dilluns, 14 de juny de 2021

Via DOMÈNEC FAURA al Cap de l'Obaga Negre. Serra de Sant Joan. Alt Urgell

 Dissabte 12 de juny de 2021

Aquest és un pany de paret que la veritat, no és massa agradable, ja vaig tenir l'experiència de les seves veïnes, les vies del Guillem i la Núria. Aquesta segueix la seva mateixa tònica, però més difícil. No serà una via que desitge repetir algún dia. Oberta, sembla ser des de sota, té algun llarg bo com el quart i el darrer, El primer, ja et posa les piles i seria un bon llarg si no fos per el brut que està. El cinquè té massa matoll i és perdedor. La via resta equipada amb claus i parabolts. Alguns claus no són massa, diríem, "catòlics". Com a mala cosa o curiosa, si més no, és que en alguns trams hi ha pintat a la roca, taques liles per no perdre't i gual que pintades, de manera maldestra, les assegurances, tant claus com "xapes". Bé, és una via per "col.leccionistes", que de ben segur, no hi tornaré. Via dedicada a un amic dels aperturistes.

Per arribar a peu de via deixarem el cotxe uns cent de metres més amunt on se sol deixar per anar al  Cap i el Passerell o el Pa de Quilo. Caminem pista a munt un altre centenar de metres fins que trobem un parell de fites que ens marquen el camí de pujada a la dreta d'una mena d'esperó amb arbres. Seguirem les fites fent zigue-zagues fins a pujar per una canal que ens durà a la base de la paret on comença la via del Guillem. Seguim uns metres a l'esquerra fins a trobar la placa metal.lica que indica el començament de la via. Una mig hora d'aproximació.

1r llarg: V+/Ae, 18 assegurances entre expansions i claus en uns 40 metres
Comencem escalant una bavaresa que tenim  al damunt, pas no obligat, Després entrem en un terreny molt brut amb molta molsa i de seguit en un diedre també molt brut. Seguim per placa amb tendència la dreta amp passos fins (algún Ae), fins a fer un flanqueig terrós i amb fang per superar en vertical un ressalt i arribar a la reunió 

2n llarg: llarg caminant de trancissió 80 metres
Aquest llarg és de tràmit i el farem caminant en pujadaa seguint taques liles que hi han pintadses al terra. 

3r llarg: IV, II i III, 2 expansions en uns 40 metres
Llarg fàcil i també de tràmit amb uns pas al començament i un altre al arribar a la reunió 

4r llarg: Ae, V, IV+ V i III, 7 o 8 assegurances entre parabolts i claus en uns 25 metres
Damunt nostre tenim un fort desplom amb un clau col.locat cap a baix que no inspira confiança. Ens allarguem molt i arribem al parabolt. Amb un parell de passos en Ae, sortim en lliure i seguim amb un flanqueig llarg a la dreta a sota d'un ressalt. Pas difícil amb tendència a la dreta i continuem per terreny un xic trencat fins a arribar a la reunió

5è llarg: Ae, V, IV+, 5 assegurances entre parabolts i claus en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt, aquí tot és molt trencat i amb terra. Fem un pas d'Ae i seguim per zona de molt matoll. Hi han taques liles a la paret que més o menys ens indican per on arribar a la reunió. Molt a prop, a la dreta tenim la reunió de la via del Guillem.

6è llarg: III i IV+ un parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment però amb herba i terra fins a un fort ressalt (taques liles a la paret) on hi ha un únic parabolt del llarg. Pas atlètic, però franc, ens fa arribar a la reunió amb cadena.

7è llarg: V+/A0, IV i V+/A0, 7 parabolts i un clau en uns 30 metres
Ens enlairem a cercar els tres parabolts que veiem des de la reunió. Amb passos forts anem progressant fins al darrer parabolt, llavors sortim en flanc a l'esquerra fent un llarg flanqueig que ens porta a un últim ressalt força dur, però no obligat i ja serem al final de la vía

El descens el farem baixant pel cantó contrari a la via, vers les torres elèctriques, fins a arribar al bosc i tot seguit fins el tallafoc de les torres. Seguirem baixant  sempre seguin les torres (fites) fins a l'última on desgrimpem o fent servir una instal.lacio amb bagues posant una corda a manera de passamà. Amb cura seguim baixant per terrasses d'herba fins al corriol, que ens porta a la pista, molt visible. Uns 3/4 d'hora de baixada. Diuen que es pot rapelar tota la via, però jo no ho recomano i malgrat tot, nova vía per la "cole" 

