divendres, 8 de març del 2024

Via TRINXATS a la Trunfa, 30 anys després, Montserrat

Dimecres 6 de març de 2024

A mitjans de 1979, un company, en Feliu, em va potar a escalar a Sant Benet, lloc de Montserrat en que jo encara no habia escalar mai, el lloc habitual era les Agulles. Com que jo ja sabia escalar en artificial em va dir d'anar a la GAM de La Trumfa. Per mi va ser una experiència nova dormir a l'antiga ermita de Sant Benet on dormiem tots al terra amuntegats, no habia guarda i es respiraba un ambient molt fort d'escaladors, cordes, ferros, soroll d'estreps, tot això resonaba dintre d'aquella bòbeda de la ermita. De bon matí ens enfilem al primer llarg en un fort desplom i que en tots el llargs vaig anar de segon a escepció del darrer. Va ser el meu "bateix" a la zona de Sant Benet i una experiència nova el fet de fer un artificial del tot desplomat. Anys més tard, el març de 1994 vaig escalar per primer cop la via TRINXATS a la mateixa roca i més tard, la vaig repetir el 2010. Ara desprès de trenta anys el "grau" de Sant Benet s'ens ha fet molt més feixuc, tenitnt que reposar més cops en les expansions, ni el temps ni la edat perdona, però malgrat tot, hem sortit airosos... que sap més el dimoni per vell que per dimoni!
Arribats a Sant Benet, prenem el camí a les Trinitats i tot just arribem a la roca de La Trumfa, enfilem una canal i en pocs minuts arribem al peu de via.

1r llarg: IV+, V, V/A0 i V, 6 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa llissa de roca poc agraïda i en diagonal a una cornissa. Des d'aquí en vertical fins a un petit ressalt difícil (estrep per poder sortir). Seguim en vertical amb tendència a la dreta fins el darrer ressalt.. Passat la darrera expansió podem aprofitar un pont de roca que tenim a l'esquerra i fent uns passos a la dreta podrem arribar a la reuió.  Els darrers metres son prou difícils i tenem bastant ambient.

2n llarg:  IV, V/A0 i V i 5 expansions en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim en vertical. Les expansions rovellades, ara parabolts, ens indiquen el camí a seguir. Trobarem el primer ressalt força difícil (estrep o "tramposa"). Seguim en escalada difícils fins a un altre ressalt. Per poder arribar a la darrera expansió, farem un pas a l'esquerra i entran en un petit ninxol, xapem l'expansió i seguim en vertical fins que va minbant la dificultat i uns metres abans d'arribar al cim, fem la reunió. LLarg amb un bon ambient.
Del  cim, anirem al cantó oposat a la via i desgrimpant uns metres arribarem a un arbre amb cordinos i anella on farem un ràpel d'uns quince metres.
Ara han passat catorze anys de la última repetició de la via TRINXATS i les sensacions que hem tingut han estat molt diferents on he trobat que la dificultat ha pujat en tot, mig grau més, en el nostre cas, es clar. Al cap del temps les percepcions son bastant diferents. Aquí teniu l'enllaç de fa catorze anys: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=Trinxats
Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera





dijous, 7 de març del 2024

Via CERDÀ-RIVAS o ARESTA JOAN MANEL a l'Ullal de les Magdalenes, vint i tres anys després. Montserrat

Dissabte, 2 de març de 2024

Pels voltants de l'any 1984 ja vem intentar fer la via CERDÀ a l'Ullal de les Magdalenes i portant una fotocòpia de la guia del Rodés i l'Abraña, no vàrem treure l'aigua clara i vem desistir. El 22 de juliol de 2001 i amb la nova petita guia de Gorros del Luichy, vaig veure que habia una via prou interessant, l'Aresta JOAN MANEL. L'he repetida uns quants cops, el primer cop vàrem pujar per la canal de l'esquerra arribant i fent un petit flanqueig al jardí pentjant. Quan el Guillem Arias va obrir la ULU-APA en el 2012, la vaig tornar a repetir, ara, entrant per aquesta ,quedant un recorregut més llarg. En les guies que tinc, hi ha diferencies sobre els anys d'obertura i els aperturistes on el llibre del Barberà diu que es dels germans Cerdà l'any 1963, en la primera guia del Gorros del Luichy, es del Manolo Muñoz de l'abril de 1984 i en la darrera del mateix Luichy, atribuïda a Joan Cerdà i Salvador Rivas el 1958, amb tot això i que no aclareix res, he dibuixat la ressenya posant els dos noms a la via.

1r llarg: III i III+ i 3 expansions en uns 35/40 metres
Començem escalant per zona prou tombada i amb roca humida i no gaire agrïda. En el recorregut trobarem tres expansions. Al final entrerem al jardí penjant per la dreta . Podrem fer una reunió de tres espits grossos que son molt amunt del jardí o un metres a la deta a la via ULU-APA.

2n llarg: IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra i després en vertical, ara si, amb bons còdols. Seguirem així i abans d'arribar a la reunió ens decantarem fent passos de flanqueig ascendent fins a arribar a la reunió.
3r llarg: V i IV+ i 6/7 expansions en 25 metres
Començem el llarg en vetical i escalada fina. Costa de veure les expansions fins que no les tenim a la vora. Proguessem sempre en vertical buscant els millors còdols que son molt bons i superant un parell de ressalts, entrarem a la reunió un xic a l'esquerra. La reuió es un pel incòmoda i penjada.
4t llarg: IV i III i 3 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta i seguim pel fil de l'aresta amb bones preses. Els darrers metres els podem fer pel mig amb roca a controlar o decantant-nos una mica a la dreta aprofitant les darreres expansions de la via ULU-APA.

Del cim, baixem una mica pel cantó oposat a la via, arribant a una petita cornisa on hi ha la instal.lació del curt ràpel de 10/12 metres que ens deixarà en el coll de l'Ullal i la Magdalena Superior.
Escalada sempre interesant amb un tercer llarg més fort que els altres donant-li un punt més atractiu a la via.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb Agustín Perez i Jordi Esgleas






Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.