dilluns, 4 de juny de 2018

Via ESPOLÓN ESTARLUX a Peña Predicadera

Dissabte 2 de juny de 2018
Tornem a Peña Predicadera, però aquest cop fent una bona matinada. Son dos hores i mitja de viatge i tota l'estona per autovia.a tres quarts de deu som al pàrquing de la Tejeria i ja es ple de vehicles. Esmorzem allí mateix i ben acabats, prenem les motxilles i fem camí fins a peu de via. tot es molt mullat doncs el dia anterior va plore de valent però avui sembla que el dia es comportarà.

La ruta a seguir la podeu trobar en aquesta entrada de fa unes setmanes:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/05/via-jabali-errante-pena-predicadera.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2017/09/espolon-guanchinfu-la-pena-predicadera.html

Per trobar el peu de via es ben fàcil, un cop on comença la Jabalí errante, baixarem per la canal que tenim més propera i es el següent esperó després d'aquest. El primer parabolt es força lluny del terra però la via comença força tombada.

1er llarg: III, IV, IV+ i IV, 5 parabolts en uns 45 metres
Comencem per rampa fàcil tot recte a munt i progressivament es va posant mes dret i escalarem pe placa fina amb bona presa superant un parell de trams mes fins fin arribar a la reunió a sota d'una paret ben vertical. Llarg bonic de fer.

2on llarg: V, Ae, V i IV, 6 parabots en 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt. Els passo son verticals. continuem en artificial si no podem fer lliure fins el quart parabolt amb una sortida fina. Seguim ara en escalada fàcil fins la reunió uns metres per sota d'una gran roca a modus de sostre. El llarg mes complicat de la via.

3er llarg: III+ i III, 3 parabolts en  uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió per sota del gran bloc fen un curt flanqueig. Seguim en diedre fàcil i tot seguit per un esperó tombat molt fàcil fins la reunió. Llarg molt fàcil.

4t llarg: IV i III, 5 parabolts en uns 30 metres
Seguim per l'esperó fins arribar a un ressalt. Flanquegem a la dreta i pugem per una bonica xemeneia ben equipada i un cop superada entrem a la reunió. Llarg molt divertit.

5è llarg: IV, II i V, 3 parabolts en uns 30 metres
Seguim per la dreta i entrem a un altre xemeneia fàcil. Un cop superada entrarem en una gran zona ample i tombada. ens dirigim a sota d'unes balmes característiques a cercar un parabolt. Flanquegemper sota del desplom fins l'altre banda i en un punt més dèbil del desplom el superem amb uns passos prou difícils. La reunió la tenim a l'esquerra del sortida del desplom. Ull amb el fregament de les cordes.

El descens el farem pel lloc de sempre o per la mateixa via doncs les reunions estan preparedes per poder rapelar.
Via molt divertida i la tercera que he fet d'aquesta zona i nova viva per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera
El primer llarg de l'esperó
Arribant a la primera reunió 
El llarg més dificil però nosaltres en Ae
Començant el tercer llarg
El quart llarg 
Començant el darrer llarg...
... i acabant-lo
Via acabada

dimecres, 23 de maig de 2018

Via MIGUEL ÁNGEL GARCÍA a la Paret de la Formiguera

Diumenge 20 de maig de 2018

Avui toca via totalment equipada amb un grau, al menys per mi, un pel fort, però sense ser grau obligat. El matí no esta gaire fi i per la carretera, a estones, va plovent a estones. Primer esmorzarem i ja farem cap a Sant Llorenç de Montgai a veure si ens deixe tocar una mica de roca.

La via en qüestió te uns sis anys i esta tota equipada amb parabolts i no necessitarem res mes que unes deu cintes i les reunions.

L'aproximació la farem des de el pàrquing de la Formiguera i farem cap remuntant el talús de la via del tren. Un cop a la via i se'n se travessar-la, prendrem un corriol que en poc minuts ens deixarà a peu de via. Un clau i un parabolt en un balmat en indicarà el començament de la via.

