dijous, 12 de juliol de 2018

Via NORMAL a la Aguja Roja. Riglos

Diumenge 8 de juliol de 2018

El "Reino de los Mallos" es el lloc ideal per gaudir de l'escalada que va de grans parets, a parets mes modestes o inclús, l'agulla reina de los Mallos Menores, la Aguja Roja. Esvelt monòlit de color rogent que crida l'atenció arribant al poble de Riglos a ma dreta de les grans parets. Innumerables vies la pugen per diferents vessants i la que fa anys tenia ganes de fer es la clàssica via normal. Oberta a finals dels anys quaranta, Es un itinerari del tot lògic, vertical i franc on cal imaginar-nos els primers escaladors, amb el material que duien, pujar per aquest vessant sense cap expansió. Malgrat tot, l'agulla a sofert un re-equipament i un altre de salvatge, quedant una escalada amb molt poc de compromís. La roca en algun tram es discreta però per lo general, tot el que tenia que caure ja ho ha fet. a destacar el tercer llarg, un diedre/xemeneia espectacular i vertical on poder gaudir d'aquesta escalada i arribar al planer cim. Via totalment recomanable i mes assequible dels que pot semblar-nos a primera vista.

Per accedir a l'agulla ho podem fer des de el mateix poble o des de El Centro de Interpretación de aves ARCAZ (pàrquing al costat del cementiri) i seguint el camí indicat com Ruta circular de los Mallos de Riglos vers llevant. Davant nostre tenim els Mallos Menores a destacar el Mallo Cored i la Aguja Roja ben visibles des de el camí. Quan arribem a l'alçada del Mallo Cored, penem un corriol que entre vegetació baixa ens porta a la base de la Aguja. Seguim caminat vorejant-la per l'esquerra fins arribar a un gran pont de roca natural (petita grimpada) i que uneix la Aguja Roja i la Aguja Gòmez Laguna. En un gran diedre/xemeneia ja son visibles els parabolts on comença la nostra via. De 1/2 a 3/4 d'hora d'aproximació.

1er llarg:IV, IV+ i V, set parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar per la banda de l'agulla oposada a la nostre i en escalada d'oposició anem pujant i trobant els parabolts. La xemeneia es va posant dreta i gaire be desplomada. No encastar-nos a dintre i pujar en diedre. A la sortida trobarem un parabolt que assegurara el flanqueix al segon de corda. Un cop superat i d'alt del pont natural caminarem dins a la paret de la pròpia Aguja Roja i muntarem reunió prou còmoda. Llarg que a primera vista impressiona però amb uns còdols enormes.

2on llarg: IV+. IV i IV+, 8 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió cap a munt fent un parell de passos fins i un xic polits. Després ascendim en diagonal a l'esquerra, sempre seguint els parabolts, fins arribar a un diedre vertical amb uns còdols impresionants. Escalem pel diedre molt vertical fins arribar a una petita plataforma a la nostre dreta on muntarem la còmoda reunió. Llarg molt maco.

3er llarg: IV+, IV, IV+, IV i IV+, 13 parabolts i dos claus en uns 356 metres
Sortim per la dreta de la reunió fent passos molt verticals per una placa plena de còdols en direcció a la llaga i vertical xemeneia. Primer per placa i després en escalada d'oposició arribem a un ressalt assegurat per un clau "sicat" i mes a munt per un parabolt. el pas sembla mes difícil del que es. Superem en lliure ressalt i entrem a una petita plataforma on hi ha un parabolt molt gran per fer reunió o ràpel. Seguim ara amb diedre i xemeneia fins poc abans d'arribar a la reunió on trobarem un altre ressalt que el superem i arribem a una petita agulla envoltada d'uns cables d'acer enormes on muntarem la curiosa reunió. Llarg que no te preu, poder el millor de tota la via.

4t llag: III, IV- i III, 6 parabolts en uns 25 metres
Del collet superem un petit ressalt molt fàcil i caminem fins l'ample aresta cimera. Sols trobarem una petita dificultat en un ressalt a mitja tirada i poc a poc anirem perdent dificultat fins arribar gaire be al cim de l'agulla. La reunió es com a vall. Uns grans cables d'acer que envolten tota l a Aguja Roja, "flipant" i es d'aqui que també repelarem.
ú que puja. en teoria farem tres ràpels, un fins els cables de l'agulla de la tercera reunió d'uns 25 metres. Després un altre mes llarg i vertical fins la primera reunió del gran pont de roca i per últim un de 25 metres fins el peu de via.

