Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalades a Alós de Balaguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalades a Alós de Balaguer. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 d’octubre del 2023

Via UI, AI, UF sortint per la via SORDENES MON GUEF. Pic de Castellàs, Alós de Balaguer

Divendres 13 d'octubre de 2023


Ens acostem al poble d'Alòs de Balaguer per tastar una nova via. Tot hom que la escalat l'ha deixat be i ara ens toca a nosaltres probar-la.
Ara, la pista fins gaire be a peu de paret, és restringit, només es pot accedir desde la font i les taules de "picnic" on hi ha una barrera oberta i un cartell de la prohibició d'accedir vehicles. Son dos quilòmetres que els podem fer amb mig hora mes o menys, així que ens toca caminar una mica més. Per accedir a la paret és el mateix camí que les seves veïnes, escasament deu minuts. Es un dia calurós, molt calurós pels mitjans d'octubre que estem.

1r llarg: IV+, V i IV, 6 parabolts i 2 ponts de roca en uns 25 metres
Començem per placa típica de la regió superant ressalts on les assegurançes ens indican per on seguir. La roca es un tant bruta i en algún lloc a controlar degut a la neteja que s'ha fet. La reunió la muntarem en un petit relleu.

2n llarg: IV+, V, IV+ i IV, 5 parabolts i 1 pont de roca en uns 30 metres
Llarg semblant al primer però de millor roca, també un xic brut i amb un pas prou fi al mig del llarg. La reunió és en un gran replà de terra que pertany a la via Sordenes mon guef.

3r llarg: IV, III  i II 1 parabolt i uns 25 metres
Aquest llarg és de la via Sordenes mon guef amb un curt tram de IV i despres grimpar fins un altre replà.
Ara fem un canvi de reunió i farem un flanqueig caminant a la dreta per arribar a un petit mur de roca amb un parabolt i fen una petita desgrimpada entrarem en una canal on trobarem a sobre nostre un arbre amb cordino i muntem reunió als peus d'un llarg diedre.

4t llarg: IV, IV+ i V, 2 parabolts i 1pont de roca en uns 30 metres
Comencem entrant al diedre per una canal de terra molt incòmoda i un cop superat emprenem l'escalada en tècnica de diedre. Trobarem passos molt bonics però bruts. Abans d'arribar a la reunió escalarem una placa ben ferma de passos fins i muntarem la reunió en un còmoda repla a la dreta dl diedre.

5è llarg: IV-, V- i IV+ 5 parabolts, 1 clau vell, i 2 ponts de roca en uns 35 metres
Entrem al diedre per l'esquerra i anem progresant còmodament, Tambe el trobarem brut de terra. A mig recorregut entrem en una cornissa plena de terra i amb un gran arbre. Seguim en diedre fisn que un ressalt ens barra els pas. Pas difícil a la dreta on ens pot ajudar una petita sabina i tot seguit en vertical arribarem a un petit coll on muntem la reunió. Aquesta reunió es a mig del 5è llarg de la via Sordenes mon guef que ja no abandonarem fins el final.

6è llarg: IV, 1 pitó i 1 parabolt un al costat de l'altre en uns 25 metes
Sortim de la reunió en vertical pel bell mig de l'esperò. En aquest llarg, tindrem que vigilar el rocam, dons hi han alguns blocs una mica inestables, però anant amb comte, no tindrem cap problema. Anirem superant plaques de l'esperó fins arribar a una bona cornisa on muntarem la reunió.

7è llarg: IV+, IV i III 2 parabolts i una reunió en uns 30 metres
Encetem el llarg per una placa vertical a equipar i un cop superada entrem en una cornisa als peus d'un altre plca amb dos parabolts. Seguim vers a una sabina i trobem una reunió, seguim en tendeència ala dreta per blocs inestables i flanquegem a la dreta i amb un pasde flanc entrem a una bretxa on hi ha la reunió i final de la via.

Per baixar, muntarem un ràpel de 20 metres fins a una canal. Tot seguit pujarem per una canaleta que tenim al davant nostre i a dalt trobarem una instal.lació per fer el darrer ràpel. Baixarem pel la canal/tartera fins arribar al camí del congost de Mu retornant a on deixem els vehicles ( un hora i mitja de descens).

Via assequible, maca en el seu grau i bastant bruta de terra que en certs moment molesta. Crec que s'hanirà netejant amb el temps però en la part de dal del diedre hi ha molta terra... i un altre via nova per la "cole"...

