dissabte, 21 de setembre del 2013

CRESTA DE LA COMA DE GELIS. Sant Llorenç de Montgai

Tants anys anant a escalar a Sant Llorenç de Montgai i sempre mirant-me la vistosa i estètica cresta i mai era el moment adient per anar-hi. Sempre enlluernat per altres vies del costat, molt més difícils i vistoses, que jo m'imaginave més boniques (pobre de mi!). Sempre deia que un dia d'aquets anirem. El cas es que, quan van prohibir totalment l'escalada a la cresta, em vaig mentalitzar que no la pujaria mai i vet aquí que en el blog de la La noche del loro 2 a principis d'any vaig descobrir que, ara l'escalada era regulada durant un mesos i que li havien rentat la cara a la cresta. Ara ja no tindré excusa per anar a tastar-la i aquest dissabte proposa anar a fer-la i el Vicenç i el Joaquim accedeixen encantats, sobre tot el Vicenç que no ha escalat mai a la zona.

Per arribar a la cresta tenim una aproximació curta i agradable. Abans d'entrar al poble de Sant Llorenç de Montgai, i tot just abans de travessar el Pont d'Escalera que hi ha a la carretera, a la nostra dreta hi ha un replà per uns quants cotxes. El deixem i prendrem un camí que va vorejant el pantà. Caminem uns vint minuts i arribem a un pas excavat a la roca. Aquí es l'inici de la via. No te pèrdua, es molt evident, dons tenim gaire be tota l'estona, la cresta a la vista

1r llarg: IV+, IV i I, dos pitons i dos ponts de roca en uns 20 metres
Comencem la cresta al vessant est on divisem un pitó i dos ponts de roca equipats. Els primers passos son força obligats però no difícils i de mica en mica anem perdent dificultat fins arribar practicament caminant a la reunió que farem d'una sabina amb una baga.

2n llarg: IV- III i IV-, dos pitons i dos ponts de roca en uns 60 metres
De la reunió tenim davant nostre la cresta ben esmolada i evident. Seguirem cresta a munt amb alguns passos ben bonics combinats amb passos molt fàcils fins una reunió amb tres ponts de pedra equipats. Compta amb la tirada, que es molt llarga i el fregament de la corda.

3r llarg: IV+, II, i III+, dos pitons i dos ponts de pedra en uns 50 metres
Sortim de la reunió per un tram vertical i un xic difícil, però equipat amb una sabina i un pitó. Superat aquesta part tenim davant nostre una cresta esmolada però gairebé horitzontal on podrem equipar al gust i també trobarem un pitó. La reunió la farem en un coll còmodament de dos pitons.

4t llarg: III, III+ i II, tres ponts de pedra i dos pitons en uns 57 metres
Aquí tenim dos pocions, una es anar per l'esquerra de la cresta, més fàcil o anar pel fil de la mateixa. Nosaltres em optat per la fàcil. Sortim de la reunió per l'esquerra en flanqueig ascendent on trobarem tres ponts de roca. Arribarem a una bretxa aèria i passarem a la cresta pròpiament dita. Un pas vertical ens farà pujar ràpidament per la cresta fins que arribarem caminant a la reunió de dos pitons.

Ara farem un cambi de reunió, dons tenim una llarga caminada en pla de trenta metres fins el peu d'un torreó. Aquí podrem muntar una reunió en uns arbres o una arrel gruixuda a la paret i pujar més còmodament el proper llarg.

5è llarg: IV-, III i II, un pitó i dos ponts de roca en uns 30 metres
Encetem el torreó per una mena de diedre un xic descompost i vertical fins un pitó. Després anirem en tendència ala dreta a buscar les grades finals del torreó. Un cop al cim, desgrimparem un metres fins el terra on trobarem la reunió d'un pitó.

6è llarg: I i III, dos ponts de roca en uns 50 metres
Aquest llarg es de tràmit per arribar a la base del torreó final de la via.. Sortirem caminant de la reunió fins unes grades equipades amb ponts de roca i fàcilment arribarem a la reunió de l'ultim llarg.

7è llarg: IV+, IV i III, dos pitons i dos ponts de roca en uns 30 metres
Aquest es el llarg de la via Badalona. Llarg, que en aparença, es veu vertical, difícil i un tant descompost. Res més lluny de la realitat. Es el llarg estrella de la via. Llàstima que no tingui dos llargs més de igual dificultat! Sortim de la reunió a cercar uns grans còdols tipus "Riglos" on trobarem un pitó. Amb escalada en oposició, superarem un tros molt vertical però amb presa gruixuda i així anirem fent fins que decau la dificultat sempre amb un festival de preses, fins assolir el cim, Podrem llaçar ponts de roca al gust.

Ja som al cim i realment la cresta ens ha sorprès gratament. Una escalada senzilla dintre del grau però amb unes vistes espectaculars amb ambient de Pirineus i un ultim llarg, curt, però amb un gust "Riglero" d'alló més autèntic.

Per baixar, anirem al cantó de ponent, desgrimparem uns metres fins una sabina gruixuda on hi ha una cadena i farem un ràpel vertical de 25 metres. Només ens restaran 20 minuts de baixada per camí poc definit fins el camí del pantà. Ara a remullar-ho al poble de Camarasa amb uns bons entrepans i cerveses i ja tinc un altre via nova per la cole.

Del cim de la Coma de Gelis em pogut veure les maniobres de rescat, creiem que només d'un accidentat a una via de la Paret de l'Os. Per molt que ho intentava l'helicòpter no podia arrimar-se gaire a la paret i al final van optar, creiem per que no ho veiem prou be, rapelar tota la paret i baixar l'accidentat amb camilla fins el terra. Esperem que no hagi estat res molt greu dons en aquest moment penses que tenim sort de no ser nosaltres...

