dimarts, 7 de maig de 2019

Via BADALONA a la Paret del Devesó. Malanyeu

Dissabte 4 de maig de 2019

Tornem a Malanyeu a fer una de les vies que ens quedaven pendents de fer, la Badalona. No es una via que m'ha fet el pes, doncs te un primer llarg massa difícil pel que diuen les "ressenyes" i la roca, en el tram més difícil, es molt polida i les restants, doncs el típic d'aquest indret, matollera. Però de totes maneres es una bona via que als tres ens ha fet suar de valent. Esta ubicada a la dreta de la via Adéu Espanya i te escrit el nom a peu de via, no tindrem cap problema en localitzat el peu de via.

1er llarg: V, IV, V, V+/Ae, V+, V i V+, 15 parabolts i uns 45 metres
Comencem a enfilar-nos vers el primer parabolt, El llarg no te misteri, hem de seguir els parabolts. Un gran arbre ens barra el pas i el sortegem per la banda dreta i tornem a la placa amb tendència a l'esquerra fins que es posa molt vertical. Superem aquest primers passos molt difícils i entrem en una fissura. Aquí els que no tenim grau, podem fer-ho amb un estrep i allargant prou el cos. els darrers metres de la fissura ens podem ajudar amb unes bones savines fins arribar a una còmoda plataforma on respirar. Continuem amb tendència a l'esquerra fins un ressalt prou difícil però amb bones bústies (amagades) i de seguit arribarem a la reunió.

2on llarg: IV, III i V uns 8 o 9 parabolts i uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical per placa agraïda fins un parabolts que es força lluny. Continuem amb la mateixa tònica fins entrar en una mena de feixa terrosa als peus d'una placa vertical. Comencem a pujar per un diedre inclinat que hi ha a la nostre dreta (polit i relliscós) i en el segon parabolt entrem de ple per la placa amb escalada díficil. Al final de la placa trobem un ressalt que el superem per la dreta i amb cura doncs la roca es un pel trencada, entrarem a la reunió.

3 er llarg: IV, IV+ i IV uns 3 parabolts i uns 25 metres
Sortim de la reunió per una mena d'esperó/placa fins un ressalt. Aquí trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat, entrem en un terreny més fàcil fins una curta placa amb dos parabolts i tendint a la dreta arribarem a la reunió final. Ull els darrers metres que la roc en trencada.

A en Dídac li havien dit en una ocasió que ens perdíem un descens ben maco i curiós en contes de baixar rapelant per les vies de la paret del Davesso. Aquest cop ho hem provat i si, realment es un camí agradable i bonic i com no teníem intenció de fer cap vies més ens decidim a fer-ho. Tant sols tenim que seguir carenant per la tota la cinglera, hi ha un parell de passos per anar amb conta però es fa be. en poca estona arribem al punt culminant i descendim suau-ment fins uns prat on hi ha una masia. A la dreta, veurem un camí marcat amb grog i blanc que ens portara fins la pista i d'aqui al poble i tot això en poc mes de mig hora.

Be, ja tinc una via nova mes per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac García, Joquim Llòria i Joan Prunera


Començem el primer llarg 
La cosa es posa dreta 
Començem el segon llarg
El darrer llarg 
Final de la via i ara baixarem caminant

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.