Via INTEGRAL MIRANDA DE FRA GARÍ entran per la via MÒNICA a La Codolosa. Montserrat

Recorregut discontinu poc atractiu, amb trams escalables amb roca bona en general. Ideal si anem amb escaldors novells o gent que escala poc. La via la trobarem a la part esquerra de les vies de la paret de la Codolosa , al costat dret de les vies Any de Trapas i 29 de Febrer . Hem començat per la via Mònica

1r llarg: IV, 4/6 expansions en uns 30 metres
Pugem en vertical per roca molt bona i seguit els parabolts arribaem a una reunió. La passem i seguim fins que la dificultat decau molt i muntem la reunió.

Ara farem un canvi de reunií i seguirem per l'esquerra caminanr per una mena de feixa fins arribar a un esperò i que a pocs metres del terra trobare la reunió.

2n llarg: IIV, un clau en uns 20 metres
Pugem per l'espreró tombat  amb roca en algun tram a controlar fins a arribar a un ressalt on trobem la reunió

3r llarg: IIV i III, dos claus i un parabolt en uns 20 metres
Superem el resalt sortin de la reunió i continuem per l'esperò fins a arribar a un altre ressalt on muntem la reunió.

4t llarg: IV, III i IV, un parabolt en uns 40 metres 
Superem el ressalt i seguim per plaques tombades. Aqui ve quan es lia la cosa. Nosaltres hem continuat per un altre esperó a la part esquerra i un cop a dalt i caminant, fem un petit descens i arribem al torreó final de la via. Hem muntat una reunió en una soca seva i vella.

5è llarg: III, V/A0 i IV i un pont de roca i tres parabolts en uns 15 metres
De la reunió anem a cercar una fissura amb un pont de roca. En enfilem en vertical amb passos difícils no obligats fins que sortim un pel a la dreta i arribem al cim del torreó muntant una reunió d'un sol parabolt que hi ha al terrra i final de la via.

Pel descens baixarem per l'esquerra mirant a collbató i de seguit passarem pel quart llarg desgrimpant per una canal que amb marques grogues en portarà a la drecera de Fra Garí i en poc més de mig hora serem al camí.

Via nova per la "cole" pero un tant prescindible i amb poc interés.

Escalada realitzada per:  Vicenç Nin i Joan Prunera

Primer llarg de la via Mònica

Entran a la R3

Darrer llarg

Arriban al final de la via

Final de la via

Via DEL NIL a la Cinglera dels Esqueis al Santuari de Corbera

Després de temps, tornem al Santuari de Corbera per aprofiar el dilluns i fer una matinal. La idea era repetir alguna via però tot arribant, veiem el nom d'una via escrit a la roca a l'extrem esquerra de la cinglela amb el nom NIL. Busquem per internet però no ens aclareix gaire, ni el grau ni els expansions i decidim ficar-nos a veure que surt.

És una via com de tantes que hi ha en aquest sector sud, en la ja molt matxacada cinglera. Passatges bonics amb passos verticals i atlètics sense superar mai el IV+. Molt bruta de terra i amb algún pas a controlar la roca. Bona obció per convinar-la amb alguna del voltant.

Via tota equipada amb les reunions rapelables, És recomenable, fer tres  ràpels de 25 metres per que no sen enganxin les cordes.

1r llarg: IV+ i IV, 5 parabolts i uns 23 metres
Començem superant un bloc i seguirem seguin el parabolts amb passos verticals pero de roca molt bona. Arribarem a una cornissa de terra còmoda i muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+. II, V i IV, 7 parabolts i 25 metres
Sortim lleugerament per lèsquerra vers un ressalts. Arribats al segon parabolt superem pel mig el ressalt i tot just un parell de passos a la dreta trobarem un parabolt amagat. D'ell penja un cordino que el fa visible. Seguim, ara amb molta facilitat fins a arribar a una roca en forma d'esperó amb tres expansions. Superem l'esperó i ja entrem a la reunió.

3r llarg: III, II i IV, 4 parabolts i 25 metres
Llarg de tràmit no gaire vistós en que el més interessant és a la part final. no pujar a l'agulla, si no, per les roques de la dreta i fent reunió a la via JOAN FRANCESC i final de la via.

Escalada curta i divertida, un tant bruta de terra però que es deixa fer sense cap problema. No esperava fer una via nova però no ha estat així , doncs via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera