dimecres, 29 de maig del 2019

Via INDEPENDÈNCIA a la Paret del Devesó. Malanyeu

Diumenge 26 de maig de 2019
Aquest diumenge tornem a Malanyeu fent esmena de l'expresió, "anem cap a la independència". Aquesta via fa temps que ens la miràvem i aquet cop ens decidim per anar-hi. La via està encaixonada entre la via Badalona i la Epirimountains i que també hi ha un altre, encara mes encaixonada, que es diu "AB". Es un itinerari ben trobat a excepció del darrer llarg, que la veritat veient altres blogs i ressenyes no ens queda massa clar per on surt. Nosaltres hem tirat del "raro instinto del hombre blanco i a quedat això que ressenyo.
En una clariana del bosc trobarem mig despintat el nom de la via a la paret.

1r llarg: IV, V, V+/A0 i IV, 4 parabolts, tres ponts de roca i dos savines amb cordino i 30 metres
Comencem a pujar a la recerca d'un parabolt es ben amunt. La escalada es vertical i difícil on seguirem els ponts de roca alguns d'ells en prou mal estat. arribarem a una sabina amb una baga que la podem substituir per una nostra. D'aquí ens dirigim lleugerament a la dreta fins un bon ressalt vertical amb tres parabolts prou seguit. els passos son molt difícils però no obligats. Un cop superat això entrarem en terreny descompost i terròs amb una corda fixe que ve de la reunió. La corda no es gaire catòlica que diguem.

2n llarg: IV+, V, V+, V i IV unes 4 parabolts, 4 ponts de roca i un espit que no es de la via i 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb passos difícils escalant una placa vertical amb roca una mica crostosa. Trobarem tres parabolts que ens ajudaren a anar una mica mes tranquils. De sobte tot s'acaba, es posa mes vertical i continuem per una fissura on trobarem un pont de roca que no ho es, es un nus encastat en una fissura però que la seva visió ens posa els pels de punta. Per la fissura podrem emplaçar tascons i friends però es una escalada difícil i exposada. En un punt. un parell de metros pel damunt nostre trobarem un parabolt però lo mes lògic es fer un petit pas de flanc a la dreta i després tornar a l'esquerra per assegurar-nos. Seguim per placa de forats amb escalada díficil fins entrar en un terreny terròs i incòmoda on ens podem assegurar d'un espit d'un altre via per fer un parell de passos de flanc a la dreta i entrar a la reunió.

3r llarg: IV/IV+ 4 ponts de roca i 30 metres,
Aquest llarg no el tenim clar per on va però seguirem els ponts de roca que veiem. Sortim fàcil men de la reunió per placa de forats fàcil fons el bosc. Superarem un ressalt al costat d'uns arbres on trobarem dos ponts de roca i seguirem per diedre descompost. La lògica ens diu que es per la dreta i així ho fem però tenim dubtes. Continuem per terreny trencat però no massa difícil fins arribar al final de la via on muntarem la reunió d'un ferm arbre.

La baixada, ara que la coneixem i com no tenim temps de fer cap via mes, la farem caminant que es un descens prou bonic. La via ens ha sorprès gratament a escepció del darrer llarg... a veure si algú ens ho aclareix una mica mes, i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera
En el tram més difícils del primer llarg
En la fissura del segon llarg
Començant el darrer llarg
Ens ha fet suar l'independència!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.