Via CAFÈ, COPA i "CALIQUENYU" a l'Agulla dels Pelats. El Montroig

 Diumenge 16 d'octubre de 2022

Via oberta a cop de trepant amb més o menys encert, amb un primer llarg massa forçat i encaixat per donar-li una mica més de metres a la via. Coses que no entendré són el arrasar de vegetació un peu de via i una feixa, total que ha quedat la terra tota remoguda i gens sòlida exposada a l'erosió, no comentaré res de la veïna CHOCOLAT, perquè no penso anar a escalar-la. Via tota equipada amb parabolts i en algun tram, la roca discreta. Cal destacar la meitat superior del tercer llarg i la roca excepcional del darrer. Via de consum per no patir gaire, amb ambient i unes vistes fantàstiques des del cim.

L'aproximació es la mateixa que farem per anar a la Pala Alta, venint de Vilanova de la Sal i prenent la pista que porta a l'ermita de Montalegre.

1r llarg: IV+, V, V, i IV+, unes 10 assegurances entre parabolts, pont de roca i sabines en uns 35 metres
Llarg vertical i atlètic tipus diedre on anirem superant ressalts tot amanit amb parabolts i algun pont de roca del tot innecessari doncs tindrem els parabolts a tocar. Un cop superada la paret, caminarem per una feixa que han netejat tota, essent incòmoda de travessar, fins a arribar a la propera paret on trobarem la reunió.

2n llarg: V. Ae (6a), V, V+ i IV+, unes 8 o 10 assegurances en uns 30 metres
Comencem per la dreta pujant per una llastra i superant un fort ressalt. Passos no obligats i que si no tenim grau podrem fer Ae. Seguim per la dreta a cercar una placa fina i tornant a l'esquerra per entrar en una cornisa i baixar una mica per muntar la reunió al costat d'una canal.

3r llarg: V, Ae (6a), V, V i IV+, unes 15 assegurances en uns 30 metres 
Ens enfilem per placa molt vertical seguin els parabolts. En un punt, es fa gaire bé desplomada, però aquií la roca és trencada. Si no ens veiem en cor podrem fer Ae i sortir per una bavaresa que ens durà a un relleix als peus d'una xemeneia oberta. Escalem en vertical per la xemeneia fins al final en un bon replà  per muntar la reunió

4t llarg: V+/A0, IV+, V. V, IV i III, unes 10 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb un pas molt fort no obligat i seguirem per plaques i ressalts. Aquí la roca és molt bona. Superant un petit ressalt arribarem als peus d'una placa. Amb passos fins de dreta a esquerra la superarem i seguirem, ara amb molta facilitat fins a arribar a la reunió al cim de l'Agulla.

Nosaltres hem optat per baixar i anar cap a ponent tot seguint un camií fressat i còmode fins a arribar a l'ermita de Montalegre i d'allí ,baixar fins a la pista i que amb 1/2 hora 3/4 estarem de retorn al punt on hem deixat el vehícle.

Via d'escalada de consum que millora a mesura que anem escalant, sense ser cap marevella, podrem gaudir de verticalitat, ambient , poc compromís i unes vistes esplèndides... i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Primer llarg, brut i lleig

Començant el segon llarg

Part final del tercer llarg

Sortin del diedre

Superant el començament del darrer llarg

Superant un ressalt

En la placa del darrer llarg

Arribant al final de la via

Fita aconseguida

Via DIAMANT al Sòcol del Coll de la Porta. El Montroig

 Diumenge 2 de gener de 2022

Que millor que acabar l'any i començar-lo escalant, per al que ens agrada, està clar. Avui era tot ple de boira el poble de Sant Llorenç de Montgai i no es gens engresgador escalar pels voltants així que passem al pla "B". El Ricard es treu de la "xistera" una via prou interessant, tant com que està en un lloc que jo no he escalat mai, el Sòcol del Coll de la Porta, així que ens decidim anar-hi.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a l'ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una eplanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins a arribar al Coll de la Porta, tot seguit prenem un corriol on davallarem per camí poc marcat fins a la base del Sòcol. Seguim ara a la dreta per sota de la paret i en un punt veurem una gran canal amb herba a la paret, pugem en direcció a la paret i ja veurem els primers ponts de roca. Aquí comença la via que hem escollit.

