dimecres, 5 d’octubre de 2022

ESPOLÓN GUERRERO + JORDI CARBONELL (PICNIC) a la Serra del Montmell

 Diumenge 25 de setembre de 2022


L'Espolón Guerrero fa molt de temps que el coneixia però per la seva poca dificultat i no habent escalat mai allí (fins que no he fet la Intergral del Sol i la Lluna) no habia pensat mai en anar-hi. Més lluny del que jo pensava, és una escalada divertida superant una sèrie de ressalts que li donen la "sal i el pebre" per una jornada ben bona. Sense gaire ambient, però amb unes vistes fantàstiques la podem escalar fent les reunions com ho trobem més adient. Nosaltres hem tingut el privilegi d'escalar amb l'aperturista.

Sortint de Barcelona, prenem la AP7 que ara és de franc., la seguirem i ara canviem de direcció a Lleida per l'AP2 i a la sortida 12-La Bisbal del Penedés, deixem l'autopista. Seguirem per la TV-2401 fins a La Juncosa del Montmell, abans d'entrar al poble hi ha una rotonda, prenem la direcció a Mas Llorenç i al poc, uns 100 metres a la dreta, hi ha un trencall, primer per esfalt i després pista en direcció a l'Area Recreativa Forestal del Montmell. La pasem i quan arribem a l'esglèsia nova de Sant Miquel del Montmell, alli deixem el vehicle, i prenem el camí de pujada a les ermites. Uns vint metres abans d'arribar a uns ferros de color verd que mig barren el pas, comença la via en un tram de roca vertical (parabolt visible)

Descripció de les vies:
Recorregut d'un esperó que va per l'esquerra de la vistosa ermita i que ens porta al final del cim on hi ha un castell mig deruit. Esperò amb ressalts rocossos on hi ha trams on caminarem. La roca es molt bona. Les reunions seran una mca algust, d'un parabolt a reforçar o en arbres. Podem fer entre cinc i set llargs de corda.

Un cop al cim, baixarem per a llevant fins el coll entre el Castell i la Creu, seguirem baixant i al poc, ens decantem a l'esquerra a buscar l'altre via que aprofiarem per escalar. La via JORDI CARBONELL GESTI (Picnic). Es un esperò més curt pero amb una mica més de dificultat. Esta tot equipat amb material cassolà una mica "matuser" però podrem arrodonir la seguretat afeggin-te algun tasco o friend.

Per baixar del cim, prenem un corriol que baixa vers a l coll entre la Creu i El Castell del Montmell. Passarem per l'Esglèsia Vella de Sant Miquel i d'aqui en poc, arribarem un altre cop a la pista.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera amb els companys, Jesús, Agustín i Antonio

Aproximacions i descensos

Espolón Guerrero

via "Picnic"

dimecres, 14 de setembre de 2022

Via ARESTA DE LA SARDANA + BUSCAPELIGRU a Les Roques d'Aguilar, Les Arenes. Sant LLorenç del Munt

Divendres 9 de setembre de 2022 

Jo havia sentit parlar d'aquest lloc, però mai m'havia acostat i últimament la xarxa va ben plena d'escalades en aquesta zona i avui és un dia per acostar-nos. Escalada de poc compromís i de caràcter esportiu i ombra al matí fan un "còctel" perfecte per visitar el lloc.

Venint de Terrassa o Sabadell prendrem la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Quan de seguit passem el km 12, a mà dreta trobarem l'entrada a les Cases de les Arenes. Seguirem uns metres de pista fins a una gran esplanada on deixarem els vehicles, perqué no és permès l'entrada de vehicles que no son del veïnat de les Arenes.

Seguirem la pista fins a arribar a un pont que travessa la riera, nosaltres seguirem corriol amunt fins que veiem una gran fita de pedres i és aquí on deixem el camí. Si seguim amunt serà per arribar a unes altres vies. Ens enfilem a la dreta per un corriol entre els arbres arribarem a la base de la cinglera, baixem uns metres i en un replà trobarem l'aresta de la Sardana, assenyalada amb una placa metàl.lica.

1r llarg: IV, V, IV, i III, 5 expansions en uns 25 metres
Comencem a escalar un muret i entrem a una zona planera. Davant nostre tenim un altre mur més dret i llarg. L'ataquem lleugerament per la dreta seguint les expansions. Pas fi i de seguit decau la dificultat i que per arribar a la reunió trobarem una corda fixe una mica podrita que ens podria ajudar a entrar a la reunió però no és imprescindible

2n llarg: V i IV,+, V, IV+ i V, 6 expansions en uns 30 metres
Comencem en vertical i anirem escalant el bonic esperó del segon llarg. A mesura que pugem trobarem passos fins i ben assegurats fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V, V+, IV+ i III, 4 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra amb passos fins. Trobarem un ressalt on està la màxima dificultat (no obligat). Un cop superat anirem perdent dificultat fins a trobar la reunió.

