Cresta X-Strats, Sant Llorenç de Montgai

L'altre dia vaig veure una "pilulada" en el blog de http://escaladaperatontos.blogspot.com/, una ressenya d'una aresta que no tenia nom ni dades dels aperturistes a Sant Llorenç de Montgai. Em va picar la curiositat i vaig veure que era prou interessant. Assegurada mínimament però encarada al Nord, tot i axí, ens disposem a anar-hi. Al ser una via a la cara Nord, vem trobar els dos primers llargs molt humits i com que la via, en algún tram es molt terrosa i sovint envoltada de boira al matí, els "peus de gat" vàren quedar ben bruts de fanc; tindrem que escalar amb una mica de cura per no patinar. Els del blog la van batejar com a Cresta X-Strats a l'espera de que algú s'adjudiqui l'autoria. El nom sembla ser que ve del tercer llarg per les estratificacions obvies.

Per accedir a la via, prendrem el mateix camí que per anar a la Cresta de la Coma d'en Gelis, deixant el vehicle a al vora del pont que creua el pantà i després de camirar 15 minuts arribem al peu de via. La cresta es molt evident des de tot el camí.

1r llarg: IV, i II  1 parabolts i dos sabines en uns 25 metres
Començem a peu de camí i pugem per roca inestable tota l'estona. Des del camí sembla més fàcil. En uns blocs inestables trobem el parabolt que ens assegura el pas més difícil del llarg i un cop superat entrarem en una zona terrosa i bruta on tindrem escalar amb cura fins a arribar al peu de la paret on muntarem la R1 als peus d'un diedre vertical.

2n llarg: V, IV+ i IV 3 parabolts i un parell de sabines en uns 30 metres
Sortim lleugerament per la dreta i entrem de ple en el diedre. A uns tres metres tenim un parabolt i amb passos difícils continuem pel diedre on podrem llaçar una sabina i més amunt un altre parabolt. Ara la dificultat decau i arribem a un altre sabina que la pujarem per l'esquerra i ja, gaire be caminant, arribarem a la reunió d'una sabina. Millor acabar de completar la R2 amb algún friend., dons la reunió es un pel pentjada

3r llarg: 3 parabolts, III, IV, V i IV i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i entrarem de ple en un llarg ben curiós. És tot estratificat i sembla més difícil del que en realitat és. Escalarem pel damunt d'un estrat ample sempre per l'esquerra. En el llarg trobarem quatre parabolts però podrem afegir flotants al gust. Son tres ressalts que tindrem que superar, essent el segón el més difícil ,que en el meu cas l'he fet empotrat. El darrer ressalt én més fàcil i ens portarà al final del llarg, als peus de la cresta.

4t llarg: 1 parabolt, IV i caminant en uns 5 metres de escalada efectiva
Aquest darrer llarg, pràcticament  és de transcissió, doncs només te un ressalt d'uns tres metres i la resta és caminant. Millor muntar la reunió uns metres abans del final de la cresta en una bona sabina. Arribar al cim és caminant.

Pel descens, caminarem fins el final de la cresta on trobarem una baga molt llarga envoltant un gran merlet que en permetrà accedir al ràpel després d'una petita desgrimpada. El ràpel sembla molt espectacular i aerí però son vint metres tant sol i que ens deixa a peu plà. Només tindrem que pujar pocs metres per arribar a un coll i seguir les traçes de camí i fites que ens duran al camí en uns 30 minuts.

Bona via d'aventura, molt humida i un tant bruta pel fanc i freda a l'hivern, però ideal per anar autoprotegint-la. Una bona troballa i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començament de la via

El diedre del segon llarg

Superant ressalts del tercer llarg

Final del tercer llarg

Vistes des del tercer llarg

Arribant a la R3

El petit ressalt del darrer llarg

Final de via i ara si, ens toca el sol

Via SERRETA a La Punta d'en Serreta. Sant Llorenç del Munt

L'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. El Ricard que es coneixedor de la "roca/fanc" típica d'aquesta contrada, em proposa escalar la via Serreta a la Punta d'en Serreta. Jo i un company, la vàrem abandonar l'any 1985 i després d'arribar a la primera reunió, em va dir textualment: baixem?, avui prendrem mal!!! i així es va quedar la cosa. Després de tants anys i l'estómac ple de papallones revolotejant dins, em dirigeixo com be a l'escorxador acompanyat de l'amic Ricard

Jo sempre em perdo per el munt de carrers que hi ha per la part baixa de la zona però en Ricard ho controla be. Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, prenem un desviament cap amunta a l'Aresta dels Cavalls i la Punta d'en Serreta, ben visibles des del camí, en total una mig hora llarga des d'on hem deixat el cotxe. El peu de via es molt evident.

 

1r. Llarg: III+ i IV, 1 parabolt i un burí en uns 25 metres

Comencem a la part esquerra de la paret per terreny fàcil però amb cura de la roca, ja sabem com es. Trobem el primer ressalt assegurat per un parabolt i continuem. Ara arribem al ressalt final més dret i que gaire be al final del llarg, hi ha un burí i entrem a la reunió, còmoda i ample.

2n llarg: V+/A0e, V, V+/A0e, V,  5/6 parabolts, 1 cap de burí i uns 25 metres.

Sortim en vertical a cercar un parabolt. La roca es dolenta, petita i trencadissa. Son passos molt fins i delicats i abans de sortir d'aquest tram trobarem un altre parabolt (A0). Seguim fent ziga-zagues buscant la roca millor i en un gran còdol trobem un cap de burí. Seguim en vertical vers una mena de sostre que passem per la dreta i arribem en un altre ressalt molt pronunciat. Pas molt difícil que el podem fer per la dreta o recte, en aquest cas A0. Seguim en tendència a l'esquerra per paret vertical i passos difícils fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V, A0e, V, III, IV+, V+ IV, 4 parabolts i dos burins en 30 metres.

Aquí la roca millora sustancialment, essent magnífica. Sortim per l'esquerra i en vertical a cercar un parabolt que ens porta a un fort ressalt que el superarem, o be en lliure molt difícil o amb un pas d'A0e, per sortir per la dreta. Fent uns passos en flanqueix, entrem en un lloc més fàcil i encararem una placa vertical amb una roca de qüalitat superior. Escalem en vertical amb presa petita on un parell de parabolts en indiquen el camí. Sortir del segon parabolt és el més difícil. D'esprés seguim en vertical per un petit diedre amb un parell de sabines que podem llaçar i ja serem al cim planer de la singlera i final de la via.

El desces el farem caminant escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal  a Can Pobla.  

A estat una via difícil per a mi, molt psicològica, sobretot el segón llarg per la qüalitat de la roca, encara que anant de segon, no pots baixar la guardia. A destacar el tercer llarg, res a veure amb el principi de la via i per fí nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera