dilluns, 11 de novembre de 2019

Via TARDOR CALENTA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 9 de novembre de 2019
La via que proposem aquest cop està total equipada amb parabolts, escalada de poc compromís i discontínua però molt divertida i ràpida. Tant sols necessitarem 11 cintes per poder escalar-la i tot que es equipada podem posar alguna cosa al primer llarg. La típica escalada que ara esta de moda anomenar-la "love-climb", coses de la "globalització". El primer llarg es un contrafort de 50 metres on trobarem una reunió enmig del llarg però que no val la pena fer-la i la segona part dos llargs de "super adherència" que ens farà gaudir de valen de l'adherència del peus de gat.

Per accedir al peu de via, partirem del mateix Coll roig seguin el camí típic de les parets fins arribar on el camí es junta amb el de baixada. en un punt que ja toquem a la vora el contrafort de la paret ens decantem a la dreta i en un moment arribem a peu de via en una cornisa preparada. Trobarem uns parabolts a l'esquerra que son d'un projecte, la nostra via es un  parell de metres mes a la dreta.

1er llarg: IV, IV+, III i IV, 11 parabolts en uns 50 metres
Comencem i ens enfilem per placa amb bones presses i així anem fent fins que la placa es torna més lliça. La superem i arribem a un bon ressalt vertical però amb molt bones "gandes". Decau la dificultat i arribem a dos parabolts junt que podria ser una reunió però seguim que es mes divertit. Seguim per plaques fàcils fins que trobem un altre ressalt mes fàcil que l'anterior i de seguit arribem a la reunió

Ara flanquegem a la dreta i entrem al camí de baixada i prosseguim per la dreta caminat i després amb l'ajut d'un cable arribem als peus d'una gran placa ben visible des de el camí. Reunió d'un químic.

2on llarg: IV, V i IV+, 2 ponts de roca i 8 parabolts 35 metres
Encetem el llarg per placa fàcil amb el típics "canalons" i mentre anem progressant trobarem dos ponts de roca fixes amb cable. Tota l'estona seguirem els parabolts sense pèrdua. El llarg es un festival d'adherència on tindrem que fiar-nos dels nostres gats. A mig recorregut trobarem una llastra que la pujarem amb bavaresa i encara ens quedarà uns passos ben curiosos fina la reunió que la tindrem a l'esquerra. entrada un xic bruta per la terra.

3er llarg: IV+ i 6 parabolts en uns 20 metres
Seguim amb la mateixa tònica però ara sense cap ambient, llarg més curt però igual de maco tot i que arqui la roca es un xic més polida que a l'anterior. Als darrers metres, ens veiem obligats a pujar per l'esquerra a mena de diedre per uns  grans blocs una mica inestables que ens portaran a la reunió. L'entrada es com l'anterior, una mica bruta de terra.

El descens el farem des de la darrera reunió remuntant uns tres o quatre metres fins un camí que seguint-lo a la dreta uns metres i després en descens ens durà al camí de baixada. Via amb poc compromís però molt divertida de fer i amb un segon llarg ben curiós i nova via per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El primer llarg 
La fantàstica placa del segon llarg
Arribant a la bavaresa 
El tercer i darrer llarg 
Gaudint de l'adherència
Dia fred però l'em gaudit

dilluns, 21 d’octubre de 2019

Via MANYOS a la Prenyada, 36 anys després

Dissabte 19 d'octubre de 2019
La via Manyos va ser la primera via que vaig escalar a la roca de la Prenyada el maig de 1983. era una escalada que combinada l'artificial i el lliure i va ser un bon entrenament per escalar la famosa Gómez-Xalmet. En el seu dia era una bona clàssica de Sant Benet i no era estrany veure sempre una cordada escalant aquell vertical segon llarg i flanquejant per sota la gran panxa. Avui en dia resta prou oblidada i crec que es de llei donar-li publicitat. Un primer llarg d'artificial que conbinarem amb algun parabolt i força burins vells, amb i sense "plaqueta", ens permetrà fer equilibris per arribar a les expansion damunt dels estreps. Ull, que en alguna plaqueta original. no entra segons quin mosquetó. Via del tot recomanable, mes fàcil que la seva veïna Gómez-Xalmet, però que ens donarà grates satisfaccions.

