dijous, 21 de febrer de 2019

Via BROTHERS RUIZ a la Pala Alta del Montroig 20 anys després

Diumenge 17 de febrer de 2019
Aquest any fa ja 40 anys que vaig fer la meva primera escalada. Va ser un fred 17 de febrer de 1979, on uns amics em van esperonar per anar a Montserrat i escalr unes "agulles". Entre por i incertesa caminant direcció al coll de les Portelles, mira en silenci aquelles parets verticals sense saber que dir, ni que preguntar. Arribats al lloc en van lligar una corda a la cintura i cap a munt!!!. No tenia ni idea del que era assegurar, escalar de primer, un burí, una reunió, un As de Guia, ni tant sols un ràpel, però aquell dia vaig escalar l'agulla Pelada i l'Agulla del Sol Ponent. Han passat 40 anys des de aquell dia, no se el que durarà però de ben segur que per poc que pugui ho cuntinuaré fent.

Dóna la casualitat que aquest any el 17 de febrer cau en diumenge i m'he propossat d'alguna manera celebrar els 40 anys i com no podia ser d'un altre manera, escalar una via. Els companys els falta temps per secundar-me i els proposo una via que ja l'he fet un parell de cops però fa 20 anys del primer cop i 15 del segon, se que el grau habrà canviat... o jo serà el que habré fet el canvi, ja ho descobriré. La via en qüestió es la Brothers Ruiz, via vertical i atlètica però totalment equipada amb parabolts i que no tindrem que preocupar-nos de res mes que tant sol escalar entre els parabolts.


Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a la ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una explanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins situar-nos a sota dels grans sostres a la dreta de les vies Miqueluchi i Mariola Motors. a peu de via hi ha picat a la roca "BR"


1er llarg: V, IV+ i V , 13 parabolts en 30 metres
Comencem a enfilar-nos per paret vertical i seguin els lluents parabolts amb passos verticals i atlètics sempre amb tendència a l'esquerra. Superats el primers metres, flanquegem fàcilment però molt aeri per una cornisa fins encarar un diedre, continuem amb la mateixa tònica del principi fins que el diedre s'acaba i munterem una reunió incòmoda i penjada.

2on llarg: V+/A0 i V ,uns 12 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb una bavaresa curta i encarem una placa molt fina i aèria, amb passos molt difícils però no obligats. Tot seguit arribem a una petita cornisa on podem descansar i encara un parell de passos difícils i continuar per placa fina i amb lleugera tendència a la dreta. Sols ens restarà un pas difícil flanquejant a la dreta i entrarem a la còmoda segona reunió. 

3er llarg: IV i uns 10 parabolts en 40 metres
Sortim per la dreta per plaques molt més fàcils que el llarg anterior i sempre vers la dreta en escalada ascendent. Es un llarg paracticament en travessia per sota del gran sostre de la paret. Travessarem una reunió de la Mariola Motors i continuarem fins la cornisa on hi ha la reunió de la via Lluís i a un parell de metros mes a la dreta, trobarem la nostre reunió.

4t llarg: V/A0, V+/A0 i 6a/Ae i uns 8 parabolts en 20 metres
Encetem el darrer llarg per la dreta per roca a controlar on superarem un pas desplomat i entrarem en un diedre vertical. tot el llarg es molt difícil i el que no tenim massa grau podrem fer "trampes" amb els estreps. Els darrers metres graduats de 6a son prou durs i un parell de metres abans d'arribar a la cinglera farem una reunió prou penjada.

La via l'he trobat molt més dura que els altres cops, ja se sap, els anys no perdonen... però ha estat una bona escalada per celebrar els 40 anys i sobre tot amb la bona companyia dels amics de cordada.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera

El flanqueig del primer llarg
Arribant a la primera reunió
El segon llarg
Les boniques plaques del segon llarg 
El company arribant a la segona reunió
El fàcil i bonic tercer llarg
Començant el darrer llarg
La cosa es complica
començant el 6a
El tres al final de la via, hem suat de valent!!!

dijous, 7 de febrer de 2019

Via QUERCUS a la Serra de Queralt. Berga

Dissabte 2 de fbrer de 2019
Aquest dissabte no pinta gaire be la metereologia i desprès de sospesar uns quants llocs decidim anar a una via nova que han obert a la serra de Queralt. La via en qüestió esta emplaçada tot just al camí i envoltada de vies esportives. L'itinerari pretén  ser una via llarga hiper-parabolada, gaire be fregant la obscenitat i jo que no sóc dels que es salten parabolts, m'he saltat uns quants. De la via es podria dir moltes coses, menys que es maca. tots els llargs han estat "sanejats" com si d'una obra domèstica es tractes, podant troncs d'arbres i arrancant llastres. La via es molt, però molt fàcil tant pel grau com per la exposició tot i que te dos sortides al final una de ben difícil i una de ben fàcil. La sortida difícil es del tot incongruent donat la dificultat que predomina en tota la via, però en fi, es el que han obert. No es una via que repetiré, això crec...

