dimecres, 22 de maig de 2019

Via PICASSO, MIRÓ LES TÀPIES sortint per la via ARRELS. Les Moles del Don

Dissabte 18 de maig de 2019
Les Moles del Don en els Estrets d'Arnes i en especial la banda dreta, es un caos de vies, que sovint, la informació que podem recollir no es del tot exacte. Guiant-nos per ressenyes d'altres blogs, coneixent una mica el terreny i que a peu de via es pintat el nom, podem  intentar aquesta via que ja fa un parell d'anys em venir a fer. Per fer una mica més complerta l'escalada sortirem per la via Arrels donant-li així una mica mes de "sal i pebre" a la escalada, quedant un itinerari sinuós però prou engrescador.

Per accedir a la paret podem anar des d'Horta de Sant Joan i prenen la carretera que va de Tortosa a Vall-de-roures i tot sortint del poble a l'esquerra tenim un desviament d'una pista asfaltada que ens portarà al pàrquing del riu dels Estrets. Tot molt ben indicat. Un cop deixem el vehicle prenem el camí dels Estrets i en vint minuts estarem davant mateix de l'extrem dret de les Moles del Don. Travessem el riu i remuntem un corriol amb fites que en porta a peu de la paret. En una clariana del bosc entre les vies Betelgeuse i Ítaca i escrit a la paret veurem el nom en groc mig despintat de la via.

1er llarg: IV+, V, IV+, V, IV+ i IV, unes 10 expansions en uns 35 metres
Amb l'ajuda d'un petit arbr en enganxem a la roca i anem escalant per paret vertical amb molt bona presa i ben equipada amb parabolts. Trobarem un parell de passos difícils per superar uns ressalts fins que uns metres a munt veurem una reunió d'espits. No anem cap enllà. Fem un llarg flanqueig a la dreta, primer amb un pas aeri i delicat i després, més fàcil,  fins la reunió de parabolts en una petita cornisa. Llarg molt bo.

2on llarg: V, A0, V, V+/Ae, V IV+ i V ,unes 9 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical que la podem superar en A0 per seguir per terreny una mica trencat però més fàcil fin un bon ressalt. Amb l'ajuda d'un estrep (els que no tenim grau) o amb un pas llarg d'A0 el superem. continuem amb escalada difícil fins un altre ressalt que el superarem igual que l'anterior. Un cop passat això, lleugerament a la dreta escalarem una bona placa que en durà a un petit ressalt que el podem superar més fàcilment per l'esquerra i entrarem a la reunió. Llarg vertical i prou difícil però no obligat.

3er llarg: IV-, IV+, V i IV,  unes 6 expansions en uns 45 metres
En enlairem de la reunió per la dreta a cercar un parell de parabolts força metres amunt fins la reunió. Passem de la reunió i seguim escalant amb tendència a l'esquerra fins situar-nos a sota de la "berruga". Flanquegem per placa inclinada però amb poca presa fins arribar a la plataforma de la reunió. El flanqueig, el millor del llarg

4t llarg: IV, V i IV 3 expansions en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins cercar un espit ben visible i un cop l'hem superat, ens decantem a la dreta i pugem per la paret de la famosa berruga de la Mola. Amb passos verticals pugem amb tendència a la dreta fins un punt més delicat. el superem i seguim per el fil de la berruga fins que decau sensiblement la dificultat i arribem a la reunió. Superar la berruga, el millor del llarg

Pel descens prenem un camí amb fites prou marcat que ens portarà a una canal. Al final d'aquesta, trobarem una equipació amb cables i escalons a manera de ferrada i un cop a baix, remuntarem un corriol que ens durà un altre cop a peu de les vies. 20 minuts de descens i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pèrez i Joan Prunera amb Dìdac i l'Albert
Començant la via 
El llarg flanqueig fins la primera reunió
El primer des tres ressalts que trobarem al segon llarg

Sortint dels ressalts de l segon llarg
La placa de sota la "berruga" 
El darrer llarg
Recuperant el darrer llarg
Al passos més difícils del darrer llarg
Ja som el quatre al final de la via 
Un parell de fotos dels companys del darrere

dijous, 16 de maig de 2019

Via L'AVI TREPADOR a la paret de la Codolosa. Montserrat

Dissabte 11 de maig de 2019
Aquest dissabte i diumenge tinc compromisos familiars però puc buscar un raconet pel dissabte al matí i ens decidim anar a fer una via que ja havia fet en dos cops, l'avi trepador. Tres llargs de corda amb roca prou ferma i equipada per gaudir d'una estona d'aquesta zona de Montserrat, molt caòtica però que ens proporciona un munt de vies de tots el nivells. La via es equipada amb espits, dos pitons i un burí i les reunions amb parabolts i rapelable, tot i que hem preferit baixar caminant per la drecera de Fra Garí, cosa que no he fet mai, per que si em puc estalviar de fer ràpels, ho faig.

