dijous, 20 de febrer de 2020

Via ARESTA BRUCS del Timbaler del Bruc entrant per l'Agulla dels Cartutxos. Montserrat

Dissabte 8 de febrer de 2020
La teníem pendent i avui és el dia. L'Aresta Brucs del Timbaler del Bruc, no és que sigui una bonica via, tot més lluny de la realitat, però de temps que la coneixia i sempre havia sentit parlar que tenia una roca molt mediocre. És veritat, la roca no és de la millor, a excepció dels dos darrers llargrs, però cavalcar per aquesta aresta és una bona experiència. De totes maneres, la via que hem fet és una mena de "poti-poti", doncs entrarem per una via d'esportiva, l'Agulla dels Cartutxos i seguirem per tota l'aresta fins al cap del Timbaler i sortirem per l'esquerra de la via Francesc Sardans Fàbregas i així queda una via més rodona.

Des de el pàrquing del poble del Bruc, prenem el camí del Vermell del Xincarró fins arribar a una bona esplanada i davant mateix tenim el gran bastió del Timbaler. Remuntant en diverses ziga-zagues, arribarem a peu de via de l'Agulla dels Cartutxos.

1r llarg: IV, V, V+ un pas d'A0 i IV, 4 parabolt i un espit, en uns 40 metres
Comencem fàcilment però amb roca mediocre seguint els parabolts fins que esposa molt vertical. Ull a la roca. Amb passos fins i difícils arribem a un fort ressalt. Ara tenim un pas molt difícil que el podem resoldre amb una "tramposa" o estrep per arribar a la instal·lació de descens. Seguim amb roca molt trencada fins al cim de l'agulla. En una sabina precària hem deixat una corda amb nusos d'uns tres metres per poder baixar del cim i continuar per l'aresta, ara si, amb roca una mica millor, fins a la reunió entre el cim d'una petita agulla i la mateixa aresta.

2n llarg: III i IV, un espit, en uns 30 metres
Ens enfilem aresta amunt on podrem posar un friend en una llastra a mà dreta i un xic més amunt, a l'esquerra i que queda amagada, una fissura on entra bé un tascó. Seguim per l'aresta amb roca a cop bona a cops dolenta fins a una bona sabina, Superem un petit ressalt i arribem al cim d'una altra agulla amb una sabina. Desgrimpem un metre i mig i muntem reunió en el coll.

3r llarg: V, V+/A0, un espit, tres burins vells i un pont de roca en uns 25 metres
Surtim de la reunió en vertical a cercar el primer espit. L'escalada es vertical i fina, Trobarem tres burins vells amb un pas no obligat prou difícil, a poc a poc va perdent dificultat i arribem a un ressalt comú amb la via Francesc Sardans. El superem i de seguit fàcilment arribem a la reunió.

4t llarg: V, IV i III, neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta (la via original crec que surt per l'esquerra però sense cap ambient) per seguir en vertical superant un bon ressalt amb còdols bons i abundosos i que podem llaçar un parell de merlets. Seguim ara lleugerament a la dreta fins a un altre petit ressalt i fàcilment arribem al cilm de la roca. No hi ha reunió.

El descens el farem caminant en seti ponent per camí poc marcat amb fites fins a una canal que ens durà al camí principal i a peu de via. Via amb un cert ambient on la roca no serà de el millor però és una bona experiència, i via nova per a la cole.

Escalada realitzada per: Jesus Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
El recorregut de la via
El primer llarg a l'Agulla dels Casrtutxos 
El segon llarg
Els companys per sota l'aresta
El tercer llarg 
Un dels burins, ben sortit
El darrer llarg
L'Agus arribant al finmal de la via
El dia es va espatllant per moments

dimarts, 18 de febrer de 2020

Via ARESTA BRUCS a la Roca del Tambor Gran. Els Pallers, Montserrat

Diumenge 26 de gener de 2020
La intenció d'aquest diumenge era ben diferent, escalar l'Aresta Brucs del Timbaler del Bruc, però a l'arribar a peu de via ja hi havia una cordada de tres que encara no tenien ni els peus de gat posats. Mentre fem temps, deixem les motxilles i anem a tafanejar la zona, que és ple com un ou de gent, un munt de cordades a la via Sardans a la Ivan, al Gerro tambéplwe de gent, noi avui tot hom en aquí. Quan tornem, que és una bona estona, continuen igual, sense estar penjats a la roca i en vistes de la situació ens decidim per anar a fer l'Aresta Brucs de la Roca Gran del Tambor Gran, assessorats per l'Agus. Ell passarà de fer-la doncs ja la va escalar fa temps i es dedicarà a fer fotos. Com veieu, els ànims no estan massa "catòlics". A mi no és que en faci gaire pes la via però la qüestió és fer alguna cosa.

La via es un sol llarg de corda d'una quarantena de metres amb equipament just i variat, És una típica aresta Brucs on trobarem passos de IV i IV+ i un de ben curiós de V gaire  al final, doncs la roca no és molt bona, a part d'això, la roca excel·lent. Al cim no trobarem reunió. El descens el farem caminant per un seguit de terrasses vers ponent fins a baixar per una canal que ens retornarà a peu de via. (Marques de color).