Partint de Sant Benet, ens dirigirem pel darrera de l'ermita pel camí que porta a la Prenyada, primer caminant i després pujant per una ampla canal que ens deixa a peu de via de la Gómez-Xalmet. Seguim canal amunt per l'esquerra on passarem pel costat de dues vies amb parabolts vells i una mica més amunt en un bon replà comença la via que descriurem. Primer espit rovellat a uns dos metres del terra.

1er llarg: A1e. espits, parabolts i burins en uns 35 metres
Comencem molt vertical i amb roca polida tenint que superar uns dos metres que ho podem solventar am un pas d'esquena i així començar un artificial on combinarem amb algun parabolt i força burins de la època, alguns sense plaqueta i els que tenen, el mosquetó no entra, però no a totes. Alguns passos son ben llargs i al final del llarg trobarem un desplomet que ens tirarà enrere per entrar a la reunió força penjada. Reunió amb anelles i mosquetó per rapelar.

2n llarg: V, IV+, V, IV i IV+, 8 expansion dos d'elles parabolts en uns 35 metres 
Sortim de la penjada reunió per la dreta amb passos força fins i amb un rocam de primera fins a un parabolt ben rovellat. Seguim en vertical lleugerament a la dreta a cercar una gran còdol ben visible que tenim força amunt. Un cop arribats al còdol el superem i en posem dempeus. Allí trobarem dos expansions antigues. Seguim recte amunt i en poca estona la roca canviarà d'aspecte i es farà mes polida. Seguim uns metres en vertical fins la última expansió que la tenim a l'esquerra i tot seguit arribarem a la reunió força còmoda a sota del gran desplom. Llarg fantàstic.

3er llarg: III i IV, un parabolt i un clau en uns 25 o 30 metres
Començem el tercer llarg fent un llarg flanqueig a la dreta molt fàcil fins cercar un munt de burinades (crec que podria ser d'una reunió). en assegurem d'un parabolt rovellat i fem un arc ascendent  a tocar la fissura del gran desplom on trobarem un clau vell. Tot seguit pujarem per la canal/diedre dels últims metres del tercer llarg de la Gómez -Xalmet i muntarem reunió en el gruixut arbre. Llarg fàcil però espectacular.

4t llarg: IV, IV+ i IV, doble parabolt en uns 25 metres
Comencem a pujar per placa amb bon cantell lleugerament a la dreta fins arribar a unes fissures horitzontals i ascendents a l'esquerra. Podrem emplaçar algun friend o tasco en clar flanqueig a l'esquerra fins cercar els dos parabolts junt que tenim gaire be al final del llarg. Seguim en flanqueig (roca un tant polia) fins una sabina i de seguit arribarem a la base del cap de la Prenyada en un bon replà on trobarem un parell de parabolts. Llarg amb un bon ambient.

5è llarg: IV+, IV i III, 2 parabolts i un burí al costat del segon parabolts en uns 15 metres
Superarem el ressalt vertical lleugerament a l'esquerra de la reunió i seguirem pel fil de l'esperó fins un petit ressalt que el podem superar lleugerament per la dreta i tot seguit, fàcilment arribarem al cim de la Prenyada,

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 45 metres pel cató de ponent, tot desgrimpant uns cinc metres fins la intal.lació que ens deixarà a peu de la via normal. Un cop acabat el ràpel. baixarem per la canal que tenim fins gaire be al final. En un punt on la canal clarament tira molt a vall, flaquegem a l'esquerra fins remuntar un altre canal que ens durà al coll entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà i tot seguit descendim un altre cop fins el peu de via de la Manyos i així el camí de retorn a Sant Benet.

Després de 36 anys i haver-la escalat cinc cops, aquest darrer, ha estat el més difícil, tot recordant com ballava tant fàcilment damunt d'uns estreps i corria que me les "pelava"en el segon llarg, però ara tot es mes pausat i lent i no per això he deixat de gaudir de l'escalada d'aquesta gran clàssica.


Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera


Començant l'artificial del primer lalrg
Des de la reunió el company comewnçant a escalar el segon lalrg
Arribant a la segona reunió
El flanqueig del tercer llarg
El darrer llarg
Ens a costat, però ho hem aconseguit

diumenge, 20 d’octubre de 2019

Cresta MINYONS DE TERRASSA. Pic de Castellas. Alós de Balaguer

Dissabte 5 d'octubre de 2019

Podríem dir que de tots els itineraris d'escalada que hi han en aquest sector, la Cresta dels Minyons de Terrassa, es la mes fàcil de totes les escalades, però no ens emocionem pas, es exposada i en força trams, la roca es prou dolenta. Te un bon ambient de cresta i a excepció de dos o tres llargs, tota la resta es molt acceptable. Tindrem que aguditzar l'instint per intuir el camí mes lògic per on passar i trobar les reunions. Practicament des-equipada, nomes trobarem les reunions muntades amb un espit i parabolt, algún pont de roca i tres claus, bona escalada per trobar lloc on emplaçar assegurances flotants. Escalada recomanable només pels amants del "tot terreny"

Arribats al poble d'Alós de Balaguer, prendrem la pista que en algún punt esta en força mal estat, que porta al congost de Mu, sempre pel costat dret del riu. Passarem per una font amb taules i bancs per fer "pícnic" i tot seguin arribarem al final de la pista on deixarem el vehicle. Caminarem cinc minuts en direcció al congost i passats uns metres per la passarel.la, a la dreta d'una cova, comença la via.

1er llarg: IV i IV+, un pont de roca i un clau en uns 30 metres
Ens enfilem damunt la barana de la pasarel.la i ens enganxem a la paret tot pujant per placa amb tendència a la dreta fins una fissura desplomada que ratlla tota la paret. Escalem per placa fins que passarem a l'esquerra amb un pas aeri per entrar en una mena de canal però sempre escalant per la paret. En un punt entrarem en una placa vertical on hi ha un clau i seguim recte, ara si, amb roca a controlar, fin una bona cornisa on muntarem la reunió.

2on llarg: II i III+, un pont de roca en uns 40 metres
Escalarem tot un esmolat esperó per la seva dreta força metres a munt pel cantó dret fins un petit replà on muntarem la reunió. Roca a controlar

3er llarg: IV+, III. IV+ i III+, un parabolt al costat d'un clau en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió vorejant un fort desplom que tenim davant nostre. Fem uns passos aeris en flanqueig i tot seguit pugem en vertical fins el cap d'amunt de la cresta. Desgrimpem uns metres i ens situem en una bretxa i fent un petit pas de gegant ens enfilem un altre cop per la cresta amb passos verticals fins assolir una agulla que la desgrimparem per la dreta i arribem a la còmoda reunió.                                                                                                                             
4t llarg: III+ neta i uns 40 metres
Seguim un altre cop per cresta esmolada i roca a controlar en algún punt fins arribar a la reunió

5è llarg: II, neta i uns 40 metres
Escalem la cresta amb la mateixa tònica però ara molt mes fàcil fins caminant, arribem a un arbre on podem muntar reunió o be seguim caminant fins un altre arbre als peus d'un vertical diedre on tambe podem muntar la reunió. 

6è llarg: IIV+, dos claus i uns 45 metres
De l'arbre sortim lleugerament baixant un metres i ens encarem en la placa del vistos diedre. Escalem en vertical al costat d'una llastra, on al seu capdamunt, trobarem un clau. Seguim per placa  fins que es tanca  (clau) i llavors seguim per diedre amb roca a controlar. Un cop s'acaba el diedre sortim per l'esquerra i entrarem a la reunió. 

7è llarg: I/II, neta i uns 50 metres
Llarg de tràmit que serveix per accedir un altre cop a la cresta on pràcticament caminarem. La reunió es al costat d'una placa.

8è llarg: IV, un espit en uns 40 metres
Seguim per la dreta per blocs mes o menys estables fins cavalcar per una aresta ben esmolada i aèria on trobarem un espit, seguim fins que perdem dificultat i muntem la reunió al costat d'un petit gendarme.

