dimarts, 30 de juliol de 2019

Via SEBASTIÀ-PATIÑO a la Magdalena Inferior. Montserrat

Diumenge 28 de juliol de 2017


En la tant popular zona de "Gorros", la roca de Magdalena Inferior es una de les mes freqüentedes pels escaladors, tant per la vessant est com per la nord-est. La Sebastià-Patiño es una via calcada a les seves veïnes, totes sense gaire espai vital entre elles, La que hi faltaven espits i la molt popular, Ratanplan totes dues a la dreta d'aquesta. Sorprenentment, es la que està menys polida pel pas de les cordades, malgrat que la seva dificultat es similar i puig que l'equipament son espits, val adir que en prou bon estat. Si tenim aglomeració de personal , sempre es una molt bona opció per escalar sols per dalt i per sota, però no per la nostra dreta.

L'aproximació es la mateix que per les seves veïnes si venim des de l'estació superior del funicular de Sant Joan uns 15', si venim del Monestir, un hora llarga.

La via comença a la dreta d'un gran auró. Les seves branques ens tapen una mica la visió dels primers espits. L'escalada es mantinguda i vertical però amb generosos còdols que molts cops amaguen la visió còmoda de les expansió, dubtant per on seguir per alguns moments, sobretot al segon llarg.

1er llarg: IV+, V- i IV+, 10 espits i uns 50 metres
Comencem a escalar a la dreta de l'arbre per roca poc agraïda fins la tercera expansió. Ara es fa força vertical però la roca mes generosa trobarem un parell de ressalts que ens carregaran les piles però escalarem sense presa buscant el millor traç i a la recerca de l'espit camuflat entre les còdols. en un punt, trobarem un parell d'espits junts que podria ser la reunió però si pugem uns cinc metes mes amunt arribarem a un bon relleix que es la reunió de la Arenas-Sorolla, on estarem més còmodes.

2on llarg: IV+. V-, IV+, V- i IV+, 4 espits i un parabolt de 8mm en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar un espit que tenim uns metres a munt. Amb passos verticals però amb bons còdols, ens enlairem fins a cercar l'espit. Continuem recte a uns metres mes a munt a la nostre esquerra, hi ha un parabolt de 8mm que en teoria substitueix un suposat cap de burí que hi havia. Seguim ara lleugerament a la dreta a cercar un ressalt. Hi ha un espit a sota i un altre passat el ressalt que no veiem. Superat això seguim fin que la dificultat decau fins arribar a la reunió

3er llarg: III, IV, III+ i II, un espit i uns 30 metres
En aquest llarg, només hi ha un espit original, tot el que trobarem es de diferents vies. Sortim de la reunió recte amb facilitat. seguim per terreny fàcil on al final tenim un altre petit ressalt i d'aquí fin el cim on farem la reunió al terra. No hi ha reunió.

El descens el farem pel vessant oest amb un sol ràpel de 30 metres fins el terra.

Via molt recomanable, més incús que la Ratanplan, això si, hem d'escalar més entre expansió i expansió.
Segon he llegit, la via, només te el primer llarg original, sembla ser que a principis dels 80' es va obrir una variant de la Arenas-Sorolla que se'n diu Isaco Killer, però com sols passar itineraris sense o poques expansions son trepitjats per altres mes moderns.
Be, companys, nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


Començant la via. Es posa vertical 
Recuuperant al company
Navegant entre còdols al segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El darrer llarg 
Sortosament, no hem passat gents de calor

