dimecres, 2 de desembre de 2020

Via JOAN-FRANCESC a Abella de la Conca

Dilluns 30 de novembre de 2020

Via caòtica, com sols passar en aquests pany de paret i que la seva característica és cercar amb afany, panys de paret per ser escala entre matolls, ressalts i plaques. Poder més bona del que ens pot semblar a primer ull, sense ser massa bona i de les mateixes característiques que les seves veïnes Llaç Grog, Pantera Rosa i Malalts de Roca que hi ha més amunt. La via necessita temps i alguna que altra pluja per netejar de terra la majoria dels seus llargs. Trobarem el peu de via facilment per la inscripció pintada a la roca de JF.

La via és tota equipada amb parabolts, si volem, podem portar algún que altre friend o tascó, però realment, no fa falta.

1r llarg: IV, V-, IV+, V, IV+ i V, entre 8 o 10 expansions i uns 30 metres
Comencem per un bloc/placa amb un parabolt al cap de munt. Arribarem a una plataforma, però no seguirem amunt. Ens decantem a l'esquerra seguint els parabolts. Escalarem plaques verticals més o menys brutes de terra fins a arribar a la reunió, petita però còmoda.

2n llarg: IV, IV+, V+ i IV+, 5 expansions i uns 25 metres
Seguim vers la dreta per una sèrie de grades fins a una placa que ens mana a un fort desplom. A la part alta del desplom, la segueix una fissura horitzontal cap a l'esquerra i tot superant el desplom passarem a una placa curta que ens porta a la reunió.

3r llarg: IV, una expansió i uns 30 metres
Sortim en vertical a cercar un esperó de roca amb un sol parabolt. Superats aquests deu metres, seguirem cap a l'esquerra tot caminant (hi ha alguna fita) fins a una vistosa placa estreta amb ressalts on farem la reunió d'algún petit boix o si no a pel, doncs no hi ha reunió.

4t llarg: IV+, V+, V, unes 5 o 6 expansions en uns 20 metres
Ens enlairem en vertical, també seguin els parabolts amb passos delicas fins a un bloc que no dóna gaire confiança. El superem un pèl per l'esquerra i ara ja amb més facilitat, entrarem a la reunió. 

Ara bé un llarg de tràmit que el farem caminant i amb petites grimpades sempre amb diagonal ascendent per sota d'una llarga cinglera. Farem reunió en una plataforma amb un sol parabolt i les lletres JF picades a la roca.

5è llarg: V+, V+, A0e (dos passos) i V, 9 o 10 expansions en 35 metres
Seguirem els parabolts per la gran placa vertical, Els troncs tallats ens serviran per superar els passos, docs són massa fins i ens obliga a agafar-te als troncs esmentats. Seguim amb passos difícils superant un petit ressalt. Després és més fàcil, però trencat i terrós fins a arribar a un fort desplom que els podrem fer en A0e gràcies a dos parabolts seguits. Prosseguim ara per la dreta fins a una placa amb una fissura vertical i de seguit arribarem a la reunió.

6è llarg: IV, III, una expansió en uns 30 metres
El darrer llarg eés un caos de roques, ressalts i blocs però prou divertit. Només trobarem un parabolt i una baga en una sabina. La reunió és el primer ràpel de baixada.

Nosaltres pel descens hem fet un parell de ràpels de les dues últimes reunions i després seguirem alguna fita i gràcies al "raro instinto del hombre blanco" arribarem al camí de nou. Tot semblant difícil, aneu amb compte.

Una via més per la "cole", però que em costarà voler tornar a repetir.

