dijous, 10 de novembre de 2016

Via LO PEP a la Paret de la Formiguera. Sant LLorenç de Montgai

Diumenge 6 de novembre de 2016
Els plans no vàrem sortir com eren del nostre dessitg i després d'abandonar la via "Los Chichos", ens recomanen fer una nova via a la ja, hiper-exprimida, paret de la Formiguera. La via LO PEP, de caire esportiu i totalment equipada amb parabolts i les reunions amb anella, només tindrem que seguir els lluents parabolts que ens marcaran els passos a seguir. La via va molt encaixada a la dreta de la via Normal però gaudirem d'una roca amb molt cantell i vertical en un grau que no supera el V, a excepció d'un pas en els dos últims llargs i sense ser obligats.

1er llarg: III i IV, sis parabolts (últim es defectuós) en uns 35 metres
Pugem lleugerament a la dreta de la via Normal superant per un esperó tombat amb passos fàcils fins que decau la dificultat i muntem la reunió on la paret torna a posar-se vertical.

2on llarg: V/V+, set parabolts en uns 25 metres
Enfilem el segon llarg per paret vertical i amb molt de cantell fins un ressalt on trobem el pas més difícil del llarg. Seguim en tendència a la dreta fins entrar en un replà petit on muntem la segona reunió.

3er llarg: V-V+, vuit parabolt i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim la mateixa tònica, paret vertical i bons cantells fins un altre ressalt. Superat, continuem en vertical fins que decau la dificultat i entrem a la reunió.

Escalada divertida amb poc o gens de compromís, però que la gaudirem força combinant-la amb d'altres del voltant. Un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg
El segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
Arribant al final de la via
A la fí, ha donat de si el dia

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.