1r llarg: V, IV+ i V, uns 6 ponts de roca en 25 metres

Comencem escalant un mur vertical fins a assolir un pont de roca, Flanquegem a l'esquerra on trobem un altre pont i seguim per una mena de diedre per tornar a la dreta i escalar una placa. La roca és molt bona, una mica brut de terra però bona. Seguim per placa on al final superarem un petit ressalt per l'esquerra i entrarem a la reunió, petita però còmoda.

2n llarg: IV+, V+ i V, 4 o 5 ponts de roca i 2 espits en 20 metres

Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar un pont de roca i decantar-no un altre cop a la dreta ver un ressalt vertical equipat amb dos ponts de roca, aquí taenim un pas difícil. El superem i seguim per plca superan un parell més de ressalts assegurats amb un espit cada un d'ells. Un cop superat el darrer entrem per la dreta a la reunió molt còmoda.

3r llarg: IV+, V, 6a/Ae, V+ i V, 2 o 3 ponts de roca i 4 parabolts en 25 metres

Aquest és el llarg més difícil. Sortim de la reunió a cercar un diedre on ja veiem una expansió. Un cop superat entrem en un fort desplom a equipar. El parbolt és lluny i haurem d'emplaçar assegurances flotants per arribar (en el meu cas, fent trampes). Superat aquest fort desplom, seguim per diedre amb un darrer ressalt també assegurat per un parabolt i de seguit, arribem a la reunió.

De la darrera reunió arribem caminant al Coll de la Porta i d'aquí prenem la pista fins on hem deixat el vehicle.

Una via que m'ha sorprès, tot i que el darrer llarg no és del meu nivell i que l'he fet amb totes les "trampes" possibles, ha estat una bona escalada, tot sent curta, a mi se m'ha fet llarga i nova via per la "cole"

A la primera reunió hem trobat un "habitant" inofensiu de les roques i pel camí també, una Hemorrhois hippocrepis (serp de ferradura) aquesta del camí l'hem fet fora de la pista que habia molt de transit de 4x4

escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Començant la via

Entrant al diedre

El company recuperant el llarg

El segon llarg

Arribant a la R2

Primers passos difícils

Habent superat el 6a en lliure

Molt calor per ser gener però contents

Aqui fent d'Esteve Irwin i salvant la serp de posibles 4x4

Via BROTHERS RUIZ a la Pala Alta del Montroig 20 anys després

Diumenge 17 de febrer de 2019

Aquest any fa ja 40 anys que vaig fer la meva primera escalada. Va ser un fred 17 de febrer de 1979, on uns amics em van esperonar per anar a Montserrat i escalr unes "agulles". Entre por i incertesa caminant direcció al coll de les Portelles, mira en silenci aquelles parets verticals sense saber que dir, ni que preguntar. Arribats al lloc en van lligar una corda a la cintura i cap a munt!!!. No tenia ni idea del que era assegurar, escalar de primer, un burí, una reunió, un As de Guia, ni tant sols un ràpel, però aquell dia vaig escalar l'agulla Pelada i l'Agulla del Sol Ponent. Han passat 40 anys des de aquell dia, no se el que durarà però de ben segur que per poc que pugui ho cuntinuaré fent.

Dóna la casualitat que aquest any el 17 de febrer cau en diumenge i m'he propossat d'alguna manera celebrar els 40 anys i com no podia ser d'un altre manera, escalar una via. Els companys els falta temps per secundar-me i els proposo una via que ja l'he fet un parell de cops però fa 20 anys del primer cop i 15 del segon, se que el grau habrà canviat... o jo serà el que habré fet el canvi, ja ho descobriré. La via en qüestió es la Brothers Ruiz, via vertical i atlètica però totalment equipada amb parabolts i que no tindrem que preocupar-nos de res mes que tant sol escalar entre els parabolts.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a la ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una explanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins situar-nos a sota dels grans sostres a la dreta de les vies Miqueluchi i Mariola Motors. a peu de via hi ha picat a la roca "BR"

1r llarg: V, IV+ i V , 13 parabolts en 30 metres

Comencem a enfilar-nos per paret vertical i seguin els lluents parabolts amb passos verticals i atlètics sempre amb tendència a l'esquerra. Superats el primers metres, flanquegem fàcilment però molt aeri per una cornisa fins encarar un diedre, continuem amb la mateixa tònica del principi fins que el diedre s'acaba i munterem una reunió incòmoda i penjada.

