dimarts, 14 de febrer del 2012

Via Bavaria a la Cua del Bacallà o Salvat Papasseit

11.02.2012
Cuntinuem amb temps (molt) fret, anticiclònic i sense ploure... Panorama engrescador, com la política d'aquet... pais, i per aquest dissabte, en Joaquim i jo, ens decidim, despres de pensar i pensar a on anar que ens toqui el sol i no bufi gaire el vent, anar a Frares, a la Cua del Bacallà, altramen anomenada, Salvat Papasseit, que imagino, el nom, dedicat al poeta de la Barceloneta. Tot baixant del cotxe a Can Massana, com es habitual últimament, fa molt de fret. Carreguem trastos i cap a Freres seguin el cami de les Portelles. La major part del camí, es tot nevat i amb gel, i tenim que anar amb comte amb les relliscades. Arribats a la Font de l'Esllavissada, hi ha una llenga de gel que surt de la font, pujem amb cura, dons la via comença en una cornisa, a uns metres de terra on trobem la reunió.

1er llarg, A0e, V+, V i IV 8 expansions i uns 35 metres
Estant a la reunió, el parabolt el trobo uns tres metres a la dreta i força a munt. La roca no es de gaire qüalitat i molt vertical però els parabolts son bastant a prop. Porto els estreps però faig tres pasos en A0e sense gaires problemes, el difícil, és el que be ara. Veig un parabolt amb un maion força lluny. Em desenganxo del seguru i pujo amb presa molt petita i vertical... bufff, arribo al parabolt! Miro a munt i no veig res... si! un parabolt, a "canpistraus"... som-hi. Vaig fent, sempre amb cura de la roca dons hi han trams que no es gaire bona. Fa sol i fins hi tot tinc calor. Arribo a la R1 als peus d'una xemeneia on trobo un parell de parabolts.

2on llarg, IV i IV+ 6 expansions i uns 30 metres
Ara surtirà en Joaquim. Es una Xemeneia d'uns 15 metres no molt estreta on es veuen dos parabolts, un a pocs metres de la R1 i l'altre, sembla ser que al final. Tenim un problema, pujem amb les motxilles i ens molestaran. Optem per penjar-les d'una baga al talabard i així tindrem l'esquena lliure. El Joaquim va pujant en "remonage" fins que el perdo de vista i al poc crida que ja es a la R2. M'he quedat gelat a la reunió, dons passa el vent i no em toca el sol.

3er llarg, V,/A0, IV i III 4 expansions i uns 30 metres
Arribo a la reunió completament gelat i mentre em "bufu" els dits encaro el tercer llarg, que com imaginava, no toca el sol. Trobo un pas explosiu un xic desplomat pero amb pressa generosa i assegurat per un parabolt. La resta es una gran placa inclinada amb petits ressalts prou fàcils. El problema es que tinc les mans gelades! Arribo a la R3 en un replà força bo i a la meva dreta veig els dos parabolts de l'ultim llarg. Podria empalmar-los dons deuen ser uns 10 o 15 metres, però, estic tocat de mans... Faré reunió.

4t llarg, IV, 2 expansions i uns 10 metres
Com en Joaquim arriba "calentet" fa l'últim llarg, que sortosament toca el sol i es curt. arribem al cim i contemplem el paissatge, a ponent  els Frares i a llevant els Ecos amb tots el camins nevats. Fem foto cimera i la baixada la fem seguint la carena vers el Nord fins un coll i a la nostra esquerra baixem una canal entre la Cua del Bacallà i l'Agulla del Rei que ens deixarà, en poca estona al camí que porta al Coll de Porc. Baixem per la vessant Nord fins a Can Massana i cap a casa que avui ja hem tingut prou.

Via "disfrutona" i variada en un entorn molt sol.litar,i on tant sols hem trobat gent que passa cami del refugi o a Coll de Port

Primer llarg, despres del tres passos d'A0e
Xemeneia del segon llarg
Tercer llarg, aqui ja no toca el sol!
Gel incrustat en una presa al tercer llarg
El Joaquim arribant a la tercera reunió
El Joaquim fent el curt i últim quart llarg
Sort del Sol que escalfa!
Com sempre, foto de la cordada al cim de la via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.