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

La part lletja del llarg

El primer llarg des de la reunió

El fort començament del quart llarg

El quart llarg des de la reunió

El perdedor cinquè llarg

El fort començament del darrer llarg

Sortint de la part difícil del darrer llarg

Ja som al final

diumenge, 13 de juny de 2021

Via Los Hijos de Palau. Paret de la Formiguera, Sant Llorenç de Montgai

 Dissabte 5 de juny de 2021

Baixant del Cilindre, vàrem veure una gent penjada en el vessant més oriental de la Paret de la Formiguera i aquest cop ens hi hem acostat. Per accedir a la via seguirem el camí que va a la Ferrada i en un punt que veiem la paret pugem per una canal entre el bosc i matolls fins a arribar a la base de la paret. Nosaltres aquest cop, hem preferit pujar per la fàcil via Bob Esponja, en un parell de llarg que et deixen pràcticament a peu de via.

La via es més interessant que a primera vista pot semblar, tota equipada amb prabolts, la podrem combinar amb qualsevol de la zona. Sol al matí i ombra a la tarda.

1r llarg:V, V+ i IV+, uns 7 o 8 parabolts i una baga en un arbust en uns 25 metres
Començament fi amb un tram de passos més difícils per arribar a l'arbre. Passar per sota l'abre i seguir en vertical fins que el parabolts ens porta en diagonal a la dreta fins a la reunió.

2n llarg: IV, V+/A0e, V, uns 7 o 8 parabolts  en uns 25 metres
Sortim en escalada fàcil vers un marcat esperó. Ens situem en una cornisa amb un gran blog als peus d'una placa amb un diedre. El pas per accedir al diedre és prou difícil però no obligat. Després seguirem en escalada difícil fins a arribar a la reunió.

El descens el podem fer amb un ràpel des de la reunió veïna o bé caminant pel descens normal de la Formiguera.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera amb els companys Agus i Chus

Per on va la via

El flanqueig per arribar a la reunió

El segon llarg

Els quatre

dijous, 27 de maig de 2021

Via NO VENDAS LA PIEL DEL OSO SIN HABERLO CAZADO, dotze anys després. Els Estrets d'Arnes

Dissabte 22 de maig de 2021 

La cara oest de la Gronsa Sud és una vessant prou popular d'aquesta zona dels Ports. La seva roca és d'allò més particular, trobant en un mateix llarg de corda, roca fantàstica i roca deplorable, tot en un. Totes les seves vies sobrepassen, generalment els dos-cents metres i així ens permetran gaudir d'una bona jornada d'escalada

El llarg nom d'aquesta via, és una bona opció a altres vies més massificades com la Salsitxes Tibetanes o la Caspa i càries. De les mateixes característiques com a roca i llagaria, però amb menys expansions, ens deixarà unes bones sensacions i bon ambient.

Per arribar a peu de via sortirem d'Horta de Sant Joan cap els Estrets. Seguirem uns quilòmetres fins a un pàrquing, tot molt ben indicat i d'aquí ens endinsarem pel camí del riu i en poc més de 30 minuts arribarem al peu de la Gronsa. Per accedir a peu de via podem pujar entre uns matolls o be per una mena d'esperó molt inclinat i molt fàcil, uns 80 metres fins a un replà on hi ha un parabolt adient per muntar l'R0.

1r llarg: II i III un clau en uns 55 metres
Sortim escalant per la dreta tot seguint l'esperó per la dreta d'una mena de diedre. La tirada és llarga, però fàcil i només trobarem un clau de via. La reunió la farem d'un parabolt i un espit vell molt separats.

2n llarg: III, neta en uns 40 metres
Prosseguim per l'esquerra i anirem escalant per placa tombada i amb poca dificultat vers una placa/diedre característica que tenim amunt. La reunió és un bon replà amb dos parabolts amb anella.