2n llarg: V+/A0 i V ,uns 12 parabolts en 30 metres

Sortim de la reunió per la dreta amb una bavaresa curta i encarem una placa molt fina i aèria, amb passos molt difícils però no obligats. Tot seguit arribem a una petita cornisa on podem descansar i encara un parell de passos difícils i continuar per placa fina i amb lleugera tendència a la dreta. Sols ens restarà un pas difícil flanquejant a la dreta i entrarem a la còmoda segona reunió. 

3r llarg: IV i uns 10 parabolts en 40 metres

Sortim per la dreta per plaques molt més fàcils que el llarg anterior i sempre vers la dreta en escalada ascendent. Es un llarg paracticament en travessia per sota del gran sostre de la paret. Travessarem una reunió de la Mariola Motors i continuarem fins la cornisa on hi ha la reunió de la via Lluís i a un parell de metros mes a la dreta, trobarem la nostre reunió.

4t llarg: V/A0, V+/A0 i 6a/Ae i uns 8 parabolts en 20 metres

Encetem el darrer llarg per la dreta per roca a controlar on superarem un pas desplomat i entrarem en un diedre vertical. tot el llarg es molt difícil i el que no tenim massa grau podrem fer "trampes" amb els estreps. Els darrers metres graduats de 6a son prou durs i un parell de metres abans d'arribar a la cinglera farem una reunió prou penjada.

La via l'he trobat molt més dura que els altres cops, ja se sap, els anys no perdonen... però ha estat una bona escalada per celebrar els 40 anys i sobre tot amb la bona companyia dels amics de cordada.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera

El flanqueig del primer llarg

Arribant a la primera reunió

El segon llarg

Les boniques plaques del segon llarg 

El company arribant a la segona reunió

El fàcil i bonic tercer llarg

Començant el darrer llarg

La cosa es complica

començant el 6a

El tres al final de la via, hem suat de valent!!!

Via DEL LLUIS a la Pala Alta del Montroig, 19 anys després

Dissabte 21 d'abril de 2018

Després d'escalar el Diedre Blanqueta l'any 1998, la via Del Lluís va ser la segona via que vaig fer a la Pala Alta del Montroig i ja han passat 19 anys!. Aquest cop i després d'una aturada tècnica i mirar-nos la via Brothers Ruiz amb un pel de recança, decidim anar a la via Del Lluís que l'ultim cop que la vaig fer va ser entrant pel primer llarg de la via Temps de Neu, ja fa vuit anys.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a la ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una explanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins que veiem la canal on comença el fàcil i terrós primer llarg de la via.

1r llarg: II i III, tres parabolts i uns 50 metres
Comencem el llarg pujant per una canal molt tancada i matollera i anirem pujant per curts trams de roca fins arribar a la còmoda reunió

2n llarg: IV+, dos parabolts en uns 20 metres
Comencem vers l'esquerra per entrar en un ressalt vertical i tot seguit seguim per un diedre que segueix per l'esquerra. Al final d'aquest trobarem un pas vertical de placa que ens portarà a la reunió.

3r llarg: IV+, V i IV, tres parabolts en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per seguir per una magnífica placa on al mig trobarem el pas més difícil del llarg. tot seguir seguirem per terreny més fàcil fins poder entrar a la reunió que la tenim a la dreta en una cornisa.

4t llarg: V+, IV, V+ i IV+, tres parabolts en uns 20 metres
Davant nostre tenim un fort desplom amb un parabotl prou a munt. Si comencem un xic per la dreta pujant un parell de metres a munt i llavors flanquejem a l'esquerra, arribem al parabolt amb mes o menys dificultat. Tot seguit amb passos atlètics superem el desplom i entrem en terreny més fàcil pujant per plaques i ressalts fins un diedre vertical i un xic desplomat. El superem pel bell mig i per placa arribem al final del llarg i de via.

