Via SAME al Penyal de Garraf

Gaire be fa diset anys de l'últim cop que la vaig esclar i quaranta-sis de la primera vegada que en vàrem "embarcar" en aquesta via el desembre de 1979. La he repetida un munt de cops, a l'hivern en màniga curta, a l'estiu amb una calor sofocant, fins i tot, enganyant a la que ara es la meva companya... De l'estació de Sants, preniem el tren que ens deixave al poble del Garraf i amb els "rotxetons", les "cletes" una corda de 40 metres, claus i mosquetons de ferro, escalavem aquesta via de gairebé dos-cents metres. Era una novetat en aquells temps l'escalar a la vora del mar i sentint com repicaven les onades per La paret a sota nostre.

Fa uns dies en vàren proposar d'escalar-la, tot i que ja la tenia aburrida, em va picar la curiositat de tornar-hi i aixi ho vàrem fer.

Ara, la via és una mica restaurada, no massa, però amb les reunions sempre amb un parabolt inoxidable que al menys dona una mica més de seguretat, tot i així, podriem dir que no és equipada. Necessitarem dur friends i tascons de tota mena.

1r llarg: IV+, IV i III, 4 assegurances fixes i uns 30 metres
On comença la via "PISET" començem per l'esquerra fent un petit flanqueix per tot seguit, començar un descens d'uns 3/4 metres .Flanquegem i ujem per un mur en vertical per arribar a una gran cova. Travessem a lesquerra i flanquejant una paret vertical arribarem al replà on es la reunió.

2n llarg: II, IV, III, i IV, un pont de roca en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra tot flanquejant i travessant una canal. Seguim flanquejant buscant el terreny mes evident. A mig camí trobarem un pont de roca que ens indica el camí i al poc trobarem la reunió en una bona cornissa.

3r llarg: IV, III i IV,  i clau vell i uns 35 metres
Seguim flanquejant per l'esquerra i tornem a travessar una canal. Pugem per una placa superant uns metres i tornem a flanquejar sempre buscant la ruta mes evident. Travessem una petita cornissa amb uns margallons i trobarem un clau vell. Pujarem una mica i arribarem a una cornissa inclinada amb dos ponts de roca vells i molt separats. Aquesta reunió la tindrem que reforçar amb tascos o friends.

4t llarg: IV, III+, IV i II, un pont de roca i uns 45 metres
Continuem per l'esquerra i pugem per una rampa on trobarem un pont de roca. Seguim fàcilment. al final trobarem un petit ressalt i entrem en una zona de matolls. Pujem per una petita canal/diedre i flanquegem fins la cornissa de la reunió. A l'esquerra tenim un forat gran i en vertical una placa. 

5è llarg: V+, V i IV un clau vell i un pont de roca en 15 metres
Sortim en vertical a cercar el clau amb uns passos un xic desplomats i un cop superat entrem en una placa on trobarem el buri vell amb plaqueta petada. Al costat hi ha per posar un pont de roca petit. Seguim ara per l'equerra pujant per una placa rugosa i tot seguit per un petit diedre amb un clau vell i entrarem a la cornissa de la reunió.

6è llarg: III, IV, IV+ i III, neta i uns 15/18 metres
Sortim en vertical per una canal fàcil fins que un desplom ens barra el pas. Flanquegem a l'esquerra per sota del desplom i entrem en una canal. Superem un petit diedre un xic terros i entrarem a lareunió en una arbre als peus d'una placa.

7è llarg: IV+, IV i III, un buri i uns 20/25 metres
Començem per placa vertical seguin una fissura i un cop superada arribem a un petit ressal i tot seguin e escalada fàcil anem remuntant grades fins a un bloc que el flanquegem a la dreta i al cap de munt hi ha un bon pi on muntem la darerra reunió i final  de la via.

El descens es una mica "campi qui pugui", tenim que anar remuntant una cinquantena de metres buscant el lloc mes adient entre matolls i arribarem al camí de la carena i que seguirem per l'esquerra. Aixó ens deixarà a la cara nord on hi es la pedrera abandonada i en poca estona ja serem un altre cop al port.

Via senzilla, llarga, amb ambient i amb certa "aventura" de saber llegir un xic la roca.

