dimarts, 13 d’abril de 2021

Via EPITAFIO a la Magdalena Inferior. Montserrat

 Dilluns 5 d'abril de 2021

Seguim escalant per la zona de les Magdalenes i ara ens acostem a la part esquerra de la cara sud de la Magdalena Inferior, on hi ha unes quantes vies de dos llargs i totalment equipades amb parabolts. Trobarem pintat en blanc el nom, llargada i dificultat de la via al començament. La que ens toca ara és la via EPITAFIO, cinquanta metres, roca excel.lent i grau moderat, faran que gaudim d'una escalada curta, però agradable ideal per combinar amb vies properes.

1r llarg: V, IV+ i IV, unes 6 expansions en uns 25 metres
Tenint com a referència el nom de la via ens enfilem a la roca fen un pas força fi. Un cop superat anirem escalant amb tendència la dreta tot seguin les expansions, Ens confondran els parabolts de la via veïna (Amnistia) que va més a la dreta i que al creua pel mig la nostra via. Amb escalada vertical, però plaent, arribem a la reunió un xic pentjada. Tambe és la reunió de la via Amnistia.

2n llarg: IV i IV+, unes 5 expansions i uns 25 metres
Sortim en vertical de la reunió en direcció al fort desplom de damunt nostre, tot en escalada plaent. Un cop arribats, superem un petit ressalt i tot just sortint d'aquest tenim una expansió al nostre esquerre per superar un altre ressalt. El superem i escalem fins al final de la via on trobarem la reunió que també ens pot servir de ràpel.

El descens el podem fer per la mateixa via amb un sol ràpel de 50 metres o b.e per la via normal amb un de 30 metres.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

divendres, 9 d’abril de 2021

Via ALBERT-BUSQUETS a la Magdalena Inferior, trenta-nou anys desprès. Montserrat

 Dilluns 5 d'abril de 2021

La Albert-Busquets va ser la primera vía que vaig escalar a la Magdalena Inferior i seria sobre l'any 1982. Repetida fins a l'avorriment, ara feia uns quants anys que no la tornaba a escalar. A estat restaurada i d'allò més bé, crec jo. Encara manté aquella essència de quan la vaig escalar, poques assegurances, vertical i roca magnífica. Malauradament, aquell V+ del segon llarg s'ha transformat amb un Ae i amb una sortida d'estreps molt difícil. La part final del darrer llarg, es barreja amb parabolts d'altres vies. Via recomanable per navegar entre còdols a la recerca del parabolt amanint-lo tot plegat amb algun friend petit i merlet de fortuna.

1r llarg: IV i IV+, un parabolt i uns 15 metres
A la vertical del fort ressalt, comencem a escalar en vertical. El parabolt és a uns deu metres per damunt nostre. Navegarem entre els còdols buscant la millor opció. La entrada a la reunió és prou fina. Reunió un xic incòmoda.

2n llarg: IV, Ae (un pas), V+, i IV 2 parabolts i uns 15 metres
Sortim flanquejant a l'esquerra fins a cercar el parabolt. Si anem be de grau, podrem fer el pas en lliure, si no, tirarem d'estrep. La sortida és prou difícil i un cop superat anem a la reunió ja en escalada més tranquil.la.

3r llarg: IV+, Iv i III un parabolt i uns 15 metres
Seguim en flanqueig ascendent a la dreta a cercar el proper parabolt que és amagat entre uns còdols. Escalem en vertical el mur fins a assegurar-nos. Després, ja més fàcil arribarem a la reunió.

4t llarg: III, IV i III, un parabolt (els altres dos són d'un altre via) i uns 30 metres
Seguirem un xic per la dreta per seguir una mena d'esperó. Quan es posa vertical, allí trobarem l'expansió que ens assegurarà el pas i seguirem en escalada plaent fins a el final del llarg.