El descens el farem vers llevant seguin un corriol que ens portara al coll de la Porta i d'aquí per la pista on hem deixat el vehicle.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

El segon llarg

El company recuperant el segon llarg 

Començant el tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

El fort desplom del quart llarg 

El company desde el darrers metres de la via

Dia perfecte i molta calor

RAMPES DIVERTIDES al sector del Retaule. Ermita de Montalegre (Montroig)

Dissabte 14 d'abril de 2018

Avui es un dia lleig i plujós i pel que es veu la cosa anirà a pitjor al llarg del dia i decidim anar a donar un cop d'ull a la ermita de Montalegre al Montroig. No he escalat mai en aquest sector on predonima l'escalada esportiva. El sector del Retaule es just a sota de la ermita i es pot accedir per una canal que trobarem a la dreta del mirador i un cop a sota seguim el camí per sota de la paret i ja som a peu de la cantitat de vies que hi ha aquesta curta paret. Com el dia no acompanya i tenia referència de la via Rampes divertides ens hi fiquem. La via segueix un marcat diedre en sentin diagonal a la dreta al bell mig de la paret. La curta via es pot fer amb dos llargs però nosaltres, per allargar-ho una mica hem fet tres de curts així sembla que hem escalat mes...

Nomen necessitarem entre cinc i set cintes si ho fem amb tres llarg i si no es així, vosaltres mateixos, a gust del consumidor. Encara que sigui un diedre escalarem mes per placa que altre cosa i en el tercer llarg nostre, trobarem el pas mes difícil de tota la via.

Un cop a dalt, ja comença a ploure cada cop més animosament i donem per acabada la jornada. Un dinar mes que correcte a Bellcaire d'Urgell que entre xerrada i futurs projectes fan que la jornada acabi prou be malgrat la metrologia i un altre "vieta" nova per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

El Retaule desde la pista que accedeix a la ermita

El primer llarg 

El pas més difícil del segon llarg

Sortint de la segona reunió

Arribant al final de la via

Via INTEGRAL TINTÍN I MILÚ AL MONTROIG. La Noguera

Dissabte 3 de desembre de 2016

Aquest dissabte ens ho prendrem amb calma i anirem a fer una bonica via, tranquila i senzilla al Mont-roig. Senzilla, per que els llargs son bastant fàcils a excepció del darrer que es un "empotrament" dintre d'una xemeneia on nomes trobarem un clau per assegurar-nos. Es una integral de dos vies on la primera part puja fins la roca anomenada el Castell i després empalma amb la Proa. Jo creia que seria una via poc "agraciada" però la veritat es que m'he divertit prou i quan arribes al cim dona la sensació de que t'ho has passat d'allò ben be.
Per accedir al peu de via es una bona excursió de gaire be hora i mitja. Deixarem el vehicle un cop passem l'ultim túnel de la presa de Camarasa tot venint del propi poble i uns dos-cents metres mes endavant, trobarem a mà dreta, una petita explanada on caben uns quants cotxes. Caminarem carretera a baix fins que travessem el túnel i la presa i a l'entrada del pròxim túnel veurem un camí que indica La Cova del Tabac. Anirem per camí ben marcat per la cara Nord fins donar la volta i cambiant de vesant al Sud. Seguim caminant i en un punt trobarem una gran alzina que tapa el camí i a la dreta tenim una tartera on podem veure fites. Pugem per la tartera i un cop a la base d'una paret seguim per la dreta fins un punt on veurem una mena de contrafort on es visible el primer parabolt de la via.

1r llarg: IV i III, un parabolt i dos ponts de roca en uns 20 metres
Pugem per paret vertical però fàcil fins assegurar-nos d'un parabolt. Continuem amb roca a controlar però molt fàcil fins arribar a un petit bosc i ens decantem a la dreta per entrar a la reunió que la farem d'un arbre.