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via DEMOS al Roc del Boc, El Garraf

Aquest cim amb la seva creu, ja l'haviem vist un munt de cops quan vaig començar a escalar al "Penyo de Garraf " (axí és com l'anomenàvem) cap a finals de 1978. Mai habia imaginat que alli havien vies. Ara gràcies al blog https://sergialella.blogspot.com/2025/01/espero-sud-al-roc-del-boc.html he descobert que hi ha una via prou interessant, be interessant per a romàntics de l'escalada i "col.leccionistes de vies". Avui, només per tenir la oportunitat de pujar aquest cim per una via i després de tants anys, paga la pena d'anar-hi.

Anant per la carretera de les Costes del Garraf i passats uns cent metres després de la corba per entral al poble del Garraf, hi ha una entrada a una mena d'urbanització a ma dreta sentit Sitges. Hem de trobar el carrer del Castellot que no te sortida i mirar d'estacionar en algún punt. Al Final del carrer, veurem unes escales que pugen entre dos xalets i que diu passatge del Gurugú. Pugem per les escales fins que s'acaben i seguim per terreny costerut (algunes fites). Abans d'arribar a unes parets on hi ha vies d'esportiva, tindrem que intuïr camí flanquejant a l'esquerra. També trobarem alguna fita i camí poc marcat i trams amb tartera fins que arribem a la part de l'aresta dela muralla rocosa i aqui és on comença la via. Un total de mig hora/tres quarts d'aproximació.

1r llarg: IV, V IV+ i III, 2 espits en uns 20 metres
Comencem per placa fins a un petit sostret on hi ha un espit. Seguim en escalada vertical però amb bona presa de mans i pugem per una mena de diedre. A la dreta tenim un segon espit que ens assegura un altre pas i entrem en terreny molt més fàcil i que arribarem a una plataforma inclinada que hi ha un espit al terra on muntem la reunió.

2n llarg: IV, III i II, neta i uns 20 metres
Seguim recte per una placa d'uns cinc metres i un cop superada seguim per una aresta amb passos fàcils. Al vint metres arribarem a una petita bretxa on tindrem que muntar la reunió amb flotants. als peus d'una esmolada aresta.

3r llarg: IV i III, neta en uns 25 metres
Escalem l'esmolada aresta amb passos bonics i poc a poc va baixant la dificultat fins arribar a un únic espit amb argolla on muntem la reunió.

Ara tenim una grimpada/caminada per matolls i petits ressalts curts de roca que ens portan directament al cim i a la creu en uns quaranta metres mes o menys.

El descens el farem caminant en sentit oposat a la via i baixant per terreny de matolls fins el punt on ens habiem desviat per anar al peu de via i d'aqui a la urbanització.

Una visió des d'un punt diferent del poble del Garraf, el seu port i la platja i una nova via per la "Cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via SWEET HOME BUENOS AIRES+VARIANT i MOJITO PAL NENITO i a la Pedrera dreta del Penyal de Garraf

Dimecres 15 de març de 2023

Durant els primers anys que vaig començar a fer escalada, era molt habitual agafar el tren i anar a escalar al Garraf, sobre tot al "Penyó", com l'anomenàvem. Amb els anys, el vaig abandonar per anar al Pic del Martell, doncs s'obria una nova escola per anosaltres a principis de 1980. No va ser fins al final de la dècada dels 90' que viag saber de vies obertes a la pedrera del "Penyó". Sempre m'habia acostat per mirar però mai hem va fer el pes, fins que ara, d'esprés de tants i tants anys he fet dos vies i una variant. Be, no és un lloc agradable, ni per la roca (que és una pedrera) ni per l'entorn, però serveix per passar una mica l'estona d'n matí d'hivern o tarde d'estiu.

Les vies són fàcils de localitzar, que no de seguir, degut a que hi ha moltes assegurances repartides per diferents llocs, parabolts, quimics i espits vells, és una mica anant fent a veure que surt. Ull amb les pedres, recorda una mica el Pedraforca, tenint algún llarg bonic encara que curt i quan la roca es bona. es de fon fiar.

Per baixar podrem fer ràpel des d'alguna reunió amb anelles i si ja no volem fer mes activitat i som a dalt, podrem baixar per tota la carena fins al port un altre cop.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via VERTICAL 38 anys després al Penya-Segat de la Falconera. El Garraf

 Dimarts 6 de desembre de 2022

Fa trenta quatre anys que no habia tornat a escalar aquesta via. El Penyó de Garraf com l'anomenabem, era un lloc recorrent molt a prop de Barcelona i que ens acostavem amb el tren. Tant a l'estiu com a l'hivern, els diumenges al matí veniem a escalar a la vora del mar. A l'any 1983 i amb la moda de les vies del Pic del Martell, vàrem deixar una mica de banda el Penya-Segat abocan-nos més a la varietat de vies del Pic del Martell.

