribarem a peu de la canal.

1er llarg; II i III, neta i uns 25 metres
Canal arbrada amb uns passatges de roca trencada en el seus darrers metres on podrem assegurar-nos als arbres i arribar al començament de la llastra i muntar una còmoda reunió.

2on llarg: IV+ un parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió i ens enlairem vers la llastra. Amb tècnica de remonage o "enpotran-nos" a dins pujarem amb dificultat. La roca es molt polida i relliscosa. al poc podem sorir amb mes tranquilitat on trobarem un parabolt. Continuem en remonage més estret i vertical fins assolir un gran bloc empotrar on muntarem la reunió.

3er llarg: IV+ dos parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió i continuem en "remonage" (ull, la roca es molt polida). Tant podem empotrar-nos a dins o pujar mes separat, això va a gustos. En un punt, la xemeneia es fa molt estreta i ens obliga a sortir a fora on trobarem un parabolt que ens donarà moral i ja en placa sortirem a l'exterior. arribarem als peus d'un diedre on hi ha un parabolt  als peus d'ell. Pujarem amb tècnica de diedre on podrem emplaçar o be tascons o friedns en la fissura. Ull al final del diedre que es molt trencada la roca i de seguir caminant arribarem a un arbre on muntarem la reunió.

Pel descens, anirem al canto oposat i desgrimparem uns metres i trobarem la instal.lació del curt ràpel que ens deixara al terra.
Fantàstica escalada que ens transporta a temps pretèrits on només l'afany de descobrir sensacions noves ens omplia el cor. Trenta set anys ja fa que la vaig escalar per primer cop, amb "rotxetons" i "cletes".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
L'Esquelet i la seva llastra
Sortint de la canal i arribant a la primera reunió
El primer llarg de la xemeneia
Sortint de la segona reunió
Encaixonat dints de la llastra
Sortint de la xemeneia
Llestos, i ara, a un altre agulla

dilluns, 15 d’octubre de 2018

ARESTA DEL CONVENI DEL METALL a la Cinglera del Bolet. Sant Llorenç del Munt

Diumenge 30 de setembre de 2018
Escalar a Sant Llorenç del Munt es sempre una sorpresa... o no, doncs de la manera que es la roca ja t'ho pots imaginar. El mateix passa amb la via de la Cinglera del Bolet, mig roca, i mig fang. Carregats de moral ens trobarem una via estètica a quan a traçat però "esgarrigossa" en el seu roquissar. La via es semi-equipada amb parabolts nous però prou exposada tant per l'austeritat de l'equipament com per la qualitat de la roca, essent només una via per "col.leccionistes i sobretot de Sant Llorenç.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que ens portaria a la canal Gentil i guiant-nos per la curiosa roca del Bolet ens endinsarem entre matolls i punxes als seus peus. Aquí comença la nostra via.

1er llarg: III i II, neta i uns 10 metres
Pugem per una canal terrosa molt descomposta on podrem assegurar-nos en una arrel d'un arbre que surt del fang. Un cop sortim de la canal entrem en un terreny trencat però fàcil i abans d'arribar al coll entre la cinglera i el Blet, podem fer reunió en una bona alzina (recomanable)

2on llarg: V, A1, V+, IV i III, un parabolt i un clau que es mou en uns 20 metres
Encetem el llarg pujant fàcilment el pedestal on som a la reunió. Encarem un mur vertical de roca dubtosa un xic per l'esquerra i amb passos delicats arribem a un parabolt. Flanquegem a l'esquerra fin un bon ressalt on hi ha un clau que es mou. Amb molta fe, tan en lliure com amb un estrep farem uns passos de moral i pujarem per un diedre també trencat on anirà decaient la dificultat fins un gros pi on farem la segona reunió.

3er llarg: III, Ae, (tres passos), IV, V/A1, IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb facilitat en direcció a una paret vertical, trencada però amb tres expansions fiables. Fem tres passos en Ae i sortim per l'aresta amb molta cura. Trobarem un pont de roca. Ara la parat es torna a redressar. A l'esquerra hi ha una fissura trencada on surt una grossa sabina, la llacem i si no tenim... fem un pas d'estrep (el meu cas) i sortim del petit desplom. Seguim per placa trencada on per sort ens podrem assegurar a un parell de sabines prou fiables fins arribar a una plataforma on trobarem la reunió.

4t llarg: IV+, V i II, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per de seguit anar a l'esquerra on superarem un petit ressalt i enpendre un flanqueix a l'esquerra molt aeri però amb posibilitats d'assegurar-nos. Al final, i amb un pas fi, ens enlairem en vertical i de cop acaba la dificultat pujant per rampa fàcil fins el cim de la cinglera on muntarem la reunió en un arbre.

Via només per col.leccionistes de Sant Llorenç. Si voleu escalar el Bolet es cosa vostre, nomes la visió des de la primera reunió, et posa els pels en punta, i jo ja no tinc els "instints suïcides" que tenia als 23 anys, així que, via nova per la cole però que no crec que la repeteixi mai mes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El bolet i el peu de via 
La canal per accedir a la primera reunió 
Quina por, els còdols es "desenganxen" als meus peus
Fang i alguns còdols... 
En plena aresta i el bolet a sota 
el darrer llarg amb la roca que ja es bona, dura poc
El final del suplici, vull dir, de la via

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.