1er llarg: A0e ( un pas), V+ i V, un clau (innecessari) i 8 parabolts en uns 25 metres
Comencem a escalar sota d'un for desplom on hi ha un clau i a tocar un parabolt, amb una tibada d'A0e, en aferrem a uns bons "cantos" i ens situem en una petita plataforma, flanquegem a la dreta fins una fissura vertical. Aquí tenim un pas fort que un cop superat, anem pujant amb tendència a l'esquerra. arribem a una cornisa i flanquegem mes a l'esquerra per escalar un mur vertical però amb molt bon canto. Només tindrem un últim pas i entrarem a la reunió. Llarg bonic

2on llarg: IV+, V, A0e (dos passos), V+ i V, 8 parabolts ens uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta fent un flanqueig ascendent fins situar-nos sota els sostre. Continuem flanquejant amb adherència fins que la cosa es posa més dreta i difícil. Fem dos passo en A0e o lliure (6a) i escalem un mur molt vertical però amb bon canto fins la reunió. Llarg potent amb un flanqueig molt estètic.

3rt llarg: V i IV i 4 parabolts en uns 10 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra superant un pas finet i després en tendència a l'esquerra per un mur amb molt bon canto fins arribar a la reunió. El llarg se'ns farà molt curt.

Per baixar de la via, nosaltres ho hem fet pel camí de baixada des de d'alt de la paret de la Formiguera que ens retornarà al camí. Via complerta per combinar-la amb altre de la zona si la metereologia ho permet. Un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, Laura i Joan Prunera

Part de la Paret de la Formiguerq
Recuperant el primer llarg 
El flanqueig del segon llarg 
Despres del flanqueig
El curt i darrer llarg 
Per sort, el temps ens ha permes escalar


dilluns, 21 de maig de 2018

Via JABALÍ ERRANTE a Peña Predicadera, Sierra de Guara

Diumenge 13 de maig de 2018

Només havia esta un cop en aquest lloc de la Sierra de Guara i tenia ganes de tornar. Decidim anar-hi dissabte i diumenge per aprofitar el dos dies escalant però les previsions pel dissabte no eren gents engrescadores i decidim anar-ni però a última hora del dissabte. Arribant a Tàrrega, la cosa comença a animar-se i ens envolta una pluja torrencial d'aquelles que fan història. Molt em dona al nas que demà "pringarem" i avui dormirem dins la furgoneta. arribant per terres d'Osca la cosa comença a millorar i arribem al lloc per dormir amb el terra tot sec, tinguem esperança que igual demà farà bo. I així va ser, ara amb un fret del cai!!!

La via que decidim fer serà la JABALÍ ERRANTE. Via re-equipada i retro-equipada, de grau molt assequible i de roca fantàstica com es habitual a la regió. Via per gaudir i no passar gens de por

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fins on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un creuament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat direcció San Cosme, fins arribar al pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada amb pocs arbres on podrem veure la Peña Predicadera. Remuntarem per un corriol per la dreta i baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals, fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació. a peu de via hi ha una fita que ens indica el començament.

1er llarg: III, IV i III, 4 parabolts i uns 30 metres
Comencem el llarg per un esperó ample i ajagut on la escalada esdevé agradable i amb quatre parabolts que no tots son necessaris. Reunió als trenta metres justos en una còmoda repisa.

2on llarg: IV, IV+ i IV, 7 parabolts i uns 30 metres
Llarg similar a l'anterior però ara més vertical i un xic més difícil i també retro-equipada. Només tindrem que trovar els pasos me adients i seguir el parabolts fins la còmoda reunió a sota d'un mur vertical.