2n llarg: IV+ i IV, un clau i 4 parabolts en uns 35 metres
Seguim lleugerament a l'esquerra a cercar un pitó i continuem recte amunt per terreny un pel difícil fins arribar a un petit diedre i tot seguit a l'esquerra fins arribar a una feixa on muntarem la reunió d'un sol parabolt que hi ha al terra. L'altre se l'han endut.

Caminarem en sentit Nord (Fites) fins un esperó on li donarem la volta i muntarem una reunió d'un pont de roca (podem reforçar-la) en plena cara Nord.

3r llarg: IV, 4 parabolts en uns 40 metres
Superem un petit ressalt des de la reunió i seguim per plaques un pel pol.lides fins un altre ressalt del propi esperó. Des de l'ultim parabolt podem seguir pel fil del esperó per la dreta fent un flanqueig molt forçat  (IV+) o seguir recte a munt del parabolt per una mena de canal curta que en durà a la reunió d'un arbre (II i III)

4t llarg: I i II, neta i uns 30 metres
Seguirem la cresta molt fàcil i en algun punt aèria fins pujar un petit turó on muntem la reunió d'un clau
D'es d'aqui podem fer un "pas de gegant" per accedir al cim de la "presó", si volem, el cas es que hem de desfer-lo un altre cop per continuar la via. El pas es prou espectacular i assegurat per un parabolt. Es més difícil la tornada que l'anada. Un cop fet això o no, pujarem a un petit cim per desgrimparlo molt fàcilment (III) o fer un petit ràpel d'un parabolt amb anella (jo no ho recomano) i després tot caminant arribarem a un coll on començarem la segona part de la via.

5è llarg: V, II i I un parabolt i un pont de roca en uns 30 metres
Estan a peu pla, superarem un ressalt molt vertical però assegurat per un parabolt i decantant-nos a la dreta arribarem a una cresta que la seguirem per terreny molt fàcil i amb molt de matolls  fins arribar a un altre paret on muntarem la reunió d'un bon arbre

6è llarg: IV, 3 parabolts en uns 30 metres
Pujarem per placa tombada superant algun ressalt i el final on caminarem uns metres fins arribar a un arbre on muntarem la reunió.

D'es d'aquí caminarem per matolls fins la base de la pròpia Proa on muntarem una reunió a peu pla d'un pont de roca

7è llarg: II i III neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil en tendència a l'esquerra fins endinsant-nos dins la xemeneia. Terreny brut i poc agraït. arribarem a una paret on trobarem un parabolt. Si volem podem fer reunió aquí, si no, un parell de metres més a la dreta podem muntar una reunió de dos parabolts al començament de la xemeneia.

8è llarg: IV, IV+ i V, un clau i uns 25 metres
Sortim de la reunió en tècnica d'oposició superant un bon ressalt assegurat per un pont de roca i de seguit ens "empotrem" a la xemeneia, com més en dins més "empotrats" anirem. Als pocs metres podem llaçar una bona sabina i continuar arrossegant-nos per la paret. Podrem assegurar-nos en un parell de fissures que jo no he vist, si no, a munt fins que la xemeneia ens obliga a sortir en fora i a la nostre esquena trobarem un pitó que no es veu des de sota i que ens assegurarà el darrers metres prou difícils. La sortida de la xemeneia es prou bruta i un cop sortim muntarem la reunió al terra d'un sol parabolt.

D'es d'aquí caminarem amunt fins el cim de la Proa, final del nostre recorregut.

Per baixar, seguirem un camí ver ponent fins que arribem a un altre camí molt més marcat tot fent un gir al Nord. Seguirem baixant per la cara Nord fins el camí que em fet de pujada a la via i d'aquí retornant a la presa de Camarasa

Via sense cap pretensió però molt divertida a,b un llarg final que no ens deixarà indiferent... i una més per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Víctor Vigil, Joaquim Lloria i Joan Prunera

El nostre objectiu 

Començant el primer llarg

El segon llarg 

Arribant a la R2

L'ombrívol tercer llarg 

El ressalt del cinquè llarg 

El sisè llarg 

La xemeneia del darrer llarg

Sortint de la R8 

El final de la xemeneia 

Les nostres ombres davant del solt ponent 

A estat una escalada divertida! 

El cim de la Proa