divendres, 15 d’abril de 2011

Miranda de Sant Joan, via Sala-Baques


30.01.2011

Aquesta va ser l’ultima surtida abans que m’operesin la maleïda clavícula, dons al cap de dos dias em truquen de l'hospital que el dijous dia 3 de febrer ja tinc hora i quiròfan. I vinga, com a minim tres mesos mes en aturada tècnica. En fi, ara passo a descriure la via, que no m’enrecordo gaire de la quantitat de parabolts que habian.

Aquesta via la vaig trobar en el blog de Xavi Diez i la tenia com a segon plà quan les coses es torçen. També la tinc a la guia de "GORROS" del Luichi i segons posa es diu Sala-Baques. En altres logs posa Bagues-Sala (?). La idea ere anar a la Plantació desde Sant Joan, però al remontar el contrafort pel darrera del Gorro Frigi, ens el trobem ple de neu i glaç. De seguit veiem que no podem pujar i decidim anar a la Miranda de Sant Joan. El dia es fret i tapat però veurem el que podem fer.

Arribem a peu de via i ja intuim per on anirà. No portem ressenya pero seguirem el “raro instinto del hombre blanco”. Son tres llarg i el segon diu que l’entrada es de 6a. Portem esreps i mirarem de fer trampa.

1er llarg II i III un parabolt i 30 mtres.
Comença en Joaquim i el llarg no presenta cap dificultat, on a mitja tirada, trobem una assegurança. La reunió la farem en un bon replà al costat d’un arbre.

2on llarg 6a o A1e, V i IV+ un 6 parabots i 25 mtres.
Surto jo i ja de seguit veig que no podré en lliure... i ni amb A0. Trec els estreps però no arribo al tercer parabolt. Aqui tindré que surtir en lliure. Em poso a primers, trec un peu de l’estrep, allargo el braç i quan ja tinc la presa agafada... zaka! volo uns tres metres i en quedo a un de la reunió. El Joaquim em mira amb cara d’espantat i diu estàs be? Sense pensar-m’ho dos cops i en calent, torno a munt. Ara si que ha surtit el pas. Desde la passarel.la de l’antic restaurant mira la gent, penso: quina vergonya! però son turistes, no tenen ni idea del que fem. Ara ja mes tranquil vaig fent el llarg, on has de vigilar, dons no es gens fàcil fin arribar a la reunió. Al poc, arribo a la reunió en un bon replà al costat d’una bauma.

3er llarg IV 4 o 5 parabolts i 30 mtres.
Surt Joaquim, encara una mica nervios per l’ensurt del segon llarg però a mida que puja va prenent confiança. Al cap de poc arriba a la reunió on la roca ja s’ajeu bastant i còmodament fa reunió.

4t llarg III un parabolt (crec) i 15 metres
Llarg totalment de tràmit on l’unica dificultat es superar un resalt facilícim.

Ja som d’alt del cim i es curiós per que no habia pujat mai al cim d’aquesta roca. Vies esportives pel seu voltan si que n’hi fet però pujar, mai. El rapel el fem pel cantó oposat des d'una savina i com el dia no acompaña, em tingut un ensurt i el braç ara en fa una mica de mal degut a la caiguda, decidim tornar cap a casa.

Un altre via per la “cole”





Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.