3er llarg: V, IV+ i III 3 parabolts i uns 20 metres
Comencem el llarg ver a un parabolt i un cop "xapat" superem el petit ressalt i en dirigim en tendència a l'esquerra a cercar el segon parabolt. Arriarem a un altre ressalt i gracies a les generoses presses i al parabolt, superem el pas i pregresivament decau la dificultat fins arribar a la reunió sota una paret prou vertical.

4t llarg: Ae, V, IV+ i IV 8 parabolts i uns 40 metres
Sortim de la reunió a cercar el primer de dos parabolts per fer un Ae (hi han un parell de burins vells que no son necessaris). Fet això, escalem en vertical per un diedre/xemeneia vertical i amb preses molt franques fins sortit del diedre. Continuem per un esperó estret i vertical fins arribar a la reunió als peu d'una gran balma i un fort desplom.

5è llarg: III, IV, IV+ i II, 3 parabolts i uns 40 metres
Sortim de la reunió per situar-nos sota del desplom i seguim per l'esquerra practicament caminant. Seguim flanquejant i fem un pas de gegant per passar d'un cantó a l'altre per superar una canal. Seguim caminant i arribem a un muret amb dos parabolts. Amb passos fins superem el muret i continuem per terreny ajagut i molt fàcil fins una única savina on hi ha una baga on muntarem la reunió.

El descens el farem arribant al que seria un cim de l'extens altiplà de la penya. Trobarem fites. En direcció Nord, baixarem del cim fins una canal i remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Via senzilla per gaudir de l'escalada en un entorn curiós i immillorable. Pel meu gust no li feia cap falta un retroequipament però enllà a l'Aragó no tenen pas els problemes que tenim aquí. I com no podria ser, via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Ubicació de la via
La Peña Predicadera desde la pista
L'ajagut primer llarg
Recuperant el primer llarg
El segon llarg
El magnífic però curt tercer llarg
L'Ae (diuen 6a+) del quart llarg
El magnific diedre/xemeia despres del Ae

L'esperò vertical del quart llarg
El darrer llarg
Malgrat la pluja del dia antrerior, ha estat una jornada perfecte

dissabte, 5 de maig de 2018

ARESTA BRUCS a l'Esfinx dels Ecos. Montserrat

Dissabte 28 d'abril de 2018

Anar a escalar als Ecos sempre es sinònim d'una bona caminada i si no coneixem ben be com arribar a la roca desitjada, mes encara. Per sort, amb uns petits consells de l'amic José Walero, ens em sortit prou be. L'escalada de l'aresta Brucs de l'Esfinx dels Ecos no te cap misteri, una típica aresta Brucs mes o menys arreglada amb algun parabolt nou però que, envoltada d'un gran ambient no ens deixarà indiferents. Una cosa en la seva contra, el darrer llarg, semblava bonic però la canal/diedre es infinitament bruta i terrosa, però es el que te ser "col.lecionista de vies".

En el poble del Bruc ens trobem als companys Joan Pera i Josep Maria que no tenen clar que faran i com el dia es rúfol i tapadot es decideixen a acompanyar-nos en la gresca aventurera.

arribats a can Massana prenem camí per la cara nord fins el coll de Porc i un cop arribats ens dirigim al coll del Miracle. Des d'aquíseguirem el camí peles Ecos amb pujades i baixades fins el coll de les Comes, indret característic on podem admirar la curiosa roca del Cabrit. Un lloc situat al coll de les Comes deixem el camí i flanquegem  (des d'aqui ja es possible veure l'Esfinx dels Ecos) per la nostre esquerra fins trobar-nos una corriol que baixa fins una fosca canal. La remuntarem fins els deu cap de munt i de sobte trobarem l'aresta que volem escalar. Hem caminat gaire be dos hores.

1er llarg: III, IV, III, IV i III, 2 parabolts i 4 burins vells en uns 50 metres
Comencem a pujar per l'aresta fins arribar al primer buri, Seguirem pujant per típica aresta sempre amb conta de vigilar la roca que es molt bona però sempre trobarem alguna crosta i sobre tot visualitzar les assegurances que queden camuflades amb la roca. La reunió la muntarem a sota del gran desplom de dos parabolts.

