Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vies al Gorro Frigi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vies al Gorro Frigi. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de juny del 2022

Via GUZMAN-SILVA a la Gorra Frígia. Montserrat

Dilluns 27 de juny de 2022 

Sempre que baixes de la Gorra Frígia o puges per la canal, crida molt l'atenció la gran llastra que hi ha adossada a la gran roca. El 2009 vaig escalar la GUZMAN-SILVA que la habien reequipat però aquell dia vam sortir per la via original. Aquest cop intentarem fer la sortida directa amb un llaminé A2e curt i divertit,

Via reequipada fa uns anys on li han afegit un darrer llarg per sortir més directament. La via està tota equipada amb parabolts i només necessitarem 8 cintes i els estreps per darrer llarg. A la meitat del segon llarg, la via Rapsodia Bohemia, va molt enganxada, degut a que en ser més antiga no havia tantes assegurances com ara. Via ràpida i prou encertada i amb un darrer llarg en A2e, però amb les expansions molt juntes.

1r llarg: IV i III,  4 expansions en uns 20 metres
Comencem pujant en vertical on les expansions ens indican el camí. El començament és fi i polit, despés es va fent una escalada més agradable fins a un bon relleix on muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+, V i IV, unes 8 expansions en uns 35 metres
Seguim els parabolt tot en vertical fins a un ressalt. Aquí trobem la màxima dificultat del llarg. Seguim escalant per placa amb passos més o menys fins i fàcilment arribem a la reunió.

3r llarg: III, A2e, IV+ i III, 7 expansions en uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical vers el ressalt que tenim força amunt. Un com sota el desplom encetem un curt Artificial amb el parabolts molt junts, La sortida sembla molt forta però fent un pas a la dreta i amb bons còdols als peus i mans sortim en lliure. Seguim recte amunt i trobarem alguna expansió de la via veïna. Ull que abans d'arribar a la reunió hi ha molts còdols solts. La reunió crec que es de la Rapsodia Bohemia.

Pel descens farem un primer ràpel fins al capdamunt de la gran llastra i després un altre fins a la canal de baixada i anirem descendint i flanquejant a l'esquerra fins a arribar al coll.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

dijous, 19 de setembre del 2019

Via "INTEGRAL PILAR MARTÍNEZ" a la Gorra Frigia. Montserrat

Dissabte 14 de setembre de 2019
Sens dubte, la via d'avui no passarà per una bona escalada, però podem donar-li en nom de "resultona". Ja fa quatre anys que la vaig intentar fer però degut al mal temps vàrem sortir per la fàcil variant la GEDE, la via Blava. Aquest cop i veient que un munt de gent ja la ha escalat ens dirigim a conquerir-la.

La pena d'aquesta via es la equipació i la retro-equipació que ha sofert. Al meu entendre es un itinerari obert o intentat en diferents èpoques i etapes, amb el resultat d'un engendro a la manera de "monstre de Frankenstein", aprofitant diferents vies i fent els que anomenen "integral". Mirant ressenyes de guies, sembla ser que el ultims llargs podrien pertanyer a la via Pink Floyd, però degut a la cantitat de reunions i expansion que hi han scampades per aquets pansy de paret, qualsevol cosa pot ser possible. Molt més assegurada que el primer cop que vaig anar-hi, ens resultarà fàcil saltar-nos algun que altre expansió innecessària, però això va a gustos... Amb els seus, ben be; dos-cents metres de llargària podrem gaudir d'una escalada divertida i de molt bon rocam tot i que hi han llargs molt curts sobre tot al final. com passa amb la seva veïna, la via de la Gavina, trepitja descaradament la via Pere Navalon, coses de l'espai vital...

Per accedir a la via prendrem el mateix camí que per la clàssica GEDE que tot just a la seva esquerra (marca blava pintada a la paret) comença la nostra via tot anant un xic a l'esquerra de la GEDE

1r llarg: II i III, tres parabolts i un espit en uns 45 metres
Comencem a l'esquerra de la marca blava tot pujant fàcilment a la recerca dels pocs parabolts que hi han en aquest llarg fins que arribem a la caracteristica cornisa que ratlla tota la paret sur d'aquest monòlit i muntem la reunió en dos parabolts que hi han.