L'aproximació a la via es ben fàcil i descansada. Prendrem el camí turístic des de el Santuari de Queralt passant per un gran mirador. Tot just ben passat el mirador i gairebé tocant a l'ermita, en una cinglera, trobarem un munt de vies esportives. Per detectar la via entre la munió de parabolts, ens tindrem que fixar amb dos arbres prou ferms que hi han un al costat de l'altre, a pocs metres dels terra. La via va entre aquests dos arbres caracteristics.

1er llarg: IV. IV+, IV i II, 13 parabolts en a 30 metres
Comencem a pujar vers el dos arbres i passem entre mig escalant amb tendència a l'esquerra, la veritat es que no te pèrdua seguin els parabolts, podem "xapar" un i saltar-nos l'altre. Tornem a la dreta i havent superat un petit pas difícil i continuem fins un ressalt on hi ha una cadena de descens, passem d'ella i continuem fins arribar a la reunió a peu pla i caminant. Llarg mes o menys correcte.

2on llarg: I, III i II, tres parabolts del tot innecessaris en uns 35 metres
Clarament veiem per on tenim que caminar pujant per una mena d'esperó on remuntarem dos ressalt i arribarem a la reunió. Llarg sense catalogar.

3er llarg: III, IV, IV i IV 11 parabolts en uns 25 o 30 metres
Sortim de la reunió per una placa ajaguda molt fàcil i farcida de parabolts fins un ressalt vertical i "sanejat", El superem amb cura. dons hi ha alguna llastra dubtosa, i tot seguit ens decantem a l'esquerra i pugem per una mena d'esperó. Arribats a un cornisa pugem l'ultim ressalt fins arribar a una mena de feixa on trobarem la reunió davant nostre. No esta malament el llarg

4t llarg: V, A0 (6a), V+ i IV , 6 parabolts en uns 15 metres
Comencem en un pas de bloc molt dur i un xic desplomat per continuar lleugerament a la dreta fins que arribem a l'a vant cim i muntem la reunió. Llarg massa "burru" per la dificultat de tota la via. Sempre podem sortir per la dreta  que sembla un llarg molt curt i fàcil. A gust del consumidor.

Del final de la via, pugem al cim, que no se el nom, amb, això si, unes vistes ben bones de tota la plana on es Berga. Pel descens, prendrem un corriol poc marcat en el començament però de seguit ben visible que en 10 minuts ens deixara al camí de sota.

Be, una via nova per la cole però que no m'ha fet gens el pes.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començem la via. Observeu el arbres tallats...
El primer llarg passant entre els dos arbres
Boira pixanera
El segon llarg
El tercer llarg
El company recuperant el tercer llarg
El curt, burru i darrer llarg
El tres pelats de fred 
Escalant a 0,6º C, ja son ganes!!!

Via JAUME TORRENS i CALVÓ a la Cinglera del Bolet. Sant Llorenç de Munt

Dissabte 5 de gener de 2019
Comencen l'any covant un bon refredat, però això no impedeix anar a tastar una mica de roca mentre el cos aguanti i ens decantem per anar a Sant Llorenç del Munt a que el company tasti el "fang" de Sant Llorenç, doncs mai a escalat en aquest indret. La via que he escollit en un principi pintava be però, no... es una via només per col.leccionistes.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que seguirem amunt pujant per la canal de l'Elefant. A mitja canal i on comença la paret en una clariana del bosc trobarem el peu de via.

1er llarg: III+, IV, III, V i IV, tres parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem entre un arbre i una canal d'esbarzers fins col.locar-nos en una bona cornisa. Franquegem a la dreta a cercar el parabolt i tot seguit per roca molt, però molt a controlar, seguim en vertical per una mena de diedre canal fins un ressalt de roca totalment bona i vertical. Un cop superat entrem en terreny descompost i matoller flanquejant a la dreta fins assolir un arbre prou bo i muntar la primera reunió.

2on llarg: III i III+, un parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió per la dreta caminant per la feixa fins arribar a la paret. Ens pugem per una llastra i en posem damunt d'una petita plataforma on hi ha un parabolt. Seguim en vertical i de mica en mica anem perdent dificultat fins arribar a dalt de la cinglera on muntarem la reunió d'un arbre.

... i ja està, es tot el que dona de si la via. Via que ens la podem estalviar.