Pel descens ho fem per la mateixa via, un rapel d'uns 50 metres fins a la primera reunió. D'aquí podrem fer la via BUSCAPELIGRU d'un sol llarg amb una mica més de dificultat però tota assegurada amb parabolts. Tant si baixem d'una com d'altra, haurem de fer un darrer llarg des de la reunió primera de l'Aresta de la Sardana. Ignoro si hi ha un camí que et porta en aquesta via.

Matí agradable i a l'ombra i lloc nou i novas vies per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Pera i Joan Prunera

Ressenyes extretes de la pàgina: http://www.santllors.com/index.php


Primer llarg

Fent el segon llarg

Darrer llarg

La Mola al fons

Puig de la Coma d'Or, 2.826 m., pel Coll de Pimorent

Dimarts 23 d'agost de 2022 

El Puig de la Coma d'Or està situat entre el Coll de Pimorent i l'estany de Lanós a la Catalunya Nord. És un cim solitari d'extensos miradors, una ascenció llarga, però agredable amb gaire bé mil metres de desnivell, tant sols li resta la desagradable pista del començament.

Partim del Coll de Pimorent a 1.920 m. i prenem una llarga pista fins a unes presses de captació d'aigues, llavors seguin fites anirem pujant en sentit N.E., on el camí comença a guanyar altura fins a un petit coll. Passarem una planera vall fins a arribar al coll de Gràcies a 2.534 m. Des del coll, ja podem veure el solitari pic i només tindrem que descendir uns cent metres que ens portarà molt a prop del llac de la Coma d'Or. Seguirem camí amunt, sempre ben marcat fins a un collet. Seguint el camí ben dret a l'esquerra tindrem el Puig de la Coma d'Or i a la dreta un cim secundari que el podrem pujar de tornada. Un cop al cim, si volem seguirem una petita cresta amb passos ben aeris i d'una dificultat de II+ que ens portarà al cim. Des del cim podrem veure infinitat de cims, des del Puigpedrós i els cims de Pas de la Casa i el Carlit i sota nostre l'immens estany i embassament de Lanós. El reton és pel mateix lloc i desfarem tot el camí que hem fet de pujada. La durada entre la pujada i la baixada l'hem fet en sis hores.

Ascenció realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El coll de Pimorent a les 7:00 hores

Arribant al Coll de Gràcies

L'estansy de la Coma d'Or

El Puigpedrós de Lanós i el Coma d'Or al fons

La cresta per arribar al cim

Vistes del recorregut des de el cim

L'estany de Lanós

Una altre cim per la "cole"

dijous, 1 de setembre de 2022

Via OESTE CLASICA al Mallo Cored, Riglos

 Dimarts 30 d'agost de 2022

Anar a escalar a Riglos sempre em suposa tenir constantment allò que diem, tenir "papallones al ventre". La Oeste del Mallo Cored, sempre m'ha cridat l'atenció i durant força temps ha estat una via cobejada per mi. Sense proposar-me seriosament anar-hi i fent petits intents de colar-la entre les propostes, sempre sense gaire èxit, aquest cop s'han conjuntat els astres i per fí ens acostarem i he pogut enganyar al Ricard.

Dels Mallos Menores com els anomenen, és ben visible al costat de la, no menys famosa, Aguja Roja. Té una paret Oest ben impressionant, vertical i amb vàries "endrijas" com les anomenen per aquí les xemeneies. Una de ben clàssica és la Oeste, escalada als anys cinquanta ens oferirà una via prácticament en oposició amb roca molt bona i no tant en llocs molt puntuals, atlètica, vertical, amb molt d'ambient i, això és el bo, totalment equipada amb expansions, faran que gaudim d'una jornada ben bona. Ideal pels dies calorosos de l'estiu, ja que escalarem pràcticament a l'ombra al matí.

Partint del poble de Riglos o del Cementiri i /o el Centro de Interpretación de Aves, prenem direcció als Mallos Menores ben visibles i sense cap mena de pèrdua. Seguim la pista de l'itinerari que li diuen "La Hoya de Riglos" i anem en direcció Est. En un punt que ens trobem a l'altura de la Aguja Roja i el Cored, trobem un corriol ben marcat (fita) que puja en direcció a aquestes roques, entre matolls anem guanyant alçada fins a un cartell que ens indica a la dreta la Aguja roja i a l'esquerra Mallo Cored. Seguim fins a arribar a la gran cova i en pocs minuts arribarem a la vistosa "endrija" on comença la via. (parabolts ben visibles) En total, una mitga hora d'aproximació.

