dimarts, 16 d’octubre del 2012

Via Buriles Rojos a la Panxa del Bisbe o també "culo veo, culo quiero"

12 d'octubre de 2012
Era 1984 quan vaig intentar per primer cop aquesta via i un "saque" al primer llarg una mica accidentat em va fer enrera. Darrerament mirant el nou blog  http://elsvisas.blogspot.com.es/ vaig veure que la havien fet els mateixos aperturistes... i restaurat i re equipat!!!- Com això de les "autopistes de la informació virtual" corre com la pólvora, m'arrida informació d'altres blogs que ja l'han fet i com passa amb aquests casos; CULO VEO, CULO QUIERO!!! i només falta que el Joaquim m'ho proposi que hi anem de pet. He llegit unes quantes crítiques sobre el seu re-equipament i poder no ha estat la manera més correcta de fer-ho però tot son opinions i respectables. Això m'ha permès poder fer-la després de 28 anys, encara que sigui amb l'ajuda dels parabolts. El més correcte hauria de ser substituir burí per parabolt...

Son tres dies de festa i la intenció era anar al Pedraforca però som uns "cagats" i mirem la "meteo" i decidim deixar-lo per un altre dia. Jo estic una mica constipat i a tots el hi va be el divendres. Serem una colla, que ens repartirem es dues cordades, una de dos i una de tres. Anirem, el Joaquim, el Vicenç i jo al darrera del Pere-Joan i el Guillem.

1er. llarg IV+, V, V+i V 6 parabolts per 15 metres
Llarg curt però intens, on la presa es generalment petita i amb un parell de passos al mig que per a mi son V+ i una entrada a la reunió prou difícil.

2on llarg V, IV, V, V, IV+ i IV 6 parabolts i un pont de roca en 30 metres
Llarg per gaudir de la roca i la verticalitat amb un parell de ressalts que ens faran posar les piles. Poc a poc, el llarg,  es va fen mes ajaguda i suau fins la reunió

3er llarg IV i III 6 parabolts en uns 50 metres
Llarg fàcil on només tindrem un pel de dificultat al principi que es vertical. Després es una rampa de tercer on crec jo que hi ha un excés de parabolts. He pogut posar un bon merlet i un friend en una fissura.

4t llarg uns II i un pas de III i neta en  uns 45 metres
Llarg de tràmit per accedir en aquesta característica i famosa roca de la regió de Sant Benet on pràcticament caminarem fins arribar al cim.

Ja som el cim a dalt de la roca i com si no, ens farem una foto per el record. La baixada la fem amb dos cordes de seixanta per la cara NW amb un ràpel d'uns 40 metres.

Primera cordada
Pere-Joan Bosch: Ll-1, Ll-2, i Ll-4
Guillem Arias: Ll-3

Segona cordada
Joan Prunera: Ll-1 i Ll-3
Joaquim Llòria: Ll-2
Vicenç Nin: Ll-4
En Pere-Joan al primer llarg
El Vicenç i el Joaquim al primer llarg
El Vicenç entrant a la primera reunió
El Joaquim al segon llarg


El Guillem al segon llarg
El Guillem al tercer llarg
El Vicenç al segon llarg i jo al darrera
Arribant a la tercera reunió
El Vicenç arribant al cim
Los "Cinco Latinos",  284 anys tots junts!!!

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.