dimarts, 28 de juny del 2011

Arenas-Sorolla a la Magdalena inferior i Canaleta de las Ninfas a la Miranda de Santa Magdalena

25.06.2011

Magdalena inferior, via Arenas-Sorolla
Força anys han passat desde que per primer cop en vaig mirar a questa via. Era una època on en aquest pany de paret no hi habia cap via mes. La verticalitat i la manca d'assegurances ens va fer desistir. Eren temps de, no grans, però sí de classiques on ja habiem fet la Pel Devant del Gorro Mariner, la Mingo Arenas de la Magdalena Superior, la Normal del Trencabarrals i las Monpart, Haus-Estrems i Badalona del Gorro Frigi, tans sols quedaven aquesta i la Cerdà de l'Ullal. Després de qüasi trenta anys ens hem decidit a fer-la. Mai es tard per fer les coses, i mes, si les condicions ens ho posen al nostre favor... Llegint el bolg d'en Jaume jaumeclimb.blogspot.com/ i d'en Joan B sisbemessanapren.blogspot.com/ vaig veure que l'havien restaurada i que semblave prou factible, tot i que llegint fan entendre que no va ben be per aquí. Sembla ser que està trepitjada per altres vies i com sempre m'ha passat, amb les guies de Rodés i Labraña, no sempre eren prou acurades i els itineraris, de cops, no eren prou ajustats a la realitat. El que si puc dir es que no veus els "segurus" fins que no els tens al nas i per a mi l'itinerari es molt llògic i va buscant els punts mes febles de litinerari.

Quan arribem a l'estació del Funicular ens trobem al Vicens Nin que fa pocs dies el vem portar a escalar per segon cop. Ens acompanya tot el camí fins on en desviem per arribar a les escales de Jacob i llavors ell anirà a pujar el Cim de Sant Jeroni. El dia està nubol, però es passatger, i quan arribem a peu de via ja fa un sol espatarrant. A peu de la Rantamplan hi ha una cordada que començen la via. Començarà en Joaquim el primer llarg. La visió de la via desde terra es força vertical i a la meitat, jo diria que, desplomada!


1er llarg 45 metres III, IV i IV+ 5 assegurances entre parabolts i burins.
Comença enrampant però molt polit i trencadiç, titpic del principi d'aquesta zona de la Magdalena. La primera assegurança costa veurela, dons está lluny, però amb llògica vas pujant i trobant elss anclatges. Al poc, la roca es torna molt bona amb uns passets curiosos i verticals per entrar a la reunió que la fem en una cornisa prou còmoda.

2on llarg 30 metres V IV V i III unes 7 assegurances entre burins i parabolts
He arribat a la reunió amb el cap ficat en el segon llarg, que desde sota es veu molt vertical... Ara, mes tranquil a la reunió, no el veig tan. El parabolt está força lluny i en diagonal a l'esquerra. Carai! no es engrescador sortir amb un bon pati i no tenir res al costat... Per sobre el meu cap veig una presa petita que "ni pintada" per possar un "merlet". Surto i es vertical i amb un bon pati asota meu, però amb molt bona presa i així vaig fent fins arribar a una presa enorme on et pots posar de peu. Aqui acabes el flanqueix ascendent. Estic al mig d'un esperó i el dilema es, per on anar? A munt veig con sobresurt un buril vell i es per on l'instint em deia, llògica aplantant. Al poc arribes a un parabolt de 8mm i aquest pas realment m'ha costat , hi ha poca presa però per la dreta sembla que hi ha mes. Surto i... deunidó els passets. Li crido al company: Quins "collons" els que van obrir la via els anys cinquanta amb el material que tenien! Despres d'això, la cosa va mimbant fins arribar a la reunió, molt comoda en plena aresta.

3er llarg 30 metres III, IV i III i dos parabolts
Surt Joaquim i aquest llarg es molt fàcil, tans sols un tram més vertical al mig i arribes practicament al cim en una escalada molt cómoda.
El company al primr llarg. Es veu força vertical...
Jo en diferents trams del segon llarg
En Joaquim fen l'ultim llarg
Riu nen! que ens entan mirant...
La veritat es que de totes les vies que he fet en aquest tram de paret, es la que més m'ha agradat, no se si es per la il.lusió que em feia fer la via, pero es que ens ha agradat molt. Una felicitació al que la han, podriem dir, restaura't, que crec que es bo que no es perdin itineraris, que per desgracia, queden oblidats degut a altres vies del voltant.

Miranda de Santa Magdalena, via Canaleta de las Ninfas, variant directa
Com es d'hora i etem a prop, fa temps que no fem la Canaleta de las Ninfas i es una bona via per arrodonir el dia. Bona roca, tot i que el començamet està força polit, i molt ben assegurada. Es una via que l'an reequipat molt. Ara hi han parabolts i entre mig et trobes els burils bells que no fa falta tocar-los.


1er llarg 30 metres i IV+ uns 8 parabolts.
Surto a l'ombra dels arbres i el llarg, primer, va per placa polida per després seguir per una mena de diedre que de fet es una canal per on baixa l'aigua. La presa es generosa i abundant on escales en diedre i es van seguin les assegurances fin sortir de la canal en un pas desplomar, però que ja dic amb molta presa. Arribes a la reunió en un replanet a la dreta de la canal. A mig llarg ens trobem al Manolo Muñoz que està caminant per Montserrat. Diu que porta arnes i gats i li diem que s'ajunti amb nosaltres però diu que està molt polida i que la ha fet un munt de cops...



2on llarg 30 metres IV+ i IV- uns 5 parabolts
Antigament, en aquest llarg, sortiem recte per placa per tal de no fer el el petit desplom de la canal i fen un flanqueix per despres tornar-hi. Ara hi ha una entrada directa per la canal que sembla mes dificil desde baix quecno quan et poses. surt Joaquim i va fent en una escalada agradable per tota la canal. Com deia, antigament aquesta via la feiem en tres llargs i despres caminant fins baixar el cami, però es millor, de la segona reunió baixar amb dos cordes de 60 fins el peu i aixi, mes ràpit i sense provocar caigudes de pedres. Ens a sortit un dia rodó, i ara si, fa molta calor i ja toca tornar cap a casa. Un altra via per la cole i tornar a felicitar al que han tingur la ida de renovar la Arenas-Sorolla del la Magdalena inferior.
Jo en el primer i segon llarg.
En Joaquim arribant a la primera reunio i a la segona.

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.