El peu de via es una mica estrany, doncs no hi ha res que ens indiqui per on va  la via però ens podem fixar amb la ressenya i que força amunt hi ha el primer espit de la via.

1er llarg: IV, III+, IV+, V i IV+, 4 espits i un burí en 35 metres
Comencem enfilant-nos per uns blocs verticals uns metres fins que es torna més fàcil i en tendència a la dreta ens dirigim fins una paret vertical on trobem el primer espit del llarg. Seguim per la placa on trobaré unes bones bústies a la nostre esquerra i superant un tram vertical entrem en una petita cornisa. Segui  per placa on trobarem un burí vell. Poc a poc decau la dificultat fin arribar a un bon ressalt on hi ha un altre espit. Passos difícils i un xic exposat ens portaran a la reunió que tenim a la dreta sota una paret vertical.

2on llarg: V, V+/A0, V, IV+ i IV,5 espits i dos claus en 25 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta a cercar un dels primers espits. Passos fins i un tant polits ens portaran en vertical a sota d'una llastra on abans, en una fissura trobarem dos claus vells. Un cop superats els claus, flanquegem la llastra a l'esquerra on trobarem un altre espit i d'aquí en vertical fins la reunió. Ull els darrers metres, que la roca es a controlar.

3er llarg: IV+, IV, V+/A0, IV, V i IV, 6 espits en 25 metres
Sortim de la reunió amb uns passos verticals però francs, en tendència a la dreta fins una petita cornisa. Seguim per placa lleugerament a l'esquerra i amb passos bonics arribem a un bon ressalt assegura per un parell d'espits. Un cop superat el ressalt amb passos força difícils però no obligats, la dificultat decau fins una mena d'esperó. Escalem aquest esperó amb passos díficils  fins arribar a la reunió.

L'Agus em diu de baixar caminant. Jo no he baixat mai de la Codolosa caminant i com per raons imperioses, a mi no m'agrada gets repelar si no es per obligació, li dic que de conya i així anem fent vers ponent, amb camí poc marcat però força evident (alguna fita) fins la drassera de Fra Garí i en menys de mig hora ja estem de tornada a l'ermita de la Salut i cap a casa que m'esperen per dinar.

La via es molt ferma, tot i que la roca ja comença a estar un xic polida però per fer una matinal ràpida es perfecta. També dir que m'ha semblat més difícil des de l'últim cop que la vaig escalar, per que serà...

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg
Recuperant el primer llarg
Cpmençant el darrer llarg
La placa del darrer llarg
Foto i cap a casa!!!

dimarts, 7 de maig de 2019

Via BADALONA a la Paret del Davessó. Malanyeu

Dissabte 4 de maig de 2019
Tornem a Malanyeu a fer una de les vies que ens quedaven pendents de fer, la Badalona. No es una via que m'ha fet el pes, doncs te un primer llarg massa difícil pel que diuen les "ressenyes" i la roca, en el tram més difícil, es molt polida i les restants, doncs el típic d'aquest indret, matollera. Però de totes maneres es una bona via que als tres ens ha fet suar de valent. Esta ubicada a la dreta de la via Adéu Espanya i te escrit el nom a peu de via, no tindrem cap problema en localitzat el peu de via.

1er llarg: V, IV, V, V+/Ae, V+, V i V+, 15 parabolts i uns 45 metres
Comencem a enfilar-nos vers el primer parabolt, El llarg no te misteri, hem de seguir els parabolts. Un gran arbre ens barra el pas i el sortegem per la banda dreta i tornem a la placa amb tendència a l'esquerra fins que es posa molt vertical. Superem aquest primers passos molt difícils i entrem en una fissura. Aquí els que no tenim grau, podem fer-ho amb un estrep i allargant prou el cos. els darrers metres de la fissura ens podem ajudar amb unes bones savines fins arribar a una còmoda plataforma on respirar. Continuem amb tendència a l'esquerra fins un ressalt prou difícil però amb bones bústies (amagades) i de seguit arribarem a la reunió.

