dimecres, 15 de setembre de 2021

Via NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS. Coll Roig, Santuari de Mongrony

 Dimecres 8 de setembre de 2021

Tornem a Coll Roig després de la poca inactivitat en roca d'aquest mes d'agost i al company li pica l'ullet la via NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS. Jo m'ho prenc com una mica... diríem, com escèptic. No sé si triomfarem o tornarem amb la cua sota les cames. La ressenya que portem és d'un blog que segueixo, Romàntic Guerrer i hi ha quelcom que no quadra, el grau, que és massa baix i jo he vist, i no sé a on, grau més difícil. Bé, anem i ja veurem.

La via són dos llargs totalment equipats amb expansions, és vertical i atlètica i s'ha d'escalar. Al primer llarg hi ha un parell de passos on he hagut de reposar per seguir amunt i el segon que és el més exigent, els passos de 6a els hem fet amb esteps i "tramposa". Un cop a la segona reunió podem seguir per la DERSU UZALA o rapelar la via.

1r llarg: V, V+, V, V+ i IV+, 8 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem vertical ,però amb bona presa fins arribar a un ressalt el superem i continuem seguint les expansions fins a trobem un pas força difícil. Repòs a l'expansió i continuem fins a un fort ressalt que el superem per la dreta amb un pas força difícil. Intentem sortir com podem del pas i entrem en una placa amb canalons. La reunió es força lluny i el pas sembla dífícil, però no ho és tant i arribem a la reunió. Llarg molt maco.

2n llarg: V, V+, Ae, V, 9 expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical fins a un ressalt. El superem per l'esquerra amb passos difícils fins a arribar a una fissura en diagonal a l'esquerra, els passos son difícils i verticals. Continuem ara en vertical per una bavaresa vertical. Les expansions són a la dreta, a la placa. En un punt es fa massa difícil i tenim que utilitzar l'estrep i la "tramposa" per accedir al proper parabolt. Sortim de la placa i seguim per una mena de diedre un xic trencat i arribem a la reunió damunt de la llastra. Llarg molt maco però dur.

Estem prou tocats dels dos llargs i decidim que, com encara és d'hora, anar a fer una via més tranquil.la i així donem per acabada la jornada, satisfets perque ho hem resolt prou bé, encara que a la nostra manera, però resolt i nova via per la "cole"

Per si us intersa:

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
En un dels resalts del primer llarg

Trampejant els passos més difícils

Arribant al passos difícils

Contra tot pronòstic, ho hem aconseguit!

divendres, 3 de setembre de 2021

Esperó NE al Gra de Fajol Gran 2.714 m, Circ d'Ull de Ter

 Dilluns 23 d'agost de 2021


El Gra de Fajol és la muntanya més emblemàtica del Circ d'Ull de Ter, tant pels escaladors com per excursionistes. A l'ombra de la gegantina mole del Bastiment ens pot oferir unes bones excursions d'alta muntanya, tant d'escalada en roca, neu o simplement caminant..

L'itinerari que us proposo avui fa temps que la tenia al cap i aquest cop amb l'ajuda de l'amic Vicenç ho vàrem fer. No és una escalada de dificultat, és més, podem escollir nosaltres la dificultat que volem. Sense suprepassar el IIIº, ens oferirà una escalada per, podríem dir-ho així, cresta, tot i que no és realment així, és un esperó que a la part esquerra té molt d'ambient, al contrari de la dreta que podriem pujar caminant. La dificultat la decidirem nosaltres depenent del risc que li donem, només haurem d'orientar-nos correctament. Farem un recorregut d'uns 480 metres d'escalada més o menys i un desnivell de 700 metres en total. 

Partirem des de l'aparcament per arribar al refugi xalet d'Ull de Ter a 2.090 m seguint el GR11 i en poc menys de mitja hora arribem al refugi (2.200 m). Continuem camí senyalitzat vers el Coll de la Marrana. En un punt, a l'atura de les ruïnes que queden de l'antic refugi, a l'esquerra podem veure tot l'esperó i en dirigim a la seva base. Uns 40 minuts des del xalet fins al peu de l'esperó a uns 2.350 m que comencem l'escalada.

Nosaltres anirem tota l'estona amb corda, ja us dic que la dificultat no és rellevant, però en un mal pas, podem fer-nos molt de mal. Anirem pujant primer per plaques tombades fins a un coll on realment comencem l'esperó. La roca és (crec) calcita blanca molt compacta i l'ambient és grandiós. Anirem escalant amb ensamble o fent reunions depenent del que decidim fins a l'Agulla de la Xemeneia, aquí la cosa canvia una mica i esdevé més interessant. Anirem pujant pel cantó esquerre de l'esperó fins que la dificultat decau molt ja a les proximitats del cim on recollim corda i en poc més de quinze minuts arribem al cim.

Hem trigat unes quatre hores d'escalada per l'esperó i una hora i mitja de descens fins a l'aparcament.