Escalada exposada, però franca que la podrem combinar amb qualsevol via dels voltants.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Segons el llibre Roques, Parets i Agulles de Montserrat, 2/Regió de Tebes i Tebaida de Labraña i Rodes, la via és otorgada a la cordada Albert, Busquets i Planas i segons una ressenya del Centre Excursionista de Terrassa, la van obrir menbres del GESAM. El Llibre Montserrat Pam a Pam d'en Barberà, ja fa esment d'aquest afer. Cap dells informa de la data d'obertura.
Del llibre de Labraña i Rodes

Botlletí del GESAM (per gentilesa de l'amic Jordi Ceballos)

Del llibre, PAM A PAM

dijous, 8 d’abril de 2021

Via EL BALL DE LA FILOMENA a Coll Roig, El Ripollès

Divendres 2 d'abril de 2021

"El Ball de la filomena" és una via calcada a les tres veïnes seves que hi ha a la dreta. Via oberta a còpia de obrir camí en mig dels boixos i deixant a la vista plaques tombades, fàcils i de bon protegir, tan sols el primer llarg es equipat amb parabolts i amb un dificultat molt més difícil que la resta. La via és oberta en quatre llargs que tranquil.lament el podem fer en dos. No té cap sentit fer llargs de deu i quinze metres, quan els pots fer seguits.

La via no té cap misteri, si estem forts en 6a a la meitat del primer llarg, ho gaudirem i la resta per posar assegurances flotants al gust. Ideal per combinar amb qualsevol del costat. Per trobar el peu de via seguirem el mateix camí de la via El forat de les bruixes i que haurem de seguir uns metres més a l'esquerra. Parabolts visibles a peu de via.

1r llarg: IV, V/A0, Ae, IV+, IV, III i IV,  unes 10 expansions i uns 30 metres (combinant dos llargs)
Comencem per terreny brut, però fàcil fins a un ressalt, el pas es un ressalt ben fort, però de mal fer, ja que ens obliga a bloquejar i sortir del pas tot i que no es obligat. De seguit ens trobem un altre ressalt no obligat amb una sortida en lliure a la dreta, forta però franca. Ara seguim per l'esquerra d'una llastra per placa un xic bruta fins a arribar al que seria una reunió. Passem de llarg i uns vuit metres més a munt i per placa fàcil arribem a una altre reunió

2n llarg: III i IV, tres expansions contant la reunió que ens saltem i uns 35/40 metres
Sortim de la reunió caminant a la dreta i enfilem per una placa tombada i algun ressalt. Podem posar assegurances al gust, friends, tascons i ponts de roca. Arribarem a un replà on trobarem la reunió i passem d'ella. Seguim per la dreta per entrar a un altra placa tombada i neta d'assegurances.

El descens el farem caminant vers llevant, on passarem per on acaben les vies veïnes i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera, amb el companys Dídac i Albert

el que seria el tercer llarg i segon per nosaltres
Principi del segon llarg

Segona part del segon llarg. Placa més agraïda

dimarts, 30 de març de 2021

DIRECTA DELS GONZÁLEZ al Morro Pla. Regió dels Frares. Montserrat

Dilluns 29 de març de 2021

Com sempre passa, amb els anys tot canvia, les percepcions, els records. Aquest és el cas d'aquesta via de la regió dels Frares Encantats de Montserrat. Via oberta els anys noranta i que vaig repetir dos cops i sobretot, per intercanviar llargs. Tot aquest temps ha restat oblidada per mi i després de més de vint-i-cinc anys, l'he tornat a repetir. El que em va semblar fàcil aquella època, ara ha estat més difícil, tot i que sortint d'un confinament obligat i amb la conseqüent "baixa forma", ha estat una bona dosi d'adrenalina, droga a la qual tots els escaladors estem sotmesos i que he trobat a faltar com l'aire que respirem.

Tot i que la via trepitja una part de la clàssica via normal, trobarem una escalada en placa de bona roca, vertical i fina amb un ressalt exposat al primer llarg i un desplom força obligat que en podrem fer en un parell de passos en Ae, en el meu cas.

De Can Masana anem en direcció al Refugi Vicenç Barbé i tot seguit quan arribem al trencall de la Canal Ample el seguim en direcció al Portell Estret. Un cop estem a l'Agulla Sense Nom, Prenem un corriol amb taques blaves que hi ha a la dreta. Passarem per la Caputxa i per la vessant Oest de la Mamelluda. Seguirem canal amunt fins a arribar a la Nana i davant nostre ja tenim el Morro Pla. Davallem uns metres per la canal i ja arribarem a peu de via. Espit visible a uns vuit metres del peu de via.