3r llarg: IV i IV+, tres expansions i uns 30 metres
Comencem a escalar per placa on trobarem uns forats a modus d'escalons característics. És més fàcil del que sembla. En un punt la placa es va fent estreta i continuem amb una curta bavaresa, al final de la qual flanquegem a l'esquerra amb roca a controlar fins a la reunió als peus d'una gran placa.

4t llarg: IV, V-, IV+, cinc expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra a tocar de la canal. Pugem pel cantó esquerra de la placa i proguessivament pel seu bell mig. Les expansions són distants. En un punt la placa es fa molt llissa i ens decantem a la dreta pujant pel fil de l'esperó de la placa fina trobar una sabina amb una baga molt vella. D'aquí amb clar flanqueig a l'esquerra fins a entrar d'ins d'una canal. La reunió és uns dos metres pel damunt de la canal, poder per esllavissades de terra. Reunió incòmoda.

5è llarg: IV+ i IV, quatre expansions i uns 40 metres
Comencem en "remonage" uns metres on ens podrem ajudar amb un arbust a col.locar-nos a la placa de l'esquerra. Seguim per placa fins a un tram vertical de bona roca. Un cop superat, entrem en terreny trencat i delicat fins a un bon replà on muntem la reunió

6è llarg: V i IV+, cinc expansions i uns 40 metres
Sortim en vertical de la reunió o per la dreta segons les nostres possibilitats a cercar l'expansió que és força amunt. Continuem per placa en direcció a una canal/diedre amb un arbre al mig. Podem pujar per l'arbre o bé pel ressalt de l'esquerra i seguir per diedre fins un ressalt amb una bona fissura al seu bell mig. Superat el ressalt seguim fins a arribar a la reunió.

7è llarg: III i IV dues expansions i uns 15 metres
Ara tenim dues opcions, pujar per l'esperó de la dreta o bé per la placa de l'esquerra. Aquesta última té dues expansions i serà la que escollim. Sortim amb flanqueig ascendent per l'esquerra fins a l'expansió i llavors en vertical, la reunió. També podem seguir una vintena de metres més amb una fàcil grimpada fins a el mateix cim de la Gronsa Sud.

Per baixar del cim desgrimparem fins a un coll i al costat d'un arbre trobarem una instal.lació de ràpel. Són trenta metres justos fins arribar al bosc. Després del ràpel, seguirem fins un coll o bretxa de la cresta carenera de les Gronses i tot seguit davallarem per una canal boscosa fins a unes cordes fixes. Sempre seguin un feble camí i alguna fita, en durà al camí dels Estrets sense cap mena de problema.

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primer llarg

Tercer llarg

Quart llarg

La placa del quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Part mitja del sisè llarg

Darrer llarg

Vistes del riu dels Estrets

El cim de la Gronsa

Dia magnífic de primavera


dilluns, 17 de maig de 2021

Via ORIGINAL o NORMAL a l'Esperó Sud per la variant de la XEMENEIA de la Paret de l'Os. Sant Llorenç de Mongai

 Diumenge 16 de maig de 2021

Tenia coneixement d'aquesta xemeneia final en el primer llibre que vaig tenir de "ESCALADAS EN LA NOGUERA". En aquest llibre, no queda massa clar que és la via Original i la Normal, ja que el croquis de les vies, al meu entendre, no són massa clarificants. Ara fa vint i un any que la vem seguir per primer cop i tot de casualitat, perqué havia massa gent al darrer llarg de la via Normal i vam decidir aventurar-nos dins la xemeneia. He repetit la via Normal o Original infinitat de cops i ara ens hem decidit per escalar la xemeneia.

L'aproximació a la paret pot ser de 5 minuts o nul.la, depenent d'on venim. Només hem de superar un ressalt a la vora la carretera i situar-nos a peu de via. Parabolt visible a uns 6 metres del terra

1r llarg: IV i IV+ i 5 parabolts en uns 35 metres
Comencem per placa agraïda, però vertical, en direcció a la vistosa llastra. Passarem per una reunió que no la utilitzarem i en ficarem dintre de la xemeneia. Amb tècnica d'encastament anirem pujant. La roca és polida pel pas de les cordades. En un punt ens veiem obligats a sortir de la xemeneia i de seguit arribarem a un replà on muntarem la reunió de dos pitons i un parabolt.