2n llarg: III i III+, set parabolts en uns 40 metres
Seguim escalant amb la mateixa tònica de dificultat però una mica mes vertical, sempre en tendència un xic a l'esquerra (seguint en parabolts no tindem pèrdua i de ben segur que podrem saltar-nos algún que altre) fins que veiem la reunió.

3r llarg: IV+ i IV, quatre parabolts en uns 20 metres
Sortim clarament per l'esquerra fen un petit flanqueig ascendent i tot seguit recte amunt en escalada vertical amb un parell de passos difícils però ben assegurats. En arribar a un relleix, muntarem la reunió.

4t llarg: IV+, IV, IV+ i IV, unes 11 expansions (+-) en 45 metres
Continuem per l'esquerra de la reunió en escalada vertical i molt agraïda fins que arribem a prop de la característica llastra que ratlla tota la paret. Escalem flanquejant a l'esquerra fins un ressalt. Trobarem un burí amb un mosquetó antic. Remunten el ressalt en vertical i passem a la dreta. Seguim llavors en vertical fins la reunió.

5è llarg: IV/III, tres parabolts en uns 15 metres
Sortim de la reunió envertical en escalada fàcil fin la reunió que tenim quinze metres mes amunt.

6è llarg: IV/III, tres parabolts en uns 15 metres
Sortim de la reunió flanquejant uns quinze metres a l'esquerra amb un estètic però fàcil flanqueig per sota la gran bola, fins arribar a una reunió de dos espits i un parabolt.

7è llarg: IV+, V, V+ (A0) IV i III, uns 8 parabolts i dos espits (via Pere Navalon) en uns 40 metres
Continuem flanquejant a l'esquerra un xic descendent per tornar a pujar en vertical per la part més dèbil del gran desplom. Aquí empalmem amb la via de la Gavina i la Pere Navalon, on superarem uns passos verticals i difícils però no obligats fins que decau la dificultat i arribem a la reunió Tant sols ens quedarà caminar fins el cim del popular Gorro Frigi.

Escalada llarga i tranquil·la, massa assegurada tal com està ara, però com ja dic, et pots saltar un parell de seguros en algun llarg. Recomanable si no voleu passar por escalant i fer metros i nova via per la cole.

Aquí us deixo dos enllaços que poden ser útils

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/10/el-gorro-frigi-via-sense-nom.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/12/via-gede-al-gorro-frigi-variant-de.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/01/via-gede-variant-blava-al-gorro-frigi.html

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El primer llarg 
El segon llarg 
Tercer llarg, ja es posa més vertical
Fàcil i estètic flanqueig
Seguim amb flanqueig en el darer llarg
"Escaladeta" llarga i senzilla

dimarts, 28 d’agost del 2018

Via LO TIO GOS a la Gorra Frigia

Dissabte 25 d'agost de 2018
La via que descric a continuació es prou popular per donar mes explicacions. Sense cap pretensió, aquesta via es prou assequible per qualsevol escalador de poc nivell o que simplement busqui l'escalar sense gaire compromís o, com es el meu cas, portar a un company que escala poc, que gaudeixi del paisatge i d'una via prou divertida, simplement això. La via esta tota equipada amb parabolts, ara ja una mica rovellats pel pas del temps però fiables i amb reunions còmodes de tres parabolts per lo general. Tant sols el darrer llarg tindrem que emprar els estreps per superar el principi del llarg si no anem molt sobrats de grau.

Per arribar a peu de via podem anar pel camí habitual de les vies Optima, Fernando Lajarín, Pere Navalon i de la Gavina, que resseguirem pel peu de la paret i pujarem a una mena de coll que inmediatament baixarem una petita estona fins que trobarem una mena de diedre i just al costat veurem el primer parabolt groc que ja no ho es tant per que ja estan prou despintats.

1r llarg: III+, IV i III, uns 10 parabolts en 40 metres
comencem el llarg enfilant-no en vertical fins que clarament ens anem decantant a l'esquerra superat petits ressalts fin que fem un flanqueig a l'esquerra per entrar a la reunió per damunt d'una llastra.

2n llarg: IV-, IV i III+, uns 6 o 7 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra fins un mur vertical amb molt bona presa i tot seguit en vertical a munt fins arribar a la reunió.

