dilluns, 15 d’octubre de 2018

ARESTA DEL CONVENI DEL METALL a la Cinglera del Bolet. Sant Llorens del Munt

Diumenge 30 de setembre de 2018
Escalar a Sant Llorenç del Munt es sempre una sorpresa... o no, doncs de la manera que es la roca ja t'ho pots imaginar. El mateix passa amb la via de la Cinglera del Bolet, mig roca, i mig fang. Carregats de moral ens trobarem una via estètica a quan a traçat però "esgarrigossa" en el seu roquissar. La via es semi-equipada amb parabolts nous però prou exposada tant per l'austeritat de l'equipament com per la qualitat de la roca, essent només una via per "col.leccionistes i sobretot de Sant Llorenç.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que ens portaria a la canal Gentil i guiant-nos per la curiosa roca del Bolet ens endinsarem entre matolls i punxes als seus peus. Aquí comença la nostra via.

1er llarg: III i II, neta i uns 10 metres
Pugem per una canal terrosa molt descomposta on podrem assegurar-nos en una arrel d'un arbre que surt del fang. Un cop sortim de la canal entrem en un terreny trencat però fàcil i abans d'arribar al coll entre la cinglera i el Blet, podem fer reunió en una bona alzina (recomanable)

2on llarg: V, A1, V+, IV i III, un parabolt i un clau que es mou en uns 20 metres
Encetem el llarg pujant fàcilment el pedestal on som a la reunió. Encarem un mur vertical de roca dubtosa un xic per l'esquerra i amb passos delicats arribem a un parabolt. Flanquegem a l'esquerra fin un bon ressalt on hi ha un clau que es mou. Amb molta fe, tan en lliure com amb un estrep farem uns passos de moral i pujarem per un diedre també trencat on anirà decaient la dificultat fins un gros pi on farem la segona reunió.

3er llarg: III, Ae, (tres passos), IV, V/A1, IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb facilitat en direcció a una paret vertical, trencada però amb tres expansions fiables. Fem tres passos en Ae i sortim per l'aresta amb molta cura. Trobarem un pont de roca. Ara la parat es torna a redressar. A l'esquerra hi ha una fissura trencada on surt una grossa sabina, la llacem i si no tenim... fem un pas d'estrep (el meu cas) i sortim del petit desplom. Seguim per placa trencada on per sort ens podrem assegurar a un parell de sabines prou fiables fins arribar a una plataforma on trobarem la reunió.

4t llarg: IV+, V i II, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per de seguit anar a l'esquerra on superarem un petit ressalt i enpendre un flanqueix a l'esquerra molt aeri però amb posibilitats d'assegurar-nos. Al final, i amb un pas fi, ens enlairem en vertical i de cop acaba la dificultat pujant per rampa fàcil fins el cim de la cinglera on muntarem la reunió en un arbre.

Via només per col.leccionistes de Sant Llorenç. Si voleu escalar el Bolet es cosa vostre, nomes la visió des de la primera reunió, et posa els pels en punta, i jo ja no tinc els "instints suïcides" que tenia als 23 anys, així que, via nova per la cole però que no crec que la repeteixi mai mes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El bolet i el peu de via 
La canal per accedir a la primera reunió 
Quina por, els còdols es "desenganxen" als meus peus
Fang i alguns còdols... 
En plena aresta i el bolet a sota 
el darrer llarg amb la roca que ja es bona, dura poc
El final del suplici, vull dir, de la via

divendres, 5 d’octubre de 2018

Les CRESTES DEL NINET, Els Mollons

Dijous 27 de setembre de 2018

Trenta nou anys fa que vaig escalar per primer cop aquestes crestes, quan ningú de nosaltres teníem cap vehicle i carregats amb la motxilla sortíem de Plaça d'Espanya per agafar els "catalans" que en portaven a la Pobla de Claramunt. Nits de gresca a l'estació del poble fins que ens quedàvem dormits i pel matí plegàvem trastos i fèiem cap fins les cingleres dels Mollons i així passàvem la jornada amb dos entrepans aixafats i reservant uns "duros" pel bitllet de tornada i unes cerveses al bar del poble... diuen que qualsevol temps passat es millor, no ho se però per mi eren els millors!!!

