diumenge, 16 de desembre de 2018

Via INSUBMISSIÓ al Serrat dels Monjos. Montserrat

Dissabte 15 de desembre e 2018

Que podem dir que sabem tots del Serrat dels Monjos, un pany de paret del tot caòtic, de canals blogs inestables, també d'estables, roca molt, però molt "cutre" i roca de lo millor de Montserrat i la via INSUBMISSIÓ no es una cosa a part, es d'aquelles vies que sents parlar de la seva exposició en alguns llargs i perdedora cosa que fa que sempre la vas deixant arraconada. La via diuen que es de "tall clàssic", no ho se, el que si se es que es molt exposada, sobre tot en els dos darrers llargs, equipament molt vell i rovellat i que demana una restauració a "grito pelao". Com sols passar en aquestes tres úniques vies que he fet en aquesta paret, m'ha deixat, en el meu cas, tant física com psiquicament, trinxat.

Per accedir a la via seguirem el camí a les Coves del Salnitre i prendrem el camí al Monestir tot travessant el Torrent Fondo. Trobar el peu de via serà una feina més feixuga però ens anirà be trobar en el peu de via la inscripció de la via EL ULTIMO SUEÑO, tot i sent posterior a la INSUBMISSIÓ, comparteix primer llarg.

1er llarg: V, IV+, III, V, IV i III, 4 espits en uns 35 metres
Comencem a pujar per un contrafort a mena d'esperó de roca compacta on trobarem un parell d'espits. Al poc va perden verticalitat i fem un flanqueig ascendent a la dreta fins un altre esperó. Seguim recte a munt per placa compacta fins que va perdent dificultat i entrem a la còmoda reunió de dos espits. Bon llarg i bona roca

2on llarg: IV-, II i III, neta  i uns 30 metres
Sortim recte a munt per uns blogs i un cop superats ens decantem a a dreta per terreny fàcil però terròs i amb força matolls. Seguin en direcció a un esperó ben marcat travessant una mena de canal i als peus de l'esperó trobarem la reunió. Llarg lleig

3er. llarg: IV, IV+ V i IV+, 2 espits en uns 30 metres
Comencem a escalar per un esperó de roca molt bona on de seguit podrem emplaçar un friend. Escalem un tant exposats a la recerca d'un espit que es molt lluny. Hi ha una petita sabina on podrem llaçar una baga. continuem per l'esperó que es fa més fàcil fins uns desploms on robarem un altre espit. No seguim a la dreta i entrem a una canal de matolls a l'esquerra i amb bona presa però vertical entrarem a una petita plataforma on muntarem la reunió. Llarg exposat i de molt bona roca

4t llarg: IV, V, V, V i IV, 4 espit en uns 30 metres
Sortim de la reunió per terreny poc agraït per l'esquerra a cercar un altre esperó. L'escalada serà tota l'estona vertical i difícil però amb una roca perfecte. Trobarem quatre espits en tot el recorregut i muntarem la reunió en una còmoda plataforma. Llarg molt bo, pot ser el millor de tots

5è llarg: IV, IV+, V, V i V un espit en uns 25 metres
Sortim en diagonal a la dreta vers una mena de blog enorme que l'escalarem pel diedre de la dreta. La roca no es bona i tindrem que controlar. Al mig del diedre trobarem un tronc cremat i sec on podrem assegurar nos i uns metres més a munt hi ha l'únic espit del llarg. Seguim uns metres a munt a sota d'un sostre i flanquejarem amb passos molt fins a l'esquerra per entrar en un diedre ample i arribant a un ninxol incòmode on muntarem la reunió. Llarg de roca discreta i prou exposat.

6è llarg: IV, IV+, V, IV+ i IV,  un espit i un clau en uns 35 metres
Comencem a escalar per la dreta de la reunió fins arribar a una petita plataforma on tenim davant nostre una bona fissura amb un friend abandonat fa temps. Escalem la fissura fins el seu final i emprenem un llarg, aeri i exposat flanqueig a l'esquerra a la recerca d'un espit distant força metres. Un cop hem recuperat el ritme cardíac, emprenem un altre flanqueig ascendent fins un pitó vell que ens situarà uns metre més a l'esquerra a un altre petita fissura. Tot seguit emprenem una escalada en vertical amb mes o menys bona roca fins arribar a la reunió de dos espits prou bons,

Tenint en conta que el darrer llarg, que no el conta com a llarg un dels seus aperturista en el llibre "El plaer de l'escalada" i prenent com a referència la ressenya del blog de l'Escalatroncs, no farem cas d'aquest últim i ens decantarem pel que diu el llibre, per unanimitat. Estan a la darrera reunió i de dos espits ben bons, farem un ràpel d'una trentena de metres fins un replà al costat d'un arbust que es els darrers metres, molt fàcils de la via EL ÚLTIMO SUEÑO, arribant als peus del "satèl.lit" de la via PLANETES TRANSPARENTS, agulla peculiar en aquest indret i emprenent el descens per corriols poc definits i sense fites que amb baixades i pujades anirem fent fins arribar al Torrent Fondo. Aquest camí es una mica perdedor i tindrem que observar be el descens. Un cop al Torrent, el seguirem i trobarem tres instal.lacions amb cadenes i un ultim preparat amb un curt ràpel de 10 metres que ens deixarà en el camí d'aproximació. 1:15 h. ben bona de descens.

Via que ens a fet suar adrenalina per tots cantons i una mes per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera
L'itinerari de la via
El primer llarg
Començant el tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
El quart llarg 
El cinquè llarg
El darrer llarg
A la darrera reunió disposats a fer el ràpel

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.