Es possible empalmar el segon i tercer llarg sense cap problema

3r llarg: III i II uns 3 parabolts en 20 metres
Llarg molt fàcil que només superarem un petit ressalt molt fàcil, Llarg molt tombat

4t llarg: II i I, un parabolt en uns 35 metres
Llarg molt fàcil però molt trencat, ull amb les pedres i les relliscades, en dirigim per un esperó de roca trencada vers la feixa que recorre aquesta vessant del Gorro i ens endinsem dins d'ella fins arribar al final, ara caminant on trobarem la reunió als peus de la llastra.

5è llarg: Ae (6a?), IV+ i IV uns 10 parabolts en uns 40 metres
Ens enfilem amb un parell o tres de passos d'Ae i sortim en lliure tot seguin els parabolts amb còdols ben generosos fins el final on trobarem la reunió molt abans d'arribar al cim del propi gorro Frigi.

Si no volem fer aquest llarg amb els passos d'artificial podem anar un pel mes a l'esquerra on trobarem la via F.Lajarín i Óptima de les mateixes característiques però sense artificial.

El descens es el mateix que per altres vies ja descrites en el blog. El que ja he dit una via divertida per cert personal, per un altre tipus, "aburrideta"...

Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera

Començant el primer llarg 
El company al primer llarg
El segon llarg

dilluns, 25 de juny del 2018

Via DE LA GAVINA, a la Gorra Frigia. Montserrat

Dissabte 23 de juny de 2018
Pel dissabte em proposen una via relativament nova al Gorro Frigi i degut al aperturistes d'entrada no em fa el pes i busco per Internet amb molta curiositat. Trobo un blog de J. Pazos que es diu: "Història d'una pedra II", nom plagiat sense cap mena de pudor del llibre del mateix nom però fent referència al del Cavall Bernat d'en Barberà. Es més, el nom del blog al·ludit continua: "Gorro Frigi o Gorro Jordi Pazos "Brasil". El meu estupor es tal que en ve a la memòria una pintura de la "auto-coronació de Napoleó Bonaparte". Es com deia la meva mare: Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como". Ja tenia referència de que aquest individuu, li agrada canviar el nom a les roques, rebatejant-les als seus capricis. Sort que els que fa anys que voltem per aquesta muntanya, no li fem gaire cas... però sobre tot, llibertat d'expressió, que vagi fent!!!

Be, a lo que toca. La via comença al vessant oest de la roca, tot just passada la via Fernando Lajarín, remuntem uns metres mes amunt i abans d'arribar al collet i descendir, trobarem els parabolts ben visibles els primer llarg. La via he de dir que m'ha sorprès gratament, tot i que el primer llarg sobre uns quants parabolts pel meu gust i al segon, tots. El tercer llarg es el millor tot i que les assegurances, algunes, no son en el lloc que realment tindrien que ser però es la meva opinió. El darrer llarg surt per la Pere Navalon trepitxan-la i afegint mes assegurances de las que tenia. Però queda una via prou divertida i que has d'escalar entre assegurances sobre tot el tercer llarg.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 10 parabolts en uns 27 o 30 metres
Comencem el llarg i només tindrem que seguir els parbolts. L'escalada es molt igual i constant, tants sols hi ha al mig una part un pel més difícil. Llarg agradable i de molt bona roca.

2n llarg: III, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta en diagonal a uns petits ressalts que de mica en mica que anem pujant es fa cada cop més fàcil l'escalada. Llarg molt senzill.

Ara farem un canvi de reunió i ens dirigim flanquejant per la dreta i descendint fàcilment fins la canal i en un arbre muntarem la reunió

3r llarg: V, V+, V+/Ae, V, IV+, V, V+/A0 i V, 13 o 14 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg pujant un xic per l'esquerra de l'arbre i  tot seguit, ja cap a la dreta anirem pujant per paret molt vertical. al principi els parabolts estan mes junts, despres ja no. Seguim pujant en vertical amb passos molt difícils i obligats fins un ressalt, Aqui he tingut que fer un pas amb una baga al peu per poder solventar-lo. Ara el llarg va amb tendència a l'esquerra fins arribar a un flanqueig ascendent on l'escalada esdevé més fàcil fins arribar a un altre ressalt. El pas dels ressalt no es obligat pero hi ha molt bon cantell. Es preferible no "xapar" el darrer parabolt que hi ha a l'esquerra de la reunió i entrar directament. Ull amb el fregament de les cordes. Llarg mantingut i maco de fer.