Ara, ja fa un temps (anys) que els graus de dificultat de les vies, no son per a mí objectius, més aviat subjectius. Ho dic per que repetint vies, com es el cas d'aquesta, les havia escalat, fins a l'avorriment, totes en lliure. Estabem acostumats a escalar a Montserrat agafant-nos a "pinyonets" i veniem aquí al Garraf i trovabem unes "gandes d'escòndol". L'expresió que deiem quan trovabem una pressa d'aquestes dimensions era que aquí podiem fer una reunió pentjas del braç. Amb el temps tot canvia, els anys, els pes corporal, la por a caure, el compromís, l'agilitat i tot això fa que recordis com pujavem i com pujo ara i el que per a mi eren IV+ ara, son V+.

Fa uns dies, després d'escalar la via PISET, ens decidim a fer la via VERTICAL per que el company conegui que és escalar amb el soroll de les onades picant a la roca per sota teu.

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: IV, IV+, III, IV+ i III, unes 3 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb el primer llarg de la via SAME on tindrem que devallar uns tres metres i tot seguit pujar en vertical amb tendència a l'esquerra fins a arribar a una mena de canal terrosa i començarem un llarg flanqueig a l'esquerra per placa vers una visible cornissa on muntarem la reunió. Pel camí trobarem alguna expansió prou rovellada.

2n llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 2 parabolts (que no son de la via) i tres claus en uns 30 Sortim de la reuniño per l'esquerra pujant per placa vertical. Arribarem a una mena de cornissa ascendent on hi ha un parabolt d'un altre via. Seguim vers uns blocs on hi ha un pito amb una baga. Amb passo verticals i atlètics superem el ressalt amb l'ajuda del clau (en el nostre cas) i seguim recte amunt. Trobarem un parell de claus vells. Uns passos ben difícils i vertcials, en portaran a una reunió en ua plataforma molt còmoda.

3r llarg: IV+, IV, III, IV i IV+,  1 parabolt i 2 espits en uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical per un diedre que ens deixarà en un tram fàcil però una mica trencat. Seguim vers un altre diedre vertical que tenim al damunt nostre. El superem fet passos de bavaressa assegurat per dos espits mol vells i rovellats i un cop a dalt entrarem a la reunió.

Seguirem per la via BRAZO DE HIERRO per finalitzar l'escalada i així arrodonir una mica més la jornada.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/10/via-piset-38-anys-despres-brazo-de.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/01/en-un-principi-el-joaquim-i-jo-teniem.html

El descens el farem caminant per dalt del Penya-Segat en sentit ponent, per camí ben marcat, que ens durà a la cantera, sembla ser sense explotació i d'aquí un altre cop al poble. En total una mig hora.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

El llarg flanqueig del primer llarg

El pas explosiu del segon llarg

Arribant al final de la via

El mar de rerafons

Foto d'uns companys de la via veïna

Via PISET 38 anys després + BRAZO DE HIERRO a la Falconera del Garraf

 Dissabte 22 d'octubre de 2022

Ressenyes que vaig fer al 1982

Escalant la SAME al 1984

Era a finals de 1979 que vaig conèixer "el Peñon de Garraf", com coneixiem La Falconera. Només coneixia una via, la SAME, llarga i tota de flanqueig per sobre el mar. No coneixiem res de la zona però veiem algún buril i pitó rovellat i allí que ens ficàvem. La via "PISET" no sabiem com es deia i jo a les ressenyes que dibuixave les anomenave amb números la nº1, la nº2, la nº3, aquesta era la nº2 i que a partir del segón llarg sortiem per l'esquerra lo que era el tercer llarg de la via VERTICAL, per mi la nº3. A la dreta no habia res. Han passat trenta vuit anys del primer cop que la vaig escalar i repetida infinitat de cops fent matinals, ull, anàvem i tornàvem amb tren. Ara no sé que serà però el grau no és el mateix... o jo, ja no sóc el mateix...

