divendres, 18 de desembre de 2020

Via DELS CULÉS a la Paret del Devessó. Malanyeu

 Dimecres 16 de desembre de 2020

Com sol passar en aquesta part de la Paret del Devessó, les vies són bastant "matolleres" i amb molta vegetació, algunes vies amb més o menys encert, es donen l'oportunitat de passar una bona estona escalant. La via Dels Culers, és un bon exemple, millor del que pot semblar a primer cop d'ull, ens farà gaudir d'un nivell assequible i el poder emplaçar bones assegurances flotants. Porteu un joc de friends petits mitjans i grans, que els posareu tots.

1r llarg: IV+, IV, V, IV, IV+, IV i II, 2 parabolts i uns 35 metres
Comencem el llarg superant un bloc vertical assegurat per un parabolt, Seguim a cercar entre matolls una bona placa on ens guiarà el segon parabolt. Continuem sempre per terreny a controlar fins un altre placa que tenim a l'esquerra i un cop superada entrem a la reunió que farem d'un sol parabolt i que podrem reforçar. Llarg una mica lleig i de roca trencada

2n llarg: II, IV+ i II neta i uns 20 o 25 metres
Sortim vers la dreta (fletxa indicativa) pràcticament caminant fins a un arbre gruixut on hi ha una baga i que en porta als peus d'una placa curta i compacta a equipar. Un cop superada arribem caminant a un bosquet i muntem reunió d'un arbre

3r llarg: IV+, IV i II, neta i uns 20 o 25 metres
N'enfilem en vertical per una placa fissurada amb l'aguda d'un arbre i cerquem un pont de roca que ens portarà a la dreta als peus d'un diedre amb bona roca. Un cop superat el diedre, flanquegem a la dreta per una cornisa de terra i muntem la reunió en un arbre.

4t llarg: IV+, V, i IV, 2 ponts de roca i uns 20 o 25 metres
Comencem a pujar lleugerament a l'esquerra a cercar un pont de roca als peus d'una placa vertical fissurada. Amb passos verticals, però amb bones presses, superem la placa fins a cercar un altre pont de roca. Superats aquest, entrem en terreny més fàcil fins a assolir la reunió. Sense dubta, el millor llarg de la via.

Pel descens podem seguir la cresta cimera fins a el ràpel de la via Aina i si no, seguint per la mateixa cresta caminant fins el camí

Bona via, més que a primer cop d'ull ens pot semblar i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Llorenç Lledó i Joan Prunera

El darrer llarg

El "microclima" de Malanyeu, bo fins hi tot al desembre

dijous, 10 de desembre de 2020

Esperons de Fra Garí. Els Graus. Montserrat

Dilluns 7 de desembre de 2020

Els Esperons de Fra Garí  és una via que va resseguint tot una sèrie de ressalts més o menys interessants, sempre tallats per repisses on haurem d'anar caminant. La roca en conjunt és bona, tot i que en algun punt final del llarg, no serà bona. Totes les reunions són muntades a excepció d'alguna, perqué les farem a peu pla com si estesi'm a peu de via. La via per llarga que sembli, es fa ràpida.

Per accedir a la via, haurem d'anar a la part alta de Collbató i dirigir-nos al dipòsit d'aigua i anar a la drecera de Fra Garí. Els esperons són ben visibles des d'aquest punt. La via comença a l'esquerra d'un esperò molt marcat que ens incitaria a enfilar-nos, però les expansions son a la placa de l'esquerra que és per on comença la via.

1r llarg: IV, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem el llarg per placa tombada fins a un petit ressalt que el superem per la dreta i amb la mateixa dificultat en tot el llarg arribem a la reunió que trobarem a terra.

2n llarg: IV+ i caminant 1 parabolt en uns 30 metres
Caminarem uns metres fins a la base d'un ressalt d'uns 15 metres. El superem i al seu cap de munt caminarem un grapat de metres fins la base d'un altre ressalt molt més vertical. No hi ha reunió.

3r llarg: V+/A0e, IV+ 4 parabolts en uns 15 metres
Amb un pas de bloc molt fort, cercarem la primera expansió i després a la dreta un altre. Seguirem recte amunt a cercar un bon ressalt amb una llastra i bons còdols fins a arribar al final on muntem reunió al terra

4t llarg: IV+, II, 1 parabolt i uns 25 metres
Seguim superant un altre ressalt curt un xic trencat i després fàcilment arribarem a la base del següent ressalt i muntem reunió. La reunió és d'un sol parabolt amb anella, però la podem fer tranquil.lament a terra sense lligar-nos.