Escalada realitzada per: Joquim Llòria, Vicenç Nin i Joan Prunera

El primer llarg
El segon llarg
El Vicenç al segon llarg
Vistes del segon llarg des de la segona reunió
El Joaquim a la segona reunió
Començant el tercer llarg
El Joaquim a la esmolada cresta del tercer llarg
El Viçens al tercer llarg
El quart llarg
El torreó final de la via
El setè llarg
Els companys al darrer llarg
El cim de la Coma de Gelis

dilluns, 16 de setembre del 2013

Via PANY-FERRERA al Sentinella, una clàssica amb majúscules (Montserrat)

Dissabte 14 de setembre de 2013
Era l'octubre de 1988 que repetint, no se quants cops la via GEDE amb el meu company de corda Chufi, fent el ràpel de baixada, en vaig fixar amb la Pany-Farrera. Com pot ser que no em escalat mai aquesta via? I així o vàrem fer. Des de les hores no l'habia pujat cap cop mes i veient la piulada recent al blog de l'Escalatroncs m'ha fet decidir a repetir-la després de vint-i-cinc anys.

La via Pany-Farrera o via normal del Sentinella es una petita joia de l'escalada clàssica montserratina dels anys 40. Amb una lògica aclaparadora, el seu itinerari ens permet fer un recorregut de grau moderat però que ens tindrà alerta en els seus tres curts llargs. Díedres, fissures equipament vell i el seu ultim llarg, una proesa acrobàtica d'espetacular bellesa, el passar dels Fus o Fusell a la pròpia roca del Sentinella ens donarà un caràcter d'aventura total malgrat els seus escassos 50 metres de recorregut. L'equipament es auster i amb solera, dons els pitons son de la època intercalats per burins posteriors a la seva obertura. Es el primer itinerari que es va obrir en aquesta altívola roca pels pioners de la escalada de la postguerra a casa nostra, els prolífics Jordi Panyella (Pany) i Jordi Farrera. Una clàssica amb majúscules que no us la podeu perdre.

La via comença just als peus del Fus, on tindrem que grimpar uns metres per una mena de canal fins un arbre on muntarem el peu de via. L'aproximació la farem des de l'estació superior de Sant Joan pel camí nou de Sant Jeroni fins passar la Roca de la Paparra on trobarem un petit corriol que davallarem vers el sud fins la roca del Sentinella.

1r llarg: III, A1 i IV, cinc pitons i cinc burins en uns 25 metres
Sortim de la reunió i pugem un fàcil pedestal que ens serveix per atansar els dos primers burins de l'artificial en flanqueig a l'esquerra. Pitons vells amb filferros ens permet arribar al peu d'un fantàstic diedre que separa els Sentinella del Fus. Pugem amb roca generosa fins que el diedre es torna xemeneia i quan es més obert, muntem una bona reunió amb quatre burins vells. Podem reforçar la reunió amb una plaqueta recuperable i si portem un espit, el podem posar en un "casquillo" buit d'espit.

2n llarg: IV, IV+, A0/A1, IV i IV+, sis pitons, un tac de fusta i un burí en uns 20 metres
Sortim de la reunió en busca d'una gran llastra on hi ha un tac de fusta en prou bon estat. Seguim fins on ressalts on a la nostra dreta trobarem un burí. Fem un pas de flanc a la dreta i continuem recte a munt a cercar una fissura característica amb pitons. Podem reforçar la fissura amb tascons o friends. al final de la fissura flanquegem en lliure a la dreta per situar-nos en una cornisa un xic trencada. Tant sols ens resten uns 6 o 7 metres per arribar al cim del Fus però la roca es a controlar i no hi han gaires punts fiables de poder assegurar el pas. Podem posar un friend i una mica més a munt, un "mini" tascó, tot assegurances de fortuna que ens permetrà arribar a una sabina fiable i arribar al cim amb més garanties. Al cim del Fus hi han un parell de bagues molt velles grans envoltant el petit cim i dos pitons al terra. Millor reforçar la reunió amb una baga que portarem nosaltres, prou gran per més seguretat. El cim del Fus es molt petit!

3r llarg: IV net d'assegurances en uns 10 metres
Aquest es el llarg que ens regala la via. Simplement una delícia. Espectacular i abrumador, ens semblara pràcticament impossible el poder passar d'una agulla a l'altre. Res més lluny de la realitat. Estudiant be els passos, davallarem uns metres fins a situar-nos en una petita cornisa on només es caben els dos peus i donant mitja volta el cos, llençarem una cama a la propera paret del Sentinella. Contrariament al que pot semblar, no es un pas difícil, però si a mantenir la calma, dons a sota nostre tenim un buit impresionant. Un cop passem a l'altre agulla ens resten uns metres fàcils fins la instal.lació del ràpel on farem reunió.

Podrem gaudir del cim allargassat i estret del Sentinella amb unes vistes aèreas de la zona de la Plantació i podem observar sorpresos el cim del Fus, el lluny que ens sembla que el tenim.
Per baixar, tornarem a la reunió i muntarem, amb dos cordes de 60, un sols ràpel que ens retornarà un altre cop a peu de via.
Aventura i essència montserratina garantida en aquesta, curta però clàssica via pels amants dels itineraris amb solera. No us la perdeu!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Els primers metres de l'A1 del primer llarg
Al diedre del primer llarg
El segon llarg
El pas de saltar del Fus al Sentinella
El Joaquim a la reunió del cim del Fus
El cim del Sentinella

Ara, tot seguit, agraïr el reportatge fotogràfic dels companys, que no ens treien l'ull del damunt, desde la via Balbino a la Paparra.
Fotos del Guillem Arias i Vicenç Nin










Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.