Dimecres 6 de desembre de 2023
L'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. El Ricard que es coneixedor de la "roca/fanc" típica d'aquesta contrada, em proposa escalar la via Serreta a la Punta d'en Serreta. Jo i un company, la vàrem abandonar l'any 1985 i després d'arribar a la primera reunió, em va dir textualment: baixem?, avui prendrem mal!!! i així es va quedar la cosa. Després de tants anys i l'estómac ple de papallones revolotejant dins, em dirigeixo com be a l'escorxador acompanyat de l'amic Ricard
Jo sempre em perdo per el munt de carrers que hi ha per la part baixa de la zona però en Ricard ho controla be. Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, prenem un desviament cap amunta a l'Aresta dels Cavalls i la Punta d'en Serreta, ben visibles des del camí, en total una mig hora llarga des d'on hem deixat el cotxe. El peu de via es molt evident.
1r. Llarg: III+ i IV, 1 parabolt i un burí en uns 25 metres
Comencem a la part esquerra de la paret per terreny fàcil però amb cura de la roca, ja sabem com es. Trobem el primer ressalt assegurat per un parabolt i continuem. Ara arribem al ressalt final més dret i que gaire be al final del llarg, hi ha un burí i entrem a la reunió, còmoda i ample.
2n llarg: V+/A0e, V, V+/A0e, V, 5/6 parabolts, 1 cap de burí i uns 25 metres.
Sortim en vertical a cercar un parabolt. La roca es dolenta, petita i trencadissa. Son passos molt fins i delicats i abans de sortir d'aquest tram trobarem un altre parabolt (A0). Seguim fent ziga-zagues buscant la roca millor i en un gran còdol trobem un cap de burí. Seguim en vertical vers una mena de sostre que passem per la dreta i arribem en un altre ressalt molt pronunciat. Pas molt difícil que el podem fer per la dreta o recte, en aquest cas A0. Seguim en tendència a l'esquerra per paret vertical i passos difícils fins a arribar a la reunió.
3r llarg: V, A0e, V, III, IV+, V+ IV, 4 parabolts i dos burins en 30 metres.
Aquí la roca millora sustancialment, essent magnífica. Sortim per l'esquerra i en vertical a cercar un parabolt que ens porta a un fort ressalt que el superarem, o be en lliure molt difícil o amb un pas d'A0e, per sortir per la dreta. Fent uns passos en flanqueix, entrem en un lloc més fàcil i encararem una placa vertical amb una roca de qüalitat superior. Escalem en vertical amb presa petita on un parell de parabolts en indiquen el camí. Sortir del segon parabolt és el més difícil. D'esprés seguim en vertical per un petit diedre amb un parell de sabines que podem llaçar i ja serem al cim planer de la singlera i final de la via.
El desces el farem caminant escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal a Can Pobla.
A estat una via difícil per a mi, molt psicològica, sobretot el segón llarg per la qüalitat de la roca, encara que anant de segon, no pots baixar la guardia. A destacar el tercer llarg, res a veure amb el principi de la via i per fí nova via per la "cole"
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
 |
| El primer llarg, comencem a patir |
 |
| En Ricard, prop de la R1 |
 |
| El segon llarg, difícil i psicològic |
 |
| 25 metres mantinguts |
 |
| Arribant a la R2 tot tremolant |
 |
| Més calmat, afrontant el 3r llarg |
 |
| Havent superat el més difícil |
 |
| La vetical i magnífica placa final |
 |
| A la fí, he escalat la Punta Serreta |