Escalada realitzada per: Carles Marqués, Agustín Perez i Joan Prunera

El primer llarg

El segon llarg

El quart llarg

Recuperant el quart llarg

El cinquè llarg

Recuperant el cinquè llarg

Setè llarg de la via Sordenes mon guef

Final de la via

dilluns, 14 de novembre del 2022

Via CAMÍ RAL sortint per la MINYONS DE TERRASSA al Pic de Castellàs, Alós de Balaguer

 Dissabte 12 de novembre de 2022

Els darrers anys s'han obert diverses vies amb més o menys encert. La d'avui és un clar exemple. Oberta a base de sanejar la paret en un indret amb molt de matoll, ens deixa una escalada de tres llargs amb una dificultat que no passa de IV i algún tramp de roca a controlar, sobre tot el darrer llarg. Equipada amb parabolts i bagues en sabines, ens serà bona per convinar-la amb la cresta dels MINYONS DE TERRASSA, quedant una escalada contínua d'uns 355 metres. La part de la cresta serà de terreny d'aventura amb poca equipació i amb passatges molt aeris.

Arribats al poble d'Alós de Balaguer, prendrem la pista que en algún punt esta en força mal estat, que porta al congost de Mu, sempre pel costat dret del riu. Passarem per una font amb taules i bancs per fer "pícnic" i tot seguin arribarem al final de la pista on deixarem el vehicle. Caminarem cinc minuts en direcció al congost i passats uns metres per la passarel.la, a la dreta d'una cova, comença la via.

A pocs metres d'on comença la parale.la, podrem travessar-la per accedir al peu de via amb un espàrreg llatg i amb un cordino en la plaqueta, aquí comença la via

1r llarg: IV, III i II, tres parabolts i dos sabines amb baga i uns 25 metres
Comencem vertical per placa sanejada a cercar la primera expansió i així seguim uns quince metres per seguir a la dreta per terreny molt fàcil en una mena de feixa per arribar a la reunió.

2n llarg: IV i III, tres patabolts i uns 25metres
Seguim en vertical per placa a l'esquerra d'una gran llastra i que a mida que pugem ens anem acostant a ella. A la part final, girem lleugerament a la dreta i entrem a la reunió.

3r llarg: III, IV, III i II, dos parabolts i dos sabines amb baga en uns 45 metres 
Aqust llarg, un tant caótic, l'escalarem per l'esquerra de la reunió per continuar a la dreta superant trams més o menys drets entre blocs una mica trencats. Al final esclarem per grades de terra i pedres molt fàcils per arribar a la reunió de dos parabolts a l'esquerra tenim la reunió original de la cresta.

Ara seguirem per la cresta MINYONS DE TERRASSA. Aqui podeu veure la ressenya sencera de la cresta: 

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2019/10/cresta-minyons-de-terrassa-pic-de.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Primer llarg de Camí Ral
Segón llarg de Camí Ral
Tercer llarg de Camí Ral
Un dels llargs més macos de la Cresta
Recuperant el llarg
No ha fet ni fred ni calor

dimarts, 12 d’abril del 2022

Via OLGA FRONTERA al Serrat del Poll, tretze anys després

Diumenge 10 d'abril de 2022

L'Olga Frontera és una d'aquelles vies que em va seduir, ja fa una pila d'anys, quan ven anar per primer cop per aquest indret de la Noguera. Vista des de la pista, impressiona com s'enlairen al cel les reves roques estratificades i veient la piràmide del tercer llarg, encara més. No va ser aquest cop quan la vam escalar, ja que no ens vam atrevir. Van passar un parell d'anys fins que la vaig escalar. No la habia tornat a repetir pel fet que els escaladors de Lleida van obrir unes quantes vies al voltant que eren prou llamineres. Ara, com en Dídac feia tant de temps que ens proposava anar-hi i sempre li donàvem "llargues", ens decidim. La via es prou assequible, tot i que haurem d'escalar de valent. Hi ha trams de roca discreta ,però predomina la bona. Semiequipada, ens donarà molt de joc per autoprotegir-nos, aventura i ambient garantit

