dimarts, 18 de setembre de 2018

Via LOFOTEN a la Corona de la Reina. Regió de les Agulles

Diumenge 17 de setembre de 2018

La idea d'aquest diumenge era fer una altre via però per diferents motius canviem de plans i decidim anar a la via CALIFORNIA a la Boteruda del Gra que l'Agus i jo ja habiem fet però el Chus no així que fem cap a la zona alta d'Agulles. Un cop acabada la via i com encara es d´hora, aprofiten per portar-me a la via LOFOTEN que jo no havia fet encara.

La via LOFOTEN es una curta escalada de caire esportiu, totalment equipada amb parabolts i prou obligada que ens farà gaudir d'un primer llarg un tant relliscós, doncs es en una zona ombrívola, però d'un segon llarg amb un còdols ben generosos. Escalada com dic, curta però que podem combinar-la amb qualsevol agulla del voltant.

Per accedir a la via i sortint del refugi VICENÇ BARBÉ, prendrem el camí en direcció a la canal de les Bessones. Un cop havem passat l'agulla de la Carnavalada, pugem per la dreta una estreta canal equipada amb una corda fixe que es el camí de la travessa d'Agulles i un cop arribem al coll entre la Corona de la Reina i la Boteruda del Gra, davallem per una canal a la dreta que de seguit ens menarà al peu de via.

1er llarg: IV, IV+, V- i IV, 5 parabolts en uns 15 metres
Situats en una zona ombrívola escalem en vertical vers una balma ben gran. La roca es plena de verdet i un xic humida però prou franca. Un cop arribem a la balma, flanquegem a l'esquerra per poder superar-la pel canto més feble i amb un parell de passos fins arribem fàcilment a la reunió.

2on llarg: V, V+, IV i III, 5 parabolts i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical amb els parabolt ben visible. L`escalada es tota molt vertical però amb uns còdols franc i bons. el segon parabolt et tenim a l'esquerra i tot seguit en vertical fins un ressalt. superem aquest amb passos ben fins i poc a poc anirem perden dificultat fins arribar al cim de l'agulla. La reunió es de dos parabolts al darrera d'un petit matoll  a l'esquerra de la via.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 15 metres d'un arbre abocat a la cara N.O.

Aquí deixo l'entrada de la via CALIFORNIA.
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/06/via-california-la-boteruda-del-gra.html#comment-form

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera


El peu de via 
Arriban a la reunió 
La primera reunió 
El dret segon llarg
Les "tres Maries"

dijous, 13 de setembre de 2018

Via LA PEPA a la Torre Xica. Abella de la conca

Dissabte 8 de setembre de 2018


Tornem de nou a Abella de la Conca per acabar una via que teníem pendent, doncs ens vàrem equivocar al darrer llarg i vem dir que tornaríem per acabar la via pendent i així jo ja tindre la "trilogia de vies que hi han en aquesta vistosa roca. Intercanviarem els llargs i els farem diferents del cop anterior així tots farem de primer un llarg diferent.

Partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Aquí es on es un pel "campi qui pugui". La via comença en una  ample cornisa als peus d'una placa on podrem veure els dos parabolts del començament. Segons hem vist, per sota la cornisa han allargat la via amb uns 10 metres.

1er llarg: V+, IV, V i III, 3 parabolts i uns parell o tres de ponts de roca en uns 30 metres
Comencem encintant el primer parabolt i fent uns passos prou difícils en bavaresa. continuem per placa llaçant alguna sabina fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. El superem amb passos difícils fins que decau la dificultat i al terra trobarem la reunió equipada amb dos pots de roca bastant vells que els podem reemplaçar. Llarg que esta prou be amb uns passos explosius al seu inici

2on llarg: II, V i II i IV, uns tres ponts de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical amb molta vegetació. Trobarem un parell de ponts de roca que ens indica el camí a seguir. Al mig de la placa tenim un parell de passos difícils i un cop superats seguim per terreny molt fàcil i ple de vegetació fins arribar a la base d'una gran placa. La reunió es en una petita cornisa de dos parabolts. Llarg de tràmit sense gaire interes a excepció del pas de la placa.

3er llarg: V, 3 parabolts i tres o quatre pots de roca en uns 30 metres
Comencem el llarg sortint per la dreta arribant a una petita plataforma on comença la gran placa. L'escalada serà practicament tota en adherència amb passos de decisió. Trobarem tres parabolts distanciats i algun pont de roca. A mida que ens anem acostant a la paret vertical  ens manaran un parell de ponts de roca que ens faran decantar-nos a l'esquerra i tot seguit remuntar un curt ressalt i entrar a la reunió en una petita cornisa. Llarg molt bonic de fer.