divendres, 19 de juliol de 2019

Deu anys del blog El col.leccionista de Vies

19 de juliol de 2009 - 19 de juliol de 2019
Ja fa deu anys que vaig començar a crear aquest blog sense tindre gaire be les coses massa clares, de com funcionava tot això, de que serviria, quin profit tindria... Al llarg d'aquests deu anys he ant polint-lo de mica en mica i procurant sempre ser lo més "honest" possible, tot i que molts cops he estat temptat en "llençar la tovallola" però el fet de que, poc o molt, la gent i els amics m'animent a continuar, fa que m'engresqui en cada escalada nova que faig, o que fa anys que no la he repetit. Se que, no a tot hom, li deu semblar be el que faig però si hi ha un mínim d'usuaris que els agrada, em doncs per satisfet.
Al llarg de 40 anys d'excursions, escalades i ascensions, han estat plenes de victòries, però també de frustracions i aquestes han fet que molts dels reptes que tenia pendents, els hagi arraconat definitivament. Tant sols el temps, la motivació i els companys faran que allò que desitgi es faci realitat, sempre gracies a ells i a tot això, vull agrair a tots els companys-es que al llarg d'aquests deu anys m''han acompanyat compartint corda i anhels, sense ells tot aquest blog, les explicacions i la confecció de les ressenyes, mai haurien estat possibles.
El meu agraïment a: Agustin Pérez (Suga), Joaquim Llòria, Jesús Rodríguez, Joan Asín, Dídac García, Albert, Llorenç, Santi Guerra Henedina Pérez, Ricard Rofés, Guillem Arias, Joan Marc Griñán, Jordi Calabuig, Viçens Nin, Ramir Aparisi, Laura Falcó, Juan Carlos Silva, Joan Pera, José Walero, Jordi Joan Garcia (Persiana), Montse, Perez, José María Camacho, Cristina Montiel, Joan Casado, Eduard Guiménez (Escaltroncs), Jordi Ceballos. Feliu Vilella, Jordi Fernàndez, Felix Garcia, Joan Baraldés, Pere-Joan Bosch, Montserrat Llacuna, Llorenç Vallés, Wolgang Steinherr, Miquel Jordan i sobre tot a Alfred Ruiz Aranda (Chufi) del que vaig aprendre a escalar, Josep Miró Molina en qui vaig fer les meves millors escalades a Montserrat i a Balbino López Méndez, el meu gran i millor amic que he tingut a la muntanya. Les meves disculpes als que he omes involuntariament, no ha estat volent fer-ho.
Gracies a tot per seguir aquest blog. Ah, per cert, a veure si us reconeixeu a les fotos els que sortiu.
Sabreu trobar on es en Wally...?


divendres, 12 de juliol de 2019

Via BIO-DESAGRADABLE a la Piràmide de la Canal de l'Aigua. Coma de l'Orri. Pirineus Orientals

6 i 7 de juliol de 2019

La via que descric avui es una escalada en alta muntanya però tota equipada amb parabolts, be de fet, els parabolts serveixen a més de assegurar-nos, també per trobar el camí de la via per que es un xic revessat. Es una escalada agradable doncs es orientada a l nord, ideal per l'estiu i amb els seu 250 metres de recorregut ens ho passarem d'allò es be. Entre aproximació, escalda, descens i retorn a la carretera, ben be son de 6 a 8 hores ben bones, depenent de lo rapits que segueu.

Venint de Setcases estacionarem el vehicle al revol d'on comença el camí de pujada per la Coma de l'Orri. Al cap de poca estona el camí gira a l'esquerra i ens endinsem pel bosc travessant el riu. Seguim caminant pel marge esquerra del riu fins que en un punt travessem al marge dret i seguim pujant fins que s'acaba el límit del bosc i la piràmide es ben visible a la nostre esquerra. Seguim pujant pel costat dret d'una torrentera que baixa de d'alt la Piràmide i seguim fins que divisem ben amunt la tartera que ens portara en poca estona a peu de via a uns deu metres a l'esquerra d'una cova. 1.30 d'aproximació mes o menys

1er llarg: IV, III, IV i V, 6 parabolts en uns 45 metres
Comencem el primer llarg a uns deu metres a l'esquerra de la cova pujant per un mur vertical on trobarem un parell de parabolts que ens indican el calmi a seguir. Tot seguit ens dirigim per unes grades fàcils vers uns ressalts que tenim a l'esquerra i en vertical escalarem unes plaques verticals fin arribar a un desplom assegurat per un parabolt. El superarem un xic per la dreta amb un pas atlètic i tot sortim trobarem un altre parabolt i de segui arribarem a la reunió fàcilment

2on llarg: IV i III, 4 parabolts i uns 40 metres
Seguim per un diedre tombat que tenim lleugerament a l'esquerra (parabolt visible) i seguim escalant en vertical, per més amunt, sortir en diagonal a la dreta. La reunió costa una mica de veure doncs la tenim a la dreta en un relleu.

3er llarg: IV i III, 3 parabolts en uns 50 metres
Continuem en vertical per plaques tombades una pila de metres. els parabolts, que costa una mica de veure, ens indican el camí a seguir fins a un bon arbre un muntem la reunió

4t llarg: III i II, 2 parabolts en uns30 metres
Aquest llarg es de tràmit i molt fàcil que ens permet arribar, amb gens de dificultat, a sota de la paret mes vertical, a l'esquerra  d'un gran sostre en forma de mitja lluna.