Ha estat una escalada molt cobejada des de fa molt de temps per mi doncs sempre que venia a Riglos me la mirava amb ulls petits i per fi ja es al sac. He de dir que l'èxit aconseguit es personal i la alegria d'arribar fins aquí a d'alt,em queda un regust amarg pensant en els pioner que vàren escalar aquesta meravella, i nosaltres l'hem farcit de parabolts. Els temps canvien i nosaltes també. També he de dir que vint anys enrere, l'hagés escalar amb poques assegurances, ara poder se'm faria molt mes difícil. Malgrat tot, un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Itinerari de la escalada
El Malo Cored i la Aguja roja
El primer llarg 
Segon llarg
Entran a la segona reunió
Tercer llarg

La xemeneia del tercer llarg
Darrer llarg
La tercera reunió des de el quart llarg
El cim de la Aguja Roja


dissabte, 7 de juliol de 2018

Via MALALTS DE ROCA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 30 de juny de 2018

La via que toca fer aquest cop, busca entre matolls i vegetació la roca nua, una linea per poder escalar. Tot i així es una via que va millorant "in crescendo" amb passatges prou bonics i acceptables. Discontínua i amb molta vegetació, te poc ambient però la roca es de bona a molt bona per lo general. L'equipament es auster, Algun parabolt en els llargs, predominat els pont de roca i nusos encastats a les fissures a mena de tascó, per cert, molt deteriorats malgrat lo nova que es la via. alguns no donen cap confiança.

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. Prenem un camí marcat que ens porta a la paret passant primer per una tanca de filferro. Quan el camí comença a pujar hi ha un petit trencall a mà esquerra que el tenim que seguir, Passarem pel peu de via de la DERSU UZALA (crec que es diu així) i al als poc metres, en un petit clar de bosc i fent gala del "raro instinto del hombre blanco" ens podem imaginar el començament de la via. No es fàcil, d'entrada es impossible que per aquí comenci la via. Ens serà d'utilitat fixar-nos amb una baga que hi ha en un arbre uns metres amunt, per detectar per on anirà el primer llarg.

1er llarg: IV, IV+ i IV, 2 parabolts i unes 7 bagues (?) en uns 30 metres
Comencem pujant per placa i matolls fins un arbre on hi ha una baga. Seguim amb la mateixa tònica una mica en tendència a l'esquerra fins un ressalt. D'entrada sembla difícil de superar doncs per l'esquerra es molt desplomat i per la dreta ple de matolls però es per aquí per on els superarem. Seguirem igual que al principi plaques i matolls fins arribar a una plataforma còmoda on muntarem la reunió. Llarg lleig però es el preu que s'ha de pagar per fer la via.

2on llarg: V i IV+, dos parabolts i unes 6 bagues (?) en uns 25 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per una fissura en diagonal a l'esquerra i farcida de ponts de roca. seguim per placa, ara en vertical i tot això amb escalada prou atlètica i "disfrutona". Uns metres ambans d'arribar a la reunió, entrarem en un tram un xic descompost però franc. Arribarem a la reunió prou còmoda. Llarg molt maco de fer.

Ara farem un canvi de reunió sortint caminant per l'esquerra d'aquesta fins arribar a una placa de canalons ben ferma. La reunió es d'un pont de roca molt atrotinat i un parabolt i com a curiositat, una mena d'estrep de fusta que serveix de plataforma per estar-hi dret i assegurar, que ara, fa més nosa que servei. La fusta amb la humitat no inspira gaire confiança.

3er llarg: V, 4 parabolts i unes 3 bagues (?) en uns 30 metres
Sortim recte de la reunió escalant per els canalons típics d'aquesta roca fins arribar a un parabolt. Uns metres mes a munt, en un canaló podem emplaçar un friend dels mes grossos (abans, per aquí, havia un tac de fusta). Seguim amb escalada fina per placa i canalons fins arribar al segon parabolt. Després amb tendència a l'esquerra superarem algun ressalt i en vertical per zona una mica matollera arribarem a una plataforma petita als peus d'un diedre i muntarem reunió. Llarg molt maco de fer un xic "expo" si no portem un friend dels grossos.

4t llarg: V+, V i IV, 7 bagues i un tac de fusta molt amagat (?) en uns 25 metres
Sortim de la reunió fent un pas molt difícil i entrarem en un diedre força brut de vegetació. amb escalada atlètica anirem progressant i trobant infinitat de ponts de roca fins d'alt del diedre. seguirem per terreny molt trencat (ull amb les pedres) fins arribar a dalt d'una mena de contrafort on muntarem la reunió. Diedre molt maco si no fos per lo brut que esta.

