Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alta Muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alta Muntanya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de setembre del 2023

Picos de Urbión 2.229 mts. Sistema Ibèric

 Dimecres 16 d'agost de 2023

Els Picos de Urbión constitueixen una de les serres més elevades del Sistema Ibèric espanyol i el seu cim és el Pico de Urbión, de 2.228 metres i separa les províncies de Burgos, Soria i La Rioja, així com fa de divisòria entre les conques de l'Ebre i el Duero. Al seu cim es poden observar dos sortints, per això s'anomene, Picos de Urbión.

Partint del poble de Vinuesa, prenem la carretera que puja al Puerto de Santa Inés. Al Km. 7 mes o menys, trobem a l'esquerra un desviament que indica la Laguna Negra. Seguim fent revols per carretera fins a arribar al paquing que és on deixarem el vehícle. Tenim dos opcions, caminar 1,3 Km. o pujar al minibus que per un irrisori preu, ens deixa a 300 mts. de la Laguna Negra.

Un cop a la Laguna Negra, travessarem la passarel.la de fusta per l'esquerra i pujarem per empinat camí (indicat) de la Senda del Portillo. Un cop a dalt podrem gauidir de les vistes de la Laguna Negra. Remuntarem una vall de pujada suau i arribats a un coll amb la vista ja dels Picos de Urbión, arribarem a la Laguna Larga. Seguirem per camí amb vistes aèries dels circs glaciars de la zona. Arribarem a un coll a on es ceuen tres camins, l'Urbion el tenim a l'esquerra i a la dreta un gran forat anomenat "el ojo de Urbión". Només tindrem que seguir el cami marcat i amb ziga-zagues i arribarem al cim amb vistes espectaculars de tota la zona.

La baixada la farem pel mateix camí però un cop arribats al creuament de camins, podrem desviar-nos a la dreta i en menys de 15 minuts podrem arribar al naixement del Duero. És curiós que només surti un petit rajolí d'aigua i que més a baix es converteixi en un riu tan gran. Remuntarem el que hem baixat i un cop al creuament seguirem una ampla pista un parell de quilòmetres que, en un punt indicat deixarem la pista i començarem el descens. Passarem per la Laguna Helada i i tot seguin el camí, descendrem un altre cop fins a la Laguna Negra. Com a la pujada, tindrem l'opció d'esperar el bus o baixar caminant el quilòmetre i mig fins a el parquin on podrem fer un refrigeri i tornar cap al poble de Vinuesa. En total d'anar i tornar seran mes o menys sis hores entre parades i descansos.

Excursió senzilla, llarga i exenta de dificultat i amb un paissatge d'alta muntanya poc habitual als que estem acostumants al Pirineu.

A la part alta de la Senda del Portillo

La Laguna Larga al fons

Pujada forta i aèrea

El coll on s'hajunten els camins amb l'Urbión al fons

El "Ojo del Urbión"

La creu i el cim

La part Nord i la laguna de Urbión

L'Urbión al fons i l'indicació de la Laguna Helada en el descens

Ja de reton a la Laguna Negra. La vall de la dreta en per on vàrem pujar

dilluns, 31 de juliol del 2023

La Torre de Marboré 3.010 metres. Pirineu Central

 Dies 25, 26 i 27 de juny de 2023


Com cada estiu, si es possible, planegem una sortida al Pirineu amb el Vicenç i em proposa La Torre de Marboré que és l'unic tresmil que li queda per fer en aquesta zona i com jo no l'he fet, ja m'està be. Així que marxem tres dies, amb la reserva feta del refugi de Góriz, cap a el Pirineu d'Osca.

Farem un dia per arribar al refugi i dormir, el segon dia, l'ascenció programada i tornada al reufigi a descansar i el tercer dia, de tornada, ben de matinada per arribar a Torla i amb tota tranquilitat per que la vall d'Ordesa és llargíssima!!!

Partint del refugi de Góriz, emprenem camí en direcció a la Bretxa de Roland. Anem agafant alçada suaument en les primeres llums del dia. El cami és llarg. Primer arribem al cuello de Millars i des d'aquí veiem un cami llarguísim fins el proper port, el collado del Descargador. És curiós que la Torre de Marboré la tenim a sobre de nosaltres però per barreres de paret immenses. Ara ens dirigim al proper port on començarem a pujar per la dreta. Ara ja tenim vistes del Tallón i la Bretxa de Roland. Amb forta pujada arribem a la gruta helada de Cauterets, lloc molt humit i fret ona la gran columna de gel que en 1979 vaig vure per primer cop, ja no queda gaire be res. Travessem la gruta per l'esquerra degrimpant amb cura i començem a pujar al cuello de los Sarrios. Un cop arribats, ja veiem la muralla de la Torre de Marboré. Aqui tindrem que calçar-nos els crampons per travessar tota la faixa dse neu i el darrer corredor per accedir al cim. Des de sota el corredor sembla molt empinat però no cec que pasi de 30º o 35º d'inclinació. Un cop arribats a dalt nomes remuntarem un curt ressalt de 6 o 7 metres de roca i per blocs de pedra arribarem al cim.

Ara toca la tornada que serà dura i feixuga, dons estem cansats i la fem pel mateix lloc fins a el refugi. En total han estat 11 hores entre la pujada i la tornada.

En Vicenç ja a completat tots els tresmils de la zona i ja un més a la "cole"

Ascensió realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Desde el cuello de Millars veiem el collado del Descargador

La torre de Marboré davant nostre

Emprenem l'ascensió al cuello de los Sarrios

El Tallón i la Bretxa de Roland

La gruta helada de Cauterets...