El descens el farem per l'itinerari normal de baixada fins el coll de la Marrana i d'aquí fins el Xalet Refugi i l'aparcament.

Una manera diferent de pujar al Gra de Fajol Gran on les sensacions han estat molt bones.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Escalant l'esperó

Una de les reunions amb el Gra de Fajol Petit de fons

Pujant per l'esperó

L'Agulla de la Xemeneia

Arribant a la bretxa de l'Agula de la Xemeneia

Van venint el núbols

Mirant amunt de l'esperó

Moment de relax

últims metres per accedir al cim

El cim

Descens al coll de la Marrana

dijous, 26 d’agost de 2021

Via CUCA a la Magdalena Superior. Montserrat

 Dissabte 21 d'agost de 2021


Ens escapem aquest dissabte a fer una escalada fugaç a Montserrat desprès d'haber fet el Balaitús, que per cert, m'ha deixat bastant tocat els ossos, ja no tinc 40 anys... Ens hem anat a la via Arenas-Sorolla de la Magdalena Inferior i tot baixant, li proposa al Didac la via Cuca a la Magdalena Superior, No la he escalada mai i això que la coneixia, però ira, no he anat mai i així arrodonim el dia.

La via no te cap secret, ara retro-equipada amb mes expansions del que tenia originalment, ens permetrà fer una escalada ràpida i divertida. Els llargs i les reunions no tenen res a veure amb la original.

Per accedir l peu de via, baixem per la canal que tenim al costat del coll de la Magdalena i l'Ullal. i quan som al mig de la canal ja veurem la primera expansió a uns sis metres del terra.

1r llarg: III, IV, V i IV,  5 o 6 expansions en uns 30 metres
Comencem amb rampa fàcil fins arribar a un ressalt molt vertical, amb passos atletics i bons còdols superem la dificultat i ja més fàcil arribem a la reunió

2n llarg: III,  2 expansions en uns 20 metres
Facilment sortim de la reunió i així anem fent fins arribar al cim del contrafort on hi ha la reunió al costat d'una canal a la nostra esquerra.

3r llarg: III i IV, una o dues expansions i uns 15/20 metres
Aqui podem fer dues opcions, sortir per la via normal o per la Acromion, les dues son mes o menys de la mateixa dificultat i ja serem al cim de la Magdalena Superior.

El descens el faem amb un sol ràpel de 55/55 metres fins el peu de via de la Normal.
Val a dir que al ràpel intermig, li falta un parabolt amb anella.

Senzilla, pero una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Ressenya origial dels 80'


dimecres, 25 d’agost de 2021

Pic Balaitús per la bretxa Latour, 3.144 metres

 Dilluns 16 d'agost de 2021

El Balaitús, és el primer massis granític que te una altura de tres mil metres venint del Cantàbric. És a caball entre la frontera espanyola i francesa i el seu punt culminant es el Pic Balaitús de 3.144 metres. Està situat entre la Vall de Tena, a Sallent de Gállego i la Val d'Azun. Té diverses rutes d'accés i cap d'elles fàcils, sobre tot pel desnivell superior als 1.500 metres. Nosaltres hem escollit la clàssica ascenció per la Bretxa Latour i no exenta d'una mica de tècnica. Estic una mica desentrenat per culpa d'aquesta "pandèmia" i des de novembre de 2020 no he fet cap activitat semblant, sé que hem costarà però amb paciència, tot és possible. 
Com estem a mitjans d'agost, no seran necessaris crampons i piolet, només per anar més còmodes, els bastons de caminar. Per accedir a la bretxa i el seu descens, en el nostre cas, necessitarem corda de 60 metres, arnés, aparells d'assegurar i per rapelar i un xic de nocions d'escalada, tot i que no supera el grau II+ de dificultat.
Seran tres dies d'activitat, el primer, superar els 700 metres de desniell del punt de partida en el embassament de La Sarra (1.400 m.) fins el refugi de Respomuso (2.200 m.) que el farem en una mica més de 4 hores. El segón l'ascenció pròpiament dita del cim i la baixada i el tercer dia, el retorn a La Sarra.
Sortim a les sis de la matinada amb les primeres llums i amb continua pujada arribarem al que queda o seria la glacera de Latour (2.700 m.), La travessem en direcció a la rimaia i accedim a la canal per la dreta. Trobarem un parell de passos difícils però cuts, que els superarem amb tècnica d'oposició (ull amb les pedres soltes). Tot seguit arribarem a les famoses "clavilles". En principi seguim per la canal descartant-les fins que quatre de les "clavilles" pujen en vertical. És aqui on les farem servir per superar els vuit metres per arribar a una cornisa on hi ha una instal-lació de ràpel i montem reunió. Ara venen tres llargs de corda, tot això si no som valents, que no superen la dificultat de II+. Ull per que a la nostra dreta tenim timba de valent. Un cop arribem al final de la escalada trobarem un gran cable rodejant la punta de l'agulla. Devant nostre s'aiexa la gran mole del cim del Balaitús, estem sobre els 2.900 m.
Ara desgrimparem l'agulla amb trams una mica aeris fins arribar a un coll on començarem l'ascens al cim. Hi ha força fites que més que ajuda, el que fan es despistar-nos un xic, però amb fàcil intuïció anirem trobant el camí adient. Al final arribarem a un ample coll i en menys de deu minuts coronarem el preuat cim, dilatats oritzons a llevant, on podrem veure el Massis del Vignemale i el Taillon, fins i tot la Maladeta i a ponent, el majestuós Pic Midi d'Ossau. No habia pujat mai a un cim de tres mil metres tant occidental.
El descens el farem pel mateix lloc, tant sols tindrem que fer, en el nostre cas, cinc ràpels per accedir un altre cop a la glacera de Latour i així, en poc més de quatre hores mes arribar al refugi. En total, han estat dotze hores d'activitat i ara toca descansar i pel mati baixar ben dora al punt de partida.
El meu darrer tres mil que durant forçes anys se m'ha resistit, però a la fi l'he coronat
Ascenció realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Plantant la tenda als voltants del refugi