2on llarg: IV, IV+ i III un espit en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un espit  que tenim a l'entrada del diedre. Flanquegem a la dreta i entrem al diedre/canal. Anirem amb cura per que es mot brut. Per la dreta del diedre la roca es bona. Tant sols ens podrem assegurar amb les tres savines que trobarem en el recorregut. La sortida del diedre/canal es molt trencada. Tot sortint la dificultat davalla sensiblement i arribem al cim.

Tot i que el dia es núvol. les vistes des d'aquest mirador son esplèndides de tota la muntanya. Tant sols per això paga la pena l'esforç de l''aproximació, l'escalada i el reton.

Pel descens dels cim, ho farem per la via normal des-grimpant fàcilment pel vessant nord-oest fins el coll. Després seguirem fins el pas de l'Esfinx al costat de la Roca dels Aurons i d'aquí per l'anomenat Recorregut del Pas de l'Esfinx fins el coll del Miracle.

La via només es recomanable per col.leccionistes. Dia complet amb bona companyia i una via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez, Joan Prunera i els companys Joan Pera i Josep Maria
Des de el Coll del Miracle, camí dels Ecos
La fem petar mentre preparem cordades 
El camí fa pujada... 
Primer llarg envoltat de boira 
Els companys arribant a la reunió
Començant el segn llarg 
Entran en el diedre
Sortint del diedre 
Via per col.leccioniste... au, cap a casa que el cami es llarg i fa fret
Els "estupendu" burins que trobarem a la via

Via DEL LLUIS a la Pala Alta del Montroig, 19 anys després

Dissabte 21 d'abril de 2018
Després d'escalar el Diedre Blanqueta l'any 1998, la via Del Lluís va ser la segona via que vaig fer a la Pala Alta del Montroig i ja han passat 19 anys!. Aquest cop i després d'una aturada tècnica i mirar-nos la via Brothers Ruiz amb un pel de recança, decidim anar a la via Del Lluís que l'ultim cop que la vaig fer va ser entrant pel primer llarg de la via Temps de Neu, ja fa vuit anys.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a la ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una explanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins que veiem la canal on comença el fàcil i terrós primer llarg de la via.

1er llarg: II i III, tres parabolts i uns 50 metres
Comencem el llarg pujant per una canal molt tancada i matollera i anirem pujant per curts trams de roca fins arribar a la còmoda reunió

2on llarg: IV+, dos parabolts en uns 20 metres
Comencem vers l'esquerra per entrar en un ressalt vertical i tot seguit seguim per un diedre que segueix per l'esquerra. Al final d'aquest trobarem un pas vertical de placa que ens portarà a la reunió.

3er llarg: IV+, V i IV, tres parabolts en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per seguir per una magnífica placa on al mig trobarem el pas més difícil del llarg. tot seguir seguirem per terreny més fàcil fins poder entrar a la reunió que la tenim a la dreta en una cornisa.

4t llarg: V+, IV, V+ i IV+, tres parabolts en uns 20 metres
Davant nostre tenim un fort desplom amb un parabotl prou a munt. Si comencem un xic per la dreta pujant un parell de metres a munt i llavors flanquejem a l'esquerra, arribem al parabolt amb mes o menys dificultat. Tot seguit amb passos atlètics superem el desplom i entrem en terreny més fàcil pujant per plaques i ressalts fins un diedre vertical i un xic desplomat. El superem pel bell mig i per placa arribem al final del llarg i de via.

El descens el farem vers llevant seguin un corriol que ens portara al coll de la Porta i d'aquí per la pista on hem deixat el vehicle.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera


El segon llarg
El company recuperant el segon llarg 
Començant el tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
El fort desplom del quart llarg 
El company desde el darrers metres de la via
Dia perfecte i molta calor

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.