Aquest cop torno a les crestes del Ninet, que deu fer com uns 30 anys que no les escalava doncs he vist que algú les a restaurades i m'ha picat la curiositat. No es que hagi estat un gran re-equipament però podríem dir que es correcte sense abusar massa dels salvadors/maleïts parabolts.. tindrem que portar algun tasco i friends per completar la protecció. La cresta l'he fet com la feia antigament, amb cinc llargs

Per arribar des de Barcelona anirem per la A2 fins la primera sortida que trobem a Igualada i després seguirem els indicadors que ens portaran a la Pobla de Claramunt. Travessarem el poble i abans de sortir d'ell girarem a l'esquerra i passarem un pont que ens porta a la estació del FFCC Catalans. Des d'aquí la cosa ja es una mica "peluda". Tindrem que anar per una mena d'urbanització (cartell indicat de el Mollons) i intentar travessar per sota l'autovia per un petit pont i tot seguit anar per una pista en bon estat que ens deixarà molt a prop de la base de les parets. De l'esplanada on deixem el vehicle, Molló Gros, surt un corriol que ens deixarà a peu del Molló Gros i un cop a la seva base, seguirem un camí a l'esquerra poc traçat passant per sota les cingleres fins guaitar l'agulla del Ninet i arribant a la seva base.

1er llarg: III, IV, IV, III i II, un parabolt en uns 20 metres
Ens enfilem per la paret (parabolts a la vista) vertical però amb bones fissures per enfilar-nos. Trobarem un parell de passos difícils a la seva meitat i tot seguit decau la dificultat escalant per terreny fàcil fins a la base del diedre Grog on farem reunió en una sabina prou ferma.

2on llarg: IV i IV+, dos parabolts en uns 20 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt i escalem a prop del diedre que tenim a l'esquerra. En aquest podem posar un bon friend mitja i tot seguit a la dreta trobarem el segon parabolt. Amb passos fins i verticals escalem per placa amb roca a controlar fins arribar a la segona reunió a la part dreta del Ninet. Sols hi ha un parabolt però ho podem reforçar amb un friend petit.

3er llarg: II, net i uns 10 metres
Escalem en diagonal a la dreta per la base del Ninet fins arribar al coll entre el mateix i les crestes on trobarem un parabolt. Mes que un llarg, es un canvi de reunió

4t llarg: Ae dos passos de dos parabolts i III, uns 6 metres
A la vessant nord del ninet trobem un parell de parabolts que amb dos passos d'Ae i una sortida fàcil arribem al cim. Un petit ràpel d'unes cadenes ens deixarà un altre cop al coll

5è llarg: III+ i IV un parabolt en uns 15 metres
Escalem per placa tombada i amb poca presa amb tendència a l'esquerra fins un petit ressalt on ens podrem assegurar a una sabina. La roca no es molt bona. i un cop al replà, untem reunió en una petita sabina que hi ha al terra

6è llarg: II i IV, un parabolt en uns 20 metres
En dirigim a una llastra molt visible on hi ha un parabolt i amb passos de bavaresa escalem la part final de la cresta. Podrem assegurar els passos sense cap problema amb friends o tascons. La reunió es penjada i d'un sol parabolt.

Després, sols tenim que crestejar molt fàcilment fins arribar a la creu que corona el punt mes alt dels Mollons.

El descens el farem des d'aquesta mateixa creu en direcció a una ampla pista però trobarem un petit corriol a la dreta que ens menarà per un camí entre boscos fins una canal equipada amb cordes que ens portarà al coll per on baixem del Molló Gros i d'aquí un altre cop a la base d'aquest.

