24 de febrer de 2013
Encara que el divendres nevés gaire bé a ran de mar i Montserrat quedes covada de neu, el diumenge, almenys, per la cara sud, ja no quedava res de neu i la colla de sempre quedem per esmorçar i petar la xarrada a Collbató i si el fred ens ho permet farem una petita escalada. Mentre "movem el bigoti" no tenim clar a on anem. El que si tenim clar es que ens quedem per la Codolosa o el Graus dons el fret es punyent. Proposem vies però la gent no es decanta per cap cosa en concret i al final en Guillem diu de fer la via de l'avi Joan. Sempre he sentit parlar d'aquesta via però pels comentaris no em feia el pes. Total que avui amb el fred que fa ja m'està be. En Guillem ja la ha fet un parell o tres de cops i ens porta cap el peu de via molt evident des de on deixem el cotxe i gaire be amb vint minut arribem al peu de via del curiós i tombat esperó o aresta, no se com anomenar-lo.
He de dir que anava molt resignat a fer la via però desprès del tercer llarg, m'ha sorprès de valent. Sense ser gaire cosa la via i no tindre gaire, per no dir res d'ambient, es força divertida... com ho diria? es una successió de escalada esportiva fàcil amb un parell de llargs que has de apretar per que et surtin tots en lliure. El més curiós de la via poden ser dos coses. Un es el peu de via, dos parabolts a dos metres de terra que no se que carai fan i segon, un excés de parabolts en llocs molt, però que molt fàcils, que no fan cap de servei i per contrapunt, en el tercer llarg, on realment trobes dificultat, hi ha un parabolt al final de la placa que costa un ou d'arribar-hi. En fi, coses dels equipadors... un altre cosa, no es res d'extrany veure passar gent pels voltants de la via, camiant o buscant farigola o romaní.
En resum, una via divertida per passar l'estona i riure amb els col.legues. No faig cap descripció dels llargs per que son molt evidents i sense cap compromis a diferencia del tercer. Per baixar anirem pujant per camí poc marcat en direcció al camí de les Bateries i en vint minuts arribarem molt a prop de la roca del Llençol i d'aquí seguirem el cami a vall fin a Collbató. Ara, tots plegas, anirem al Bar Muntanya a fer uns "callos" i unes "birres" i cap a casa.
Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan, Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| El curiós peu de via i jo preguntat-me que fan aquí dos parabolts |
 |
| El segon llarg |
 |
| El tercer llarg i el més difícil i un pel exposat... |
 |
| El Guillem al tercer llarg |
 |
| El fàcil quart llarg |
 |
| Fet tot en lliure, el cinquè llarg, és el més bonic |
 |
| En Joan Marc no sap si els a pujat o li han caigut...! |
 |
| Final de la via |
Encara que el divendres nevés gaire bé a ran de mar i Montserrat quedes covada de neu, el diumenge, almenys, per la cara sud, ja no quedava res de neu i la colla de sempre quedem per esmorçar i petar la xarrada a Collbató i si el fred ens ho permet farem una petita escalada. Mentre "movem el bigoti" no tenim clar a on anem. El que si tenim clar es que ens quedem per la Codolosa o el Graus dons el fret es punyent. Proposem vies però la gent no es decanta per cap cosa en concret i al final en Guillem diu de fer la via de l'avi Joan. Sempre he sentit parlar d'aquesta via però pels comentaris no em feia el pes. Total que avui amb el fred que fa ja m'està be. En Guillem ja la ha fet un parell o tres de cops i ens porta cap el peu de via molt evident des de on deixem el cotxe i gaire be amb vint minut arribem al peu de via del curiós i tombat esperó o aresta, no se com anomenar-lo.
