dimarts, 16 d’abril de 2019

Via RATAFIA sortint per la via NORMAL a la Filigrana. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 13 d'abril de 2019
La Filigrana o Faluga (embarcació o animal petit i bellugadís) es potser, l'agulla més esvelta de les que hi han a la regió de les Agulles. Cap via de les que solquen els seus vessants, podríem dir que son fàcil, curtes però no fàcils. Per la vessant sud, trobem una via de dos llargs, que si volem i es el més normal, la podem completar amb la que seria la via Normal. La via que ens toca descriure es la Ratafia, via amb un equipament auster i restaurada recentment que ja la vaig escalar per primer cop el desembre de 1988. La roca es bona a molt bona en general i que ens farà aguditzar els instints per anar a caçar el lluent parabolt. La segona part es mes antiga, típica aresta vertical i fina que ens posarà a flor de pell l'adrenalina.

Partint del coll de les Portelles seguirem el camí cap el refugi i quan siguem al torrent de les Boïgues, abans d'arribar al mateix, remuntarem la canal fins arribar al costat de la Agulla del Dàtil i remuntant la canal de la dreta al costat de l'agulla del Cirerer arribarem a peu de la Filigrana.Quan arribem ja hi ha una cordada i son el Fermí i la Pilar que anirem al darrere d'ells i ens ho passarem d'allò mes be.

1er llarg: IV, IV+, V- i IV, 3 parabolts i un clau en uns 40 metres
Comencem al costat d'un arbre a pujar per la paret omblivola i de seguit trobem un clau seguim en vertical amb tendència a la dreta buscant les millors preses. A partir del segon parabolt l'escalada es en vertical i ben dreta fins arribar a la reunió ben còmoda

2on llarg: III, IV+, V-, IV i III+, 3 parabolt en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar un mur molt vertical on hi ha un parabolt al mig de la placa, amb escalada de preses petites superem la placa fins arribar a una zona mes amable i amb tendència a la dreta arribarem a un altre parabolt. Una mica mes a munt, a l'esquerra, trobem un bon arbre per assegurar-nos (antigament vàrem fer reunió aquí) i continuar per una mena de canal un xic descomposta fins arribar a l'amble plataforma on farem la segona reunió.

3er llarg: dos claus un parabolt i dos burins junts en uns 25 metres
Encetem el llarg flanquejant a l'esquerra on trobarem un clau vell i ens situarem en plena aresta sur-oest. Primer passos molt verticals però amb grossos còdols que de cop desapareixen i en obliguen a escalar per una paret molt fina i difícil, tot això assegurat per dos burins vells junt i una mica més amunt un parabolt. Poc a poc disminueix la dificultat i trobem una reunió de dos burins vella, seguim per la fina i aèria aresta fins la reunió.

Per accedir al cim grimparem un parell de metres i ens situarem al petit cim de l'esvelta agulla. El ràpel es abocat al buit un metre i mig per sota del cim i fent unes maniobres acrobàtiques i una mica impresionants muntarem el descens de uns 25 metres fils el terra.

Si voleu sentir el que es tenir els pels en punta aneu a escalar-la, sobre tot el darrer llarg. Com sempre que repeteixo alguna via de fa un mínim de trenta anys, sempre em semblen mes díficils, per que serà...?

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera
El primer llarg 
En Dídac arribant a la primera reunió
El segon llarg
El darrer llarg que es la via Normal 
Sortint del darrer llarg
El aeri ràpel de la Filigrana 
La foto del grup

diumenge, 14 d’abril de 2019

Via AFRODITA. Peña Predicadera. Sierra de Guara

Dissabte 30 de març de 2019
Tornem a Predicadera per acabar un via que voliem fer fa temps degut a les pluges i a quest cap de setmana i amb molt bones prediccions metereològiques ens decidim anar-hi.

Per mes informació per arribar:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/06/via-espoon-estarlux-pena-predicadera.html https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/05/via-jabali-errante-pena-predicadera.html https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2017/09/espolon-guanchinfu-la-pena-predicadera.html

Per arribar a peu de via seguirem el mateix camí que la JABALí ERRANTE i un metres a l'esquerra trobarem una corda fixe que ens permetran baixar uns cinc metres al fons de la canal on comença la xemeneia.

1er llarg: IV, IV+, V+/Ao, V, 17 parabolts i un pont de roca en 40 metres
Comencem a escalar per una xemeneia molt franca i en oposició fins que la xemeneia es posa mes oberta a mena de diedre. La roca es polida pel pas de l'aigua, Al final de la xemeneia sortim per la dreta i en placa vertical superem els darrers metres fins la reunió que la tenim en una plataforma un xic incòmoda a l'esquerra. Llarg totalment equipat amb parabolts i molt maco de fer.


2on llarg: IV+/A0, V i IV+, uns 8 parabolts i uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta superant un ressalt difícil no obligat. seguim per l'esperó amb algun pas difícil fins entrar en la reunió dins de la xemeneia.

3er llarg: IV, III i IV uns 8 parabolts en uns 30 metres
Continuem xemeneia amunt, araq molt més fàcil que el primer llarg on només trobarem una mica de dificultat en els darrers metres doncs la xemeneia es fa més estreta.

4t llarg: IV+, V+/A0 i V, uns 8 parabolts i uns 30 metres
Comencem el llarg per l'esquerra de la reunió enfilant-nos per un vertical esperó fins que amig llarg la placa es fa molt fina i díficil. amb passos no obligats, arribem a un desplom que sortosament i han unes bones preses de mà i superem amb passos atlètics l'esmentat ressalt. Ara gaire be caminant veurem la reunió a la dreta en un altre esperó. La reunió es del tot il·lògica dons estem penjants en una mena d'escletxa que no es gents còmoda.

5è llarg: Ae, V, III i IV uns 10 parabolts en uns 30 metres
Aquí trobem el pas més díficil de la via (6a?) però que no es obligat i amb un pas d'estrep arribem al segon parabolt. Seguim per la dreta de l'esperó pujant per una mena de diedre vertical però amb unes preses excepcionals i tot seguit arribar al final de l'esperó. Fàcil ment sortirem pels darrers metres de la veia JABALÍ ERRANTE fent reunió en dos parabolts.

El descens es igual per a totes les vies d'aquesta zona, malgrat que la volguesiu rapelar tota, en el nostre cas, donem la jornada per finiquitada i baixarem caminant per fer un bon àpat i celebrar l'activitat.

Via per no passar gents de por i gaudir d'unes bones xemeneies i del tot assegurada amb parabolts. Ideal per una bona jornada d'escalada amb gents de compromís i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera

Per on va la via
Començant la xemeneia del primer llarg
Seguim en "remonage"
Els companys gaudint de la xemeneia
Passos molt estètics
Sortim de la xemeneia al segon llarg
Arribant a la segona reunió
La xemeneia del tercer llarg
L'esperó del quart llarg
Els passos més difícils, no obligats, del darrer llarg
Darrers passos de la via
Feina feta

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.