dilluns, 14 de juliol de 2014

ESPERÓ DELS LLOPS. Puigsacalm, la Garrotxa

Dissabte 12 de juliol de 1714 / 2014
Un octubre de 1976 amb unes botes "VENDRAMINI", roxetons, una motxilla carregada amb sac, fogonet, llaunes de mandonguilles i un "Kanguru" i sobre tot, el mapa de l'Alpina del Puigsacalm-Bellmunt, vàrem sortir del poble de Vidrà disposats a conquerir els 1.514 metres del Puigsacalm. Va ser un de les meus primers intents de pujar cims... no ho vàrem aconseguir!!! Vaig tenir que esperar uns quants anys més tard.

Per lo general quan veig un nou itinerari, em crida molt l'atenció el traçat i l'entorn. Aquest es un clar exemple. Escalar en el Puigsacalm te que ser una experiència enriquidora en una de les comarques que més m'agraden d'aquest "petit país" nostre.

Per fi ens decidim i ens farà de guia en Jordi Calabuig, que ja l'ha fet un cop. La via no te cap misteri; totalment equipada amb parabolts i oberta des de sota, trobarem en els passos més complicats (i en els fàcils, gaire bé, també) un parabolt cada metre vuitanta, essent una via gens obligada però en un entorn maravellos. La roca, un gres calcari, que en ocasions es de mala qualitat, ens permetrà gaudir d'una escalada que no estem habituats a fer. La via com ja dic, pot ser un clar exemple de "involució" o "evolució" de l'escalada dels nostres temps, no ho se, es la típica via que tendrà els seus adeptes i els seus detractors. El cas es que, amb una aproximació al voltant de les dos hores i mitja, una escalada de dos hores i un reton també de dos hores ens ha deixat fets "caldu". No crec que la torni a repetir però la recomano totalment, tant per l'excursió com per l'entorn.

Sortim del poble de Joanetes a la comarca de la Garrotxa. Prendrem el camí senyalitzat que porta a l'ermita de Santa Magdalena. Amb pujada continua i seguit marques de color groc arribarem a uns prats nets de bosc on enfilarem una carena fins una gran roca on hi ha el nom del "barret". Nosaltres em seguit el camí dels "ganxos vells". Del nom escrit a la roca seguirem caminant a l'esquerra resseguin una mena de camí/feixa fins l'entrada a una canal (fita). Aquí comença la canal dels "ganxos vells". Remuntem la canal, primer amb aguda dels ferros i després amb forta pujada fins que arribem al final on a l'esquerra ja podem veure clarament l'esperó que volem escalar. Seguirem un altre mena de feixa que ens durà al començament de l'esperó. Remuntarem grimpant fàcilment (comte amb la roca) fins el peu de via on trobarem dos parabolts i aquí comença la via.

1er llarg: IV, quatre parabolts en uns 20 metres.
escalada de ressalts que ens durà a una mena d'agulla. La desgrimparem fàcilment i a sota d'un gran sostre farem la reunió còmodament.

2on llarg: IV, A0e, 5 o 6 parabolts en uns 15 metres.
Sortim de la reunió per la dreta flanquejant per sota el sostre fins les expansions, que primer pujant recte per després decantar-se a l'esquerra i entrar en un bon replà on muntem la segona reunió. Llarg gens obligat.

3er llarg: IV, A0e, V, V, i II uns 7 o 8 parabolts ens uns 30 metres.
Prenem el tercer llarg un pel a l'esquerra per enfilar-nos per un estètic esperó/diedre tot equipat. Al principi es molt difícil però després en escalada atlètica amb preses agraïdes pujarem molt be fins que s'acaba el diedre i pugem per un esperó tombat i aeri fins la reunió.

4t llarg: IV, A0e, III, IV+ i III, uns 8 o 10 parabolts (he perdut el conte) ens uns 30 metres
sortim amb roca delicada i amb traços d'herba dins l'esperò del damunt nostre. amb passos poc obligats arribem a un altre terrassa. Seguim a l'esquerra per entrar en un bonic diedre. Superat això arribem fàcilment a la reunió.

5è llarg: IV, V, A0e, IV i III uns 10 o 12 parabolts (també he perdut el conte) ens uns 35 metres.
Continuem pel marcat esperó i en escalada poc obligada només tenim que seguir el rastre de les expansions on al final, sense cap dificultat arribarem a la reunió.

6é llarg: II i I (caminant) un parabolt (crec) en uns 60 metres.
Seguim per l'esperó, ara molt tombat i practicament sense dificultat fins que caminem i arribem a un ressalt on trobarem un parabolt i muntem la darrera reunió.

7è llarg: III i caminar, 20 metres.
Ara només remuntarem el ressalt també molt fàcilment i ja caminant arribarem al cim del Puig dels Llops on farem reunió del pal de la senyera que hi ha al cim.

Per baixar seguirem el camí que baixa per la dreta fins l'ermita de Santa Magdalena. un cop aquí remuntarem un llom fins la indicació dels, ara, "ganxos nous". Anirem baixant fins entrar a la canal del "barret" equipada amb ganxos fin arribar al punt on hi ha escrit a la roca "el barret" i  tot seguit baixarem el mateix camí que hem fet de pujada fins el poble de Joanetes.

Una via nova més per la "cole"

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El llarg recorregut de pujada
Començant el primer llarg
El tercer llarg
Comença a empitjorar el temps i ja tenim la pluja
El cinquè llarg i plovent...
Arribant a la cinquena reunió
Deixa de plovisquejar i vol sortir el sol
Des de la cinquena reunió ja es veu el cim
El cim del Puig dels Llops un pel remullats

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.