Escalada molt senzilla però que el diedre gris continua tenint aquell caràcter ben difícil. ara amb menys exposició... cosa dels parabolts.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El diedre gris
El darrer llarg escalant la llastra
La reunió penjada del darrer llarg
Polígons industrial que en els 70' no hi eren
Miira l'ocellet Vicenç!!!

dijous, 4 d’octubre de 2018

Portella Petita, via NORMAL i ARESTES BRUCS de la Pelada i el Gep Llarg

19 de setembre de 2018


Aquestes agulles son les primeres escalades que vaig fer a finals dels 70' i repetides fins l'aburriment. En aquella època, uniformat amb, "rotxetons", "cletes" i un arnés sencer, trescava per les roques sense tenir ni idea de res, tant sols una corda d'11 mm de diàmetre tres mosquetons de ferro, martell i claus, i un parell de plaquetes pels burils...  moral i moltes ganes. Han passat 40 anys i continuo tenint aquella sensació estranya dins la panxa cada cop que toco amb les mans la roca, tant sigui una escalada fàcil com difícil i encara no es esbrinat que es el que em mou a pujar parets.

Quan arribem al coll de les Portelles aquestes tres agulles ben fàcils, son unes de les primeres que podem guaitar. La seva escalada es molt senzilla i que es mou entre el III i IV grau. Tot i que ara podem trobar-les equipades amb alguns parabolts, no estan mancades d'un cert compromís, doncs si tens una caiguda, et pots encendre com un llumí fregant per la paret.

La Portella Petita, Via Normal, III i III+, dos espits i un parabolt
Escalada aèria per una estreta i curta aresta. Roca un tant polida i un xic trencada als darrers metres. Un sol ràpel pel canto Est

L'Agulla Pelada, Aresta Brucs, IV, III i III+, tres parabolts
Aresta ampla amb un tram vertical en el seu principi i d'una roca perfecte, Un sol ràpel pel canto Est

El Gep Llarg, Aresta Brucs, III, IV i III+, 5 parabolts
Llarga i sinuosa aresta amb bona roca. Antigament fèiem reunió uns metres abans d'arribar al cim. Petita desgrimpada pel cantó Nord

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera


La Portella Petita
La Portella Petita
El Gep Llarg 
a mitja aresta del Gep Llarg
Afegeix la llegenda 
La Portella Petita al 1978
Agulles 1978

dimarts, 18 de setembre de 2018

Via LOFOTEN a la Corona de la Reina. Regió de les Agulles

Diumenge 17 de setembre de 2018

La idea d'aquest diumenge era fer una altre via però per diferents motius canviem de plans i decidim anar a la via CALIFORNIA a la Boteruda del Gra que l'Agus i jo ja habiem fet però el Chus no així que fem cap a la zona alta d'Agulles. Un cop acabada la via i com encara es d´hora, aprofiten per portar-me a la via LOFOTEN que jo no havia fet encara.

La via LOFOTEN es una curta escalada de caire esportiu, totalment equipada amb parabolts i prou obligada que ens farà gaudir d'un primer llarg un tant relliscós, doncs es en una zona ombrívola, però d'un segon llarg amb un còdols ben generosos. Escalada com dic, curta però que podem combinar-la amb qualsevol agulla del voltant.

Per accedir a la via i sortint del refugi VICENÇ BARBÉ, prendrem el camí en direcció a la canal de les Bessones. Un cop havem passat l'agulla de la Carnavalada, pugem per la dreta una estreta canal equipada amb una corda fixe que es el camí de la travessa d'Agulles i un cop arribem al coll entre la Corona de la Reina i la Boteruda del Gra, davallem per una canal a la dreta que de seguit ens menarà al peu de via.

1er llarg: IV, IV+, V- i IV, 5 parabolts en uns 15 metres
Situats en una zona ombrívola escalem en vertical vers una balma ben gran. La roca es plena de verdet i un xic humida però prou franca. Un cop arribem a la balma, flanquegem a l'esquerra per poder superar-la pel canto més feble i amb un parell de passos fins arribem fàcilment a la reunió.

