Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collegats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collegats. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Via PERFORMANCE a les Moles del Pessó. Congost de Collegats

02.10.2011

Desde que vaig comprar el llibre El plaer de l'escalada i vaig veure la via Performance, en va agradar molt. A Collegats no habia escalat mai i farà dos anys, vem anar a fer la Sossis i Patissants i la vaig trobar massa fàcil. Es llavors quan en vaig proposar fer l'esmentada via. Dos anys van passar per que m'acompanyes en Joan Balardes, bon escalador i encara més, bon company. Com que la via està a "can Pistraus" vem dir de sortir el dissabte a la tarda i passar la nit a prop de Sort.

Ens llevem ben d'hora i en poc mes de 40 minuts arribem a peu de via. L'aproximació es plaent, dons hi ha poques pujades, només el arribar a peu de via es una mica caòtic per que no hi ha camí visible però l'entrada de la via es evident. Fa un dia radiant i tindrem sort, dons es cara S.O. i pel que veig no ens tocarà el sol fins a migdia. Arribar on comença basicament la via, no es que sigui expossat, però podriem dir que es un llarg fàcil de III però que el pujem sense corda i trobem un parell de "passets" que t'els has de mirar. Un cop a la R0 ens posem en matèria.


1er llarg  V, IV, V, IV+ 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surt en Joan B i d'entrada tenim un muret vertical i fi, assegurat per un parabolt. Tot seguit pujem en diagonal a una xemeneia prou oberta on pujarem en oposició fins superar l'agulla adossada a la paret. Flanquejem a l'esquerra fins un mur, ara si, molt vertical i un xic desplomat on trobem un pas força difícil però amb un parell de cantos molt bons, entrem a la reunió.

2on llarg V, IV+ i IV 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surto jo i: batua, si que es dret això! en Joan b em dona ànims... No surto massa convençut però a mida que vaig pujant em vaig sentin més tranquil. L'escalada es dreta i mantinguda, tot aixó, amb unes presses de pel.lícula. Vaig pujant i s'en fa llarga la tirada. Despres mimba un xic fins un altre ressalt que sembla més difícil del que es. El supero per la dreta i en pocs metre,s relativament fàcils, arribo a la reunió.

3er llarg IV, V-,  IV, V i IV 50 metres i unes deu assegurançes entre parabolts i spits
Surt en Joan B per una placa a l'esquerra fins una sabina i fent un petit flanquiex a la dreta arribem a una plataforma, on devant nostre, tenim un ressalt força maco i difícil. Després, pujem amb tendència a l'esquerra fins arribar a la reunió.

4t llarg II i un pas de III neta i 25 metres
Surto jo. Aquest llarg en de transició. Caminem pràcticament fin uns arbres i despres pujem per unes grades fins una placa que superem sense problemes i en un relleix a l'esquerra està la reunió.

5e llarg V 6a (V+/A0e) V i IV i onze assegurances entre parabolts i spits
El llarg estrella i li toca a en Joan B. Surts en un ressaltet prou dificil i et col.loques en un tram de paret molt vertical que serà la tònica de tot el llarg. Si podeu, el tercer bolt no el "xapeu", marxa un xic de la línea llògica de la via. Continuem recte i aquí venen els passos difícils. Els superem reposant en els bolts però tenint que escalar entre ells (V+/A0e). Desprès arribem al que seria una fissura que continua per l'esquerra per superar un últim ressalt que ens durà un altre cop a la dreta fins la reunió. Mentre en Joan pujave veiem com un helicòpter dels bombers deixavea dos d'ells a terra i després l'helicòpter nomès feia que voltar a uns cinquanta metres d'on erem nosaltres (estarien de pràctiques?)

La via ens ha agradat molt, es molt recomanable amb uns llargs variats i distres i perfectament assegurada.  Necessitsarem només 12 cintes i els estreps ens poden ser útils tot i que nosaltres no els vàrem utilitzar. La baixada fins la ferrada es en un quart d'hora. Nosaltres ens la vem saltar i vem tenir que recular. Ara la ferrada, en el primer tram està arreglada amb cadenes, però la part de sota està igual que abans, en bastant mal estat. He quedat bastant tocat del braç, dons la via es atlètica i prou difícil (pel meu nivell) però es deixa escalar que com ja he dit la roca es inmillorable.