Ara toca un altre canvi de reunió i ho faem caminant vers un contrafort de roca que tenim davant nostre i un cop hem arribat (no fer cas d'uns químics que hi han a la paret) flanquegem a l'esquerra fins a situar-nos a la base d'una gran placa amb una fissura que la ratlla en la part superior. Tindrem que muntar nosaltres la reunió doncs no hi ha cap instal´lació.

5è llarg: V, V+ i V+/A0 (6a?), 5 parabolts, tres bagues i un tac de fusta en uns 25 metres
Comencem el llarg vers un parabolt que veiem en un fort ressalt (parabolt poc lògic) i un cop "xapat" pugem fàcilment per l'esquerra fins una placa molt llissa. superem passos difícils en vertical fins una petita plataforma decantant-nos a l'esquerra, entrarem en una zona molt vertical. Ara be la part més maca de tota la via. Una fissura que pujarem en bavaresa molt franca i assegurada amb tres parabolts. El darrer pas abans de la reunió trobarem un tac de fusta que fa mes por que confiança que ens servirà, si ja hem trencat motors (com es el meu cas) per fer un petit A0 i fer els darrers metres del llarg. El llarg més maco de la via, sense cap dubte.

Pel descens, podem fer un ràpel des de la reunió fins el peu de la darrera reunió i després baixar per bosc i canals fins el camí equipat que ens retornarà un altre cop al camí de pujada.

Malgrat tota la vegetació de la via, podrem gaudir d'una bona escalada més divertida i bonica dels que a primera vista ens pot semblar i ja van tres vies per aquestes contrades. Nova via per la "cole". Per cert, ens han acompanyat en tota l'escalada els amics Laura i Ramir i despres de l'escalada ho hem anat a remullar amb unes bones cervesses i un bon dinar a Ripoll

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera


Començant el segon llarg
Els companys recuperant el segon llarg 

La magnifica placa dels tercer llarg 
El diedre del quart llarg
Començant el darrer llarg
Al mig de la placa...
... i fent la bavaresa

La bavaresa 
Contents i nova via per la "cole"


dilluns, 25 de juny de 2018

Via DE LA GAVINA, El Gorro Frigi. Montserrat

Dissabte 23 de juny de 2018
Pel dissabte em proposen una via relativament nova al Gorro Frigi i degut al aperturistes d'entrada no em fa el pes i busco per Internet amb molta curiositat. Trobo un blog de J. Pazos que es diu: "Història d'una pedra II", nom plagiat sense cap mena de pudor del llibre del mateix nom però fent referència al del Cavall Bernat d'en Barberà. Es més, el nom del blog al·ludit continua: "Gorro Frigi o Gorro Jordi Pazos "Brasil". El meu estupor es tal que en ve a la memòria una pintura de la "auto-coronació de Napoleó Bonaparte". Es com deia la meva mare: Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como". Ja tenia referència de que aquest individuu, li agrada canviar el nom a les roques, rebatejant-les als seus capricis. Sort que els que fa anys que voltem per aquesta muntanya, no li fem gaire cas... però sobre tot, llibertat d'expressió, que vagi fent!!!

Be, a lo que toca. La via comença al vessant oest de la roca, tot just passada la via Fernando Lajarín, remuntem uns metres mes amunt i abans d'arribar al collet i descendir, trobarem els parabolts ben visibles els primer llarg. La via he de dir que m'ha sorprès gratament, tot i que el primer llarg sobre uns quants parabolts pel meu gust i al segon, tots. El tercer llarg es el millor tot i que les assegurances, algunes, no son en el lloc que realment tindrien que ser però es la meva opinió. El darrer llarg surt per la Pere Navalon trepitxan-la i afegint mes assegurances de las que tenia. Però queda una via prou divertida i que has d'escalar entre assegurances sobre tot el tercer llarg.

1er llarg: IV, IV+ i IV, 10 parabolts en uns 27 o 30 metres
Comencem el llarg i només tindrem que seguir els parbolts. L'escalada es molt igual i constant, tants sols hi ha al mig una part un pel més difícil. Llarg agradable i de molt bona roca.

2on llarg: III, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta en diagonal a uns petits ressalts que de mica en mica que anem pujant es fa cada cop més fàcil l'escalada. Llarg molt senzill.