Pel descens només tenim que caminar vers ponent fins trobar a l'esquerra la canal de l'Elefant i tornarem un altre cop a passar pel peu de via i tot seguit fins el camí.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


Per on va la via
El flanqueig del primer llarg
El curt segon i darrer llarg
El final de la via

diumenge, 16 de desembre de 2018

Via INSUBMISSIÓ al Serrat dels Monjos. Montserrat

Dissabte 15 de desembre e 2018

Que podem dir que sabem tots del Serrat dels Monjos, un pany de paret del tot caòtic, de canals blogs inestables, també d'estables, roca molt, però molt "cutre" i roca de lo millor de Montserrat i la via INSUBMISSIÓ no es una cosa a part, es d'aquelles vies que sents parlar de la seva exposició en alguns llargs i perdedora cosa que fa que sempre la vas deixant arraconada. La via diuen que es de "tall clàssic", no ho se, el que si se es que es molt exposada, sobre tot en els dos darrers llargs, equipament molt vell i rovellat i que demana una restauració a "grito pelao". Com sols passar en aquestes tres úniques vies que he fet en aquesta paret, m'ha deixat, en el meu cas, tant física com psiquicament, trinxat.

Per accedir a la via seguirem el camí a les Coves del Salnitre i prendrem el camí al Monestir tot travessant el Torrent Fondo. Trobar el peu de via serà una feina més feixuga però ens anirà be trobar en el peu de via la inscripció de la via EL ULTIMO SUEÑO, tot i sent posterior a la INSUBMISSIÓ, comparteix primer llarg.

1er llarg: V, IV+, III, V, IV i III, 4 espits en uns 35 metres
Comencem a pujar per un contrafort a mena d'esperó de roca compacta on trobarem un parell d'espits. Al poc va perden verticalitat i fem un flanqueig ascendent a la dreta fins un altre esperó. Seguim recte a munt per placa compacta fins que va perdent dificultat i entrem a la còmoda reunió de dos espits. Bon llarg i bona roca

2on llarg: IV-, II i III, neta  i uns 30 metres
Sortim recte a munt per uns blogs i un cop superats ens decantem a a dreta per terreny fàcil però terròs i amb força matolls. Seguin en direcció a un esperó ben marcat travessant una mena de canal i als peus de l'esperó trobarem la reunió. Llarg lleig

3er. llarg: IV, IV+ V i IV+, 2 espits en uns 30 metres
Comencem a escalar per un esperó de roca molt bona on de seguit podrem emplaçar un friend. Escalem un tant exposats a la recerca d'un espit que es molt lluny. Hi ha una petita sabina on podrem llaçar una baga. continuem per l'esperó que es fa més fàcil fins uns desploms on robarem un altre espit. No seguim a la dreta i entrem a una canal de matolls a l'esquerra i amb bona presa però vertical entrarem a una petita plataforma on muntarem la reunió. Llarg exposat i de molt bona roca

4t llarg: IV, V, V, V i IV, 4 espit en uns 30 metres
Sortim de la reunió per terreny poc agraït per l'esquerra a cercar un altre esperó. L'escalada serà tota l'estona vertical i difícil però amb una roca perfecte. Trobarem quatre espits en tot el recorregut i muntarem la reunió en una còmoda plataforma. Llarg molt bo, pot ser el millor de tots

5è llarg: IV, IV+, V, V i V un espit en uns 25 metres
Sortim en diagonal a la dreta vers una mena de blog enorme que l'escalarem pel diedre de la dreta. La roca no es bona i tindrem que controlar. Al mig del diedre trobarem un tronc cremat i sec on podrem assegurar nos i uns metres més a munt hi ha l'únic espit del llarg. Seguim uns metres a munt a sota d'un sostre i flanquejarem amb passos molt fins a l'esquerra per entrar en un diedre ample i arribant a un ninxol incòmode on muntarem la reunió. Llarg de roca discreta i prou exposat.

6è llarg: IV, IV+, V, IV+ i IV,  un espit i un clau en uns 35 metres
Comencem a escalar per la dreta de la reunió fins arribar a una petita plataforma on tenim davant nostre una bona fissura amb un friend abandonat fa temps. Escalem la fissura fins el seu final i emprenem un llarg, aeri i exposat flanqueig a l'esquerra a la recerca d'un espit distant força metres. Un cop hem recuperat el ritme cardíac, emprenem un altre flanqueig ascendent fins un pitó vell que ens situarà uns metre més a l'esquerra a un altre petita fissura. Tot seguit emprenem una escalada en vertical amb mes o menys bona roca fins arribar a la reunió de dos espits prou bons,