Un cop retornats a peu de via, ens acostem a la roca del costat, El Contrafort Oest del Tambor Gran i fem els tres plegats una via d'esportiva, en dos llargs convinant dos vies, d'una dificultat de entre IV i V i així donem ela jornada per acabada

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera


Començant l'aresta
Seguim...
El company recuperant el llarg
El contrafort de la Roca de lTambor Gran
Ara si, foto dels tres

dimarts, 11 de febrer de 2020

Via LAIETANA 18 D'OCTUBRE i Via 29 DE FEBRER. La Codolosa

Diumenge 19 de gener de 2020
Avui es un dia d'aquells que les prediccion no son gaire alentadores, segons els "mentidòlegs" i no ha estat així. tot pensant que faria un dia d'allò més dolent, a la fi i contra tot pronòstic, ha estat un dia "estupendu"... i nosaltres en caigut en el parany. Total que ens hem quedat a la Codolosa i hem escalat dos vies (podriem dir així) una oposada de l'altre.

La via LAIETANA 18 d'OCTUBRE, no te cap misteri, tres llargs que no saltres els em fet en dos, tota assegurada amb una certa austeritat i amb un darrer llarg amb una mica de "sal i pebre". Amb un sol ràpel de 60 metres ens durà un altre cop a peu de via.
Per arribar a la via sortirem de la zona recreativa i seguirem el camí per la canal que porta a la Cova Gran de la Codolosa. Uns 50 metres abans d'arribar a la esmentada cova, Veurem una fletxa petita a peu de via i algún parabolt de la via.

La via 29 DE FEBRER, tampoc te cap misteri. Un seguit de plaques partides per una mena de feixes, ens duran al final de la via en dos llargs. tots dos assegurats per parabolts. A destacar la placa final del darrer llarg amb una roca de pelicula. La baixada, doncs per la dressera de Fra Garí si no volem fer res mes però jo no recomano baixar per la mateixa via. La via eestasituada a la part més esquerra de la popular paret que anomenem "la Codolosa" amb una mica d'instint aventurer, trobarem el peu de via.

Dos vietes noves per la cole que a mi, particularment, m'han deixat una sensació com si no hages escalat, pero "pa gustos, colores" No em molentaré en afegir fotos, per que no aporten gaire cosa, només la dels quatre matats que em escalat avui.

Escalada realitzada per: Llorenç Lledó, Didac García,  Agustin Pérez i Joan Prunera



divendres, 24 de gener de 2020

Via GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA. La Llitera. Osca

Diumenge 12 de gener de 2020
Tants anys anant per la carretera que passa per Alfarràs camí del Pirineu i sempre m'havia fixat en unes parets calcàries i al fons, un embassament, el de Santa Anna i mai vaig creure que allí havien vies. No ha estat fins ara que el Chus ens va proposar una via en aquest indret de la comarca de la Llitera. Remenant per la xarxa, vaig trobar una bona descripció de la via en un blog que segueixo bastant, Escalada per a tontos i la via i el lloc ens va fer el pes. L'únic inconvenient podria ser la boira, però ens la jugarem. Sempre hi han llocs que et sorprenen gratament, i aquest es un d'ells.


L'apoximació, podríem dir que practicament nul.la, si deu minuts per arribar a peu de via es pot dir "aproximació".
La via en de dificultat mitjana i per lo general ben assegurada, tot i que un joc discrets de tascons i friends ens serà molt útil.


Prenem la carretera N-230 de Lleida a Vielha i passats Alfarràs prenem un trencall a la dreta en direcció a l'embassament de Santa Anna. En una bifurcació que diu Poblat prenem la carretera de la dreta i passam un parell de túnels i tot seguit en una gran explanada passat el pont podrem deixar el vehicle. El camí a la paret el tenim tot just a la dreta del pont en sentit d'on venim. Es un camí ombrívol on resseguirem les parets ple de vies d'esportiva. Entrarem en un barranc i en poca estona arribarem a peu de via

1er. llarg: V i III, 5 parabolts en uns 30 metres
Trobarem una pedra amb el nom de la via "sicada" al peu. Començament molt ombrívol on trobarem la roca ben humida i freda i que els parabolts ens ajudaran a pujar amb més tranquilitat. Un cop passats els primers quinze metres, la via es decanta a la dreta per una cornisa ascendent fàcil que li dona nom a la via i tot just arribarem a la reunió, molt còmoda.

2on. llarg: III i IV, 4 parabolts i una reunió en uns 50 metres
Seguim la mateixa tònica per la diagonal amb escalada fàcil però un xic aèria fins arribar a una reunió en uns arbustos. Passem de la reunió i seguim uns metres en vertical i roca a controlar i lleugerament a la dreta fins entrar a una gran feixa que ens durà a peu d'unes plaques ben formoses.

3er. llarg: V, IV i IV+ uns 4 parabolts en uns 30 metres
Pedra sicada que ens indica per on va la via doncs a l'esquerra hi han més vies. Sortim de la reunió vers la dreta i entrem en una bonica i fina placa. Escalem en vertical i un seguit de tres parabolts ens indican el camí a seguir. Un cop superada la placa entrem en un replà als peus d'un altre placa vertical però més curta. Un cop superada entrem en un altre replà als peus de la fantàstica placa final de la via.