4t llarg: IV+, V, V+/A0, IV+ i III, uns 8 parabolts un espit i un buri vell en uns 30 metres
Sortim de la reunio en vertical amb grans còdols vers un ressalt pronunciat que tenim dalt a l'esquerra, El superem i trobarem un buril vell i una mica més amunt, un espit de la via Pere Navalon en un petit ressalt. Superat aquest continuem per la part amunt fins que va decaient la dificultat i abans d'arribar al cim muntarem reunió en un parabolt i un arbre. A l'esquerra hi ha la reunió de la via de lo Tio Gos. Llarg bonic.

El descens de la via la podem fer com sempre, amb dos ràpels curts per la via normal i després desgrimpant fins el coll del Gorro Frigi  i la Magdalena Superior.

La via m'ha sorprès gratament, A estat una bona escalada i divertida. Nova via per la "Cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera



Primer llarg
Arribant a la primera reunió
El tercer i vertical llarg
Els darrers metres del tercer llarg
El quart llarg
Una foto mes amb la creu del cim de la Gorra Frigia

diumenge, 18 de juny del 2017

Via FERNANDO LAJARÍN a la Gorra Frigia

Diumenge 18 de juny de 2017
Molts anys fa que coneixia aquesta via de la cara oest del Gorro, però sempre hi passava de llarg. Burins vells, un tram molt vertical, a l'ombra i la veritat, mai m'habia fet el pes. Fins que el Ramir me la proposa per aquest diumenge. Es prou temptator amb aquestes calors que esta fent, poder fer una via tota l'estona a l'ombra, be s'ho val.
La via es restaurada ara i en el primer llarg podrem trobar un parabolt entre tres o quatre burins vells, mes o menys. He trobat prou correcte la restauració, no així el darrer llarg que al principi hi ha algun parabolt que no tindria que ser, però...
La via es entre la popular Òptima i la Pere Navalón, sent així la mateixa aproximació que aquestes on el primer burí vell, ens indicarà el camí a seguir. Via divertida en dies molt, molt, però que molt calorosos com avui i que el primer llarg, que si som prou valents, podrem forçar alguns passos en lliure, diuen que es 6a+.

1r llarg: V, V/A0 (6a+) i V, 14 expansions entre burins i parabolts en 30 metres
Encetem el llarg pujant per placa fina, vertical i un xic polida fins el primer i segon burí, després podem anant fent A0 i lliure segons les nostres posibilitats fins que la paret es torna un pel més amable i entrem en una còmoda reunió. Llarg molt maco per poder apurar-lo.

2n llarg: IV i 7 parabolts en 35 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta fen un arc ascendent. El llarg es un festival de còdols i així anirem escalant fins a mig llarg. En un punt continuem en vertical i amb la mateixa tònica de bona roca i grau amable fins arribar a un altre bon replà on muntarem la segona reunió. Llarg molt divertit.

3r llarg: III i II, un burí  i dos parabolts, un d'ells d'una reunió (?) en uns 30 metres
Sortim igualment per la dreta de la reunió i escalant amb molt poca dificultat a cercar un burí que costa veure'l. continuem ascendint vers la dreta fins que la dificultat baixa molt i passem per una reunió (?) i que la passem de llarg. Arribarem a sota d'un ressalt a l'esquerra d'una mena d'esperó tombat i molt trencat on podem veure una reunió de dos espits grans. Llarg molt fàcil.

Ara farem un canvi de reunió per que no podem catalogar com a llarg el que farem ara. Pugem per la dreta del ressalt per terreny mot fàcil i trencat i tot seguit pujarem per la canal que ens porta a la feixa característica i on van a parar unes quantes vies. Muntem la reunió en un bon arbre entre la via Òptima i la via Lo Tio Gos.

4t llarg: IV+ i IV, unes set expansions entre parabolts i burins en 30 metres
Sortim de la reunió fent un pas fi. Tenim un parabolt a metro i mig del terra que no se que fa aquí i continuem escalant pel característic esperó i amb molt bona roca fins arribar gaire be al cim de la roca. Podem muntar la reunió d'un bon arbre o d'uns parabolt de la via Òptima.

Per baixar del cim es el de sempre, un petit ràpel des de la cara sud per on va la via Normal i després un altre un pel mes llarg fins el peu de la canal de pujada.