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: V, IV+ i IV, 3 espits i 2 pitons i uns 25 metres
Comencem a escalar sortint a la vertical del cartell "d'escalada regulada" a cercar la primera expansió i ja en vertical trobem un clau molt rovellat. Seguin en veretical sempre amb bones "gandes" de mans. Podrem arrodonir les assegurances emplaçant bons tascons o friends. Sempre en vertical seguim escalant fins a arribar a la cova on munem la reunió de tres espirs amb naella molt rovellats.

2n llarg: Ae, V i IV, 6 espits i uns 15 metres
Sortim en artificial fent tres passos un xic desplomats i sortin en lliure per una cornissa molt petita a l'esquerra. Seguim flanquejant i tot seguit superem un petit ressalt per l'esquerra i entrem a la reunió. Antigament aqui no habia reunió i ens dirigiem a l'esquerra.

3r llarg: V, IV+ i IV 3 espits en uns 30 metres
Sortim ffen uns passos en flanc a la dreta prou difícils per continuar recte amunt. Arribarem a una cornissa ample on podriem fer reunió. Una llastra enorme i desplomada ens parra el pas. La voregem per l'esquerra amb un pas molt aeri i seguim rexte amunt, ara amb més facilitat fins arribar al final de la via. La reunió la tindrem que reforçar degut a que hi ha dos pitons que només veure'ls, fa por.

Sortim caminant per la terrassa i ens dirigim a la paret on viem una serie d'espits en una gran placa calcàrea on comença la via BRAZO DE HIERRO.

4t llarg: V, V+/A0, IV 6 espits en uns 20 metres
Ataquem la placa vertical però amb unes preses d'escàndol. Seguim en vertical fins que esposa molt més dret. Ara els expansions van un xic a la dreta. Aqui tenim el pas més difícil de la via. Amb una "tramposa" podrem fer el pas ja asegurats per dalt i amb uns passos molt drets i atlètics arribarem a la reunió.

5è llarg: IV i IV+, 1 espìt (reunió) en uns 15 metres
Sortirem per la dreta a cercar un ressalt. un cop superat això, a la dreta trobarem una reunió/ràpel, només tindrem que superar un altre ressalt i ja serem al final de la via.

El descens el farem caminant per dalt del Penya segat en sentit ponent per camí ben marcat que ens durà a la cantera, sembla ser sense expltació i d'aquí un altre cop al poble. en total una mig hora.

Ara a fer la cerversa amb els companys que ens estan esperant al poble i mitja via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jesús Carruesco i Joan Prunera amb els companys Juan Carlos i José Sirvent "Tacha", tots del CE Àliga

Via FALCONERA a la Falconera o Penyó de Garraf

Foto de l'amic José Walero

L'ultim cop que vaig fer aquesta via va ser l'any 1986 el primer va ser el maig de 1984, però ara, amb variacions substancial en el segon i tercer llarg, molt més difícils que amb l'escalada que vaig fer fa més de trenta anys. La via resta tota equipada amb anclatjes químics que li donen un certa seguretat. Escalada vertical i sostinguda on només el primer llarg el farem en A0e per la mala qualitat de la roca molt erosionada i degradada per efecte del mar.

L'accés es fa des de l'estacionament del port del poble del Garraf i passant per sota del túnel de la via del tren, accedim pel canto nord del Penya Segat per la pedrera fins arribar a un coll. Trobem un avenc i descendim per un corriol fins la zona d'escalada esportiva del Pas de la Mala Dona. Caminem pel damunt del túnel de les vien del tren i en el seu extrem baixem fins un forat amb una corda fixa que, aquí podem fer dos opcions. Una es baixar per la corda i accedir a la via del tren fins un altre forat obert a la roca i que amb un altre corda fixa i amb uns set metres de descens, accedirem al petit port en runes de la Cova de la Falconera. L'altre opció es des de el Pas de la Maladona baixem, com ja hem dit per l'extrem del sostre del túnel del tren i a poc metres veiem un parabolt que es el començament d'un llarg flanqueig fins practicament a la Cova de la Falconera. Això hem fet nosaltres i es totalment desaconsellable, millor la primera opció de totes, totes.

1r llarg: IV+, A0e, IV+ i III, sis o set químics i uns 30 metres
Comencem el primer llarg enfilant-nos a la paret fent uns passos en lliure per continuar fent A0e de químics i pujant en un flanqueig ascendent en diagonal a la dreta fins una cova on muntem la primera reunió. Roca molt dolenta.