A la fí he conseguit de poder escalar aquesta via i ja tinc una altre a la "cole". Ara tocaria anar a El último buril.


En Joan al primer llarg
Jo mig amagat entre el ressalts del segon llarg
En Joan al passos més difícils de l'últim llarg
Curiosa vista de l'helicòpter. Sempre els veiem desde sota...
via aconseguida!

dijous, 5 de novembre del 2009

Via SOSSIS I PATISANTS. Paret del Pessó

24 i 25 d'octubre de 2009

Aquest cop en Balbino, Juan Carlos i jo, hem decidit anar a Collegats. Jo nomès he estat un cop escalant aquí i va ser fent “esportiva”. La via que decidim anar es la Sossis i patisants que la vaig veure en el blog del Luichy fa temps. Com està bastant lluny anirem el cap de setmana, surtir el dissabte a la tarda i dormir a la Font de la Figuereta.

La via tenia bona pinta, dic tenia per que la veritat no es que sigui gens maca i a mes, molt fácil. El cas es que va ser un primer contacte amb aquesta regió.

El dia es va aixecar tapat però no tenia pinta de ploure. L’aproximació la vem fer mes o menys en mig hora i ja tenim localitzat el peu de via.

El primer llarg el faig jo que es un pas molt fort, li donen V però ni amb A0 surtia. Vaig posar una baga per fer d’estrep i així arribar a l’altre parabolt. Noi, per ami alló ere mes de V!!! (igual hi ha “trucu”… que modestament em va semblar fins i tot 6a que un tio que fagi a quest grau li decepcionaria fer aquesta via) despres anaves trobant parabolts, no molt junts i bagues molt podrides en sabines. La resta no passaba de IV i algun pas de IV+, això si, un llarg de 50 metres.

El segon llarg es caminant, travessant una feixa d’arbres fins a la paret. Aquí ja va començar a ploure. Parats a la R, vem esperar uns tres quarts d’hora fins que va parar. La roca no estave molt mullada i es dexave manegar.

El tercer llarg el fa en Juan Carlos. Es veu una rampa immensa, i veiem algunts parabolt, no mases. El llarg es podria catalogar de III i al final un muret de IV, nomes ere anar amb comte per la roca mullada. Un llarg també de 50 metres.

El quart llarg el fa el Balbino seguin la mateixa tònica que el darrer llarg. D’entrada un muret vertical de IV i despres una rampa de III. Aquest llarg era d’uns 30 metres.

El cinquè llarg i ultim em toca a mi, que ara comença aploure un altre cop. Els hi dic que espavilem que despres la baixada serà llarga. El faig a la carrera sense mirar’mel gaire per no perdre el temps, però era tambè molt fácil, poder era mes maco per les vistes molt maques de tot el congost. Al final un diedret de IV, la resta III. Uns 45 metres

Arribem tots tres al cim, i ara si que plou de valent!!! Fotos de rigor i la baixada per una "mena de ferrata" li diuen… tot plè de cable fi i corda una mica pudridota, total ens va costar un hora baixa i a mes tots mullats.

Arribada a la furgoneta del Juan Carlos, fem material i a la Pobla de Segur a dinar. Per cer quan anavem per la carretera cap a la Pobla… va sortir el sol!!!! , ves quina gràcia.

Es una via per portar gent que no te gaire experiencia, si no, res de res. Si la repeteixo sera amb algun “novell” o com a segona obció.

Escalada realitazada per: Balbino Lopez, Juan Carlos Silva i Joan Prunera
En Balbino arribant a la primera reunió
En Juan Carlos arribant a la primera reunió
El companys fent l'últim llarg
Fotografia després de la via
La "furgo" on vem dormir

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.