divendres, 30 d’octubre de 2020

Via DEL GUILLEM a la Paret del Devessó. Malanyeu

Dissabte 3 d'octubre de 2020

Com sols passar, en parets molt saturades de vies, sempre hi trobarem un lloc on encaixar un itinerari, que no sempre pot ser el més adient ni ens pot arribar a satisfer del tot. És el cas d'aquest nou itinerari en qué trobarem prou bo el primer llarg i no tant els dos darrers, que busquen amb afany la roca entre els arbres i vegetació.

La via comença al cap de munt de la vistosa "piràmide", a uns metres pel damunt de la clàssica Francesc Suñol, havent picat una "G" a peu de via per facilitar-nos la troballa.

1r llarg: IV+, V, V+, V i IV+, un pot de roca i uns 6 parabolts en 30 metres
Llarg vertical amb la roca típica de la paret on trobarem un pas fort ben curiós a mig recorregut. Comte amb els darrers metres on trobarem roca a controlar. La reunió es desmuntada i sols trobarem els "espàrrecs" dels parabolts però podem muntar-la en un bon arbre.

2n llarg: IV i III, dos parabolts i uns 25 metres
Vist de la reunió el segon llarg promet però se'ns fa curt. Escalem per placa amb tendència la dreta i tot segui en vertical. Bona roca a escepció del final que és terrós. Han desmuntat un parell de parabolts però podem completar la protecció amb flotants. La reunió en un arbre.

3r llarg: IV, V, V+, V i IV, dos parabolts i un pont de roca i uns 30 metres
Sortim de la reunió i ens dirigim a un esperòó de roca que ens porta a dins d'un bosc penjat als peus d'una placa vertical. Ens enfilem en "remonage" entre l'arbre i la paret i ens fiquem de ple en una placa amb fissura horitzontal a cercar un parabolt. Amb passos força fins cerquem un pont de roca i seguim per placa fins que decau la dificultat i muntem la reunió.

El descens el podem fer amb tres ràpels des de la via del costat o bé caminant pel camí habitual si no volem escalar més. Nova via per la cole que no ha estat del tot rodona

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El bo primer llarg
Segon llarg. Es fa curt
Buscant la roca entre l'arbrat. Tercer llarg

dimecres, 28 d’octubre de 2020

Aresta de Corbera. Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 26 de setembre de 2020

Aquest cop tornem a la Serra de Corbera, en el terme municipal d'Espinalbet a provar un parell de vies que ens van quedar pendents de l'últim cop. En Dídac i jo probarem l'Aresta de Corbera i l'Agus i el Chus, la Del Solstre i que va a parar a la mateixa reunió.
Des de Berga, prendrem la carretera que va al Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins el Santuari de Corbera. Arribats al santuari, podem deixar el vehícle a quí maeix o si no, seguirem un 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera i el podrem deixar un centenar de metres més endavant en lloc adient, tot i que son petits.

1r llarg: IV, IV+, V+, IV+, II i IV, parabolts i uns 30 metres
Separades escassament un parell de metres una de l'altre, comencem la via superant uns blocs un pél instables fins a entrar en una bona placa. amb passos fins, deixem aquesta i entrem de ple en un diedre que el podrem protegir al gust, malgrat que hi ha expansions, però amb certa distància. Tet seguit, escalarem per terreny trencat i herbós, fins una placa final no gaure difícil fins a arribar a la reunió/ràpel.

2n llarg: IV, II, IV, IV+,V i IV+, parabolts i uns 30 metres
Sortim en diagonal a l'esquerra molt facilment a cercar una mena d'esperó (parabolts visibles). Superat a quest, anirem flanqueig ascendent a cercar tot una sèrie de plaques i ressalts molt divertits d'escalar fins arribar a la reunió final.
El descens el farem amb dos ràpels d'una trentena de metres.
Tot acabada l'Aresta, canviarem de cordada i en Dídac i el Chus faran la Escaladors Bucòlics i l'Agus i jo , la Joan Francesc. Val a dir que sota la meva opinió, no val la pena d'escalar-la
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera, amb els companys Chus i Agus

Primer llarg abans d'entrar a la placa

Començant el segon llarg
Els ressalts del segon llarg

Via SILVIA a la Miranda de les Boïgues. Montserrat, Regió d'Agulles

Diumenge 20 de setembre de 2020

La via Sílvia, ens permet escalar l'aresta sud com a "succedani" de clàssica Aresta Brucs, però amb més assegurances. Típica aresta sud d'Agulles, trobarem preses petites i de bona qualitat amb equipament més aviat vell però fiable i equipada amb prou moderació. Típica via dels anys noranta.