4t llarg: V, Ae, V i IV+ i 6 parabolts en uns 30 metres
De la reunió sortim per la dreta a cercar un parabolt que ens assegura els primers passos per tot just continuar en vertical per una placa molt fina fins que ja no podem anar en lliure (nosaltres) i farem un parell de passos en Ae. La sortida del Ae es prou fina i entrarem en un terreny i vertical franc però amb la roca a controlar. Quan la dificultat decau arribarem a un darrer ressalt amb un bon arbre on ens podrem assegurar i sortir per la dreta del mateix i ja serem al cim de la via.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres en doble i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via prou divertida amb passos ben curiosos en tots els llargs i que per fi hem pogut acabar i ara si que puc dir: via nova per la "cole"

Escalada realitzada per; Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 
El segon llarg, encara que lleig, te un passatge prou interessant
La bona placa del tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
Primers passos del darrer llarg 
El tram mes vertical del darrer llarg. Ae
Cim. Guaita, si hi ha una ferrada aquí el davant!

dimarts, 4 de setembre de 2018

Via YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 2 de setembre de 2018

Tres vies hi han en aquest pany de paret de la vistosa Torre Xica, la Mariquita Pérez, la Pepa i la Yolanda Cortés i aquesta última es la que em faltava per la "cole". La via no es gran cosa, tant sols a destacar la magnífica placa del tercer llarg, senzillament, fantàstica. El començament de la via es un tant rebuscat amb un primer llarg  massa forçat i un segon típic de grimpar per matolls, els millors els dos darrers. L'aproximació la farem estacionant abans d'arribar al poble i arribant fins l'esglèsia.Pujarem fins unes ruïnes i tot just al damunt comença la via on podem veure un parell de parabolts en una mena d'esperonet.

1er llarg; V, A0, V i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar fins una sabina on hi ha una baga llaçada i amb passos difícils i a la dreta arribem als parabolts que amb dos passos d'A0 ho superem. La sortida del A0 es fina. Tot seguit pujarem per uns ressalts amb molta vegetació i molt incòmodes d'escalar fins una bona cornisa on trobarem la reunió de dos ponts de roca que ja comencen a estar vells. Els podem reforçar. Llarg un tant forçat.

2on llarg, II, III i IV+, tres pont de roca en uns 45 metres
Llarg que practicamernt caminarem pels matolls i un parell de ponts de roca ens indican el camí que ens porta a una placa tombada que la escalarem pel cantó de l'esquerra amb uns passos fins i de seguida entrarem a la reunió en una mena de feixa petita. Tant sols es maco el tros de placa del llarg.

3er llarg, V, V+ i V, 4 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg de placa per l'esquerra del parabolt que tenim força lluny i en un relleix podrem emplaçar un pont de roca fins arribar al parabolt. Fem un petit flanc a la dreta i ens endinsem de ple en una placa fantàstica on anirem progressant trobant forats i petit relleus on col.locar els peus. Els darrers metres son un pels bruts però la dificultat decau sensiblemet arribant a la reunió de dos parabolts que tenim a l'esquerra sota un mur força vertical.


4t llarg V+, V, Ae, V, III i V+, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat tot i que tindrem que anar en compte doncs es una mica trencat. Tot seguit ens dirigim a l'esquerra fins un ressalt on hi ha una sabina amb una baga. el pas es molt difícil i forçat. Acabat això arribem a la reunió.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via divertida i que els dos darrers llargs et posen les piles, els dos primers, del tot prescindibles i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, i Joan Prunera i els companys Llorenç i Dídac

La Torre Xica
La placa del tercer llarg 
Recuperant el tercer llarg
El quart llarg 
Tots quatre a dalt del cim

dimarts, 28 d’agost de 2018

Via LO TIO GOS al Gorro Frigi

Dissabte 25 d'agost de 2018
La via que descric a continuació es prou popular per donar mes explicacions. Sense cap pretensió, aquesta via es prou assequible per qualsevol escalador de poc nivell o que simplement busqui l'escalar sense gaire compromís o, com es el meu cas, portar a un company que escala poc, que gaudeixi del paisatge i d'una via prou divertida, simplement això. La via esta tota equipada amb parabolts, ara ja una mica rovellats pel pas del temps però fiables i amb reunions còmodes de tres parabolts per lo general. Tant sols el darrer llarg tindrem que emprar els estreps per superar el principi del llarg si no anem molt sobrats de grau.

Per arribar a peu de via podem anar pel camí habitual de les vies Optima, Fernando Lajarín, Pere Navalon i de la Gavina, que resseguirem pel peu de la paret i pujarem a una mena de coll que inmediatament baixarem una petita estona fins que trobarem una mena de diedre i just al costat veurem el primer parabolt groc que ja no ho es tant per que ja estan prou despintats.