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera i amb els companys, Manel i Carles

Mes o menys, per on va la via

Trams de terra, habituals a la via

El cinquè llarg

dijous, 26 de novembre de 2020

Via PARET NEGRA al Molló Gros. Els Mollons

Dijous  26 de novembre de 2020

Foto extreta del blog: Blog de muntanya https://jralsina.blogspot.com/2019/03/sortida-fotografica-als-mollons.html

Els Mollons va ser una de les meves primeres escoles d'escalada cap a l'any 1979, en qué vaig començar a "pujar-me'n per les parets". Poques vies hi havien per aquella època, però suficients per gaudir un cap de setmana fent-la petar dins el sac de dormir a l'estació de La Pobla de Claramunt. Al matí ben d'hora cap a les parets carregats amb els mosquetons de ferro i els claus. Tan sols una via d'allí se'ns havia resistit, la famosa via de la "Paret Negra". Com el seu nom indica, es veu negre de lluny i molt vertical quan érem a peu d'ella, per una raó o altra sempre ens baixàvem a mitja paret, no ens hi veiem en cor d'escalar-la. Ara, la zona es tota plena de parabots, vies per tot arreu i equipades, després de quaranta-un anys, i venint d'escalar la via Apia, em decideixo escalar la famosa paret. A estat una bona sensació, tot i que ara és equipada amb químics, sempre podrem assegurar-nos d'algun ferro vell.

1r i únic llarg: IV, V, IV+ i IV, 10 assegurances entre químics, claus, burins i parabolts en uns 20 metres
Comencem a la dreta d'una llastra despresa que hi al terra, on és visible la primera expansió. Només haurem de seguir les expansions químiques i si volem, podrem assegurar-nos en algun ferro vell. L'escalada és vertical i molt més bona dels que sembla a primera vista. El pas més difícil és al mig de la via, una placa amb poc cantell i vertical on és possible acerar. Després, esdevé una escalada amb una roca i uns cantells boníssims, llàstima que no tingui més llargària.

El descens el farem caminant des de dalt del Molló Gros o a l'estil de l'escalada esportiva.

Per arrodonir el dia:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/10/les-crestes-del-ninet-els-mollons.html#comment-form

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/els-mollons-via-apia-al-mollo-gros.html

Escalada realitzada per: Jaume Salat i Joan Prunera

La "Paret Negra"

El company a mig recorregut

dimarts, 3 de novembre de 2020

Via LA CARLA per la variant d'entrada. Paret del Devessó, Malanyeu

 Dissabte 3 d'octubre de 2020

La via "LA CARLA", té unes quantes variants i una d'elles és la variant d'entrada. De les mateixes característiques que el primer llarg original, comença uns metres més a la dreta. És un equipament més que no aporta res en una paret ja prou saturada d'itineraris.

1r llarg: III, IV, IV+ i IV uns 8 parabolts en uns 35 metres
Comencem el llarg vertical seguint els parabolts. A uns vint metres arribem a la reunió molt penjada que seria el final de la via (crec) però podem continuar fent uns passos a l'esquerra i seguir per la via original fins a la reunió en un arbre o un parell de metres més amunt de dos partabolts.

2n llarg: IV, V- i III, uns 2 o 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra atacant un muret vertical que el podrem autoprotegir. Seguirem per un esperó molt fàcil on trobarem la primera expansió i seguirem recte fins a un altre ressalt un xic més difícil protegit per una expansió. Llavors continuem i arribem a la reunió en un replà força còmode.

3r llarg: V, IV+, IV i V, uns 6 parabolts en i uns 35 metres
Comencem el llarg lleugerament a la dreta atacant una placa una mica curiosa al costat d'un diedre amb roca a controlar. Seguim fàcilment fins a una bona placa fissurada equipada amb parabolts, i que a més, la podem protegir amb flotants, Passos bons ens portaran al final de la via on farem la reunió d'una instal.lacio que també és el ràpel.

Bona via com moltes tantes d'aquest pany de paret que busca amb afany la roca entre els arbres i boscos penjants.

Per si us interassa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/via-la-carla-sen-va-la-selva-paret-del.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Entrada a la primera reunió

Tercer llarg

Placa final del darrer llarg

divendres, 30 d’octubre de 2020

Via DEL GUILLEM a la Paret del Devessó. Malanyeu

Dissabte 3 d'octubre de 2020

Com sols passar, en parets molt saturades de vies, sempre hi trobarem un lloc on encaixar un itinerari, que no sempre pot ser el més adient ni ens pot arribar a satisfer del tot. És el cas d'aquest nou itinerari en qué trobarem prou bo el primer llarg i no tant els dos darrers, que busquen amb afany la roca entre els arbres i vegetació.