Per accedir al peu de via i venint del coll de les Portelles, prendrem el camí al refugi i tot just després del revolt, a mà esquerra tenim un corriol que ens mena al conjunt de les Agulles dels MerletsGep Llarg, Boteruda i Miranda de les Boïgues i que seguirem per camí poc marcat fins a la base de la Miranda en un gran contrafort que podem pujar per dos llocs diferents.

1r llarg: V, V III i II, neta i uns 20 metres
Podem començar per l'esquerra del contrafort amb una grimpada fàcil o bé per la dreta per un diedre un xic trencat i després superar un ressalt difícil a protegir. Les dues opcions ens duran al final del contrafort on trobarem un sol alnclatge que fa de reunió.

2n llarg: IV i IV+ 6 espits i uns 35 metres
Comencem a pujar lleugerament a l'esquerra per una placa un xic tombada fins a arribar a la pròpia aresta. Veurem unes expansión molt a l'esquerra, nosaltres enfilarem recte amunt a cercar el primer espit. Trobarem uns passos fins i verticals. Costa veure les expansions. Seguim amb la mateixa tònica fins a un altre ressalt amb còdols grossos i així fins arribar a la reunió molt còmoda, als peus d'un mur vertical.

3r llarg: V i IV+, 2 espits i uns 15 metres
Sortim de la reunió superant un tram molt vertical i difícil a cercar la rprimera expansió. Seguim amb passos verticals però amb uns còdols de primera fins que la dificultat decau i arribem a la reunió abans d'arribar al cim. Llarg curt però intens.

Per baixar farem tot el recorregut del llarg cim de la Miranda en sentit nord i amb una petita desgrimpada o ràpel curt ens menarà a un coll entre la mateixa Miranda i el Mirador de la Miranda. Seguim vers ponent per fer un altre desgrimpada del Mirador i després de caminar unsmetres remuntem un petit ressalt que ens deixarà a la cara est de l'Agulla del Cap de Munt. Via curta però intensa

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'aresta, tot començant el segon llarg

El vertical darrer llarg

dilluns, 26 d’octubre de 2020

Via DANIEL SA a la Miranda de les Boïgues. Montserrat, Regió d'Agulles

Diumenge 13 de setembre de 2020

La Daniel SA és una via prou interessant que puja per una mena d'esperó a la dreta de la clàssica Aresta Brucs. De bona roca i prou protegida, ens farà escalar tres llargs de corda molt interessants, essent el segon el més exigent, tot i que sense desmerèixer el darrer amb roca de primera i verticalitat. La via comença a la part inferior dreta d'un característic contrafort.

Per accedir al peu de via i venint del coll de les Portelles, prendrem el camí al refugi i tot just després del revolt, a mà esquerra tenim un corriol que ens mena al conjunt de les Agulles dels Merlets, Gep Llarg, Boteruda i Miranda de les Boïgues i que seguirem per camí poc marcat fins a la base de la Miranda. Al peu de via hi ha uns "espàrrecs" de dos parabolts que eren en el seu dia l'R0.

1r llarg III i IV, 3 parabolts i uns 30 metres
Comencem l'escalada a cercar el primer parabolt força lluny i en diagonal a la dreta. L'escalada es franca i sense dificultat rellevant. En el recorregut trobarem un parell de parabolts més fins a arribar a la reunió prou còmoda.

2n llarg IV,V, V+ i IV+ 6 parabolts en uns 25 metres
Sortim fàcilment de la reunió a cercar uns forats i una mena de llastra fins que la paret es posa vertical. Seguim amb escalada difícil fins a uns grans còdols a ma dreta que ens permeten posar-nos dempeus fàcilment i encarar el més difícil del llarg. Passos veticals i fins ens portaran, ja més relaxats, a la segona reunió.

3r llarg IV+, IV, V- i III,  5 parabolts en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg sortim en vertical de la reunió, passos fins i verticals per l'esperó ens portaran a un ressalt a l'esquerra dels darrers metres de l'aresta Brucs. El superem pel bell mig i amb un pas difícil però assegurat per un parabolt i ja més relaxats, arribarem a la reunió muntada a terra uns metres abans d'arribar al cim de la Miranda de les Boïgues.

Per baixar farem tot el recorregut del llarg cim de la Miranda en sentit nord i amb una petita desgrimpada o ràpel curt ens menarà a un coll entre la mateixa Miranda i el Mirador de la Miranda. Seguim vers ponent per fer un altre desgrimpada del Mirador i després de caminar unsmetres remuntem un petit ressalt que ens deixarà a la cara est de l'Agulla del Cap de Munt.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Primer llarg
Segon llarg
Recuperant el segon llarg
Darrer llarg
Els "protas"

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.