De bon matí, començem la pujada

Arribant a la rimaia

La bretxa Latour

Les "clavilles"

Uns amics de "Dona alpina" que ens han conegut

Escalant per la bretxa

Continuem escalant

El Midi d'Ossau al fons

Poc abans d'arribar al cim

El cim ben a prop

Cim!!!

De retorn a la bretxa

Lliscant per la neu

dijous, 5 d’agost de 2021

Via PER DAVANT a la Panxa del Bisbe 37 anys després

 Dissabte 31 de juliol de 2014

L'octubre de 1984 ens vàrem atrevir a intentar la via Per Davant de la "temible Panxa". És trist o si més no, llei de vida que amb vint-i-quatre anys, seixanta quilos i més inconsciència que experiència, els V+ de la ressenya del llibre 2/REGIÓ DE TEBAS I TEBAIDA d'en Rodés i Labraña, els rebaixés a V i IV+ pelats i amb dues expansions només a la part més difícil!!!. Ara amb vint-i-cinc quilos afegits i trenta-set anys més a les espatlles, he suat la "cansalada" per sortir-ne airós en el primer llarg... i amb la corda per dalt!!!

La via ha sofert, al llarg dels anys modificacions, l'últim com que la vaig escalar i va ser per la variant Canaletes, al primer llarg havien sis espits i un burí. Ara, despès de la darrera "restauració", s'arrebaixat a quatre parabolts, i que ens farà escalar atents i concentrats. La roca és bona però polida pel pas de les cordades de tants anys. El segon llarg és boníssim en el seu grau, exposat i de navegar amb intuició per trobar la reunió. Els darrers són de tràmit per accedir al cim.

1r llarg: IV, V+/A0, V/V+ i IV+, 4 parabolts i un cap de burí en uns 35 metres
Comencem per rampa fàcil fins a la primera expansió on realment es posa vertical i difícil, mig metre amunt hi ha un cap de burí que ens pot ajudar en fer el pas. Seguim molt vertical i amb la roca una mica polida fins la propera expansió. En mig podem emplaçar algún friend petit. Continuem igual, tot molt vertical amb canto, però polit fins a un replà on podem descansar. Tot seguit escalem en tendència a l'esquerra amb menys dificultat que fins ara i en poca estona arribem a la reunió. Llarg difícil i mantingut.

2n llarg: IV+ i IV, dos parabolts i uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió i al cap de poc trobem un parabolt, seguim en vertical fins a un replanet on trobem un altre parabolt i unes burinades velles. Aqui és ons aniriem a l'esquerra a la variant de les "Canaletes". Seguim ara per la dreta amb escalada vertical però agraïda sempre vers la dreta. Trobarem un parell de còdols característics que els podrem llaçar per assegurar-nos i ja en escalada fàcil arribarem a la llarga balma on farem la reunió. Llarg divertit però exposat.

3r llarg: III, II i III, un espit i uns 35 metres
Sortim per la dreta superant un ressalt i fàcilment anem escalant en diagonal a l'esquerra fins a un petit bosc penjant on trobarem un espit i d'aquí uns metres més amunt a la reunió.

4r llarg: III, II III, neta i uns 50 metres
Seguim en vertical amb escalada molt fàcil i un cop superat, entrem en terreny molt tombat fins a un altre ressalt al costat d'un arbust i remuntem els darrers metres fàcils per arribar al cim. Reunió amb un parabolt a terra.

A l'esquerra del cim hi ha la instal.lació del ràpel d'uns 40 metres, que el farem amb dues cordes. A mig ràpel hi ha en una cornisa amb un altre instal.lació de ràpel. Per tornar al camí, anirem baixant per la canal, molt malmesa per la quantitat d'esllavissades que ha sofert al final de la canal, Compta amb la caiguda de pedres.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Arribant a la R3

Tercer llarg

El cim de la Pantxa

La meva ressenya el 1984

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.