dimarts, 19 de juliol de 2022

Via TAPAS SANS DALLE a la Dent d'Orlú, 17 anys després.

Diumenge 17 de juliol de 2022

La Dent d'Orlú es una muntanya de l'Arièja, no massa alta, uns 2.220 metres d'altitud i famosa per tenir les vies d'escalada més llargues del Pirineu. La via que ens toca avui és a la cara Est, d'una llargada de 400 metres i com resa una frase en una guia: "un itinéraire idéal pour une première grande voie en tete". Ideal per un primer contacte amb aquesta característica muntanya. La seva escalada és en majoria per plaques de gneis, semblant al granit, i ressalts més o menys difícils, però sobretot, adherència i confiança amb els peus de gat. Llarga, agradable i tota equipada amb parabolts inox, no ens deixarà indiferents el seu grau moderat que ronda en majoria el IV+ i ressats de V+ o més, depenent de el forts que anem.

Un cop a Puigcerdà anirem cap a Col de Puymorens en direcció a Ax-les-ThermesUn cop arribats al poble d'Ax-les-Thermes, concretament a la rotonda que hi ha davant de l'església, agafem la carretera D613 en direcció a Ascou i a la Quillan. Després que la carretera s'enfili tot fent diverses llaçades deixem la carretera principal enrere i girem a la dreta per la carretera D25 cap a Ascou. Passem el poble d'Ascou i arribem al llac de Goulours. Passat el llac girem a la dreta tot fent una lleugera baixada entre la Gite d'étape La Forge d'Ascou i el càmping. Donem la volta al llac per l'esquerra i al primer encreuament que trobem agafem una pista que surt a mà esquerra, hi ha trams en mal estat. Després d'uns aproximadament 6 km arribem al seu final, on deixem el cotxe estacionat a l'aparcament en forma de rotonda que hi ha.

L'aproximació a la paret la farem seguint marques grogues en camí ben indicat i tota l'estona en pujada fins a sortir del bosc i pujar pels prats. Arribarem al Col de l'Egue i descendim una mica per arribar a altre coll, tornem a baixar en diagonal i de seguit ja serem a la base de la paret. Nom escrit de la via i un topo vermell a la roca. 1:30 h/1:45 h d'aproximació.

1r llarg: III i IV, 5 expansions en uns 40 metres
Comencem vers l'esquerra seguint els parabolts, bastant visibles, tota l'estona per plaques tombades una mica polides però prou fàcils fins a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 8 expansions i uns 35 metres
Seguim en la mateixa tònica, plaques en adherència però un xic més difícils i superant un bonic ressalt. Aquí la roca és molt millor.

3r llarg: III i IV, 3 expansions en uns 35 metres
Sortim en verticals per placa i en un punt ens decantem a la dreta pel damunt d'un sostre i tot seguit en vertical fina a la reunió. 

4t llarg: IV i IV+, 6 expansions en uns 40 metres
Escalem tot recte per plaques en adherència vers un ressalt que tenim força amunt. Superem el petit sostre i al capdamunt muntem la reunió

5è llarg: IV i IV+ 5 expansions en uns 40 metres
Seguim amb la mateixa tònica que l'anterior fins a la reunió.

6è llarg: IV, V+/ A0e IV+, 7 expansions en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers un altre sostre, aquest més difícil. Si no podem fer-lo en lliure podem trampejar-lo en A0. Després en vertical i lleugerament a la dreta, arribarem a la reunió.

7è llarg: IV+, V+/A0e, V i IV, 7 expansions en uns 45 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim en vertical i al cap de poc ens decantem a unes plaques de la dreta i encarem en vertical el ressalt que tenim damunt nostre. Superem el primer ressalt força difícil i en situem sota del desplom. Aquí podem fer dues coses: tirar recte amunt amb uns passos molt difícils (crec que 6a) i superar-lo amb un pas d'estreps o si no flanquejar a l'esquerra per una canal de roca i herba i entrar a la placa de sobre el sostre. Seguim en vertical superant petit ressalt fins a una placa fàcil i en diagonal a la dreta arribarem a la reunió.

8è llarg: IV i IV+, 5 expansions i uns 40 metres
Sortim en vertical superant un petit ressalt i entrarem en bones plaques d'adherència i així fins a la reunió.

