El col·leccionista de vies: 2014-02-16

dissabte, 22 de febrer del 2014

Via BOY-ROCA a la Trompa de l'Elefant (Montserrat)

La gran clàssica de Sant Benet. La via que tots el "veterans" que corrien per Sant Benet et preguntaven: ja has fet la Boy? i jo deia: no, encara no... Llargs vespres a la vora dels ciris "mangats" al Monestir, ens els passàvem dins el refugi de Sant Benet, quan encara no era el "pseudo-refugi" que es ara, on dormien tots amuntegats, sense màrfega al terra pur i dur. O dormint al ras, als prats de Trinitats, mirant la lluna i somiant el dia de demà, només apte per gent de cor valent, pensavem. L'endemá, mentjant-nos l'entrepà de xoriç aixafat com una espardenya, esperant que escalfessin prou els rajos de sol, per dirigir-nos a peu de via, tots cofois amb aquell somni clavat en els nostres pensaments. Així vaig fer per primer cop aquesta clàssica via, un 9 de gener de 1983, on la principal dificultat consistia ens fer equilibris damunt d'uns estreps, sota una timba impressionant.

Companys, la idea d'avui era un altre, no sempre tot surt com es planejat i aquest cop no teníem plan B. La idea en un principi era anar a la Gòmez-Xalmet de la Prenyada, però un cop a peu de via veiem que hi ha "over booking" com dirien els amants del anglicismes. Carai!!! i ara que? que si "patatin que si patatan" i al final en Jordi diu: i la Boy-Roca, fa trenta anys que no la faig? Bona idea, jo últimament no més l'he fet un cop des de la seva restauració i fa temps que tenia ganes d'anar. Reculem un altre cop fins el refugi i fem cap a peu de la Trompa de l'Elefant. Ens trobem al Picazo a peu de via de la Boy, però ells aniran a la GEDE, i la fem petar una estona fins que cada un ens posem a la feina.

Comencem a pujar per una canal, pel damunt del camí on originalment comença la via, i en una clariana del bosc i en un replà en mig de la cana,l ens situem a la vertical de la trompa. Aquí començarem la via.

1r llarg: III, III+ i IV, un parabolts en 45 metres
Enfilem a munt per placa tombada amb escalada fàcil i agraïda. Podrem aprofitat algun merlets o petit forat per assegurar-nos amb friends i quan portem un trenta-cinc metres i a pocs metres de la reunió, trobarem un parabolt que ens assegurarà una mínima garantia per entrar a la reunió.

2n llarg: IV+, IV i IV+, dos parabolts en trenta metres
Sortim de la reunió vers la nostre dreta fent un flanqueig ascendent fins una llastra on podrem emplaçar un bon tascó petit. Ara, seguirem en vertical pel bell mig d'un esperó, fent petites zigue-zagues, però sempre en vertical. Trobarem passos verticals però sempre amb bon canto que de cops, es una pica polit, i així anirem fent fins que només ens restarà un pas una mica difícil per accedir a la reunió.

3r llarg: IV+, V, A1e, V, uns 17 o 18 parabolts en trenta metres
Comencem el llarg amb bon canto i progresivament es va fent més vertical fins que, parlo per mi, ens veiem obligats a treure un estrep que en ajudarà a pujar. Els parabolts estan a una distància ni molt a prop ni molt llunys, el necessari per tenir que treballar-t'ho. Uns tres metres abans d'arribar a la reunió podem apurar els passos en lliure fins la reunió que es molt penjada. També dir que els "marcianus" es "curren" aquest llarg totalment en lliure i amb una dificultat (diuen les males llengües) de 6a+...

4t llarg: IV, III, IV, 4 parabolts en uns 50 metres
Aquest llarg es un plaer. Amb alguns passos verticals però sempre amb una roca fantàstica ens farà "navegar per un mar immens de còdols, sempre buscant els lloc més adient per accedir al cim. Trobarem dos parabolts i el qui vulgui, quinze metres abans d'arribar al cim es, pot muntat una ultima reunió. Si no seguim amb la mateixa dificultat directes al cim.

Simplement, una delícia de via. Aèria i estètica, ens traslladarà a la roca més alta d'aquesta regió de Montserrat. Pels que no la heu escalat encara, no us la podeu perdre i pels que ja la coneixeu: a gaudir-la de nou!!!
Avui, tant sols una "pega", se m'ha espatllat la targeta de memòria de la pu... càmera i no tinc cap fotografia... esperarem les del company, que pel vist, no son gaires!!!
També gràcies als companys Ricard i Jordi per les fotos que ens vàren fer des de el cim de la Prenyada. (d'alguna manera em d'omplir gràficament el blog...

