dilluns, 15 de gener de 2018

El Dàtil per l'ARESTA BRUCS després de 22 anys

Dissabte 13 de gener de 2018

El Dàtil es una agulla amb una llaga aresta Brucs, que segons diuen, el primer llarg es va escalar per primer cop sense cap expansió (?). Des de fa dècades, però, aquest primer llarg es feia en artificial de burí fins que es podia sortir en lliure i arribar a la reunió. Avui en dia resta igual com la vaig fer per primer cop fa 37 anys. Burins vells se'n se plaqueta a excepció d'un parell o tres. El llarg es possible de forçar-lo en lliure però s'ha de ser "manyós" amb colcar la plaqueta... i que entri be!!!. Els darrers llarg son fàcils però exposats.
Una bona escalada per col.leccionistes i amants de l'equipament "vetust".

Venint del coll de les Portelles prenem el camí del refugi i un cop passat el camí que baixa als Pallers un metres mes en davant arribem a la pronunciada canal dels Cirerers. La remuntem una bona estona fins que trobem roca polida pel pas de l'aigua i la canal es fa més estreta. Trobarem un corriol a l'esquerra i que ens deixarà a peu de via. L'aresta comença en un arbre gruixut tombat que ens servirà per aferrar-nos a la roca.

1er llarg: V, A0e IV+ i IV, burins sense plaqueta, preveure 12 plaquetes mínim en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos en un arbre tombat a peu de paret fins a cercar el primer burí. Seguirem la mateixa tònica en tot el llarg buscant les preses de ma i de peu més adients. La escalada es molt vertical i fina i la dificultat mes rellevant es posar les plaquetes en els burins. en un punt trobarem un parell de parabolts però son de la recent via que va per la dreta el bacon del dàtil que la trepitja en una part. Trobarem la reunió d'aquesta via i passem. continuem per l'aresta, ara més tombada fins que es torna a redressar. Seguim ara més fàcilment fins el peu d'un altre ressalt on muntarem la reunió amb tot de burins vells.

2on llarg: IV i III+, tres expansions i uns 40 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un cap de burí. Superat això escalarem amb facilitat però exposada fins un altre ressalt on trobarem un munt de burinades (possible reunió) seguim en tendència a la dreta fins una mena de forat on trobarem un cap de burí un mrtre a la dreta hi ha un espit molt rovellat. seguim a l'esquerra fins un altre ressalt on muntarem la reunió de burins vells.

3er llarg: IV i II, neta i uns 15 metres
Llarg curt que serveix per accedir al ample i boscos cim del Dàtil on només tenim un pas de dificultat en sortir de la reunió.

El descens el farem pel cantó oposat a la via des d'un gruixut arbre on trobarem un munt de bagues i un maillon. el ràpel es de trenta metres i que ens deixarà en un coll. Des de aquest coll baixarem la canal que tenim al davant i que ens retornarà un altre cop a peu de via.

Mes tema per llegir aquí:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/01/16/via-aresta-brucs-al-datil-agulles-montserrat-13-01-2018/

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera
Enfilant-nos a l'arbre per accedir al primer cap de burí
El primer llarg 
El Joaquim arribant a la primera reunió
Començant el segon llarg
Aguantant la géida brisa a la reunió
L'Agus a la segona reunió
El segon llarg
Foto final de via

dilluns, 25 de desembre de 2017

Via NO ÉS No a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 23 de desembre de 2017
Fa temps que tenia l'ull ficat en aquesta via oberta per un company del centre i aquest dissabte a estat el dia perfecte per escalar-la. La via te poca continuïtat doncs la seva meitat es molt "matollera" i poc interessant. No obstant, podem destacar el primer llarg, el començament del segon i els dos darrers, a destacar la magnífica placa del quart llarg, més assequible del que ens pot semblar a primera vista. La via es equipada austerament amb pocs parabolts i un parell de claus però que ens permetrà d'utilitzar els friends, més aviat mitjans, i grans i els tascons. La roca es molt bona en general tot i que sent un itinerari nou, encara s'ha de netejar una mica.

Per accedir a peu de via farem el mateix que per les vies de l'esquerra on podrem deixar el vehicle on comença la pista. Tot just tenim la paret davant nostre. Tindrem que fixar-nos en una vistosa tartera i dirigir-nos de cap a ella, primer per camps d'arbres (oliveres crec) i després fent gala del "raro instinto del hombre blanco" fins la tartera, per cert, molt penosa de pujar i en mig hora podem arribar a peu de via. Trobarem una fletxa picada a peu de via.

1er llarg: IV, IV+ i IV, un clau i un pont de roca en uns 35 metres
comencem el llarg pujant per plaques i diedres fins un altre diedre molt més marcat on trobarem un clau uns metres per sota. Pugem pel diedre fins un replà precari de pedres soltes. Caminarem amb conta fins un ressalt on hi ha un pont de roca. Supere4m aquesta placa i arribarem a un altre replà i a la dreta d'una placa muntarem la reunió de dos parabolts.