Ara farem un canvi de reunió i ens dirigim flanquejant per la dreta i descendint fàcilment fins la canal i en un arbre muntarem la reunió

3er llarg: V, V+, V+/Ae, V, IV+, V, V+/A0 i V, 13 o 14 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg pujant un xic per l'esquerra de l'arbre i  tot seguit, ja cap a la dreta anirem pujant per paret molt vertical. al principi els parabolts estan mes junts, despres ja no. Seguim pujant en vertical amb passos molt difícils i obligats fins un ressalt, Aqui he tingut que fer un pas amb una baga al peu per poder solventar-lo. Ara el llarg va amb tendència a l'esquerra fins arribar a un flanqueig ascendent on l'escalada esdevé més fàcil fins arribar a un altre ressalt. El pas dels ressalt no es obligat pero hi ha molt bon cantell. Es preferible no "xapar" el darrer parabolt que hi ha a l'esquerra de la reunió i entrar directament. Ull amb el fregament de les cordes. Llarg mantingut i maco de fer.

4t llarg: IV+, V, V+/A0, IV+ i III, uns 8 parabolts un espit i un buri vell en uns 30 metres
Sortim de la reunio en vertical amb grans còdols vers un ressalt pronunciat que tenim dalt a l'esquerra, El superem i trobarem un buril vell i una mica més amunt, un espit de la via Pere Navalon en un petit ressalt. Superat aquest continuem per la part amunt fins que va decaient la dificultat i abans d'arribar al cim muntarem reunió en un parabolt i un arbre. A l'esquerra hi ha la reunió de la via de lo Tio Gos. Llarg bonic.

El descens de la via la podem fer com sempre, amb dos ràpels curts per la via normal i després desgrimpant fins el coll del Gorro Frigi  i la Magdalena Superior.

La via m'ha sorprès gratament, A estat una bona escalada i divertida. Nova via per la "Cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


Primer llarg
Arribant a la primera reunió
El tercer i vertical llarg
Els darrers metres del tercer llarg
El quart llarg
Una foto mes amb la creu del cim del gorro Frigi

diumenge, 24 de juny de 2018

Via MARIQUITA PEREZ a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 17 de juny de 2018

Aquest diumenge decidim anar a fer una via pendent que teníem a Abella de la Conca. Es una via d'en Remi Bresco i això fa que pensem que en donarà prou feina la via i anem mentalitzats.

Un cop a Abella de la Conca, partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Al final d'aquesta arribem a una mena d'edificació i comencem a pujar per unes traces de corriol fins una cornisa. Passarem pel peu de via de la Pepa i uns metres mes endavant baixarem una petita canal i als peus d'un esperó/placa comença la via. Veurem un tasco empotrat en una fissura que ens indica el començament de la via.

1er llarg: IV, V, V, IV, IV i III, 4 parabolts i un tascó en uns 35 metres
Comencem a pujar per placa fins una fissura en diagonal a la dreta fins un arbust. Passem a la dreta i seguim per placa fina, forces metres a munt fins que ens decantem a l'esquerra i superem un ressalt fàcil, Continuem ara per la dreta fina arribar a la reunió prou còmoda en una mena fe feixa.

2on llarg: V i V+ i IV+, 4 parabolts i un o dos ponts de roca en uns 30 metres
Entre la clariana dels matolls hi ha una placa prou llisa que tindrem que atacar, primer a munt i de seguit per la dreta a cercar el primer parabolt i tot seguit placa a munt fins arribar a un ressalt prou dificil i placa en adherència. Al arribar al darrer parabolt, flanqueig a la dreta i entrarem a la reunió un pel incòmoda.

3er llarg: 5 o 6 assegurances entre parabolts i espits dos o tres ponts de roca i un tascó empotrat en uns 35 metres
Sortim de la reunió per placa llisa a cercar el primer parabolt tot per la drets. Arribar i poder cercar el tres parabolts que hi han més a munt ens farà suar de valent, l menys a mi. Situats en el darrer parabolt de la placa trobem el pas més difícils del llarg, tant es així que jo m'he vist forçat a ressoldre'l emplaçant un friend en un forat i fent un pas d'estrep, i tot seguit flanquejar a la dreta i fer cap a munt. Seguim per placa una mica més humana on trobarem dos ponts de roca vells mes amunt. Arribarem a un replà prou còmoda on hi ha un parabolt. Seguim per placa fins trobar un tasco passat en la roca a modo de pont de roca. Seguim ver la paret vertical que tenim davant nostre i a l'esquerra d'un diedre muntem la reunió un pel penjada. Llarg que ens farà suar de valent.

