diumenge, 19 de juliol del 2026

Via BONS HOMES a la Cinglera dels Esqueix, Espinalbet

Saturat de repetir les vies de la cara sud de la Cinglera dels Esqueix, ens decidim a tastar una de les noves vies obertes ultimament que hi ha a la cara est d'aquesta cinglera. La via Bons Homes, es una escalada curta de caire esportiu, hiper-assegurada, molt vertical i atlètica, amb passatges del primer llarg prou difícils, tot i que no son obligats, ens faran escalar concentrats a la recerca dels parabolts. La via es prou nova i hi ha alguna pressa de má que la tenim que controlar.

Del lloc on podem deixar el vehicle (només caben dos) pugem per una canal boscosa arran de paret on hi ha infinitat de vies d'esportiva. Seguim pujant i força a dalt trobarem la via que ens interessa. Tenim que fixar-nos amb el nom pintat a peu de via, tot i que ja és una mica despintat però encara es veu prou be.

1r llarg: V, V/A0, V, V/A0 (6a) i V, 14 parabolts i 25 metres exactes.
Comencem sempre seguint els parabolts i de seguit ja trobem un ressalt dificil no obligat. Seguim amb escalada vertical fins a un punt on trobem una placa, és aqui on trobem el pas més dificil de la via (6a no obigat) un cop superat, continuem en vertical i arribarem a la reunió prou còmoda.

2n llarg: IV+, V, V i IV+, entre 9 i 10 parabolts i uns 20 metres
Sortim per la dreta a cercar unes fissures que ens porten a un fort desplom. Un cop a sota d'aquest fem un flanqueig a l'esquerra, ben aeri, per sota del desplom i tot seguit pugem en vertical fins a arribar a la reunió final.

Pel descens tindrem que anar a la part contraria de la via amb una visible corda o passamà que ens indica la manera de baixar. D'aquí baixarem per blocs ajudats pel passamà i arribarem a un coll on cotinuarem baixant, ara caminant fins a retornar al peu de via.

Escalada atlética ben ferma i molt assegurada, molt recomanable i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofés i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.