2on llarg: V, IV, IV+ i II /III, un parabolt i una sabina amb baga en uns 50 metres ben llargs
Sortim per la dreta de la reunió per placa fina i assegurada per un parabolt. Seguim fins un arbre equipat i flanquegem uns metres a l'esquerra. Pugem per un diedre i arribarem a la part més lletja del llarg. Seguirem grimpant i caminant en tendència a la dreta força metres fins un ressalt on trobarem un parabolt on muntarem la reunió. Podem reforçar tranquilament la reunió.

3er llarg: IV i II/III, neta i uns 30, metres
Encetem el llarg superant uns tres metres de placa fissurada i remuntarem per blocs i grades en direcció a la paret vertical que tenim en front. En un replà trobarem un arbre amb baga i muntarem la reunió.

4t llarg: V, V/A0e (V+) i IV, tres parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem a la vertical de la reunió pujant per dreta i esquerra fins el primer parabolt que es força lluny. seguim per placa adherent i fissures magnífiques fins el darrer parabolt. Aquí tenim tres opcions. Si enfilem recte, no te cap lògica (per nosaltres) es massa llis i sense preses. Tant per l'esquerra com per la dreta de la placa es molt més "humà i divertit. Jo he escollit per la dreta i el company per l'esquerra sense tenir que veure res amb la política... Magnific llarg de placa.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim de la reunió en clar flanqueig ascendent ver un parabolt que es trobe molt lluny en una placa. Encarem la placa amb passos fins fin una cornisa on ja la paret es molt vertical. Uns metres més a munt trobarem un altre parabolt on hi ha el pas més difícil del llarg. Superem aquest ressalt i fen uns passos en flanqueig a l'esquerra entrarem en un diedre atlètic. Pregresem amb oposició i arribarem a un replà al costat d'un pont de roca. Superem un tram final de placa senzill i arribarem gaire be al final de la via. Nosaltres hem muntat una reunió en un arbre. Per accedir al cim només tenim que escalar un petit ressalt que es a l'esquerra de la reunió.

Pel descens baixarem pocs metres a l'esquerra fins un coll ample i abocat a la cara nord, trobarem un únic parabolt amb un maillon. El ràpel es curt però de sortida incòmoda doncs es molt desplomat. Baixarem uns deu metres i després per grades d'herba, uns quinze metres més fins el terra. Sense gaire camí marcat anirem caminant vers ponent fins arribar al camí de baixada de les vies de l'extrem esquerra de la Roca Viella.

Bona via un tant discontínua per raons del terreny però amb dos últims llargs clarament molt ferms i un altre via nova per la cole que ja tocava.

Escalada realitzada per: Agutín Pérez i Joan Prunera
Ubicació de la via 
El primer llarg 
Inici del segon llarg
La magnífica placa del quart llarg 
Començant el darrer llarg 
El pas més difícil del darrer llarg 
Sortint del diedre final 
Final de festa

dilluns, 11 de desembre de 2017

Via LLIMAC GROC a la Carena del Dumbo. Regió de les Agulles

Dissabte 9 de desembre de 2017
La Carena de Dumbo es un contrafort que hi ha a la dreta de l'agulla del Dumbo o Miranda del Setrill. La via que descric es senzilla i ben assegurada amb un primer llarg més bonic que no pas el segon. Tota quipada amb parabolts i roca magnifica sera ideal per combinarla amb d'altres de la zona.

Per accedir a peu de via, remuntarem la canal ample fins un gran bloc amb una roca adosada i amena de bauma. Tot seguit devallem pel seu costat esquerra fins una mena de torrent i remuntem a munt per bosc obert fins arribar a la paret i en un replà veurem un parabolt visible a pocs metres del terra.

1er llarg IV i IV+, 8 parabolts i uns 35 metres
Surtim recte amb lleugera tendència a l'esquerra i per terreny fàcil, fins que arribem a un balmat, flanqueig a l'esquerra per situar-no a la vertical d'un muret. Presa petita però bona i només tenim que seguir el parabolts. Més a munt trobem una fissura que podem pujar amb bavaresa però si no, no cal, per placa també pugem be. Amb un passet finet arribem la reunió en una mena de forat.

2on llarg IV+, IV i III, 3 parabolts i uns 15 metres
La dificultat d'aquest llarg radica amb la sortida de la reunió. Amb un pas de flanc a la dreta superem un petit desplom i llavors recte a munt fins que la dificultat decau i arribem a la reunió.

De la reunió final i caminat ens dirigim al final del contrafort i per baixar ho farem per la canal que tenim a la dreta que en poca estona ens durà un altre cop a peu de via i a la canal Ample.