La via comença al cap de munt de la vistosa "piràmide", a uns metres pel damunt de la clàssica Francesc Suñol, havent picat una "G" a peu de via per facilitar-nos la troballa.

1r llarg: IV+, V, V+, V i IV+, un pot de roca i uns 6 parabolts en 30 metres
Llarg vertical amb la roca típica de la paret on trobarem un pas fort ben curiós a mig recorregut. Comte amb els darrers metres on trobarem roca a controlar. La reunió es desmuntada i sols trobarem els "espàrrecs" dels parabolts però podem muntar-la en un bon arbre.

2n llarg: IV i III, dos parabolts i uns 25 metres
Vist de la reunió el segon llarg promet però se'ns fa curt. Escalem per placa amb tendència la dreta i tot segui en vertical. Bona roca a escepció del final que és terrós. Han desmuntat un parell de parabolts però podem completar la protecció amb flotants. La reunió en un arbre.

3r llarg: IV, V, V+, V i IV, dos parabolts i un pont de roca i uns 30 metres
Sortim de la reunió i ens dirigim a un esperòó de roca que ens porta a dins d'un bosc penjat als peus d'una placa vertical. Ens enfilem en "remonage" entre l'arbre i la paret i ens fiquem de ple en una placa amb fissura horitzontal a cercar un parabolt. Amb passos força fins cerquem un pont de roca i seguim per placa fins que decau la dificultat i muntem la reunió.

El descens el podem fer amb tres ràpels des de la via del costat o bé caminant pel camí habitual si no volem escalar més. Nova via per la cole que no ha estat del tot rodona

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El bo primer llarg
Segon llarg. Es fa curt
Buscant la roca entre l'arbrat. Tercer llarg

dimecres, 28 d’octubre de 2020

Aresta de Corbera. Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 26 de setembre de 2020

Aquest cop tornem a la Serra de Corbera, en el terme municipal d'Espinalbet a provar un parell de vies que ens van quedar pendents de l'últim cop. En Dídac i jo probarem l'Aresta de Corbera i l'Agus i el Chus, la Del Solstre i que va a parar a la mateixa reunió.
Des de Berga, prendrem la carretera que va al Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins el Santuari de Corbera. Arribats al santuari, podem deixar el vehícle a quí maeix o si no, seguirem un 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera i el podrem deixar un centenar de metres més endavant en lloc adient, tot i que son petits.

1r llarg: IV, IV+, V+, IV+, II i IV, parabolts i uns 30 metres
Separades escassament un parell de metres una de l'altre, comencem la via superant uns blocs un pél instables fins a entrar en una bona placa. amb passos fins, deixem aquesta i entrem de ple en un diedre que el podrem protegir al gust, malgrat que hi ha expansions, però amb certa distància. Tet seguit, escalarem per terreny trencat i herbós, fins una placa final no gaure difícil fins a arribar a la reunió/ràpel.

2n llarg: IV, II, IV, IV+,V i IV+, parabolts i uns 30 metres
Sortim en diagonal a l'esquerra molt facilment a cercar una mena d'esperó (parabolts visibles). Superat a quest, anirem flanqueig ascendent a cercar tot una sèrie de plaques i ressalts molt divertits d'escalar fins arribar a la reunió final.
El descens el farem amb dos ràpels d'una trentena de metres.
Tot acabada l'Aresta, canviarem de cordada i en Dídac i el Chus faran la Escaladors Bucòlics i l'Agus i jo , la Joan Francesc. Val a dir que sota la meva opinió, no val la pena d'escalar-la
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera, amb els companys Chus i Agus

Primer llarg abans d'entrar a la placa

Començant el segon llarg
Els ressalts del segon llarg

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.