9è llarg: IV, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió i ens enfilem al gendarme que el voregem per l'esquerra i desgrimpant un parell de metres arribem a una bretxa on  hi ha la instal.lacio d'un ràpel i el final de la via "Lo Nic gall l'astir" que aprofitarem per muntar la nostra reunió

10è llarg: II i III, neta i uns 50 metres
Seguim per cresta fàcil passant per un arbust i resseguim una cornisa molt fàcil pel castó dret de la cresta. En un punt escalem un petit mur vertical i retornem un altre com a la cresta i de seguin i en poca estona arriaber al final de la via.

Pel descens farem el mateix que per les vies que acaben en aquest lloc. Estan d'alt, desgrimpare4m uns metres pel cantó  de ponent vers un arbre gruixut on hi ha una instal.lació de bagues i cordinos i fent un ràpel d'uns 45 m arribarem a la canal/tartera que ens deixarà en poc més de mig hora el mateix congost de Mu.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera
Enfilant-nos a la barana per començar la via
El primer llarg 
Aresta ben esmolada 
El Congost de Mu a sota
Arribant al cap de munt un gendarme
El diedre del sisè llarg
D'arrer llarg
Arribant a la reunió
Fi de la escalada

dijous, 19 de setembre de 2019

Via "INTEGRAL PILAR MARTÍNEZ" al Gorro Frigi. Montserrat

Dissabte 14 de setembre de 2019
Sens dubte, la via d'avui no passarà per una bona escalada, però podem donar-li en nom de "resultona". Ja fa quatre anys que la vaig intentar fer però degut al mal temps vàrem sortir per la fàcil variant la GEDE, la via Blava. Aquest cop i veient que un munt de gent ja la ha escalat ens dirigim a conquerir-la.

La pena d'aquesta via es la equipació i la retro-equipació que ha sofert. Al meu entendre es un itinerari obert o intentat en diferents èpoques i etapes, amb el resultat d'un engendro a la manera de "monstre de Frankenstein", aprofitant diferents vies i fent els que anomenen "integral". Mirant ressenyes de guies, sembla ser que el ultims llargs podrien pertanyer a la via Pink Floyd, però degut a la cantitat de reunions i expansion que hi han scampades per aquets pansy de paret, qualsevol cosa pot ser possible. Molt més assegurada que el primer cop que vaig anar-hi, ens resultarà fàcil saltar-nos algun que altre expansió innecessària, però això va a gustos... Amb els seus, ben be; dos-cents metres de llargària podrem gaudir d'una escalada divertida i de molt bon rocam tot i que hi han llargs molt curts sobre tot al final. com passa amb la seva veïna, la via de la Gavina, trepitja descaradament la via Pere Navalon, coses de l'espai vital...

Per accedir a la via prendrem el mateix camí que per la clàssica GEDE que tot just a la seva esquerra (marca blava pintada a la paret) comença la nostra via tot anant un xic a l'esquerra de la GEDE

1er llarg: II i III, tres parabolts i un espit en uns 45 metres
Comencem a l'esquerra de la marca blava tot pujant fàcilment a la recerca dels pocs parabolts que hi han en aquest llarg fins que arribem a la caracteristica cornisa que ratlla tota la paret sur d'aquest monòlit i muntem la reunió en dos parabolts que hi han.

2on llarg: III i III+, set parabolts en uns 40 metres
Seguim escalant amb la mateixa tònica de dificultat però una mica mes vertical, sempre en tendència un xic a l'esquerra (seguint en parabolts no tindem pèrdua i de ben segur que podrem saltar-nos algún que altre) fins que veiem la reunió.

3er llarg: IV+ i IV, quatre parabolts en uns 20 metres
Sortim clarament per l'esquerra fen un petit flanqueig ascendent i tot seguit recte amunt en escalada vertical amb un parell de passos difícils però ben assegurats. En arribar a un relleix, muntarem la reunió.

4t llarg: IV+, IV, IV+ i IV, unes 11 expansions (+-) en 45 metres
Continuem per l'esquerra de la reunió en escalada vertical i molt agraïda fins que arribem a prop de la característica llastra que ratlla tota la paret. Escalem flanquejant a l'esquerra fins un ressalt. Trobarem un burí amb un mosquetó antic. Remunten el ressalt en vertical i passem a la dreta. Seguim llavors en vertical fins la reunió.