2on llarg: IV, III i V uns 8 o 9 parabolts i uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical per placa agraïda fins un parabolts que es força lluny. Continuem amb la mateixa tònica fins entrar en una mena de feixa terrosa als peus d'una placa vertical. Comencem a pujar per un diedre inclinat que hi ha a la nostre dreta (polit i relliscós) i en el segon parabolt entrem de ple per la placa amb escalada díficil. Al final de la placa trobem un ressalt que el superem per la dreta i amb cura doncs la roca es un pel trencada, entrarem a la reunió.

3 er llarg: IV, IV+ i IV uns 3 parabolts i uns 25 metres
Sortim de la reunió per una mena d'esperó/placa fins un ressalt. Aquí trobarem el pas més difícil del llarg. Un cop superat, entrem en un terreny més fàcil fins una curta placa amb dos parabolts i tendint a la dreta arribarem a la reunió final. Ull els darrers metres que la roc en trencada.

A en Dídac li havien dit en una ocasió que ens perdíem un descens ben maco i curiós en contes de baixar rapelant per les vies de la paret del Davesso. Aquest cop ho hem provat i si, realment es un camí agradable i bonic i com no teníem intenció de fer cap vies més ens decidim a fer-ho. Tant sols tenim que seguir carenant per la tota la cinglera, hi ha un parell de passos per anar amb conta però es fa be. en poca estona arribem al punt culminant i descendim suau-ment fins uns prat on hi ha una masia. A la dreta, veurem un camí marcat amb grog i blanc que ens portara fins la pista i d'aqui al poble i tot això en poc mes de mig hora.

Be, ja tinc una via nova mes per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac García, Joquim Llòria i Joan Prunera


Començem el primer llarg 
La cosa es posa dreta 
Començem el segon llarg
El darrer llarg 
Final de la via i ara baixarem caminant

dilluns, 29 d’abril de 2019

Via LOS CHICHOS a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 27 d'abril de 2014
Després d'un any i quatre mesos d'estar com un vaixell en dic sec, en Joaquim es decideix a omplir-se de coratge i venir a escalar amb nosaltres, ben retornat company i esperem que la cosa continuï!!!

Aquest dissabte decidim anar a fer una via que ja habiem abandonat els tres fa dos anys i que per força major vàrem recular, ara amb tot a favor anirem a escalar  la via LOS CHICHOS a la Pared de la Formiguera. La via no te pràcticament cap misteri, tota equipada per no passar gaire por i roca de primera a excepció d'algun tram del primer i segon llarg. En el primer, el podrem completar amb algun friend petit i mitja, només al primer. Si no anem molt "sobrats" en V+, ens anirà be un estrep al darrer llarg que es prou mantingut.

Un comentari. Ens hem fixat que a la primera reunió, el parabolt de la dreta, l'espàrrec, es mou perillosament i a la darrera reunió, es el de l'esquerra que també ho fa, per això vàrem decidir no baixar amb ràpel des de el final de la via... ull companys!!!

1er llarg: III, IV, V i IV+, 3 parabolts i uns 20 metres
Comencem en diagonal a l'esquerra seguin un parabolt i després en direcció a un ressalt que el superarem per l'esquerra fins arribar a una plataforma a sota d'un segon ressalt mes fort assegurat per dos parabolts. Un cop superem el ressalt flanquegem a la dreta fins la reunió.

2on llarg: IV i III, 5 parabolts i uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar un parabolt per continuar per un esperó que en algun lloc tindrem que vigilar la roca. De mica en mica anem perdent dificultat fins arribar a la reunió que es al terra.

3er llarg: I/II i IV, 1 parabolt i uns 35 metres
Sortim de la reunió caminant fins un ressalt que tenim força metres davant nostre. Aquest el el pas mes difícil. podíem dir del llarg. Després, caminat, arribem a la reunió.