1er llarg: III+, IV i III, uns 10 parabolts en 40 metres
comencem el llarg enfilant-no en vertical fins que clarament ens anem decantant a l'esquerra superat petits ressalts fin que fem un flanqueig a l'esquerra per entrar a la reunió per damunt d'una llastra.

2on llarg: IV-, IV i III+, uns 6 o 7 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra fins un mur vertical amb molt bona presa i tot seguit en vertical a munt fins arribar a la reunió.

Es possible empalmar el segon i tercer llarg sense cap problema

3er llarg: III i II uns 3 parabolts en 20 metres
Llarg molt fàcil que només superarem un petit ressalt molt fàcil, Llarg molt tombat

4t llarg: II i I, un parabolt en uns 35 metres
Llarg molt fàcil però molt trencat, ull amb les pedres i les relliscades, en dirigim per un esperó de roca trencada vers la feixa que recorre aquesta vessant del Gorro i ens endinsem dins d'ella fins arribar al final, ara caminant on trobarem la reunió als peus de la llastra.

5è llarg: Ae (6a?), IV+ i IV uns 10 parabolts en uns 40 metres
Ens enfilem amb un parell o tres de passos d'Ae i sortim en lliure tot seguin els parabolts amb còdols ben generosos fins el final on trobarem la reunió molt abans d'arribar al cim del propi gorro Frigi.

Si no volem fer aquest llarg amb els passos d'artificial podem anar un pel mes a l'esquerra on trobarem la via F.Lajarín i Óptima de les mateixes característiques però sense artificial.

El descens es el mateix que per altres vies ja descrites en el blog. El que ja he dit una via divertida per cert personal, per un altre tipus, "aburrideta"...

Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera


Començant el primer llarg 
El company al primer llarg
El segon llarg

divendres, 17 d’agost de 2018

Via RUPI-GARRETA a lo Sabardó. Camarasa

Diumenge 12 d'agost de 2018
El Sabardo podríem dir que no es una agulla pròpiament diferenciada de la paret com es el seu veí, el Puro. Es com una llastra des-enganxada de la paret i tant sols els ultim metres estan separat de la paret. Es molt visible, encara que no tant com el Puro, des de la carretera de la Central Hidroelèctrica i que costa una mica diferencial-lo del Puro però es a tocar d'ell.

Del final de la carretera i tornant por on hem vingut hi ha un camí molt marcat que puja directament a la paret i en concret al Puro. Un cop arribem, seguirem el camí a la dreta tot resseguint la paret fins la base del Sabardó i per arribar al pau de via remuntarem un corriol que en deixarà en una petita cornisa i a l'esquerra del Sabardó comença la via en qüestió. Parabolt visible a peu de via al costat d'un burí vell.

1er llarg: V i IV+, 5 parabolts i un pitó en uns 30, metres
Comencem pujant per placa al costat d'un diedre tot cap a l'esquerra i al poc ens tindrem que pujar d'amunt d'una llastra. Seguirem per placa fina i amb bons forats pels dits fins arribar a una mena de xemeneia on trobarem un clau. pugem per diedre vertical fins arribar a una cornisa. Seguim per diedre ara una mica terròs i brut i superarem un ressalt entrant llavors a la reunió molt còmoda. Llarg que ja et posa a to.

2on llarg: IV, V i V+ (per mi un 6a) 6 parabolts i uns 30 metres
Sortim de la reunió pujant per una xemeneia i entrant llavors a una placa fins un diedre ben vertical però amb una preses fantàsticas. Superat aquest ressalt seguim per xemeneia fins un bloc empotrat on el tindrem que superar amb dificultat. seguim per xemeneia fins la bretxa del Sabardó i la paret. La via original sortia en remonage per la via normal però hi ha una sortida directa pel fil de l'agulla assegurada per dos parabolts. Els passos son molt difícils en el meu cas i un cop superat tot això arribem al cim del Sabardó. El millor de la via, el llarg mes bonic i per gaudir.

El descens es una mica "lios", doncs el primer cop que vaig fer la via Normal vàrem baixar per la mateixa i no varem tenir cap problema però aquest cop se'ns han enganxat dos cops les cordes i hem trigat tres hores en poden baixar. Llegint ressenyes i llibre  ens hem adonat que el millor es baixar per la via directa Mayor-Oliva que creiem que es per on va directe el ràpel, però no ho se del cert, però creiem que es així: un ràpel d'uns 20 metres fins la reunió de la via directa i després un de 40 fins el terra.

Be, dons ja tenim un altre via nova per la cole i totalment recomanable, ideal per combinar-la amb altres del voltant si no tens un ensurt amb els ràpels

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera


El Sabardó i la linia d'escalada 
Recuperant el primer llarg
El segon llarg 
Recuperant el segon llarg 
El cim del Sabardó

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.