dimarts, 18 de març del 2014

Via LIEBE CLÀUDIA al Serrat del Coniller. Alt Urgell

Dissabte 15 de març de 2014
La meva ressenya i grau
Fa dies que toquem massa a la "Montse" i tinc ganes de fer-li el salt i proposo anar a tocar roca calcària. El Joaquim em diu d'anar al Serrat del Coniller, a l'Alt Urgell a fer la via Liebe Clàudia, que van obrir els companys del centre ara fa un parell d'anys en memòria d'una companys del centre. Dons si, fa temps que la volem fer però no trobes la ocasió d'anar. Avui a estat un dia de trobar-nos gent coneguda En Juan Wenceslao, a un dels membres del blog de Els Visas i a la tornada als amics Jordi Ceballos i Ricard Rofes que venien de fer El Cap i el Passarell a Montanissell. Es bo trobar companys i fer-la petar una estona.

La veritat es que feia cinc anys que no venia per aquesta zona, des de el novembre de 2009 i les vies que he fet no son gaire rellevants, la via de l'Avatar i la del Guillem tot i així ens van agradar força. Aquesta es de l'estil però menys assegurada i això fa que ens desperti més el "cuc". Pràcticament la via es tota equipada i si voleu, podeu afegir un joc de friends mitjans o tascons. En el segon llarg hi han uns passos de 6a que no son obligats, es poden fer en A0e sense cap problema. Si te alguna cosa en contra, es que es una via un tant "matollera" i en consequència, es prou bruta de terra, fulletes i vegetació. Lo més maco de la via, el primer llarg, una bavaresa equipada que ens farà gaudir de valent aquest llarg.

Com ja us dic, fa cinc anys que no vinc per aquí, i tinc el camí d'aproximació un pel oblidat. Comfiarem amb el "raro instinto del hombre blanco per arribar a peu de via. Partim de Coll de Nargó i prenem la carretera que va al Isona passant pel Coll de Boixols (L-511) i abans d'emdinsart-nos en un congost, a la dreta hi ha un desviament que diu Sallent. A l'alçada del quilòmetre 2,7 i passada una masia, trobarem a la nostre esquerra una petita explanada per un parell o tres de vehicles i a mà dreta una pista de terra que puja. Aquí, deixem el cotxe i prenem les motxilles. Seguirem la pista de terra fins entrar en una camp obert sense arbres fins unes tanques. Les travessem endinsant-nos dintre del bosc i tota l'estona seguirem sender amb fites i marques vermelles un pel desgastades. Tenim un hora i quart d'aproximació. Quan portem una hora de pujada, arribarem prop de les parets i la paret que volem escalar la tenim a la dreta. Es aquí a la dreta, on fixant-nos prou, veurem unes marques grogues que en qüestió de deu o quinze minuts ens portaran a la via escollida.

Ja som a peu de via i la llastra del primer llarg ens fa dubtar... com "atiesa" això, veig dos parabolts, no se, no se... que carai!!! ja som aquí i ens fiquem.

1er llarg: IV, V, IV i IV, 4 parabolts, 1 pitó i 2 ponts de roca en uns 30 metres
Encetem el llarg amb escalada fàcil a la vertical de la llastra. a uns 6 o 7 metres de terra trobarem el primer parabolt on començarem la bavaresa, atlètica i vertical però completament equipada. Un cop superada, entrarem en una placa bonica d'escalar fins un ressalt prou fàcil que ens permetrà entrar en la primera reunió. Llarg preciós per gaudir-lo de valent.

2on llarg: A0e (6a), V, V/A0e, V, IV, 9 parabolts i uns 45 metres
Sortim de la reunió amb un pas molt difícil de 6a (?) però que no es obligat. Un cop superada aquesta primera dificultat ens durà a un flanqueig prou franc a la dreta fins un ressalt assegurat per un parabolt. Amb tendència a l'esquerra i per placa fina arribarem a un mur on trobarem tres parabolts seguits. Fent petites ajudes en A0e, sortirem en placa prou difícil, fins un arbre i per la dreta, amb un pas atlètic però fàcil, entrarem a la segona reunió. Llarg molt maco, llàstima per la brutícia que hi ha.

3er llarg: IV+ i IV, 3 parabolts i 1 pitó en 30 metres
Prenem el tercer llarg pujant en vertical vers un marcat diedre un xic terròs, assegurat per dos parabolts. En tècnica d'oposició anem guanyant terreny fins un ressalt assegurat per un pitó. Am un pas atlètic seguirem llavors per placa tombada on trobarem un parabolt al mig fins arribar a un arbre gruixut on podrem llaçar una bon cordino i en un parell de passos arribarem a la tercera reunió. Llarg prou bonic però també un xic brut de terra.

4t llarg: III i II, 1 pont de roca i una sabina en 30 metres
Aquest es un llarg de tràmit sense cap misteri. Sortirem per la dreta de la reunió a cercar un pont de roca en escalada molt fàcil. Tot seguit i en vertical ens dirigirem a un arbre on trobarem un cordino i llavors en flanqueig ascendent per unes cornises molt fàcils fin s el peu d'un mur on trobarem un parabolt i un pont de roca. Aquí es quan enllaçem amb la via del Nil.

5è llarg: IV+ i IV, un pont de roca i un parabolt en 30 metres
Comencem el llarg en vertical per placa per i tot seguit flanquegem a la dreta per entrar en un terreny més fàcil on trobarem un pont de roca. Seguirem per placa/diedre i en aquest recorregut podrem posar algun friend o tascó. De cop el terreny es fa descompost i tindrem que vigilar amb les pedres. Abans d'arribar a un replà on trobarem un arbre ben gros podrem assegurar-nos d'un parabolt que tenim a la dreta. Seguirem recte a munt fàcilment fins un ressalt prou atlètic a mena de diedre/llastra i a sobre trobarem la reunió de dos parabolts.

6è llarg: III, II, i IV+, un parabolt i una sabina en uns 25 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins que gaire be caminarem en direcció a un esperó assegurat per un parabolt. Am un parell de passos verticals i superada la última dificultat arribarem al final de la via.

Ens a agradat força la via, tot i que com us dic, es una via bastant bruta de terra i molsa seca però que te uns llargs, sobre tot el dos primers que et posen les piles.

Quan era a la primera reunió, assegurant al Joaquim, he mirat el rellotge per veure l'hora i m'he adonat que avui es 15 de març. He recordat que avui fa tres anys ens va deixar el meu amic (gran, gran amic) i company de corda, Balbino. No he pogut reprimir-me i se m'ha estarrufat el nas i els ulls se m'han humitejat recordant-lo... com diu la cançó d'en Serrat: uno se cree que los mató el tiempo y la ausencia... però no.

Be, per baixar, com a mi no em fan gens de gràcia per qüestions obvies, baixar fent ràpels (si no es per no hi ha més remei), baixarem caminant, tot resseguin la carena del Serrat de Coniller vers el ponent. Farem baixades i pujades diverses sempre seguin les marques vermelles, fins arribar a un marcat coll que ens durà al camí que em fet en la aproximació de pujada i en poc mes d'un hora i quart tornarem a ser de nou al punt de partida.
Un altre via per la cole!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
Ens apropem a la paret
Començant la via i la llastra que ens espera
EN Joaquim surtin de la llastra
Començant el segon llarg
El segon llarg 
El diedre del tercer llarg
El quart llarg, el més fàcil de tots
A la trecera reunió, una sargantana que no em treie l'ull de sobre
El quat llarg ,que ja pertany a la via del Nil
La darrera reunió...
... i el darrer llarg 
Des de el cim, un record per la Clàudia i en Balbino. No els oblidarem mai...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.