2n llarg: I, V i IV i 3 parabolts en uns 25 metres
Sortim per una mena de feixa pràcticament caminant en direcció a un esperó on hi ha un arbust. Just al seu damunt hi ha un parabolt. Seguim pel fil de l'esperó amb passos difícils fins que decau la dificultat i entrem en un replà on hi ha la reunió

3r llarg: IV, IV+i IV+, 5 parabolts i 1 pitó en uns 30 metres
Ens enfilem vers un esperó vertical per blocs. Fem un pas de flanc a la dreta i entrem en un una cornisa. La superem per la dreta i seguim per placa fins a un bon ressalt. Trobarem dos parabolts i un pitó. Amb passos atlètics i un xic desplomats superarem el ressalt per l'esquerra. Seguim per l'esperó amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió pel fil d'una petita cresta.

4t llarg: III i IV, neta i uns 25 metres
De la reunió, n'encarem per la dreta a cercar l'entrada de la xemeneia. Pujarem en vertical en forma de "X" fins a una mena d'arrels d'un arbre. Damunt nostre tenim un gran blog encastat que el superarem per dits i tot seguit dempeus al seu damunt on ja veiem el final de la xemeneia. Sortirem per la dreta i entrarem a la reunió i final de la via.

El descens el farem resseguint un corriol marcat que ens durà a un camí fitat fins a un coll i tot seguit, el camí a la dreta que ens portarà a la carretera. Uns 20 minuts de descens.

Per més informació:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/12/paret-de-los-espero-sud-via-normal.html

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera amb els companys Agustín Perez i Jesús Rodríguez


Primer llarg a la xemeneia

Segon llarg

L'entrada a la xemenia del darrer llarg

Sortida de la xemeneia

Final de la via

dimarts, 11 de maig de 2021

Via FRANCESC RUBIO i PALAU a la Talaia de la Sardana. Serrat de l'Albarda. Montserrat

Dissabte 9 de maig de 2021

Després d'escalar la via Agullòlegs, ens dirigim a la seva veïna ja que ens ve de pas i així acabem d'arrodonir el dia. Deixo l'enllaç de la via Agullòlegs per si us intersa:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/04/via-agullolegs-al-xumet-cota-339.html

Típica via de la fornada dels germans Masó que ens oferirà dos llargs de corda equipats austerament i amb les típiques acrobàcies d'enfilar-nos als arbres a les que ens tenen acostumats. En general té bona roca a excepció quan arribem a les reunions que totes seran en arbres. Bona via per combinar-la amb la seva veïna, Agullòlegs.

Per accedir a la via prendrem el camí de Sant Jeroni i un cop passat l'agulla del Cigronet i fixant-nos amb la paret i abans que el camí pugi, ens endinsem en el bosc i en pocs minuts arribem a peu de via on els partabolts  de 8 mm. són visibles

1r llarg: V/A0,V, III, V, Ae (un pas) V i II 5 parabolts i un pont de roca en uns 50 metres
Comencem  enfilant-nos en oposició entre l'arbre i la paret fins a xapar el parabolt. Seguim en vertical en escalada fina a cercar el proper parabolt, i així fins al tercer. Sortim en vertical i entrem en terreny més fàcil vers un fort ressalt on trobarem un pont de roca i més amunt un últim parabolt. Podem fer un pas d'estrep per superar el ressalt i després fàcilment, però amb roca descomposta, arribarem a la feixa on muntarem la reunió en uns arbres al peu d'un altre mur.

2n llarg: V/A0, V, IV i II,  5 espits i uns 30 metres
Seguim amb acrobàcies i ens enfilem entre la paret i l'arbre en oposició fins a arribar al primer parabolt (A0). Seguim una mica per l'esquerra amb un pas fi fins uns bons còdols, flanquegem a la dreta tot seguint els parabolts a un mur vertical amb bona roca. Recte a munt fins un merlet molt gran que podem llaçar. Ara la dificultat ja decau i arribem a la reunió que farem en uns matolls.

El descens el farem caminant vers un bosc que tenim a l'esquerra. Ens endinsem i baixem fins a una torrentera amb pous d'aigua i tot flanquejant-los per la dreta i desgrimpant, arribem al camí de Sant Jeroni, i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb els companys Dídac i Llorenç

Itineraria de la via
El segon llarg

Les dos cordades

Martinetti

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.