2on llarg: V, V+, IV i III, 5 parabolts i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical amb els parabolt ben visible. L`escalada es tota molt vertical però amb uns còdols franc i bons. el segon parabolt et tenim a l'esquerra i tot seguit en vertical fins un ressalt. superem aquest amb passos ben fins i poc a poc anirem perden dificultat fins arribar al cim de l'agulla. La reunió es de dos parabolts al darrera d'un petit matoll  a l'esquerra de la via.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 15 metres d'un arbre abocat a la cara N.O.

Aquí deixo l'entrada de la via CALIFORNIA.
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/06/via-california-la-boteruda-del-gra.html#comment-form

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera


El peu de via 
Arriban a la reunió 
La primera reunió 
El dret segon llarg
Les "tres Maries"

dijous, 13 de setembre de 2018

Via LA PEPA a la Torre Xica. Abella de la conca

Dissabte 8 de setembre de 2018


Tornem de nou a Abella de la Conca per acabar una via que teníem pendent, doncs ens vàrem equivocar al darrer llarg i vem dir que tornaríem per acabar la via pendent i així jo ja tindre la "trilogia de vies que hi han en aquesta vistosa roca. Intercanviarem els llargs i els farem diferents del cop anterior així tots farem de primer un llarg diferent.

Partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Aquí es on es un pel "campi qui pugui". La via comença en una  ample cornisa als peus d'una placa on podrem veure els dos parabolts del començament. Segons hem vist, per sota la cornisa han allargat la via amb uns 10 metres.

1er llarg: V+, IV, V i III, 3 parabolts i uns parell o tres de ponts de roca en uns 30 metres
Comencem encintant el primer parabolt i fent uns passos prou difícils en bavaresa. continuem per placa llaçant alguna sabina fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. El superem amb passos difícils fins que decau la dificultat i al terra trobarem la reunió equipada amb dos pots de roca bastant vells que els podem reemplaçar. Llarg que esta prou be amb uns passos explosius al seu inici

2on llarg: II, V i II i IV, uns tres ponts de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical amb molta vegetació. Trobarem un parell de ponts de roca que ens indica el camí a seguir. Al mig de la placa tenim un parell de passos difícils i un cop superats seguim per terreny molt fàcil i ple de vegetació fins arribar a la base d'una gran placa. La reunió es en una petita cornisa de dos parabolts. Llarg de tràmit sense gaire interes a excepció del pas de la placa.

3er llarg: V, 3 parabolts i tres o quatre pots de roca en uns 30 metres
Comencem el llarg sortint per la dreta arribant a una petita plataforma on comença la gran placa. L'escalada serà practicament tota en adherència amb passos de decisió. Trobarem tres parabolts distanciats i algun pont de roca. A mida que ens anem acostant a la paret vertical  ens manaran un parell de ponts de roca que ens faran decantar-nos a l'esquerra i tot seguit remuntar un curt ressalt i entrar a la reunió en una petita cornisa. Llarg molt bonic de fer.

4t llarg: V, Ae, V i IV+ i 6 parabolts en uns 30 metres
De la reunió sortim per la dreta a cercar un parabolt que ens assegura els primers passos per tot just continuar en vertical per una placa molt fina fins que ja no podem anar en lliure (nosaltres) i farem un parell de passos en Ae. La sortida del Ae es prou fina i entrarem en un terreny i vertical franc però amb la roca a controlar. Quan la dificultat decau arribarem a un darrer ressalt amb un bon arbre on ens podrem assegurar i sortir per la dreta del mateix i ja serem al cim de la via.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres en doble i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via prou divertida amb passos ben curiosos en tots els llargs i que per fi hem pogut acabar i ara si que puc dir: via nova per la "cole"

Escalada realitzada per; Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 
El segon llarg, encara que lleig, te un passatge prou interessant
La bona placa del tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
Primers passos del darrer llarg 
El tram mes vertical del darrer llarg. Ae
Cim. Guaita, si hi ha una ferrada aquí el davant!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.