diumenge, 3 d’octubre del 2021

Via DEL GUILLEM al Tossal de la Feixa

 Diumenge 19 de setembre de 2021

Al Tossal de la Feixa hi podem trobar vies de diferent grau, equipació i exposició. La via DEL GUILLEM és la típica assegurada amb alegria, alegria dic, de quantitat d'expansions que podem trobar en cada llarg. Al haber-ne tants, podem "apurar" o saltar-nos un que altre, la qüestió és que quedarà una via força vertical i distreta. Cal dir que ja feia uns anys que no anava per aquí i sembla que hi ha hagut algun que altre despreniment de roca i en parts d'un parell de llargs, es nota que per allí ha caigut alguna pedra.

Sortim de Coll de Nargó, prenem la carretera en direcció a Isona. A uns 3 km del poble tenim a mà dreta un trencall direcció Sallent. Seguim uns 3,5 km més i  en un canvi de rasant a la nostra dreta trobem una pista. Estacionem el vehicle a l'esquerra en un petit replà on hi ha una fita. L'aproximació és llarga, una hora i quinze minuts tot seguin marques de color vermell. Quan arribem a unes feixes sense arbres veurem les parets a tocar. Canviem de sentit i seguirem marques de color groc que ens portaran a peu de via. Clarament veurem la destrossa que ha fet la caiguda de pedres i justament aqui, comença la via

1r llarg: IV, IV+ i V, uns 15 parabolts en uns 30 metres
La tendència del llarg és gaire bé tot en lliure on trobarem tres punts més dífícils que serà superar el ressalt, tot això amanit amb molts parabolts, trobarem algun que altre tram brut de terra. La reunió és una mica penjada al costat d'un gran arbre.

2n llarg: IV, Ae i IV+, uns 15 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta fins a arribar a un mur vertical. Ull amb una llastra que hi ha als nostres peus per accedir al començament de l'Ae. Ara seguim en vertical per la placa amb escalada artificial fins que sortim en lliure i fem la reunió.

3r llarg: IV, Ae, V i IV+, uns 20 parabolts en 30 metres
Ens enlairem per l'esquerra de la reunió i seguim en lliure per bona roca fins a un bon ressalt amb un arbre gruixut. Aquí comencem un tram d'artificial per placa vertical fins a sortir en lliure i muntar la reunió prou còmoda.

4t llarg: IV, V/A0e i IV+, uns 19 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra per superar un petit ressalt i tot seguit, ara a la dreta. Seguim en flanqueig ascendent vers un ressalt amb arbres. Fem un pas d'A0e i seguim per l'esquerra fins a arribar a la gran feixa. Hi ha una corda fixa que la atravessa, però millor no torcar-la, és molt vella.

5è llarg: Ae, IV, Ae, uns 13 parabolts en uns 20 metres
l'esquerra de la reunió tenim les primeres expansions d'un curt Ae i tot seguit flanquegem a la dreta fins a una placa vertical i llisa on farem un parell de passos en Ae. Només harem de superar un petit ressalt amb l'ajuda d'una expansió i serem a la reunió als peus d'un gran arbre.

6è llarg: IV, IV+, III+ i IV+, uns 14 parabolts i uns 35 metres
Sortim vers la dreta per encarar un diedre que es fa molt vertical a la seva part final. Un cop superat, ens endinsem en una mena de canal bruta de terra i per una feixa aniem a parar un altre cop a la rocai  per resalts i diedres fins al final del llarg i la via.

Pel descens anirem vers ponent tot seguit la cresta fent baixades i pujades per camí poc marcat i fixant-nos amb les marques vermelles que anirem trobant. Al cap de poc, arribarem a un coll ample i baixarem pel vessant sud fins a trobar un altre cop el camí que hem fet de pujada.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Primer llarg

Segon llarg

Primera reunió

Tercer llarg

Vistes de la segona reunió

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè i darrer llarg

Final de via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.