4t. llarg:IV+, V i V+, 7 parabolts en uns 20 metres
Davant tenim una placa que ens crida a escalar-la, sens dubte el millor llarg de la via. Set parabolts ens portaran al final de la via amb una rocam de  "pel.lícula" i amb una dificultat d'entre IV+ i V amb un pas final de V+ que ens el tridrem que negociar. Farem reunió a l'esquerra de la via doncs sembla que la reunió nostre li falta un parabolt.

Ara només tindrem que grimpar per la cresta cimera amb compte i ja serem al final de la via. El descens el farem caminant després d'aquesta curta travessa per l'aresta cimera. Baixarem per un camí evident fins la ermita del poblat de Santa Anna i tot seguit baixarem per unes escales fins el fons del barranc on comença la via. Total, 20 minuts a molt trigar.

Via divertida i plaent i amb un cert ambient en alguna part de l'escalada. Roca calcària de primera i una nova via per la cole.No us defraudarà.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera


L'agulla que escalarem des de l'estacionamet
El peu de via amb el forat característic

El primer llarg
La primera reunió
Ell segon llarg
Tercer llarg
Darrer llarg
Crestejant per arribar al caní
No som tant bons, hem tingut sort

dimecres, 15 de gener de 2020

Via MALALTS DE ROCA a la Paret de Devessó. Malanyeu

Diumenge 5 de gener de 2020
Aquesta vi no es de les mes maques que he fet en aquesta zona, millor dit, es la pitjor. Així, clar i català, un bon exponent de com obrir un nou itinerari sense cap sentit, però es el que hi ha i les coses no es poden criticar si no les tastes.

La via es de la part més esquerra de la paret del Devessó i esta encaixada entre la via Aina i la Terennà domèstic, obrint-se pas entre roca dubtosa i molta vegetació per acabar on normalment acaben totes les vies i rematant-la, per esgarrapar deu metres més, per un esperó, que malgrat tot, pot estar be. Esta equipada amb poquíssimes expansions i un munt de ponts de roca, sabines llaçades i bagues amb nusos encaixats a les fissures, tot bastant "cutre" i que nosaltres hem canviat la majoria.

Son tres llargs de corda, el primer molt trencat i brut, el segon només amb un curt passatge de bona roca i un tercer, que malgrat es el més fàcil, hi ha un moment que no tens ni idea per on continuar.

La via comença uns metres a l'esquerra de la via Aina, amb un pont de roca vell a un parell de metres pel damunt nostre

1er llarg: III, IV, V, IV, IV+ i IV, un parabolt, nusos encaixats , ponts de roca i savines llaçades en uns 40 metres
Comencem pujant per terreny fàcil i poc a poc ens anem acostant a un ressalt que no inspira gaire confiança. Un cop en el ressalt, veiem que podríem assegurar-nos a la via Aina, però superem el ressalt amb cura i seguim els ponts de roca i les sabines fins arribar a una placa compacta on hi ha un partabolt, Superem la placa i entrem per l'esquerra a un diedre molt trencat i brut fins assolir la reunió en una bona cornisa.

2on llarg: III, V, IV, V, V+/A0e i III, un parabolt ponts de roca i un parell de sabines llaçades en uns 30 metres
Sortim grimpant entre matolls i pedra solta fin una placa inclinada que en durà a un ressalt de bona roca. L'ataquem per la dreta per un diedre amb vegetació i ens decantem a l'esquerra llaçant una sabina seca i pujant recte amunt. Tenim el pas més difícil de la via que tindrem que entrar en una petita cornisa però molt brut i trencada. Un parabolt ens ajudarà a fer-ho en lliure o A0, depenent del pànic que tinguem. tot seguit, farem un flanqueig ascendent per una mena de feixa fina la reunió en un nínxol i de dos arbres.

3er llarg: IV i IV+, dos ponts de roca en uns 25 metres
Sortim vers una llastra que la podem pujar per placa i una curta bavaresa per seguir un altre cop per placa compacta i arribarem al cap de munt de la cinglera. Es aquí que no sabia per on continuar. a l'esquerra podria sortir caminant i davant meu tinc un esperó de roca i mirant la inexacta ressenya, decideixo atacar l'esperó. Primer un ressalt i entro en un petit diedre i segueixo per l'esperó, a la dreta, veig un pont de roca que em queda lluny però ja sóc dalt de l'esperó. La reunió es d'un parabolt i un arbust mig sec.

El descens el podem fer en ràpel des de la veïna via de l'Aina, però des de que vaig descobrir que es pot baixar caminant, passo de rapelar si no hem de fer cap via mes.

Nova cia per la cole i m'han d'enganyar molt, però molt, per tornar a repetir-la...

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El rpimer llarg 
Diedre selvàtic al primer lalrg
El pas difícil del segon llarg
La llastra del darrer llarg
L'esperò final de la via
Els dos plegats, sumen 122 anys...

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.