dimarts, 8 de setembre del 2026

Les Agudes pels "Castellets". El Montseny

El primer cop que vaig veure Les Agudes, va ser pujant el Matagalls des de Sant Marçal el setembre de 1977 i aquella visió de la cresta em va fascinar i vaig pensar que jo tenia que pujar aquella cresta algún dia. No va ser fins el dessembre de 1982 que la vem escalar i amb força neu i encordats, va ser una bona escalada hivernal. Despres la vaig tornar a pujar el 1994 amb la dona i amics i un tercer cop, jo sol, al 2002. Avui m'he decidit un altre cop a escalar-la, tot i que després de tants ansy, no tinc massa clar com arribar, però tiraem del "raro instinto del hombre blanco" a veure si ho aconsegueixo, tant per trobar el camó com per tornar a fer-la jo sol.
Des de el poble de Sant Celoni prenem la carretera del Parc Natural del Montseny fins la Vall de Santa Fe, seguim la carretera fins el quilòmetre 26 i uns metres més, on trobarem l'estacionament del Pla d'en Mont. Travessem la carretera i enfilem un corriol que puja per una feixeda. Hi ha marques de sender local de color vert i blanc. En un punt, deixem el sender local ( fita) i pugem per un corriol amunt. Passarem per un parell de explanades i seguim per la feixeda. El camí és una mica intuitiu i sempre mirant de no perdre de vista la Cresta dels Castelles, quan la podem veure, clar. En el meu cas, com feia molts anys que no venia, he anat una mica perdut. Al deixar les marques verdes i blanques, he trobat algunes de morades, però poques i com no ho tenia clar de seguir el camí marcar que et porta pel descens o pujada a les Agudes, he tirat per una canal amb camí marcat fins dalt el que seria el començament dels "Castellets". Aquí ja enfilant-me mes o menys per la cresta, he anat buscant les millors trepades i desgrimpades. Arribats el que crec que és el Coll dels Castellets, grimpem per uns esperonets que et porten a una tartera amb cami prou marcat i que et duen a un arbre, aqui comença l'escalada de Les Agudes. Trams verticals però amb bones presses de mans i de peus, farem una grimpada vertical però fàcil (II+). Pel cami trobarem marques grogues. Anirem progressant pujant diferents petits cims fins arribar al que seria la part final de Les agudes i arribant a la creu del cim. 

Pel descens, baixarem fins el Coll de les Agudes i pendrem un camí que es divideix en dos, un es el GR que porta a Sant Marçal i l'altre és el que farem de baixada tot anant pel costat dels Castellets. Primer es prou evident on trobarem diferents marques de color, grogues i vermelles. Després, es fa una mica perdedor (en el meu cas) doncs anem per una feixeda i trobarem diferents camins poc marcats. Arribarem a la tartera que he pujat i l'arbre. Aqui desfarem algún trams dels Castellets que hem pujat i fent valer el "raro instinto del hombre blanco" fents grimpades i desgrimpades, arribarem al Sender Local i retorn al parquing.
Total, han estat uns 10 kilometres, entre anar i tornar, amb un desnivell de 519 metres i unes 2 hores i 15 minuts de temps. 
Ara ja som al parquing, que per cert, he anat amb la "burra" (la moto) i ara toca gaudir de les corbes i del vent a la cara per haber acabat de gaudir d'una jornada molt especial.

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.