... i el que queda de la clumna de gel

Pujada al cuello de los Sarrios

Seguim pujant...

... i pujant

I per fi, ja tenim la Torre de Marboré

Amb el crampons calçats començem la pujada

Cada cop és més a prop

En Vicenç al darrera meu

Ja hem superat el corredor

El tram final de neu i roca

I per fi, ja hem fet el cim!

La tornada, dura i llarga

Unes flors de neu pel camí

dimecres, 14 de setembre del 2022

Puig de la Coma d'Or, 2.826 m., pel Coll de Pimorent

Dimarts 23 d'agost de 2022 

El Puig de la Coma d'Or està situat entre el Coll de Pimorent i l'estany de Lanós a la Catalunya Nord. És un cim solitari d'extensos miradors, una ascenció llarga, però agredable amb gaire bé mil metres de desnivell, tant sols li resta la desagradable pista del començament.
Partim del Coll de Pimorent a 1.920 m. i prenem una llarga pista fins a unes presses de captació d'aigues, llavors seguin fites anirem pujant en sentit N.E., on el camí comença a guanyar altura fins a un petit coll. Passarem una planera vall fins a arribar al coll de Gràcies a 2.534 m. Des del coll, ja podem veure el solitari pic i només tindrem que descendir uns cent metres que ens portarà molt a prop del llac de la Coma d'Or. Seguirem camí amunt, sempre ben marcat fins a un collet. Seguint el camí ben dret a l'esquerra tindrem el Puig de la Coma d'Or i a la dreta un cim secundari que el podrem pujar de tornada. Un cop al cim, si volem seguirem una petita cresta amb passos ben aeris i d'una dificultat de II+ que ens portarà al cim. Des del cim podrem veure infinitat de cims, des del Puigpedrós i els cims de Pas de la Casa i el Carlit i sota nostre l'immens estany i embassament de Lanós. El reton és pel mateix lloc i desfarem tot el camí que hem fet de pujada. La durada entre la pujada i la baixada l'hem fet en sis hores.
Ascenció realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera
El coll de Pimorent a les 7:00 hores

Arribant al Coll de Gràcies

L'estany de la Coma d'Or

El Puigpedrós de Lanós i el Coma d'Or al fons

La cresta per arribar al cim

Vistes del recorregut des de el cim

L'estany de Lanós

Una altre cim per la "cole"

divendres, 3 de setembre del 2021

Esperó NE al Gra de Fajol Gran 2.714 m, Circ d'Ull de Ter

 Dilluns 23 d'agost de 2021


El Gra de Fajol és la muntanya més emblemàtica del Circ d'Ull de Ter, tant pels escaladors com per excursionistes. A l'ombra de la gegantina mole del Bastiment ens pot oferir unes bones excursions d'alta muntanya, tant d'escalada en roca, neu o simplement caminant..

L'itinerari que us proposo avui fa temps que la tenia al cap i aquest cop amb l'ajuda de l'amic Vicenç ho vàrem fer. No és una escalada de dificultat, és més, podem escollir nosaltres la dificultat que volem. Sense suprepassar el IIIº, ens oferirà una escalada per, podríem dir-ho així, cresta, tot i que no és realment així, és un esperó que a la part esquerra té molt d'ambient, al contrari de la dreta que podriem pujar caminant. La dificultat la decidirem nosaltres depenent del risc que li donem, només haurem d'orientar-nos correctament. Farem un recorregut d'uns 480 metres d'escalada més o menys i un desnivell de 700 metres en total. 

Partirem des de l'aparcament per arribar al refugi xalet d'Ull de Ter a 2.090 m seguint el GR11 i en poc menys de mitja hora arribem al refugi (2.200 m). Continuem camí senyalitzat vers el Coll de la Marrana. En un punt, a l'atura de les ruïnes que queden de l'antic refugi, a l'esquerra podem veure tot l'esperó i en dirigim a la seva base. Uns 40 minuts des del xalet fins al peu de l'esperó a uns 2.350 m que comencem l'escalada.

Nosaltres anirem tota l'estona amb corda, ja us dic que la dificultat no és rellevant, però en un mal pas, podem fer-nos molt de mal. Anirem pujant primer per plaques tombades fins a un coll on realment comencem l'esperó. La roca és (crec) calcita blanca molt compacta i l'ambient és grandiós. Anirem escalant amb ensamble o fent reunions depenent del que decidim fins a l'Agulla de la Xemeneia, aquí la cosa canvia una mica i esdevé més interessant. Anirem pujant pel cantó esquerre de l'esperó fins que la dificultat decau molt ja a les proximitats del cim on recollim corda i en poc més de quinze minuts arribem al cim.

Hem trigat unes quatre hores d'escalada per l'esperó i una hora i mitja de descens fins a l'aparcament.

El descens el farem per l'itinerari normal de baixada fins el coll de la Marrana i d'aquí fins el Xalet Refugi i l'aparcament.

Una manera diferent de pujar al Gra de Fajol Gran on les sensacions han estat molt bones.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Escalant l'esperó

Una de les reunions amb el Gra de Fajol Petit de fons

Pujant per l'esperó

L'Agulla de la Xemeneia

Arribant a la bretxa de l'Agula de la Xemeneia

Van venint el núbols

Mirant amunt de l'esperó

Moment de relax

últims metres per accedir al cim

El cim

Descens al coll de la Marrana

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.