5è llarg: IV/III, tres parabolts en uns 15 metres
Sortim de la reunió envertical en escalada fàcil fin la reunió que tenim quinze metres mes amunt.

6è llarg: IV/III, tres parabolts en uns 15 metres
Sortim de la reunió flanquejant uns quinze metres a l'esquerra amb un estètic però fàcil flanqueig per sota la gran bola, fins arribar a una reunió de dos espits i un parabolt.

7è llarg: IV+, V, V+ (A0) IV i III, uns 8 parabolts i dos espits (via Pere Navalon) en uns 40 metres
Continuem flanquejant a l'esquerra un xic descendent per tornar a pujar en vertical per la part més dèbil del gran desplom. Aquí empalmem amb la via de la Gavina i la Pere Navalon, on superarem uns passos verticals i difícils però no obligats fins que decau la dificultat i arribem a la reunió Tant sols ens quedarà caminar fins el cim del popular Gorro Frigi.

Escalada llarga i tranquil·la, massa assegurada tal com està ara, però com ja dic, et pots saltar un parell de seguros en algun llarg. Recomanable si no voleu passar por escalant i fer metros i nova via per la cole

Aquí us deixo dos enllaços que poden ser útils
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/10/el-gorro-frigi-via-sense-nom.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/12/via-gede-al-gorro-frigi-variant-de.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/01/via-gede-variant-blava-al-gorro-frigi.html

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El primer llarg 
El segon llarg 
Tercer llarg, ja es posa més vertical
Fàcil i estètic flanqueig
Seguim amb flanqueig en el darer llarg
"Escaladeta" llarga i senzilla

dimarts, 30 de juliol de 2019

Via SEBASTIÀ-PATIÑO a la Magdalena Inferior. Montserrat

Diumenge 28 de juliol de 2017

En la tant popular zona de "Gorros", la roca de Magdalena Inferior es una de les mes freqüentedes pels escaladors, tant per la vessant est com per la nord-est. La Sebastià-Patiño es una via calcada a les seves veïnes, totes sense gaire espai vital entre elles, La que hi faltaven espits i la molt popular, Ratanplan totes dues a la dreta d'aquesta. Sorprenentment, es la que està menys polida pel pas de les cordades, malgrat que la seva dificultat es similar i puig que l'equipament son espits, val adir que en prou bon estat. Si tenim aglomeració de personal , sempre es una molt bona opció per escalar sols per dalt i per sota, però no per la nostra dreta.

L'aproximació es la mateix que per les seves veïnes si venim des de l'estació superior del funicular de Sant Joan uns 15', si venim del Monestir, un hora llarga.

La via comença a la dreta d'un gran auró. Les seves branques ens tapen una mica la visió dels primers espits. L'escalada es mantinguda i vertical però amb generosos còdols que molts cops amaguen la visió còmoda de les expansió, dubtant per on seguir per alguns moments, sobretot al segon llarg.

1er llarg: IV+, V- i IV+, 10 espits i uns 50 metres
Comencem a escalar a la dreta de l'arbre per roca poc agraïda fins la tercera expansió. Ara es fa força vertical però la roca mes generosa trobarem un parell de ressalts que ens carregaran les piles però escalarem sense presa buscant el millor traç i a la recerca de l'espit camuflat entre les còdols. en un punt, trobarem un parell d'espits junts que podria ser la reunió però si pugem uns cinc metes mes amunt arribarem a un bon relleix que es la reunió de la Arenas-Sorolla, on estarem més còmodes.

2on llarg: IV+. V-, IV+, V- i IV+, 4 espits i un parabolt de 8mm en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar un espit que tenim uns metres a munt. Amb passos verticals però amb bons còdols, ens enlairem fins a cercar l'espit. Continuem recte a uns metres mes a munt a la nostre esquerra, hi ha un parabolt de 8mm que en teoria substitueix un suposat cap de burí que hi havia. Seguim ara lleugerament a la dreta a cercar un ressalt. Hi ha un espit a sota i un altre passat el ressalt que no veiem. Superat això seguim fin que la dificultat decau fins arribar a la reunió

3er llarg: III, IV, III+ i II, un espit i uns 30 metres
En aquest llarg, només hi ha un espit original, tot el que trobarem es de diferents vies. Sortim de la reunió recte amb facilitat. seguim per terreny fàcil on al final tenim un altre petit ressalt i d'aquí fin el cim on farem la reunió al terra. No hi ha reunió.