Arribats al poble d'Alòs de Balaguer, el travessem fins a una cruïlla on a la dreta hi ha una font i a l'esquerra un pont que travessa el riu. Prenem la pista del davant que davalla i la seguim una bona estona fins a un àrea d'esbarjo. Podem deixar el vehicle aquí o seguir un parell de quilòmetres més fins que ja no és transitable i estacionar el cotxe. Tenim el Serrat del Poll davant nostre. L'aproximació és d'un quart d'hora escàs i podrem identificar el peu de via amb una O i una F.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 4 expansions en uns 35 metres
Comencem enfilant-nos a la paret en vertical. La primera expansió és a uns 5 metres. Seguim fins a una segona expansió i entrem en una placa neta amb possibilitat de protegir-la. Seguim per la placa fins la tercera expansió. Ara tenim un petit ressalt que el passem entre uns arbustos per l'esquerra i en vertical arribem a la reunió.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 1 expansió en uns 35 metres 
Sortim en vertical a cercar una bona sabina per assegurar-nos. Continuem en escalada vertical però agradable fins a una expansió. Seguim amb la mateixa tònica fins a un ressalt que superant-lo arribarem a la feixa. Seguim uns metres caminant fins a un arbre amb cable i maillon i muntem reunió

Farem un canvi de reunió caminant per la feixa uns 20 metres fins a la base de la paret (fletxa indicativa). No hi ha reunió, però és a peu pla.

3r llarg: III, IV+, V Ae i IV+, 6 expansions en uns 40 metres 
El llarg estrella de la via. Comencem escalant unes grades fàcils cap a la dreta fins a situar-nos al mig de la gran piràmide (parabolt d'inici). Escalem en vertical uns metres fins a l'expansió que és prou lluny. Ara escalem amb tendència a l'esquerra per placa molt vertical i passos fins. Els més difícils són a la part final. La reunió és penjada i un xic incòmoda que també la podem fer dintre de la canal si no volem estar penjants.

4t llarg: IV, IV+, V, Ae i IV+ 5 expansions i 1 clau en uns 35 metres 
Situats dins la canal/xemeneia escalem en oposició (algun tam trencat) fins a una cornisa entrant a la dreta abocada al buit. Seguim en vertical per un esperó molt dret fins a una petita cornisa als peus d'una placa de roca vermellosa. Aquí trobarem tres expansions i un clau. Segons ressenyes és V+ no obligat i podrem superar aquesta dificultat amb tres passos d'A0. La sortida és vertical i amb la roca a controlar i muntarem la reunió en un petit relleix
5è llarg: IV+; IV, IV+ i IV 2 expansions, 1 pont de roca (mal estat) i 1 clau en uns 35 metres 
Sortim un xip per la dreta a cercar un clau nou i després per l'esquerra fins a una cornisa als peus d'un ressalt protegit per una expansió. El pas és més fàcil del que sembla. Seguim per una diedre/canal fins a un altre ressalt amb una expansió. El superem per l'esquerra i seguim fàcilment fins la reunió. 
6è llarg: III, IV+, IV i IV+, 3 expansions (passem per una reunió) i un pont de roca en uns 40 metres 
Comencem fàcilment fins a un arbre on llacem una baga. Comença un festival de preses per les mans, llarg vertical però magnífic. Anem escalant per placa vertical però amb presses per totes bandes gaudint de l'escalada. En un punt, arribem a un relleix on trobem dos parabolts d'una reunió. Seguim ara per una curta, però vertical placa que al final la superarem per la dreta (pont de roca amb baga vella) i arribarem a la reunió.
7è llarg: II, neta i uns 15 metres 
Llarg molt fàcil, tan sols de tràmit per arribar al final de la via i haver gaudit d'una escalada magnífica
Pel descens davallem uns 10 metres pel cantó oposat a la via fins a un arbre amb bagues i un maion. Farem un ràpel còmode d'uns 35/40 metres fins a la canal que baixarem per camí més o menys còmode finsa una tartera i llavors fins a el camí que travessa el Congost de Mu . Passarem per la passarela metàlica i d'aquí fins el cotxe.
Diuen que les coses bones de la vida, són las coses repetides, aquest és un bon exemple d'una via magnífica.
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera
Regorregut de la via

