dimarts, 30 de març de 2021

DIRECTA DELS GONZÁLEZ al Morro Pla. Regió dels Frares. Montserrat

Dilluns 29 de març de 2021

Com sempre passa, amb els anys tot canvia, les percepcions, els records. Aquest és el cas d'aquesta via de la regió dels Frares Encantats de Montserrat. Via oberta els anys noranta i que vaig repetir dos cops i sobretot, per intercanviar llargs. Tot aquest temps ha restat oblidada per mi i després de més de vint-i-cinc anys, l'he tornat a repetir. El que em va semblar fàcil aquella època, ara ha estat més difícil, tot i que sortint d'un confinament obligat i amb la conseqüent "baixa forma", ha estat una bona dosi d'adrenalina, droga a la qual tots els escaladors estem sotmesos i que he trobat a faltar com l'aire que respirem.

Tot i que la via trepitja una part de la clàssica via normal, trobarem una escalada en placa de bona roca, vertical i fina amb un ressalt exposat al primer llarg i un desplom força obligat que en podrem fer en un parell de passos en Ae, en el meu cas.

De Can Masana anem en direcció al Refugi Vicenç Barbé i tot seguit quan arribem al trencall de la Canal Ample el seguim en direcció al Portell Estret. Un cop estem a l'Agulla Sense Nom, Prenem un corriol amb taques blaves que hi ha a la dreta. Passarem per la Caputxa i per la vessant Oest de la Mamelluda. Seguirem canal amunt fins a arribar a la Nana i davant nostre ja tenim el Morro Pla. Davallem uns metres per la canal i ja arribarem a peu de via. Espit visible a uns vuit metres del peu de via.

1r llarg: IV+, V+/A0, V, V, IV+, 5 espits i uns 25 metres
Comencem per placa, tombada però fina, fins a arribar al primer espit. D'allí ens dirigim al fort ressalt. Podrem col.locar un friend petit per poder fer un pas un xic exposat per cercar la propera expansió i superar el pas amb més garanties. Després, l'escalada esdevé fina i difícil on trobarem un parell més d'espits fins a arribar a la reunió prou còmoda.

2n llarg: IV+, V, IV+ Ae, V, 5 espits i uns 25 metres
seguim el darrer llarg a la recerca d'un espit que és prou lluny. Superat aques, trobarem uns passos més fins que ens duran al desplom. Podrem fer un parell de passos en Ae (en lliure diuen que és 6a+, però per mi, això és la "dimensió desconeguda"). Per sortir del desplom trobarem uns passos obligats en lliure. Trobarem un bons còdols que ens facilitaran la sortida, malgrat no ser gens fàcil. La reunió la trobarem al terra només sortir de la via.

El descens el farem amb un ràpel d'uns 35/40 metres pel vessant N.O.

Una bona matinal de dilluns, on he retrobat unes sensacions que feia quatre mesos que no les tenia.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El ressalt del primer llarg

Sortint de la part vertical del primer llarg

Començant el segon llarg

Superant en Ae el desplom

El company sortin de la reunió

Arribada a la reunió

Aquí a sota, el ràpel, que us quedi clar...

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.