5è llarg: V, i II, 3 parabolts i uns 25 metres
Tenim una paret vertical al davant nostre amb bons còdols. La superem fins a un replà on hi ha una reunió que passem d'ella, seguim per l'esquerra, ara molt fàcil, fins a la reunió un pèl penjada.

6è llarg: V, IV+ i V, 4 parabolts i uns 25 m
N'enfilem per un esperò de roca fantàstica fins a un ressalt i que un cop superat arribem a la reunió. Poder el millor llarg de la via en referència a la roca. 

7è llarg: II, neta i uns 40 metres
Llarg de tràmit molt senzill a manera de cresta en què anirem superant petits ressalts fins arribar a la reunió.

8è llarg: V+/A0e, V, IV+, 3 parabolts en uns 20 metres
Comencem a pujar per paret vertical i per una fissura molt forta. es possible fer A0e. Un cop superada ens decantem a la dreta i seguim per terreny una mica descompost fins a arribar a la reunió devant un esperó tombat.

9è llarg: III, Ae, V, 4 parabolts ens uns 20 metres
Seguim per l'esperó tombar fins a arribar a un fort desplom. Amb dos passos d'Ae el superem per entrar en una placa vertical i en pocs metres arribem al final de la via a tocar al camí de les Bateries.

Per retornar a Collbató seguirem amunt pel camí de les Bateríes i a uns cent metres, trobarem un corriol a ma dreta amb senyals de pintura verda que ens portaran a la drecera de Fra Garí i en mitja hora, més o menys, de retorn al poble.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Itinerari de la via
Quart llarg
Cinquè llarg
Sisè llarg
Darrer llarg
El fred a apretat de valent avui

dimecres, 2 de desembre de 2020

Via JOAN-FRANCESC a Abella de la Conca

Dilluns 30 de novembre de 2020

Via caòtica, com sols passar en aquests pany de paret i que la seva característica és cercar amb afany, panys de paret per ser escala entre matolls, ressalts i plaques. Poder més bona del que ens pot semblar a primer ull, sense ser massa bona i de les mateixes característiques que les seves veïnes Llaç Grog, Pantera Rosa i Malalts de Roca que hi ha més amunt. La via necessita temps i alguna que altra pluja per netejar de terra la majoria dels seus llargs. Trobarem el peu de via facilment per la inscripció pintada a la roca de JF.

La via és tota equipada amb parabolts, si volem, podem portar algún que altre friend o tascó, però realment, no fa falta.

1r llarg: IV, V-, IV+, V, IV+ i V, entre 8 o 10 expansions i uns 30 metres
Comencem per un bloc/placa amb un parabolt al cap de munt. Arribarem a una plataforma, però no seguirem amunt. Ens decantem a l'esquerra seguint els parabolts. Escalarem plaques verticals més o menys brutes de terra fins a arribar a la reunió, petita però còmoda.

2n llarg: IV, IV+, V+ i IV+, 5 expansions i uns 25 metres
Seguim vers la dreta per una sèrie de grades fins a una placa que ens mana a un fort desplom. A la part alta del desplom, la segueix una fissura horitzontal cap a l'esquerra i tot superant el desplom passarem a una placa curta que ens porta a la reunió.

3r llarg: IV, una expansió i uns 30 metres
Sortim en vertical a cercar un esperó de roca amb un sol parabolt. Superats aquests deu metres, seguirem cap a l'esquerra tot caminant (hi ha alguna fita) fins a una vistosa placa estreta amb ressalts on farem la reunió d'algún petit boix o si no a pel, doncs no hi ha reunió.

4t llarg: IV+, V+, V, unes 5 o 6 expansions en uns 20 metres
Ens enlairem en vertical, també seguin els parabolts amb passos delicas fins a un bloc que no dóna gaire confiança. El superem un pèl per l'esquerra i ara ja amb més facilitat, entrarem a la reunió. 

Ara bé un llarg de tràmit que el farem caminant i amb petites grimpades sempre amb diagonal ascendent per sota d'una llarga cinglera. Farem reunió en una plataforma amb un sol parabolt i les lletres JF picades a la roca.

5è llarg: V+, V+, A0e (dos passos) i V, 9 o 10 expansions en 35 metres
Seguirem els parabolts per la gran placa vertical, Els troncs tallats ens serviran per superar els passos, docs són massa fins i ens obliga a agafar-te als troncs esmentats. Seguim amb passos difícils superant un petit ressalt. Després és més fàcil, però trencat i terrós fins a arribar a un fort desplom que els podrem fer en A0e gràcies a dos parabolts seguits. Prosseguim ara per la dreta fins a una placa amb una fissura vertical i de seguit arribarem a la reunió.