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

Típica foto de l'Elefant, amb la seva trompa i el seu ull característic

El segon llarg

Acabant el llarg de l'artificial

Nosaltres, molt petits, al cim de l'Elefant

dilluns, 17 de febrer del 2014

Via BARCELONETS a la Pastereta (Montserrat)

Dissabte 15 de febrer de 2014

Es la meva ressenya i grau

Fa un parell de dies, que sembla, que la temperatura climàtica es mes suau i no fa aquell fred que a la gent mediterrània no ens acaba de fer massa el pes, sobre tot si carregem una pila d'anys a sobre. En un principi, teníem un altre via en previsió però a ultima hora se'ns afegeix en Jordi-Joan i serem tres amb el Joaquim i jo. Cambiem de plans i els proposo anar a la Pastereta, a la via Barcelonets, que jo pensava que no havia fet i si que la vaig fer fa set anys. Es estrany en mi que no m'enrecordi. Be, deu ser cosa de la edat...

La via es de caire modern, plena de parabolts, emplaçats en el lloc just per quan ja t'agafa el "tremolor de cames". Roca fantàstica a excepció del primer tram del segon llarg, i un desplom-sostre que vist des de la reunió et fa sentir papallones a l'estómac i que a més, no veus les expansions fins que no ets a sota el sostre. Però cap problema, els parabolts son molt junts, el necessari per que gaire be, no fem esforços sobre-humans. Això si, pels que tenim una edat i un pel de "sobrepes", no ens resultarà fàcil. fàcil del tot i amb una mica de tècnica rovellada, el superarem prou be.

Per arribar a la via, deixarem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i en deus minuts arribarem al que era abans l'aparcament del Clot de la Mònica. Prenem el camí amunt tot seguint les traces que ens portarien a l'Artiga alta i als Pollegons. Passarem pel costat del Frare de Baix i dels Serrat d'en Muntaner i desprès d'un gran revol, seguirem sempre per la nostra dreta pujant per traces de camí i lloms de roca fins arribar als contraforts de la Pastereta. Pujarem vers llevant on trobarem una corda fixe que ens menarà a la cara Est la la roca. Seguirem pujant fins un enorme pi que hi ha a la base de la roca i recte a munt en tendència la dreta ja veurem les expansions de la via.

1er llarg: V, IV+, IV i III unes 11 expansions en uns 45 metres.
Comença vertical del tot i amb una roca fantàstica i de mica en mica va decreixen la dificultat. es llavors que el llarg va flanquejant lleugerament a la dreta fins que fàcilment entrem en un replà terrós als peus d'un arbre sec i muntem la reunió de dos parabolts amb cadena. Llarg preciós amb una roca de pel.lícula i el seguros posats per no passar gaire por.

2on llarg: III, IV, V+/A0e, V+ i IV, sis expansions en uns 30 metres.
Per mi el llarg més difícil de la via, però que no es obligat. Encetem el llarg pujant per la dreta en clar flanqueig, en un terreny un pel trencat fins sota d'un bon ressalt desplomat. En A0e el podem solucionar, si no, diuen que es 6a. Un cop superat aquest primer "entrebanc" la cosa continua molt dreta i difícil, però com dic, poc obligada, fins que entrem a la reunió sense cap problema.

3er llarg: III+, A2e i IV+ unes 10 expansions en 25 metres.
Aquest es el llarg de tècnica. Les males llengües diuen que es un "artificial fàcil". Si, potser que si, però quan tens la tècnica (molt) rovellada, amb uns quants anys a l'esquena i "pelin" de sobrepes, la cosa es pot... diguem, complicar un pel. I així va ser, un dels "intrèpids components" es va tenir que baixar a mig A2e. Direm el pecat però no el pecador. Deduir-ho vosaltres mateixos per les fotos... Be, el llarg no te més misteri. Surtim de la reunió en escalada fàcil fins els peus del "terrífic" sostre, Encetem l'artificial amb expansions prou juntes fins que sortim del desplom i en escalada difícil, arribem al final de la via. Petonets i abraçades pel que queda de la cordada, per que aquest llarg ens a fet suar de valent!!!

Amb dos ràpels, un fins la primera reunió i l'altre fins els terra, (compte amb les pedres en aquest darrer) ens menaran un altre cop a peu de via i pel final de festa, anirem a dinar un senzill àpat però fet amb molt de "carinyu" a casa de la Montse i el Jordi-Joan a Collbató.

Jo pensava que era una via nova però el Joaquim tota l'estona em deia que ell creu que jo ja l'he fet... i tenia raó, en el llibre registre del cim era el meu nom amb data de setembre del 2007, em faig fent vell? En fi, via del tot recomanable.

Escalada realitzada per: Jordi-Joan Garcia, Joaquim Llòria i Joan Prunera