El descens el farem pel vessant oest amb un sol ràpel de 30 metres fins el terra.

Via molt recomanable, més incús que la Ratanplan, això si, hem d'escalar més entre expansió i expansió.
Segon he llegit, la via, només te el primer llarg original, sembla ser que a principis dels 80' es va obrir una variant de la Arenas-Sorolla que se'n diu Isaco Killer, però com sols passar itineraris sense o poques expansions son trepitjats per altres mes moderns.
Be, companys, nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant la via. Es posa vertical 
Recuuperant al company
Navegant entre còdols al segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El darrer llarg 
Sortosament, no hem passat gents de calor

divendres, 19 de juliol de 2019

Deu anys del blog El col.leccionista de Vies

19 de juliol de 2009 - 19 de juliol de 2019
Ja fa deu anys que vaig començar a crear aquest blog sense tindre gaire be les coses massa clares, de com funcionava tot això, de que serviria, quin profit tindria... Al llarg d'aquests deu anys he ant polint-lo de mica en mica i procurant sempre ser lo més "honest" possible, tot i que molts cops he estat temptat en "llençar la tovallola" però el fet de que, poc o molt, la gent i els amics m'animent a continuar, fa que m'engresqui en cada escalada nova que faig, o que fa anys que no la he repetit. Se que, no a tot hom, li deu semblar be el que faig però si hi ha un mínim d'usuaris que els agrada, em doncs per satisfet.
Al llarg de 40 anys d'excursions, escalades i ascensions, han estat plenes de victòries, però també de frustracions i aquestes han fet que molts dels reptes que tenia pendents, els hagi arraconat definitivament. Tant sols el temps, la motivació i els companys faran que allò que desitgi es faci realitat, sempre gracies a ells i a tot això, vull agrair a tots els companys-es que al llarg d'aquests deu anys m''han acompanyat compartint corda i anhels, sense ells tot aquest blog, les explicacions i la confecció de les ressenyes, mai haurien estat possibles.
El meu agraïment a: Agustín Pérez (Suga), Joaquim Llòria, Jesús Rodríguez, Joan Asín, Dídac García, Albert, Llorenç, Santi Guerra, Henedina Pérez, Ricard Rofes, Guillem Arias, Joan Marc Griñán, Jordi Calabuig, Viçens Nin, Ramir Aparisi, Laura Falcó, Juan Carlos Silva, Joan Pera, José Walero, Jordi Joan Garcia (Persiana), Montse Perez, José María Camacho, Cristina Montiel, Joan Casado, Eduard Guiménez (Escaltroncs), Jordi Ceballos (Rocacalenta), Feliu Vilella, Jordi Fernàndez, Felix Garcia, Joan Baraldés, Pere-Joan Bosch, Montserrat Llacuna, Llorenç Vallés, Wolgang Steinherr, Miquel Jordan i sobre tot a Alfred Ruiz Aranda (Chufi) del que vaig aprendre a escalar, Josep Miró Molina en qui vaig fer les meves millors escalades a Montserrat i a Balbino López Méndez, el meu gran i millor amic que he tingut a la muntanya. Les meves disculpes als que he omes involuntariament, no ha estat volent fer-ho.
Gracies a tot per seguir aquest blog. Ah, per cert, a veure si us reconeixeu a les fotos els que sortiu.
Sabreu trobar on es en Wally...?


divendres, 12 de juliol de 2019

Via BIO-DESAGRADABLE a la Piràmide de la Canal de l'Aigua. Coma de l'Orri. Pirineus Orientals

6 i 7 de juliol de 2019

La via que descric avui es una escalada en alta muntanya però tota equipada amb parabolts, be de fet, els parabolts serveixen a més de assegurar-nos, també per trobar el camí de la via per que es un xic revessat. Es una escalada agradable doncs es orientada a l nord, ideal per l'estiu i amb els seu 250 metres de recorregut ens ho passarem d'allò es be. Entre aproximació, escalda, descens i retorn a la carretera, ben be son de 6 a 8 hores ben bones, depenent de lo rapits que segueu.