5è llarg: IV, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny vertical i de roca blanca sempre per la dreta dels arbres. Seguim per plaques mes o menys verticals (els parabolts ens indican el camí) amb passos força macos tot i que en algun tram, la roca es trencada. Finalment trobem una bona placa vertical assegurada per un parabolt i de seguit arribem a la reunió.

6è llarg: IV, IV, V, IV i III 7 o 8 parabolts en uns 50 metres
Sortim de la reunió per una mena de diedre tombat que tenim a la dreta. Continuem en vertical (parabolts visibles) fins uns ressalt. Continuem per l'esquerra fins arribar a un parabolt en mig d'una placa i sota un desplom. Seguim amunt vers el desplom i el superem amb un parell de passos atlètics fins arribar a una bona plataforma. Seguim ara per una serie de plaques per l'esquerra i en poc metres arribem a la reunió i final de la via.

Per baixar tindrem que fer 6 ràpels de reunió en reunió i això ens portarà bona feina sobre tot procurar que no s'enganxin les corde ens els arbres però en una hora mes o menys podem ser un altre cop a peu de via.

La via a esta prou divertida i amb el seu puntet d'aventura, sobre tot, el detectar el parabolts doncs d'entrada molts cops no sabiem ben be per on tirar. Per una cordada de tres hem trigat de quatre hores i escacs, però ha estat una bona activitat i una via no ve mes per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustin Pérez i Joan Prunera


La Piràmide des de el final del bosc

Primer llarg
Segon llarg
Recuperant el segon llarg
Arribaant a la quarta reunió
Començant el cinquè llarg
El darrer llarg
Arribant al final de la via
Dia magnífic i les tormentes ens han respectat


dimecres, 10 de juliol de 2019

Via MASTER & COMMANDER a l'Agulla nº 94 o "Manolito Garcia" Regió de les Agulles. Montserrat

Diumenge 16 de Juny de 2019
Tenia ganes de repetir una via que fa un munt d'anys que havia escalat i no la recordava gaire bonica però com tot, as de donar una segona oportunitat a les coses i així ens dirigim cap a l'Agulla "Manolito Garcia" a repetir una via dels prolífics germans Masó.

La via, podríem dir, es una "escalada-excursió-parc temàtic" on anirem pujant diferents agulles fins assolir el cim. Via poc "trascendent", nomes vàlida per passar una estona, malgrat el segon llarg que et carrega una mica les piles

Per accedir a peu de via i estant al refugi Vicenç Barbé, ens dirigim pel camí de frares fins a la canal de l'Ou entre la roca de la Partió i la Màquina de Tren i la remuntem fins arribar al contrafort de l'Ou i un cop passat aquest arribarem a la base de l'agulla que hem posat l'ull.

1er llarg: III, IV, III, IV+ i IV, 2 espits i un clau en uns 20 metres
Comencem a escalar ver un clau i en tendència a l'esquerra anem pujant per roca un tant lliscosa per la humitat. En un punt, seguim recte amunt per terreny vertical fins arribar a la reunió.

2on llarg: IV+, V-, V, IV, III i II, 3 espits,i un clau ens uns 30 metres
Sortim en vertical vers els dos espits que veiem des de la reunió i amb passos fins però d rova molt bona arribem a una fissura horitzontal in trobem un clau. Ascendim amb un petit pas de flanc a la dreta per continuar en vertical superant un pas un xic difícil i de mica en mica anem perdent dificultat però amb roca trencada fins un bosc on muntarem la reunió d'un bon arbre

3er llarg:II, III i IV, neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió vers una petita agulla que l'anomenaren "El Grumet". Per tot seguit ascendir per una fàcil aresta a la nostre dreta i coronant la cota nº 95. ara be el més difícil del llarg, pel segon de la cordada, es clar. Desgriparem pel vessant nord la roca amb passos delicats fins arribar al terra entre aquesta agulla i la cota 94 i farem la reunió

4t llarg: IV i II, 1 espit i un clau i uns 45 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per una aresta fins un pronunciat ressalt que el flanquegem per l'esquerra fins arribar a una mena de canal diedre. L'escalarem per la placa fins que perdem la dificultat i comencema caminar per terreny entre terra i còdols solts fins un altre ressalt curt on trobarem dos parabolts i fem la reunió. En origen, crec, que això no era la reunió sinó un arbres a la dreta.