Tenint en conta que el darrer llarg, que no el conta com a llarg un dels seus aperturista en el llibre "El plaer de l'escalada" i prenent com a referència la ressenya del blog de l'Escalatroncs, no farem cas d'aquest últim i ens decantarem pel que diu el llibre, per unanimitat. Estan a la darrera reunió i de dos espits ben bons, farem un ràpel d'una trentena de metres fins un replà al costat d'un arbust que es els darrers metres, molt fàcils de la via EL ÚLTIMO SUEÑO, arribant als peus del "satèl.lit" de la via PLANETES TRANSPARENTS, agulla peculiar en aquest indret i emprenent el descens per corriols poc definits i sense fites que amb baixades i pujades anirem fent fins arribar al Torrent Fondo. Aquest camí es una mica perdedor i tindrem que observar be el descens. Un cop al Torrent, el seguirem i trobarem tres instal.lacions amb cadenes i un ultim preparat amb un curt ràpel de 10 metres que ens deixarà en el camí d'aproximació. 1:15 h. ben bona de descens.

Via que ens a fet suar adrenalina per tots cantons i una mes per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera
L'itinerari de la via
El primer llarg
Començant el tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
El quart llarg 
El cinquè llarg
El darrer llarg
A la darrera reunió disposats a fer el ràpel

dimarts, 11 de desembre de 2018

Via QUERALTINA a la Serra de Queralt. Berga

diumenge 9 de desembre de 2018
La Queraltina es una via de tall clàssic envoltada de vies esportives i tot que semi-equipada en els trams mes difícils i no obligats, ens mostrarà trams exposats on podrem gaudir emplaçant friends i tascons. Son tres llargs de corda, amb un primer, molt vertical i atlètic i els dos darrers substancialment més fàcil però no mancada d'aventura en un terreny que va buscant obrint-se camí entre la vegetació. Les reunions son equipades amb parabolts i amb anella per poder rapelar tota la via. Una bona opció en dies solejats d'hivern.

L'aproximació a la via es ben fàcil i descansada. Prendrem el camí turístic des de el Santuari de Queralt passant pen un gran mirador fins arribar a una gran cinglera on es ple de vies esportives. A tocar del camí, pujarem a una feixa als peus de la paret i una "Q" vermella ens indicarà el peu de la via.

1er llarg: V, V+, V, A0e (6a), uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Comencem a pujar en vertical per una mena de fissura molt vertical on trobem dos parabolts seguits. Seguim en la mateixa tònica fins un ressalt difícil on trobem dos parabolts més. Ara la paret sembla que es tomba un xic i pugem per una fissura a equipar. Un cop superada entrem en un altre ressalt molt vertical i amb poca presa on hi han tres parabolts i amb passos d'A0 o 6a (?) arribem a la reunió ben còmoda de dos parabolts. Llarg vertical i atlètic

2on llarg: IV+, V+ i IV+ un pont de roca i 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta caminant i pugem recte a munt fins la paret on trobem un parell de pont de roca. Continuem fins un ressalt, el pas mes difícil del llarg i assegurat per dos parabolts, que el superem lleugerament per l'esquerra. Continuem a munt fins una fissura vertical a equipar. Després amb pssos més fàcils anem progressant fins la reunió. Llarg mes fàcil que l'anterior i en el seu tram final massa assegurat amb parabolts pel meu gust.

3er llarg: V, IV, IV+, V, A0e (6a) i IV  i 6 parabolts en uns 25 metres
Iniciem el llarg fen un pas fi per la dreta fins arribar a un ressalt tipus diedre i continuem amunt fins un esperó vertical i molt fi. Tres parabolts. El primer pas s el mes fi de tots no obligat. Continuem en escalada difícil fins que de mica en mica va decaient la dificultat i arribem a la reunió.

Ara sols tenim que fer un petit pas per sortir de la reunió i entrar en el bosc on uns metres mes amunt trobarem un arbre amb el llibre registre i el final de la via

El descens el farem seguint una mena de camí traçat i amb marques vermelles amb la "Q" que caracteritza la via, fins arribar al capdamunt de la cinglera, després resseguin la cresta anirem descendint amb alguns trams ben aeris. en un punt i sempre fixant-nos amb les marques girarem a la dreta i baixarem per grades d'herba i tornant a l'esquerra després. Al final i ja veient el camí tenim que seguir a la dreta per uns matolls i baixar per una curta canal i ja serem al camí de retorn.

Via maca, prou assegurada i també ideal per col.locar assegurances flotants i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El traçat de la via
La fissura del començament del primer llarg
Arribant al ressalt final del primer llarg
El segon llarg, molt més fàcil del que diu la ressenya original
El company recuperant el segon llarg
El diedre del tercer llarg
La part més difícil del darrer llarg
Ja de reton al camí
La "G" de peu de via i omnipresent en tot el camí del descens

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.