2n llarg: V, V+/6a i V+, un pitó, tres químics i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per continuar per una xemeneia, seguim per placa molt vertical i difícil fins un replanet on podem descansar i continuem per una mena d'esperó, també molt difícil i atlètic. Per entrar a la reunió encara tindrem una curta bavaresa prou díficil que al final de la mateixa, farem reunió prou penjada a sota d'una mena de forat.

3r llarg: V, V, III i II, una flor de pitons i tres químics en uns 30 metres
Segons diuen, aquest llarg es una variant de la via, la original surt per l'esquerra (?). Ens enlairem a cercar la flor de pitons i des d'aquí fem un aeri flanqueig a la dreta i seguim per placa vertical fins que, practicament caminant en diagonal a la dreta, arribem a  un còmoda cornisa entre matolls i muntem la reunió.

4t llarg: IV, V, IV i IV+, dos químics i un pitó en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa i seguim per terreny herbós fins una placa on tenim un químic molt amunt. Superem a quest pas i pugem per un diedre inclinat a l'esquerra força metres fin un altre ressalt protegit per un químic. Superem aquesta última dificultat i arribem al final de la via on muntarem la reunió d'un gran pi.

El descens el farem caminant fins el coll per accedir al Pas de la Mala Dona i així desfem el camí de pujada.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El llarg flanqueig del principi (gens recomanable) 

El priimer llarg de la pròpia via

Entrant a la primera reunió

El dificil segon llarg

El pas més dificil del darrer llarg

Via SAME a la Falconera de Garraf

Diumenge 10 de gener de 2010

En un principi el Joaquim i jo teniem la idea d’anar al Pic del Martell però el dissapte remenant velles ressenyes del “quaternari” em va vindre a la memòria una via a la Falconer de Garraf, la via SAME. El primer cop que la vaig fer (amb “rotxetons i cletes”) va ser l’any 80, estan jo a la “mili” i  l’ultim cop va ser farà ara uns deu anys. Al Joaquim li sembla be, dons no ha escalat mai tan a prop del mar. sera una bona experiencia.

Be, després d’esmorzar ens dirigim a la paret. La via es tot un llarg flanqueix ascendent fins mes o mens la mitad de la paret i llavors amb els tres últims llarg puja vertical. La dificultat no es res de l’altre món, però te una placa de V, només assegurada per un buril rovellat, i tan vell com jo, però te molt d'ambien escalant sobre el mar.

Amb cinc minuts, del parquing on deixem el cotxe, arribem a peu de via. Fa molt bon dia, encara que fret, però recordo que aquí amb el sol que es reflexa en el mar, sempre passes calor. La via està, ara amb les dos primeres reunions, amb químics, peró tota la resta igual que abans, ara, aixó si, es poden possar “catxarros” i ponts de pedra per tot arreu.

Començo jo i ens anem turnant els llargs, que no tenen molta dificultat, només que has de mirar una mica la roca que en alguns llocs no es massa bona i també tenir una mica d’intuició per veure per on anar. Jo m’enrecordo una mica de la via, però per si de cas, portem la resenya antiga que tinc dibuixada fa trenta anys.

El que mes em preocupa es el llarg de V,  penso que igual emb serà més difícil de fer… Li dic al Joaquim que si no el podem fer no podem abandonar rapelant, sinó desfent tots els llargs de flanqueix a l’inversa i la veritat, no es gens temptador.

Arribem a la placa de V. Es una placa vertical amb un diedre a la dreta discontinu. Començo per la dreta de la placa posant un friend del 2 al diedre. Supero el desplomet i ja estic de plé a la placa. Veig un forat-fissura on m’entra un altre friend del 3 que em queda perfecte i ja veig a uns tres metres a munt el buril vell que fa por només mirar-lo. Quan arribo al buril, al costat hi un petit pont de pedra que l’aprofito per reforçar el buril. Ara fair un petit pas de flanc a l’esquerra per seguir per la placa, ara molt rugosa i adherent, fins un pitó, vell com el buril. Només em queda superar un petit diedre i ja hi soc a la reunió. Val dir que a la R només hi ha un buril, també vell i la reforço amb dos friends i un tascó.

Ara puja Joaquim, que li costa una mica el pas d’entrada a la placa, i amb uns quants “tira i arronça” arriba a la reunió.