1r llarg: IV+, V+/A0, V, V, IV+, 5 espits i uns 25 metres
Comencem per placa, tombada però fina, fins a arribar al primer espit. D'allí ens dirigim al fort ressalt. Podrem col.locar un friend petit per poder fer un pas un xic exposat per cercar la propera expansió i superar el pas amb més garanties. Després, l'escalada esdevé fina i difícil on trobarem un parell més d'espits fins a arribar a la reunió prou còmoda.

2n llarg: IV+, V, IV+ Ae, V, 5 espits i uns 25 metres
seguim el darrer llarg a la recerca d'un espit que és prou lluny. Superat aques, trobarem uns passos més fins que ens duran al desplom. Podrem fer un parell de passos en Ae (en lliure diuen que és 6a+, però per mi, això és la "dimensió desconeguda"). Per sortir del desplom trobarem uns passos obligats en lliure. Trobarem un bons còdols que ens facilitaran la sortida, malgrat no ser gens fàcil. La reunió la trobarem al terra només sortir de la via.

El descens el farem amb un ràpel d'uns 35/40 metres pel vessant N.O.

Una bona matinal de dilluns, on he retrobat unes sensacions que feia quatre mesos que no les tenia.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El ressalt del primer llarg

Sortint de la part vertical del primer llarg

Començant el segon llarg

Superant en Ae el desplom

El company sortin de la reunió

Arribada a la reunió

Aquí a sota, el ràpel, que us quedi clar...

divendres, 18 de desembre de 2020

Via DELS CULÉS a la Paret del Devessó. Malanyeu

 Dimecres 16 de desembre de 2020

Com sol passar en aquesta part de la Paret del Devessó, les vies són bastant "matolleres" i amb molta vegetació, algunes vies amb més o menys encert, es donen l'oportunitat de passar una bona estona escalant. La via Dels Culers, és un bon exemple, millor del que pot semblar a primer cop d'ull, ens farà gaudir d'un nivell assequible i el poder emplaçar bones assegurances flotants. Porteu un joc de friends petits mitjans i grans, que els posareu tots.

1r llarg: IV+, IV, V, IV, IV+, IV i II, 2 parabolts i uns 35 metres
Comencem el llarg superant un bloc vertical assegurat per un parabolt, Seguim a cercar entre matolls una bona placa on ens guiarà el segon parabolt. Continuem sempre per terreny a controlar fins un altre placa que tenim a l'esquerra i un cop superada entrem a la reunió que farem d'un sol parabolt i que podrem reforçar. Llarg una mica lleig i de roca trencada

2n llarg: II, IV+ i II neta i uns 20 o 25 metres
Sortim vers la dreta (fletxa indicativa) pràcticament caminant fins a un arbre gruixut on hi ha una baga i que en porta als peus d'una placa curta i compacta a equipar. Un cop superada arribem caminant a un bosquet i muntem reunió d'un arbre

3r llarg: IV+, IV i II, neta i uns 20 o 25 metres
N'enfilem en vertical per una placa fissurada amb l'aguda d'un arbre i cerquem un pont de roca que ens portarà a la dreta als peus d'un diedre amb bona roca. Un cop superat el diedre, flanquegem a la dreta per una cornisa de terra i muntem la reunió en un arbre.

4t llarg: IV+, V, i IV, 2 ponts de roca i uns 20 o 25 metres
Comencem a pujar lleugerament a l'esquerra a cercar un pont de roca als peus d'una placa vertical fissurada. Amb passos verticals, però amb bones presses, superem la placa fins a cercar un altre pont de roca. Superats aquest, entrem en terreny més fàcil fins a assolir la reunió. Sense dubta, el millor llarg de la via.

Pel descens podem seguir la cresta cimera fins a el ràpel de la via Aina i si no, seguint per la mateixa cresta caminant fins el camí

Bona via, més que a primer cop d'ull ens pot semblar i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Llorenç Lledó i Joan Prunera

El darrer llarg

El "microclima" de Malanyeu, bo fins hi tot al desembre

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.