9è llarg: IV i IV+, 7 expansions en uns 35 metres
Llarg semblant a l'anterior per plaques i un parell de petits ressalts

10è llarg: IV i IV, 6 expansions en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra per unes plaques immenses superant algun ressalt curt i entrarem en un diedre al final del mateix entrarem a la reunió per la dreta.

11è llarg: III i IV-, 2 expansions i uns 35 metres
Darrer llarg bastant fàcil i amb una mica de vegetació que ens portarà al cim de la Dent.

El descens el farem per la via normal de pujada a la Dent d'Orlú fins a arribar al Col de l'Egue (1/2 hora) i d'aquí desfarem el camí fins al cotxe.

Després de disset anys, m'ha resultat més difícil i esgotadora la via, tant com afegir mig grau més a tots els llargs, quaranta-cinc anys no són el mateix que seixanta-dos. De totes maneres, l'hem gauidt de valent la via.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera, del Centre Excursionista Àliga



dilluns, 18 de juliol de 2022

Via EASY INDIAN TRAIL a l'Agulló Xic. Els Agullons de Sant Miquel. Vilada

 Diumenge 10 de juliol de 2022

Ja vaig estar un cop buscan aquestes roques, però al no ternir clar on estaven situades i no entendre ben be les explicacions de les ressenyes que portavem, ens vàrem equivocar de camins i va ser una escalada frustrada que no excursió, doncs l'entorn es fantàtsic.

Aquest cop el Xavi Diez em proposa anar-hi, tot i la calor que fa, m'apunto. Al final serem quatre i farem dues cordades i com son dos vies similars, ens repartirem les vies, una per cada cordada. La història es que hi ha dos aproximacions, una llarga i l'altre un pel més curta i anirem per la que jo conec.

Desde Barcelona, prenem la C-16 fins a Berga. Just al sortir hi ha un trencall a la dreta que diu Vilada i tot just al Km 160,4 pasad Vilada trobarem un trencall a la dreta molt tancat. Entrem per pista i als pocs metres arribarem a una explanada on deixar el vehicle. Prenem, ja caminant, una pista i travessem una barrera que ens porta al Pont del Climent. De seguit prenem un camí a la dreta amb acartells indicador que diuen, Canals de Sant Miquel. A cinquanta metres veurem un trencall a ma dreta am una X groga en un arbre, Prendrem aquest cami  (marques grogues) i amb  continues baixades i pujades fins a el Pont de Duró (embassament de la Baells) que el tenim per sota del camí. Aqui prendrem camí a munt amb marques grogues. Travessarem uns quants cops alguna riera i arribarem a la Font dels Colletons. Continuem pujant i arribarem a una pedra pintada de grog. En un punt baixaem una bona estona fins a uns blocs de pedra grans i veurem unes marques vermelles que pugen per la dreta, amb intuïció pujarem per una canal penosa i arribarem a peu de les plaques tombades de les vies que anirem a escalar. Total, un parell d'hores d'aprocimació.

Les vies no tenen cap misteri, plaques de conglomerat de la regió molt tombades i algún llarg més vertical. Assegurades amb parabolts, ens permetran una escalada distreta però mancada dambient i dificultat, lo millor, el paissatge.

Descriure la via que vem fer nosaltres, doncs a l'arribar al cim i la calor que feia vem decidir tornar cap a casa

1r llarg: II, 2 expansions en uns 55 metres
Placa molt tombada en que els dos parabolts, si el veiem, ens indicaran el camí a seguir i arribar a la reuinó

2n llarg: III, 4 expansions en uns 50 metres
Llarg similar però una mica més vertical

3r llarg: IV, 5 expansions i uns 35 metres
Llarg més vertical amb una mica més de "sal i pebre"

4t llarg: IV i III, 6 expansions en uns 45 metres
Similar a l'anterior. 
(Si volem prescindir del darrer llarg, podem flanquejar a l'esquerra i caminant fins a el coll de baixada)

5è llarg: II, 2 expansions i uns 35 metres
Llarg del tot prescindible, només per arribar al cim de l'Agulló Xic. 

Pel descens hem fet un curt ràpel d'ns 20 metres i d'un arbre sec (baga i maion). Després baixarem per la canal anomenada Sorà i amb forta i incòmoda baixada arribarem al peu de via i desfarem el cami d'aproximació fins al cotxe.

Via només per molt, molt col.lecioniste i fanàtics de la roca

Escalada realitzada per: Santi Llop i Joan Prunera, amb el companys Xavi i Marià

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.