Primer llarg

Segon llarg

Arribant a la R3

Sortint de la R3

Cinquè llarg

Arribada al cim

diumenge, 20 d’octubre del 2019

Cresta MINYONS DE TERRASSA. Pic de Castellas. Alós de Balaguer

Dissabte 5 d'octubre de 2019
Podríem dir que de tots els itineraris d'escalada que hi han en aquest sector, la Cresta dels Minyons de Terrassa, es la mes fàcil de totes les escalades, però no ens emocionem pas, es exposada i en força trams, la roca es prou dolenta. Te un bon ambient de cresta i a excepció de dos o tres llargs, tota la resta es molt acceptable. Tindrem que aguditzar l'instint per intuir el camí mes lògic per on passar i trobar les reunions. Practicament des-equipada, nomes trobarem les reunions muntades amb un espit i parabolt, algún pont de roca i tres claus, bona escalada per trobar lloc on emplaçar assegurances flotants. Escalada recomanable només pels amants del "tot terreny"

Arribats al poble d'Alós de Balaguer, prendrem la pista que en algún punt esta en força mal estat, que porta al congost de Mu, sempre pel costat dret del riu. Passarem per una font amb taules i bancs per fer "pícnic" i tot seguin arribarem al final de la pista on deixarem el vehicle. Caminarem cinc minuts en direcció al congost i passats uns metres per la passarel.la, a la dreta d'una cova, comença la via.

1r llarg: IV i IV+, un pont de roca i un clau en uns 30 metres
Ens enfilem damunt la barana de la pasarel.la i ens enganxem a la paret tot pujant per placa amb tendència a la dreta fins una fissura desplomada que ratlla tota la paret. Escalem per placa fins que passarem a l'esquerra amb un pas aeri per entrar en una mena de canal però sempre escalant per la paret. En un punt entrarem en una placa vertical on hi ha un clau i seguim recte, ara si, amb roca a controlar, fin una bona cornisa on muntarem la reunió.

2n llarg: II i III+, un pont de roca en uns 40 metres
Escalarem tot un esmolat esperó per la seva dreta força metres a munt pel cantó dret fins un petit replà on muntarem la reunió. Roca a controlar

3r llarg: IV+, III. IV+ i III+, un parabolt al costat d'un clau en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió vorejant un fort desplom que tenim davant nostre. Fem uns passos aeris en flanqueig i tot seguit pugem en vertical fins el cap d'amunt de la cresta. Desgrimpem uns metres i ens situem en una bretxa i fent un petit pas de gegant ens enfilem un altre cop per la cresta amb passos verticals fins assolir una agulla que la desgrimparem per la dreta i arribem a la còmoda reunió.                                                                                                                             
4t llarg: III+ neta i uns 40 metres
Seguim un altre cop per cresta esmolada i roca a controlar en algún punt fins arribar a la reunió

5è llarg: II, neta i uns 40 metres
Escalem la cresta amb la mateixa tònica però ara molt mes fàcil fins caminant, arribem a un arbre on podem muntar reunió o be seguim caminant fins un altre arbre als peus d'un vertical diedre on tambe podem muntar la reunió. 

6è llarg: IIV+, dos claus i uns 45 metres
De l'arbre sortim lleugerament baixant un metres i ens encarem en la placa del vistos diedre. Escalem en vertical al costat d'una llastra, on al seu capdamunt, trobarem un clau. Seguim per placa  fins que es tanca  (clau) i llavors seguim per diedre amb roca a controlar. Un cop s'acaba el diedre sortim per l'esquerra i entrarem a la reunió. 

7è llarg: I/II, neta i uns 50 metres
Llarg de tràmit que serveix per accedir un altre cop a la cresta on pràcticament caminarem. La reunió es al costat d'una placa.

8è llarg: IV, un espit en uns 40 metres
Seguim per la dreta per blocs mes o menys estables fins cavalcar per una aresta ben esmolada i aèria on trobarem un espit, seguim fins que perdem dificultat i muntem la reunió al costat d'un petit gendarme.

9è llarg: IV, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió i ens enfilem al gendarme que el voregem per l'esquerra i desgrimpant un parell de metres arribem a una bretxa on  hi ha la instal.lacio d'un ràpel i el final de la via "Lo Nic gall l'astir" que aprofitarem per muntar la nostra reunió

10è llarg: II i III, neta i uns 50 metres
Seguim per cresta fàcil passant per un arbust i resseguim una cornisa molt fàcil pel castó dret de la cresta. En un punt escalem un petit mur vertical i retornem un altre com a la cresta i de seguin i en poca estona arriaber al final de la via.

