dimarts, 19 de desembre del 2023

Via DEL NIL a la Cinglera dels Esqueis al Santuari de Corbera

 Dilluns 18 de desembre de 2023

Després de temps, tornem al Santuari de Corbera per aprofiar el dilluns i fer una matinal. La idea era repetir alguna via però tot arribant, veiem el nom d'una via escrit a la roca a l'extrem esquerra de la cinglela amb el nom NIL. Busquem per internet però no ens aclareix gaire, ni el grau ni els expansions i decidim ficar-nos a veure que surt.
És una via com de tantes que hi ha en aquest sector sud, en la ja molt matxacada cinglera. Passatges bonics amb passos verticals i atlètics sense superar mai el IV+. Molt bruta de terra i amb algún pas a controlar la roca. Bona obció per convinar-la amb alguna del voltant.
Via tota equipada amb les reunions rapelables, És recomenable, fer tres  ràpels de 25 metres per que no sen enganxin les cordes.

1r llarg: IV+ i IV, 5 parabolts i uns 23 metres
Començem superant un bloc i seguirem seguin el parabolts amb passos verticals pero de roca molt bona. Arribarem a una cornissa de terra còmoda i muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+. II, V i IV, 7 parabolts i 25 metres
Sortim lleugerament per lèsquerra vers un ressalts. Arribats al segon parabolt superem pel mig el ressalt i tot just un parell de passos a la dreta trobarem un parabolt amagat. D'ell penja un cordino que el fa visible. Seguim, ara amb molta facilitat fins a arribar a una roca en forma d'esperó amb tres expansions. Superem l'esperó i ja entrem a la reunió.
3r llarg: III, II i IV, 4 parabolts i 25 metres
Llarg de tràmit no gaire vistós en que el més interessant és a la part final. no pujar a l'agulla, si no, per les roques de la dreta i fent reunió a la via JOAN FRANCESC i final de la via.
Escalada curta i divertida, un tant bruta de terra però que es deixa fer sense cap problema. No esperava fer una via nova però no ha estat així , doncs via nova per la "cole"
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.