La via m'ha sorprès força doncs no em feia ni "fu ni fa" però com tot, ho has de trobar per poden opinar i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Laura, Ramir Aparici i Joan Prunera
El primer llarg, ben vertical
Recuperant-lo com puc
El divertit segon llarg 
I el companys recuperant-lo 
No hem passat gens de calor, la tornada serà un altre història

dimecres, 7 d’octubre del 2015

La Gorra Frigia. Via SENSE NOM. Arqueologia Montserratina

Diumenge 4 d'octubre de 2015
Fa anys, que al fer la via GEDE o Blava de la cara sud del Gorro Frigi, em vaig fixar que a l'esquerra hi havia una reunió d'espits pintats de taronja i algun que altre espit "despistat" en mig de la paret i com es natural, de sempre, m'habia "picat" la curiositat. al comprar-me la nova guia de GORROS he vist que hi ha l'itinerari dibuixat amb el nom de "¿?". Com sol passar en totes les guies, que vingui ressenyada una via no vol dir que els que han fet la guia, tenen que haver escalat la via en qüestió. el cas es que ens hem decidit anar a la recerca de la via sense cap nom. Aventura garantitzada i més amb la climatologia que hem patit. De fet, no hem seguit tot el recorregut dons feia bastant mal temps i fred i decidim sortir per la variant i empalmar amb la Blava o GEDE. Quan faci més bon temps, tornarem.

La via esta equipada amb material divers, parabolts de 8 i 10 mm i espits, que duen ser el originals. Tant sols hem posat un friend petit al tercer llarg. Comença arrampada però el que seria el tercer i quart llarg que l'hem fet en un de sol , es prou vertical i amb alegria entre assegurances. La roca es molt bona però hem d'estar atents a les "crostetes" que poden saltat degut a que la fa poca gent... això crec. La primera reunió  només han deixat un parabolt i han tret els tres espits que hi havien i un parabolt està segat. Nosaltres hem posat un cargol amb plaqueta per reforçar-la.

1er llarg: II i III, dos parabolts de 8mm i un espit en uns 45 o 50 metres
Comença en el mateix punt que la GEDE però pujarem en tendència a l'esquerra per continuar recte sense cap assegurança després dels dos primer parabolts i tot just quan falten uns 10 metres per la reunió trobem un espit. arribant a la reunió, a l'esquerra hi han un parabolts amb plaqueta de color lila. De fet, no seria cap entrebanc que no hages cap seguro en tot el llarg, Es molt fàcil.

2on llarg: III i III+, dos parabolts i un espit (crec) en uns 40 metres
Sortim de la reunió recte amunt fins una llastra i després lleugerament a l'esquerra on trobarem algun punt d'assegurança. Llarg semblant a l'anterior però amb una mica més de sal i pebre.

3er llarg: IV, IV+, V, IV i III. tres espits i un parabolt (de la reunió) en uns 45 metres
Sortim de la reunió en vertical i escalada bastant fàcil fins un espit seguim fins una cornisa ample i a l'esquerra de tot trobem una reunió. Deuen ser uns quinze metres i decideixo continuar. El llarg es molt rebuscat. Va pujant en diagonal superant ressalts sortint-se de la lògica de la via fins que gaire be toquem el gran diedre tant característic que ratlla la tota la pared. Aquí es on no quadra res de la guia. Mes a l'esquerra, en un nínxol veig una reunió amb espits vells i plaquetes liles i dedueixo que es la reunió de la PINK FLOYD i monto reunió.

4t llarg: IV i tres o quatre parabolts i un burí vell en uns 40 metres
El temps s'està "enmarronant" de valent i decidim sortir per la VARIANT i anar a buscar la via BLAVA. De la reunió sortim en tendència a la dreta fins el ressalt del diedre que ratlla tota la paret. Després continuem amb flanqueig ascendent i de nou en vertical seguit el parabolts fins la reunió de la via BLAVA. Jo, de segon, m'he permès investigar una mica cap a l'esquerra arribant fins una reunió a sota del gran sostre però la roca no donava gaire confiança i el temps com estava menys encara, així que retornem a la reunió.

5è llarg: II i III uns tres o quatre parabolts entre la via BLAVA i la JOAN MARC i uns 30 metres
Llarg de tràmit sense cap rellevància on surten vàries vies fàcils de la cara sud. La reunió es de dos parabolts amb anella que farem servir per fer un sol ràpel d'uns 40 metres fins el peu de la canal per baixar. Després, flanqueig delicat fins el coll del Gorro Frigi i la Magdalena Superior.