4t llarg: III, V, V+/Ae i V, 10 parabolts i uns 30 metres
Ens dirigim fàcilment per l'esquerra de la reunió pujant amb diagonal a cercar el primer dels deu parabolts que trobarem en el llarg. Bastant mantingut de dificultat però amb expansions prou juntes i que en algun pas podrem utilitzar un estrep si anem justets de grau. Se'n se cap dubte, el millor llarg de la via.

Per baixar ho farem caminant ver llevant per raons obvies al que he exposat abans i seguin el camí arribarem a la via del tren i tot travessant-la seguirem el camí fins on hem deixat el cotxe.

Via divertida, discontinua i ben assegurada per passar un bon matí amb els companys i un d'ells, ben retrobat... i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustí Pérez i Joan Prunera
El pas més difícil del primer llarg 
arribant a la primera reunió 
El tercer llarg, de tràmit noméss 
El quart llarg, el millor de tots
Arribant al final de la via
Ja està be, després d'un any sense escalar!!!

dimarts, 16 d’abril de 2019

Via RATAFIA sortint per la via NORMAL a la Filigrana. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 13 d'abril de 2019
La Filigrana o Faluga (embarcació o animal petit i bellugadís) es potser, l'agulla més esvelta de les que hi han a la regió de les Agulles. Cap via de les que solquen els seus vessants, podríem dir que son fàcil, curtes però no fàcils. Per la vessant sud, trobem una via de dos llargs, que si volem i es el més normal, la podem completar amb la que seria la via Normal. La via que ens toca descriure es la Ratafia, via amb un equipament auster i restaurada recentment que ja la vaig escalar per primer cop el desembre de 1988. La roca es bona a molt bona en general i que ens farà aguditzar els instints per anar a caçar el lluent parabolt. La segona part es mes antiga, típica aresta vertical i fina que ens posarà a flor de pell l'adrenalina.

Partint del coll de les Portelles seguirem el camí cap el refugi i quan siguem al torrent de les Boïgues, abans d'arribar al mateix, remuntarem la canal fins arribar al costat de la Agulla del Dàtil i remuntant la canal de la dreta al costat de l'agulla del Cirerer arribarem a peu de la Filigrana.Quan arribem ja hi ha una cordada i son el Fermí i la Pilar que anirem al darrere d'ells i ens ho passarem d'allò mes be.

1er llarg: IV, IV+, V- i IV, 3 parabolts i un clau en uns 40 metres
Comencem al costat d'un arbre a pujar per la paret omblivola i de seguit trobem un clau seguim en vertical amb tendència a la dreta buscant les millors preses. A partir del segon parabolt l'escalada es en vertical i ben dreta fins arribar a la reunió ben còmoda

2on llarg: III, IV+, V-, IV i III+, 3 parabolt en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar un mur molt vertical on hi ha un parabolt al mig de la placa, amb escalada de preses petites superem la placa fins arribar a una zona mes amable i amb tendència a la dreta arribarem a un altre parabolt. Una mica mes a munt, a l'esquerra, trobem un bon arbre per assegurar-nos (antigament vàrem fer reunió aquí) i continuar per una mena de canal un xic descomposta fins arribar a l'amble plataforma on farem la segona reunió.

3er llarg: dos claus un parabolt i dos burins junts en uns 25 metres
Encetem el llarg flanquejant a l'esquerra on trobarem un clau vell i ens situarem en plena aresta sur-oest. Primer passos molt verticals però amb grossos còdols que de cop desapareixen i en obliguen a escalar per una paret molt fina i difícil, tot això assegurat per dos burins vells junt i una mica més amunt un parabolt. Poc a poc disminueix la dificultat i trobem una reunió de dos burins vella, seguim per la fina i aèria aresta fins la reunió.

Per accedir al cim grimparem un parell de metres i ens situarem al petit cim de l'esvelta agulla. El ràpel es abocat al buit un metre i mig per sota del cim i fent unes maniobres acrobàtiques i una mica impresionants muntarem el descens de uns 25 metres fils el terra.

Si voleu sentir el que es tenir els pels en punta aneu a escalar-la, sobre tot el darrer llarg. Com sempre que repeteixo alguna via de fa un mínim de trenta anys, sempre em semblen mes díficils, per que serà...?

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera
El primer llarg 
En Dídac arribant a la primera reunió
El segon llarg
El darrer llarg que es la via Normal 
Sortint del darrer llarg
El aeri ràpel de la Filigrana 
La foto del grup

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.