4t llarg: V, IV i III+, tres parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra i en una bona fissura podrem emplaçar un parell de fiends. Superem per l'esquerra el desplom i ens posem a dalt del pedestal on hi ha un parabolt. Seguim per paret un tant caòtica de pedres entre petits ressalts fins arribar al cim de la Torre Xica. A escapció dels primer metres, vigileu la roca que hi ha algun tram una mica descompost.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera


El primer llarg
El segon llarg
Començant el tercer lalrg
Aqui estic "pillat, pillat"

En dídac pujant amb molt d'estil per la placa

Els companys, al tercer llarg des de la reunió

Començant el darrer llarg
Arribat al final de la via
Hem suat de valent i no per la calor

Via ULLETS D'ESMERALDA a la paret de la Cubil. Coll Roig

Dissabte 9 de juny de 2018

Aquest dissabte anirem a Coll roig a fer una via que ens falta a tots tres, la ullets d'esmeralda, be, tindria que anomenar-se "ullets de maragda" en català però es així com l'han batejat...

Es una via molt semblant a la seva veïna de l'Alicorn, en que l'escalada per placa i canalons predomina. Ben assegurada però que tindrem que escalar de valent entre químic i químic procurant no relliscar i tallar-nos com un pernil "tres Jotes".

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. En quinze minuts arribarem a peu de via per camí marcat molt evident. Al final pujarem per una tartera arreglada amb escalons de pedra per accedir més fàcilment a la paret i en el seu extrem dret i final, allí comença la nostre via.

1er llarg: IV, V, IV+, III i I, 4 assegurances en uns 25 metres
Comencem pujant per placa seguin les assegurances fins un ressalt i continuem i sempre en tendència a l'esquerra fin un altre pas, poder el mes difícil del llarg. tot seguit quan sembla que tindríem que seguir recte a munt, fem un flanqueig a l'esquerra i entrem en una feixa. Seguim, ara caminant fins un replà del bosc a peus d0una forta paret i muntem la reunió còmodament.

2on llarg: V+ i V, unes 9 assegurances en uns 55 metres
Sortim de la reunió per la dreta vers un fort ressalt. el superem i tornem a l'esquerra per continuar per una placa amb canalons típica d'aquesta zona, prou difícil. Seguim amb la mateixa tònica fins una cornisa als peus d'un altre ressalt que el superem per la dreta i entrem en un altre placa com l'anterior. Al final d'aquesta flanquegem ascendentment a l'esquerra fins entrar a un bon replà on muntem una còmoda reunió. Llarg massa llarg, difícil però esplèndid.

3er llarg: V+, IV i V, 6 assegurances en uns 25 metres
Sortim de la reunió recte a munt a cercar les assegurances i entrem a un altra placa de les mateixes característiques assegurada per tres anclatges. En el darrer llarg de la placa, es possible muntar un pot de roca que ens permetrà arribar a una cornisa que hi ha a la dreta. Seguim per placa, ara una mica més fàcil i entrarem a una feixa en mig del bosc on muntem un altre còmoda reunió. Llarg com l'anterior però més curt. Molt maco.

3er llarg: II, III, IV i III, 3 assegurances en uns 40 metres si arribem al final de la cresta
Llarg de transcició on sortirem de la reunió per l'esquerra caminant per una feixa fins arribar a un diedre curt assegurat per dos anclatges. Al final d'aquest es possible muntar reunió ens els ràpels de la via de l'Alicorn. Hem preferit seguir per l'aresta fins el final i baixar caminant.

Del que seria el cim,baixem pel sentit contrari a la via (marques vermelles) i baixar per una canal en mig del bosc i en un punt remuntarem fins un collet per despres baixar en camp obert (traces de camí) una bona estona fins unes instal.lacions de cable i grapes que ens una mig hora ens deixarà en el camí de pujada prop de Coll Roig.

Via magnífica on tindrem que fer vots de confiança als nostres peus per pujar per aquestes plaques amb canalons esmolats com ganivets i via nova per la cole.

Pel descens podem fer dues coses, Abans d'arribar al cim, a ma dreta tenim la reunió i ràpel de la via de l'Alicorn i amb tres ràpel sserem a baix. Si optem per arribar a dalt, a ma esquerra baixarem per una canal amb marques vermelles al principi i desprès tot seguint traces mes o menys visibles fins uns cables i grapes i tot seguit fins el camí d'aproximació.

Via difícil i de tècnica on tindrem que fer vots de confiança per pujar pels canalons amb adherència, no es fàcil, al menys per mi i una via nova per la cole.

Tambe podem trobar informació: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=alicorn

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg
El ressalt del segon llarg
En la forta placa del segon llarg
Fanquejant per la placa dels segon llarg
Els darrers metres del llarg segon llarg
La magnífica placa del tercer llarg
Acabant el més difícil del tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
Fi de festa

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.