Podríem dir que es una via nova, una mica d'aquí i d'allà però ha estat divertida i fins i tot "aventurera". Llàstima el temps.

També em permeto comentar que es una llàstima que des-equipessin les cadenes i maromes de la via NORMAL. Pels que baixem de les vies, era molt ràpid i còmode però, suposo, que havia gent que no li agradava que pugessin per aquestes instal.lacions, no? Per una banda em vaig alegrar i per l'altra no... coses de la dualitat!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
El segon llarg 
El tercer llarg

Empalmant el quart llarg
El company recuperant el tercer llarg 
Arribant a la reunió 
El llarg de la variant per anar a la GEDE
Buscant una reunió... 
"Foto-cim" i a tapar-nos que fa molta "rasca"

dilluns, 7 d’abril del 2014

Via ÒPERA PRIMA a la Gorra Frigia (Montserrat)

Diumenge 6 d'abril de 2014
Va ser un 3 de setembre de 1985 quan vaig fer per primer cop aquesta via amb els companys Josep Miró i Xavier Ferrero. Teníem una fotocòpia de la ressenya original, feta a l'antiga botiga Pedra-Neu, d'en Guillem Arias, "flipàvem", una via al Gorro Frigi de, com a molt, V i plena, plena de "segurus". Encara que no ho sembles, en aquella època, erem conscient de  la mancança d'assegurances en algunes vies, però era el que havia. Res companys, no passa de cinquè i burins a tope. En aquella època la vaig fer tota en lliure, però el grau ens va semblar molt, però que molt agosarat i la veritat es que no se com graduàvem en aquells temps! Va ser una de les primeres vies que vaig veure equipada amb espìts i amb un traçat tant directe al Gorro Frigi. Un nou traçat recentment tret del forn. Des de llavors, l'he fet diverses vegades i ara fa molts anys que no tornava a fer-la. A cambiat molt el "cuentu" i el que abans "feia xiulant" ara ho faig "gemegant", però en resumides comptes, la hem fet, ens ha costat però la hem fet!.

L'Òpera prima es una via de tall esportiu, on la trobarem tota equipada amb parabolts. Es un traçat directe que seguix per una mena de canal esculpida per l'aigua  i que la seva dificultat va "in crescendo". El passos claus més difícils estan preparats per poder fer A0e i el penúltim llarg, si el que no volem es destroçar-nos els bíceps fen A0e's podem portar un estrep que en farà el llarg més còmode. La via comença uns vint metres a munt del camí de Sant Jeroni on trobarem el seguit de parabolts pintats, ara ja no tant, e color groc que ens indicarà en cada moment el camí a seguir.

El descens del Gorro Frigi ja no es com molts el coneixem fins ara. Tindrem que fer dos ràpels i desgrimpar per la canal i al final d'aquesta, flanquejar fins el coll amb la Magdalena superior. Després baixarem per la canal on també, en el tram final, tindrem que desgrimpar fins arribar al camí de  Sant Jeroni. Tot això com ho fèiem fa trenta anys. Això si, amb molta cura si la roca es mullada. Un al·licient més per fer qualsevol via del Gorro Frigi.

1er llarg: IV i IV+, 5 parabolts en 25 metres
Començem pujant lleugerament a la dreta, per seguit recte amunt fins la primera reunió, en el mateix lloc que ho fa la segona de la via Badalona. Llarg agradable.

2on llarg: V+, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra, atacant un mur vertical i assegurat amb dos parabolts. El pas es explosiu amb les preses prou "sobades" i un cop superat això, ens dirigim fins un altre ressalt més fàcil que el primer i així, fins la reunió. Llarg de les mateixes característiques que el primer però amb un començament més picant.

3er llarg: V+, IV+, V i IV, 8 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg a la vertical d'un ressalt. Aquest pas es prou difícil. Superat això, la escalada continua agradable fins un altre ressalt també difícil però no tant i després va mimbant la dificultat fins la reunió. Llarg molt maco de fer.