6è llarg: IV, III, una expansió en uns 30 metres
El darrer llarg eés un caos de roques, ressalts i blocs però prou divertit. Només trobarem un parabolt i una baga en una sabina. La reunió és el primer ràpel de baixada.

Nosaltres pel descens hem fet un parell de ràpels de les dues últimes reunions i després seguirem alguna fita i gràcies al "raro instinto del hombre blanco" arribarem al camí de nou. Tot semblant difícil, aneu amb compte.

Una via més per la "cole", però que em costarà voler tornar a repetir.

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera i amb els companys, Manel i Carles

Mes o menys, per on va la via

Trams de terra, habituals a la via

El cinquè llarg

dijous, 26 de novembre de 2020

Via PARET NEGRA al Molló Gros. Els Mollons

Dijous  26 de novembre de 2020

Foto extreta del blog: Blog de muntanya https://jralsina.blogspot.com/2019/03/sortida-fotografica-als-mollons.html

Els Mollons va ser una de les meves primeres escoles d'escalada cap a l'any 1979, en qué vaig començar a "pujar-me'n per les parets". Poques vies hi havien per aquella època, però suficients per gaudir un cap de setmana fent-la petar dins el sac de dormir a l'estació de La Pobla de Claramunt. Al matí ben d'hora cap a les parets carregats amb els mosquetons de ferro i els claus. Tan sols una via d'allí se'ns havia resistit, la famosa via de la "Paret Negra". Com el seu nom indica, es veu negre de lluny i molt vertical quan érem a peu d'ella, per una raó o altra sempre ens baixàvem a mitja paret, no ens hi veiem en cor d'escalar-la. Ara, la zona es tota plena de parabots, vies per tot arreu i equipades, després de quaranta-un anys, i venint d'escalar la via Apia, em decideixo escalar la famosa paret. A estat una bona sensació, tot i que ara és equipada amb químics, sempre podrem assegurar-nos d'algun ferro vell.

1r i únic llarg: IV, V, IV+ i IV, 10 assegurances entre químics, claus, burins i parabolts en uns 20 metres
Comencem a la dreta d'una llastra despresa que hi al terra, on és visible la primera expansió. Només haurem de seguir les expansions químiques i si volem, podrem assegurar-nos en algun ferro vell. L'escalada és vertical i molt més bona dels que sembla a primera vista. El pas més difícil és al mig de la via, una placa amb poc cantell i vertical on és possible acerar. Després, esdevé una escalada amb una roca i uns cantells boníssims, llàstima que no tingui més llargària.

El descens el farem caminant des de dalt del Molló Gros o a l'estil de l'escalada esportiva.

Per arrodonir el dia:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/10/les-crestes-del-ninet-els-mollons.html#comment-form

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/els-mollons-via-apia-al-mollo-gros.html

Escalada realitzada per: Jaume Salat i Joan Prunera

La "Paret Negra"

El company a mig recorregut

dimarts, 3 de novembre de 2020

Via LA CARLA per la variant d'entrada. Paret del Devessó, Malanyeu

 Dissabte 3 d'octubre de 2020

La via "LA CARLA", té unes quantes variants i una d'elles és la variant d'entrada. De les mateixes característiques que el primer llarg original, comença uns metres més a la dreta. És un equipament més que no aporta res en una paret ja prou saturada d'itineraris.

1r llarg: III, IV, IV+ i IV uns 8 parabolts en uns 35 metres
Comencem el llarg vertical seguint els parabolts. A uns vint metres arribem a la reunió molt penjada que seria el final de la via (crec) però podem continuar fent uns passos a l'esquerra i seguir per la via original fins a la reunió en un arbre o un parell de metres més amunt de dos partabolts.

2n llarg: IV, V- i III, uns 2 o 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra atacant un muret vertical que el podrem autoprotegir. Seguirem per un esperó molt fàcil on trobarem la primera expansió i seguirem recte fins a un altre ressalt un xic més difícil protegit per una expansió. Llavors continuem i arribem a la reunió en un replà força còmode.

3r llarg: V, IV+, IV i V, uns 6 parabolts en i uns 35 metres
Comencem el llarg lleugerament a la dreta atacant una placa una mica curiosa al costat d'un diedre amb roca a controlar. Seguim fàcilment fins a una bona placa fissurada equipada amb parabolts, i que a més, la podem protegir amb flotants, Passos bons ens portaran al final de la via on farem la reunió d'una instal.lacio que també és el ràpel.

Bona via com moltes tantes d'aquest pany de paret que busca amb afany la roca entre els arbres i boscos penjants.

Per si us interassa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/via-la-carla-sen-va-la-selva-paret-del.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Entrada a la primera reunió

Tercer llarg

Placa final del darrer llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.