dijous, 3 de maig del 2012

Via DEL CARLES a la Gorra Frigia

29.04.2012
Aquesta via es va obrir a l'abril del 87 i al juny del mateix any, ja vaig anar a fer-la. Ens van dir que havien obert una via nova amb espits verds pel bell mig de al Gorra...! i sense ressenya, ens hi vàrem ficar. Ara està equipada amb parabolts i han canviat de lloc les reunions però continua sent una via divertida amb poc compromís, per gaudir de la bona roca de les Gorres. És curiós, quan érem més joves, començar a escalar a la Gorra, en el camí on passa tanta i tanta gent, et feia sentir-te d'allò més important, ves a saber que! Que el "turistes" et miressin bocabadats amb tot el material i que algun curiós et preguntes: es molt difícil això? Ara, sincerament, em molesta una mica tindre que apartar la corda per que passin i contestant tota l'estona, bondiaaaa, holaaaa... en fi, anem cambiant com el temps.

després de pujar amb el "Cavall de Ferro" i petar la xarrada amb uns companys arribem a peu de via i tot el gorro es ple com un ou. com que nosaltres anem amb "Gas-Oil" arribem més tard i tota la gen es a mitja paret i no ens molestaran ni molestarem. Mentre fem material i ens posem els "trastos" repartim els llargs i a mi em tocarà el tercer.

1er llarg IV, III i IV 7 parabolts en 30 metres
Comença en Joaquim i el llarg es com un de tants que parteixen del camí. Comença vertical per arrampar-se fins un muret, on antigament, començàvem la via. Desprès recte a munt amb escalada plaent fins la reunió.

2o llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
ara li toca al Guillem. El llarg es semblant al primer però a la part intermitja, tenim un muret una mica més exigent, però tot molt ben protegit

3er llarg IV, V+ V i IV 6 parabolts i uns 20 metres
Surto mirant-me de lluny la part més vertical i "deunidó" com es redreça! Recordo el llarg, que abans era més llarg, bastant "durillo". Sense problemes arribo al mur vertical i ja veig la "magnitud de la tragèdia"... Hi ha bones preses de ma, petites però bones, però molt vertical. Faig cop de gas i em surten els passos. Quan arribo al segon parabolts, les braços ja no donen per més i m'agafo. Ho estudio i surto... Redéu!!! al mig del pas se m'enganxa el fifi i no el puc treure! Provo amb una ma i no surt. Provo amb l'altra i tampoc. Tinc que tornar al pas anterior i "Santornem-hi". a la fi puc treure el maleït fifi i puc per els passo que em queden fins la reunió nets. Llarg curt però intens.

4t llarg IV i uns 7 o 8 parabolts en uns 35 o 40 metres
Surt en Joaquim i aquest es un llarg per gaudir d'una escalada amb bastants trams verticals i amb generosos còdols que ens portaran a la reunió on s'ajunten quasi totes les vies d'aquesta cara.

5è llarg III, IV+, IV i II 5 parabolts en uns 30 metres
El Guillem em diu que faig cara de tenir ganes d'escalar i molt amablement em cedeix el llarg treien com excusa que està agraït per que el portem a escalar... no se qui porta a qui. L'ultim llarg ataca el pleg del Gorro (d'aqui li be el nom de Gorro o Gorra Frígia) pel bell mig amb un pas de força, també molt ben protegit que ens durà a d'alt del cim.

Ja som els tres al cim. Em arribat el últims de totes les cordades que hi habian, tan sols ens han acompanyat uns companys de Vic que han fet la Magic Line i que venien de la Òpera Prima... no hi ha res com ser jove!!! Ara "xinu-xanu" baixarem per la via normal plena de cables i cadenes on fan les delícies dels "ferratistes" per pujar al cim d'aquesta famosa roca montserratina. com diu en Guillem: Escalda agradable per fer "Baring, escalada, baring"... au, a remullar-lo al bar El Rincón de l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat.

El Joaquim començant el primer llarg
El Guillem concentrat al segon llarg
Jo en els passos de V+
Viestes dels companys des de la tercera reunió
El Guillem al mig de la placa de V+
El Joaquim al plaent quart llarg
Faig cara d'espatant!
L'últim llarg
Els tres i la creu al darrera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.