Ja només ens queden dos llargs de corda, en que el penultim té un pas molt maco de diedre i placa. Aquest el fa el Joaquim.

L’ultim llarg es una variant (crec) de la sortida original el que passa es que ara està tota la part superior plè de matolls . Es una placa fissurada molt adherent, la llàstima, com us dic, es la cantitat de matolls que hi ha.

Be, hem trigat unes, mes o menys, 4 hores, (recordo que aquesta via la feiem en un hora i mitja) i hara ens toca baixar per tota la carena fins al cotxe. Es una via per “dinosaures” com nosaltres, molt maca per les vistes del mar i per l’ambient que te.

Comentçant el primer llarg

La primera reunió

La placa de V

El Joaquim comentçant la placa de V

Arribant a la reunió 

Foto de final de via

Via RETORNO MÁGICO. Pic del Martell

La meva ressenya

Aquest diumenge, com tota la setmana ha fet i encara fa, molt de fret decidim anar al Pic del Martell. En Juan Carlos em propasa anar a fer la Retorno Mágico donç ell no ha escalar mai en aquest lloc i seria una via bastant bona per començar. En fernando que no està acostumat a possar “catxarrets” creu que també li estarà be.

Es una via, que el primer cop que la vaig fer, va ser un octubre de 1988, que junt amb la via Herboristes eren les mes fàcils de la zona. Ara ja no les considero de les mes fàcils… de fet, ara, ja no crec que hi hagin vies fàcils al Pic del Martell!! Re codo que era una via que no habia res, nomes algun clan i burins vells a les reunions.

Com es un dia molt fret i clar ens abriguem força i ja quan arribem prop del peu de via ja notem com el sol escalfa de valent. Ja comenta a molestar tnta roba. Fems sorteig de llarg i decideixo fer jo el primer.

Comenca en una placa fissurada amb un pasa, que antigament el graduava de IV+ pero ara li donaria V-, per seguir per una cornisa fins un diedre on al damunt estave la reunió antiga. Hi ha els burils vells i un parabolt. Continuo ara per un altre diedre fins una cornisa on hi ha una reunió amb parabolts nous i lluents. Com no ho tic molt clar segueixo cap a munt per un altre diedre discontinuo fins arribar a la reunió on jo recordave fer-la els ultims cops, on hi ha una plataforma molt còmode però amb un clau cimentat i tenin-la que reforçar amb un friend i un tascó. El proper cop serà millor fer-la en el parabolts. Fins aquí ens toca el sol i a partir d’ara ja no ens tocarà mes fins arribar al final de la via.

El segon llarg que per mi es el més difícil encara que només es un parell o tres de passos el fara Fernando. Trobem un friend col.locat que no es pot treure i aixó es facilita una mica les coses. A Fernando li costa una mica pero al cap d’uns intents s’en surt. Per cert, darrera nostre emb coincidit amb uns companys, en Joan Marc, l’August Corominas que no ens veiem desde una expedició que vem fer fa deu anys al Perú i l’Eric Promio.

El tercer llarg el fa en Juan Carlos que es bastant fácil a escepció dún pas que hi ha al principi, que depen per on vagis, es més difícil o mes “matojero”. Juan Carlos opta per la segona opció i la resta es anar fent per blocs, placas i diedrets on els ponts de pedra apareixen com per acció divina. Entren tot tipus de cosas a “caldo”.

L’últim llarg, que es molt llarg em toca a mi, on seguéix la mateixa tònica del tercer però una mica més compromés en alguns pasos, on tambe entren “catxarros a caldo”

Ara ja hi som tod a dalt seguit per els companys del darrera i hara ja ens toca el dessitjat sol que ja comencem a tenir una mica de fret.

La tornada, el de sempre, inentar trobar les fites i el cami de baixada tan caòtic que caracteritza aquesta popular escola d’escalada.

Escalada divertida que en temps passtats les recordava més fàcils… però ja se sap, tot canvia al llarg dels anys. Recordo que fa vint anys feiem dos vies com aquesta i tornavem a dinar a casa!!! En fi, la quesito es que ho poguem fer. Ara ens espera uns plats de “callos” al bar la Xufa que em vist a l’esmorzar i no ens podem escapar de la tentació…

EnJuan Carlos al final de l'ultim llarg

Foto amb el companys