4t llarg: V o A0e, V, A0e i V, 8 parabolts en un 20 metres
El llarg més difícil de la via. Situats a sota d'un mur, gairebé desplomat, començarem a la dreta de la reunió per passar després a l'esquerra. Els passos son força difícils i atlètics. Situats a sota un fort desplom podem fer lliure en 6a o A0e/A1e. Superat això ens trobem un altre ressalt mes fort que l'anterior i després de tot aquesta dificultat arribarem a la reunió. Llarg força difícil i si el que volem es fer-ho tot en lliure em de dominar el 6a de valent.

5è llarg: V, V+, V, IV, III i II, set parabolts en uns 45 metres
El darrer llarg de la via. Situats a sota d'un diedre un xic desplomat, pujarem en oposició fins el ressalt. Amb molt bones preses de mans i una bona fissura superarem aquesta dificultat i tot seguit seguirem per placa fàcil fins el propi cim del Gorro Frigi.

M'ha resultat una via força difícil en comparació de com la feia antigament, però ja se sap. qui anys passa... per cert he pogut conèixer al Manel i la Ita del blog del mateix nom, MANEL&ITA, en persona que eren a la via del costat, la Bella Easo. No la he fet mai i tindre que anar a fer un tast el proper cop que vulgui fer una via al Gorro Frigi.

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera 

En Jordi a prop de la primera reunió
El vertical tercer llarg
Els desplom del quart llarg
Arribant a la reunió 4
29 anys separen una foto de l'altre. La diferència d'agilitat de les cames es evident
Ei, que sortim a la foto!!! 
Diferència de grau de l'any 1985 al 2014

dijous, 5 de desembre del 2013

Via GEDE a la Gorra Frigia, variant de sortida per la via Blava (Montserrat)

Dimecres 4 de desemere de 2013
Avui toca un altre via Blava i aquest cop amb un "bateig" d'escalada. L'ultim cop que la vaig fer va ser el desembre passat i aquest cop porto un amic que res te a veure amb el mon de l'escalada o la muntanya; es aficionat al Ping-Pong, però l'he convençut a penjar-se de les característiques roques montserratines, molt be, per cert, no ha tingut cap problema escalant i després d'unes petites lliçons magistral de com assegurar i desmuntar reunions a superat amb un "notable" la seva primera escalada. Aquesta via fa molts anys que periòdicament m'agrada fer-la amb gent que no escala gaire o que te el nivell baix i encara que fàcil es una via molt lògica. Fa molt temps la van convertir amb "via Blava" evitant l'ultim llarg per la dreta amb una dificultat molt fàcil. Sempre havia començat des de l'ermita però aquest cop he anat des de sota del tot, on realment comença la via. Del que es ara al que hi ha ressenyat al llibre 2/Regió de Tebes i Tebaida de Rodes i Labraña hi ha una mica de diferències però mai he sabut si son reals. La qüestió es que va així la via. La primera reunió no hi es, l'han "petat" però podrem fer reunió en un únic parabolt que trobarem a l'esquerra. Tota la resta la podeu veure a la piulada de fa un any a: http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/01/via-gede-variant-blava-al-gorro-frigi.html

Per baixar, ens em trobat que el passamà del principi no hi es. Com hi ha una instal.alció de ràpel he cregut necessari muntat un parell de ràpel dons el company no està habituat a les "desgrimpades", que per cert, la roca es molt polida pel pas de la gent. Després, si que hi ha el cable per baixar, però també he cregut millor fer el segon ràpel. La resta es com era fa uns anys, amb cable i cadena per arribar al coll del Gorro amb la Magdalena, abans que espatllessin la via Estasen o Normal per ascendir al Gorro Frigi.

Com anècdota explicaré que el primer cop que vaig pujar el Gorro Frigi, per baixar, es "desgrimpave tota la via normal. No havia cap cable, ni passamà, ni cadena de cap mena, tant sols "desgrimpavem a pel". Seria el correcte si no fos per lo malmesa que es la roca que sembla un mirall de lo polida que es pel pas de la gent. Això, al meu parer, es que porta muntat una... "via ferrada" en un lloc on mai es tindria que haver instal.lat. Si algú, com sembla ser, està disposat a esmenar-ho, que ho fes amb tota cura, si us plau...

Escalada realitzada per: Jordi Fernandez i Joan Prunera

En Jordi al segón llarg
En Jordi, totalment adaptat a la roca montserratina
Arribant a la tercera reunió
Amb tota naturalitat assegurant-me al quart llarg
Un dia anticiclònic
Admirant el paissatge
Primera via d'escalada i cim de Montserrat

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.