1r llarg: V, V+/A0e, IV, IV+ i IV 8 expansions i un clau en uns 35 metres
Comencem amb escalada molt vertical i atlètica superant tres ressalts (panzas), estant el darrer, el més difícil, tots ben oberts de cames i tibant de braços. Seguim amb la mateixa mena d'escalada però ara més fàcilment. Un darrer ressalt ens acostaria a la reunió en una bona i còmoda plataforma. Ressenyes diuen de continuar fins a la pròxima reunió, però estic tan tocat que millor muntar-la aquí, és més "humana" i còmoda. Llarg potent i molt bo de fer.

2n llarg: V i IV, 4 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra superant un altre ressalt protegit per dos parabolts i continuem amb oposició escalant en X fins a on comença la xemeneia (entosta). En algun punt els esbarzers ens molestaran una mica en aquest llarg.

3r llarg: IV, IV+ V, V i IV, 6 expansions en uns 40 metres
Sortim de la reunió escalant en X. La xemeneia es va fent més estreta a mesura que anem pujant i ens veiem obligats a sortir cap en fora. Passos espectaculars amb molt d'ambient ens faran arribar al final de la xemeneia amb un darrer pas curiós en flanqueig a la dreta per arribar a la reunió. Llarg espectacular.

4t llarg: IV+, IV, III, IV i III, entre 6 i 7 expansions i un pont de roca en uns 40 metres
Davant mateix tenim un mur vertical que l'escalarem desgrimpant una mica a la dreta i enfilant-nos en vertical a cercar un pont de roca amb cable. Amb bons còdols i verticalment arribarem a un parabolt, Després amb flanqueig ascendent arribarem a l'aresta somital. Hi ha una reunió en mig que la saltarem i continuarem fins a un altre ressalt (parabolts visibles) que de seguit arribarem a la reunió. Llarg cimer amb algun tram a controlar.

Només ens restaran una quinzena de metres de II per accedir al cim del Mallo. Pel descens i estant al cim davallem uns metres i amb molta cura a el vessant Est on hi ha un gran arbust amb un cable d'acer i anella on farem un ràpel d'uns 55 metres fins al terra. Si anem amb cordes de 50 podrem fer un ràpel intermedi. Tot seguit davallem per una canal al vessant Oest amb una corda, no en massa bon estat fins a arribar a un parabolt on muntarem un petit ràpel d'una quinzena de metres fins al camí que ebs a dut al peu de via.

Via molt recomanable, una de les millors que he fet a Riglos i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Començant el festival de braços

Arribant a la reunió

Començant el segón llarg

La xemenia de l'espectacular tercer llarg

Sortint de la xemeneia

Començant el darrer llarg

Sortint al vessant sud

Arribant a darrera reunió abans del cim

Final de via

Via ATILA a l'Ullal de les Magdalenes

 Dissabte 27 d'agost de 2022

La via Atila farà com uns trenta-si anys que no l'habia tornat a escalar. Típica via curta de mitjans dels anys vuitanta i símbol d'una època en què tots els escaladors que sovintejàvem per Montserrat, teníem ambicions de noves vies i nous reptes de grau. Com era una via curta i sense cap rellevància remarcable, no la recordo bé, sí que recordo, perqué tot ho apunto, que la vam escalar baixant de repetir la Mingo Arenas, la "Canaletes" de la Magdalena Superior, l'any 1986 perqué vam veure uns burins a prop de l'aresta de l'Ullal. Aquest cop també, baixant de la Magdalena Superior ens trobem al Joan Pera i al Toni Aymamí i l'Àngels Giménez que ja estan escalant l'Ullal i és clar, entre salutacions i rialles li dic a company d'escalar-la, i així ens i fiquem. Roca fantàstica i crec que les mateixes assegurances (no ho recordo bé) però ara son parabolts, el que veient ressenyes antigues parla d'una reunió entremig que no hem vist.

Un sol llarg de V, IV+ i III, amb 5/6 expansions en uns 30 metres. Trobarem un doble burí a peu de via. De la reunió es pot baixar amb un sol ràpel per la mateixa via o accedir al cim i baixar desgrimpant (III) o un curt ràpel d'uns 15 metres per la via normal.

Bona opció per arrodonir la jornada després d'escalar qualseviol via dels voltants. Bons records i també bones sensacions m'ha portat escalar de nou aquesta via després d'una pila d'anys.

Escalada realitzada per: Gonzalo Mayorga i Joan Prunera amb els companys, Joan Pera, Toni i l'Àngels

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.