Pel descens farem el mateix que per les vies que acaben en aquest lloc. Estan d'alt, desgrimpare4m uns metres pel cantó  de ponent vers un arbre gruixut on hi ha una instal.lació de bagues i cordinos i fent un ràpel d'uns 45 m arribarem a la canal/tartera que ens deixarà en poc més de mig hora el mateix congost de Mu.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera
Enfilant-nos a la barana per començar la via
El primer llarg 
Aresta ben esmolada 
El Congost de Mu a sota
Arribant al cap de munt del gendarme
El diedre del sisè llarg
Darrer llarg
Arribant a la reunió
Fi de la escalada

dimecres, 16 de març del 2016

Via TATOCAO LO GALL entrant per la SUEÑO VERTICAL. Alòs de Balaguer. Col.lectiva STAE

Dissabte 12 de març de 2016
De nou tornem a fer una col.lectiva en el C.E. Àliga i el lloc escollit es el Pic de Castellàs al Serrat del Poll en el poble d'Alòs de Balaguer. com som uns quants ens repartirem en diferents vies gràcies a la cantitat (massa exagerada) que podrem trobar recentment (això no tindrà un final massa bo pels escaladors...). A la via anem una bona colla, quatre cordades i la meva serà la capdavantera. La via que hem escollit es la recent TATOCALO LO GALL i entrant per la SUEÑO VERTICAL.

Partim del final de la pista transitable per vehicles i ens dirigim, segons les explicacions del Joan Asin,  fins a peu de via que no triguem mes de 20 o 25 minuts. La via es pràcticament equipada amb prabolts, tant sols necessitarem algun friend mitjà i tascó per acabar d'arrodonir la protecció si anem un pel porucs. La via segons diuen es 6a però no es obligat, amb estreps o A0 ho resoldrem sense masses problemes.

1r llarg: IV, V+, IV, IV+ i V, tres parabolts i una sabina en 35 metres
Comencem atacant una placa llissa assegurada per un parabolt i amb tendència a l'esquerra entrem en una cornisa. Seguim per terrenys fàcil fins una sabina i ataquem una placa vertical però amb bon canto fins que al final sortim per l'esquerra per entrar a la reunió. Llarg bonic però un pel brut

2n llarg: IV+, 5 parabolts en uns 25 metres
Seguim reste a munt a la recerca dels parabolts per plaques compactes de bona roca. Tant sols al final trobarem un petit ressalt amb roca a controlar. Arribem al final d'una mena d'agulla i desgrimpem fina arribar a la reunió. Llarg molt bonic

3r llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 40 metres
seguim pujant molt fàcilment superant ressalts de mes o menys dificultat i tots assegurats per un parabolt fins arribar a la reunió. Llarg un pel lleig.

4t llarg: caminant
Aquí fem cambi de via. Anirem pujant per terreny amb matolls per la feixa central de la paret fins arribar a peu de la paret. seran uns 60 metres de caminada.

5è llarg: IV i V, 5 o 6 parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem el primer llarg de la via Tatocaologall enfilant-nos per blogs i un petit diedre fins una cornisa als peus d'una bona placa vertical. Amb passos fins però ben assegurats anem progressant fins assolir una cornisa sorrosa on muntarem la cinquena reunió. Llarg amb una placa molt maca.

6è llarg: V, Ae i V, 6 o 7 parabolts en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió fent un pas un pel extrany per entrar a una mena de canal i tot seguit enfilar per un altre placa vertical i fina. Mes amunt trobarem tres parabolts seguit que si el nostre grau no es molt fort podrem fer tres passos en A0 o A1e. Superat aquests passos continuem per ressalts més fàcils fins entrar a la reunió en un bon replà als peus d'un arbre. Llarg més maco si no fos per lo brut que es de terra.

7è llarg: IV, V, V+/A0, V, V/A0, uns set parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió pujant per blocs mes o menys fàcils fins arribar al peus d'un diedre, sota mateix d'un sostre. Superem al diedre molt vertical però ben protegit fins que el sostre ens barra el pas. Flanquegem a la dreta i continuem per placa dreta i fina fins que seguin els parabolts flanquegem a l'esquerra i amb passos molt fins arribem a la darrera reunió, penjada i molt petita.

Ja som al final de la via i podem fer dos opcions per baixar: una es pujar un parell de metes fins un gran merlet de la cresta cimera on hi han llaçades de cordinos per fer un ràpel de 20 o 25 metres fins la canal i llavors fer el descens clàssic o be repelant els tres llargs de la via i després baixar per la feixa fins el pàrquing. Degut a que havien molt companys pujant al darrera, optem per la primera opció.