5è llarg: IV+ i II, neta i uns 10 metres
Curt ressalt on podrem emplaçar un friend o tascó i el superarem amb un parell de passos verticals fins que caminat arribarem al cim de l'agulla.

El descens els farem pel vessant oposat a la via amb un ràpel 'una vintena de metres. Tot seguit davallem per la canal que tenim a l'esquerra que ens portarà de nou al camí de pujada.

Via sense cap pretensió i en la meva opinió, nomes per "col.leccionistes de vies"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


Comencem el primer llarg
Arribant a la primera reunió
El vertical començament del segon llarg
El tercer llarg i el "Grumet"
Ara toca desgrimpar...
El quart llarg 
La quarta reunió
El petit resalt del darrer llarg
Ja hi som...

dimecres, 29 de maig de 2019

Via INDEPENDÈNCIA a la Paret del Devesó. Malanyeu

Diumenge 26 de maig de 2019
Aquest diumenge tornem a Malanyeu fent esmena de l'expresió, "anem cap a la independència". Aquesta via fa temps que ens la miràvem i aquet cop ens decidim per anar-hi. La via està encaixonada entre la via Badalona i la Epirimountains i que també hi ha un altre, encara mes encaixonada, que es diu "AB". Es un itinerari ben trobat a excepció del darrer llarg, que la veritat veient altres blogs i ressenyes no ens queda massa clar per on surt. Nosaltres hem tirat del "raro instinto del hombre blanco i a quedat això que ressenyo.
En una clariana del bosc trobarem mig despintat el nom de la via a la paret.

1er llarg: IV, V, V+/A0 i IV, 4 parabolts, tres ponts de roca i dos savines amb cordino i 30 metres
Comencem a pujar a la recerca d'un parabolt es ben amunt. La escalada es vertical i difícil on seguirem els ponts de roca alguns d'ells en prou mal estat. arribarem a una sabina amb una baga que la podem substituir per una nostra. D'aquí ens dirigim lleugerament a la dreta fins un bon ressalt vertical amb tres parabolts prou seguit. els passos son molt difícils però no obligats. Un cop superat això entrarem en terreny descompost i terròs amb una corda fixe que ve de la reunió. La corda no es gaire catòlica que diguem.

2on llarg: IV+, V, V+, V i IV unes 4 parabolts, 4 ponts de roca i un espit que no es de la via i 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb passos difícils escalant una placa vertical amb roca una mica crostosa. Trobarem tres parabolts que ens ajudaren a anar una mica mes tranquils. De sobte tot s'acaba, es posa mes vertical i continuem per una fissura on trobarem un pont de roca que no ho es, es un nus encastat en una fissura però que la seva visió ens posa els pels de punta. Per la fissura podrem emplaçar tascons i friends però es una escalada difícil i exposada. En un punt. un parell de metros pel damunt nostre trobarem un parabolt però lo mes lògic es fer un petit pas de flanc a la dreta i després tornar a l'esquerra per assegurar-nos. Seguim per placa de forats amb escalada díficil fins entrar en un terreny terròs i incòmoda on ens podem assegurar d'un espit d'un altre via per fer un parell de passos de flanc a la dreta i entrar a la reunió.

3er llarg: IV/IV+ 4 ponts de roca i 30 metres,
Aquest llarg no el tenim clar per on va però seguirem els ponts de roca que veiem. Sortim fàcil men de la reunió per placa de forats fàcil fons el bosc. Superarem un ressalt al costat d'uns arbres on trobarem dos ponts de roca i seguirem per diedre descompost. La lògica ens diu que es per la dreta i així ho fem però tenim dubtes. Continuem per terreny trencat però no massa difícil fins arribar al final de la via on muntarem la reunió d'un ferm arbre.

La baixada, ara que la coneixem i com no tenim temps de fer cap via mes, la farem caminant que es un descens prou bonic. La via ens ha sorprès gratament a escepció del darrer llarg... a veure si algú ens ho aclareix una mica mes, i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera
En el tram més difícils del primer llarg
En la fissura del segon llarg
Començant el darrer llarg
Ens ha fet suar l'independència!!!

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.