Venint de Setcases estacionarem el vehicle al revol d'on comença el camí de pujada per la Coma de l'Orri. Al cap de poca estona el camí gira a l'esquerra i ens endinsem pel bosc travessant el riu. Seguim caminant pel marge esquerra del riu fins que en un punt travessem al marge dret i seguim pujant fins que s'acaba el límit del bosc i la piràmide es ben visible a la nostre esquerra. Seguim pujant pel costat dret d'una torrentera que baixa de d'alt la Piràmide i seguim fins que divisem ben amunt la tartera que ens portara en poca estona a peu de via a uns deu metres a l'esquerra d'una cova. 1.30 d'aproximació mes o menys

1er llarg: IV, III, IV i V, 6 parabolts en uns 45 metres
Comencem el primer llarg a uns deu metres a l'esquerra de la cova pujant per un mur vertical on trobarem un parell de parabolts que ens indican el calmi a seguir. Tot seguit ens dirigim per unes grades fàcils vers uns ressalts que tenim a l'esquerra i en vertical escalarem unes plaques verticals fin arribar a un desplom assegurat per un parabolt. El superarem un xic per la dreta amb un pas atlètic i tot sortim trobarem un altre parabolt i de segui arribarem a la reunió fàcilment

2on llarg: IV i III, 4 parabolts i uns 40 metres
Seguim per un diedre tombat que tenim lleugerament a l'esquerra (parabolt visible) i seguim escalant en vertical, per més amunt, sortir en diagonal a la dreta. La reunió costa una mica de veure doncs la tenim a la dreta en un relleu.

3er llarg: IV i III, 3 parabolts en uns 50 metres
Continuem en vertical per plaques tombades una pila de metres. els parabolts, que costa una mica de veure, ens indican el camí a seguir fins a un bon arbre un muntem la reunió

4t llarg: III i II, 2 parabolts en uns30 metres
Aquest llarg es de tràmit i molt fàcil que ens permet arribar, amb gens de dificultat, a sota de la paret mes vertical, a l'esquerra  d'un gran sostre en forma de mitja lluna.

5è llarg: IV, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny vertical i de roca blanca sempre per la dreta dels arbres. Seguim per plaques mes o menys verticals (els parabolts ens indican el camí) amb passos força macos tot i que en algun tram, la roca es trencada. Finalment trobem una bona placa vertical assegurada per un parabolt i de seguit arribem a la reunió.

6è llarg: IV, IV, V, IV i III 7 o 8 parabolts en uns 50 metres
Sortim de la reunió per una mena de diedre tombat que tenim a la dreta. Continuem en vertical (parabolts visibles) fins uns ressalt. Continuem per l'esquerra fins arribar a un parabolt en mig d'una placa i sota un desplom. Seguim amunt vers el desplom i el superem amb un parell de passos atlètics fins arribar a una bona plataforma. Seguim ara per una serie de plaques per l'esquerra i en poc metres arribem a la reunió i final de la via.

Per baixar tindrem que fer 6 ràpels de reunió en reunió i això ens portarà bona feina sobre tot procurar que no s'enganxin les corde ens els arbres però en una hora mes o menys podem ser un altre cop a peu de via.

La via a esta prou divertida i amb el seu puntet d'aventura, sobre tot, el detectar el parabolts doncs d'entrada molts cops no sabiem ben be per on tirar. Per una cordada de tres hem trigat de quatre hores i escacs, però ha estat una bona activitat i una via no ve mes per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustin Pérez i Joan Prunera


La Piràmide des de el final del bosc

Primer llarg
Segon llarg
Recuperant el segon llarg
Arribaant a la quarta reunió
Començant el cinquè llarg
El darrer llarg
Arribant al final de la via
Dia magnífic i les tormentes ens han respectat


Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.