Ara toca esperar als companys i dinar tots plegats, be, tots plegats no, esperarem als que teníem al darrera i així farem la xerrada i comentarem l'escalada.

Ens a sortit rodó el dia i hem pogut fer una via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Joan Prunera i companys de C.E.Àliga
Primer llarg de la TATOCAOLOGALL
El company recuperant el llarg
El darrer llarg
Pas finet al darrer llarg... poques fotos hem fet avui

dijous, 10 de desembre del 2015

Via SORDENES MON GUEF al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer. La Noguera

Dissabte 5 de desembre de 2015
Seguint els passos dels Galls de Ponent, amb el Ricard, decidim anar al Talòs (Alòs de Balaguer) a fer una via que fa temps que li tinc ganes. La via, no tan maca com la seva veïna, Lo Nik, Gall Lastir, es prou divertida i ens farà el pes. Equipada amb parabolts als passos claus, també necessitarem els tascons i els friends per poder completar-la i pujar amb més seguretat. La roca es bona, tot i que la tindrem que controlar un xic però en el quart llarg, trobarem una placa amb cantells que serà la delícia. La via queda a pocs metres a l¡esquerra de la Olga Frontera i la Nik, Gall Lastir amb una marca rodona i una fletxa que marca el seu inici.

1er llarg: IV, V- i IV+, quatre parabolts en 30 metres
Comencem a pujar per amb facilitat i on anirem trobant els parabolts que mes o menys ens indican el camí. Podrem completar la seguretat amb algun friend i tasco fins arribar a la reunió, prou penjada, on trobarem dos espits. Bon llarg per començar la via

2on llarg: IV i III un pitó i uns 20 metres
Sortim de la reunió en tendència a la dreta a cercar un pitó i tot seguin en escalada fàcil arribem a una mena fe feixa on en un bon replà muntem la segona reunió. Aquí s'ajunten la nostre via i la veïna Lo Nik Gall Lastir. Llarg fàcil però exposat

3er llarg: III i IV i III un parabolt i uns 35 metres
De la reunió ens decantem a l'esquerra i anirem escalant ressalts fàcils fins una placa a protegir. Tot seguit, anirem pujant blocs fins la base de la característica  placa del quart llarg , molt semblant a la de la Olga Frontera però més curta. Llarg molt fàcil.

4t llarg: IV+, V, i IV+, tres o quatre parabolts i un pont de roca en 30 metres
El llarg estrella. Tenim davant nostre una placa vertical però amb uns cantells fantàstics. Pugem recte amunt i després amb tendència a l'esquerra amb escalada prou difícil on anirem trobant un parell de parabolts. un cop superada la placa pujarem per una mena d'esperò fins arribar a una cornisa on muntarem la reunió. Llarg molt bonic.

5è llarg: IV-, V- i IV+ un parabolt i un pitó vell en trenta metres
Sortim de la reunió en vertical pel bell mig de l'esperò. En aquest llarg, tindrem que vigilar el rocam, dons hi han alguns blocs una mica inestables, però anant amb comte, no tindrem cap problema. Anirem superant plaques de l'esperó fins arribar a una bona cornisa on muntarem la reunió. El llarg te el seu "puntet".

6è llarg: IV i dos parabolts en uns 20 o 25 metes
Continuem per l'esperó superant ressalts fins una placa final on trobarem dos parabolts prou seguit i de seguit arribarem a la reunió. Llar fàcil però molt divertit.

7è llarg: III i net en uns 15 metres
Sortim de la reunió pàcticament caminant i amb tendència a la dreta per flanquejar i entrar en un collet de la cresta que porta al cim de la paret. Llarg de tràmit molt fàcil per arribar al collet i muntar el ràpel per baixar.

Per baixar, muntarem un ràpel de 20 metres fins una canal. Tot seguit pujarem per una canaleta que tenim al davant nostre i a dalt trobarem un arbre amb la instal.lació per fer el darrer ràpel. Baixarem pel la canla/tartera fins arribar al camí del congost de Mu retornant a on deixem els vehicles.

Via divertida on tindrem que escalar i un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El Serrat del Poll i l'esperó de l'esquerra que es la nostre via
El primer llarg
El Ricard recuperant el primer llarg
El segon llarg
El fàcil tercer llarg
El magnific quart llarg
cinquè llarg
Desmuntant el darrer llarg
La darrera reunió abans de muntar el ràpel
Bona i divertida via...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.