Via divertida sense cap compromís rellevant ideal per completar una jornada d'escalada per Agules o els Frares

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera
Començant el primer llarg
Arribant a la 1a reunió

divendres, 1 de desembre de 2017

LOS ABERRONCHAOS PUNT EXTREM a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 25 de novembre de 2017
Fa dies, vull dir setmanes, que tinc abandonat el blog, sigui per mandra o desmotivació la cosa va així, però aquest dissabte hem fet una via que m'ha convençut força i m'he animat a piular-la. Avui serem una bona colla de "ganàpies" i farem dues cordades, els del Vallès Occidental al davant i els dels Barcelonès al darrere.

La via, tot i que "tira" de parabolts en llocs que no tindrien que ser, la via es prou recomanable. Son cinc llargs equipats austerament on necessitarem completar-la amb tascons i friends per anar més del que pot semblar a primera vista, però, ull, no es fàcil. L'accés a peu de via es el mateix que per les seves veïnes Lo Puto Amo i Lo Gall Pinto.

La via es encarada al sud, i per completar-la portarem friends variants, tascons i cintes per llaçar arbres. Trobarem parabolts i claus casolans en l'equipament de la via i les reunions amb dos parabolts amb anella. Via ideal per gaudir d'una jornada ben divertida.

1er llarg: IV, un clau i un ponts de roca en uns 15 metres
Comencem el curt llarg a uns cinc o sis metres a l'esquerra de la via Lo Puto Amo, i ataquem un ressalt per situar-nos en una cornisa on troben un clau, continuem a munt i trobarem un pont de roca, Superem uns passos i caminant còmodament  arribem a la reunió. Llarg curt però que ens situa a una bona  segona tirada.

2on llarg: IV, IV+, V-, IV+ i IV, dos claus i tres parabolts en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers la paret que tenim a l'esquerra om es veuen clarament els claus. Pugem una placa fàcil fins una cornissa on farem un pas difícil i emprenem un franqueig fins un diedre. Superem aquest diedre i passem a l'esquerra i escalem la caracteristica llastra fins els seu cap de munt i muntem una còmoda reunió. Llarg molt bonic de fer.

3er llarg: IV, III, IV, IV i IV+, tres claus i un parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa protegida per un clau al seu cap de munt. seguim amb tendència ala dreta fin un ressalt on troben un altre clau i continuem pujant sempre amb tendència a la dreta per plaques fissurades fins un diedre tombat i al final d'aquest , muntarem la reunió força còmoda. Llarg divertit.

4t llarg: I i III, un clau i un pont de roca en uns 30 metres
Llarg de transició molt fàcil que primer anirem caminant fins uns ressalts i seguirem per una mena de canal i plaques fins arribar a una petita cornisa on muntarem la reunió de dos parabolts. Llarg un tant lleig.

5è llarg: IV+, V, III, V, V i IV, un clau, dos parabolts i una sabina amb cordino en uns 45 metres
Comencem pujant per una placa amb una fissura vertical. Quan s'acaba trobarem un clau i canviem a un altre fissura a l'esquerra fins el final de la placa. Seguim a la dreta en flanqueig fàcil fins arribar a un parabolt amb passos aeris. Continuem a munt per placa i sempre en tendència a la dreta fins un altre parabolt. Quan arribem al final de la placa trobem una feixa amb arbres. No entrem i continuem per la dreta de la placa i per sota els arbres a llaçar una baga en una sabina i d'aquí fins el final de la placa. Podem muntar reunió o continuar un petit ressalt de tres metres fins el cim de la roca. Llarg més fàcil del que a primera vista sembla tot i que es molt rebuscat. No es fàcil.

Pel descens, es el mateix que per les seves veïnes, baixarem vers llevant fins un coll i després per la vessant nord i amb l'ajuda d'una corda fixe, fins el camí que ens portarà un altre cop al camí de pujada. Via divertida i ben trobada en cara que un tant forçada però molt recomanable. Ara si, que feia temps que no escalava una via nova per la cole...!!!

Escalada realitzada per: Jordi Joan García, Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera


Per on va la via 
El primer i curt llarg
L'estètic segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
Els darrers passos del diedre del tercer llarg 
El quart llarg, de tant sols de tràmit
Començant el cinquè llarg 
Els companys a mig cinquè llarg 
Fita aconseguida...!

dijous, 5 d’octubre de 2017

Via VALLE DE CANFRANC. El Tobazo. Canfranc

Dimecres 27 de setembre de 2017
Aquesta part del Pirineu es del tot desconeguda per mi i en proposen una via molt llarga però totalment equipada amb parbolts de 8mm. La paret es ubicada al poble de Canfranc, camí de les pistes d'esquí de Candanchú, es el Tobazo, una paret enorme de gairebé 500 metres on es difícil imaginar un itinerari però els prolífics equipadors de Sendero Límite han trobat un itinerari sinuós, tot equipat i de grau no obligat en els llocs mes difícils, això no vol dir que no tinguem que escalar. Una via del tot recomanable i que no tindrem cap problema de que ens perdem per la paret, només tindrem que seguir el parabolts.

Sortim de Canfranc per la carretera que duu a les pistes d'esquí i als poc quilòmetres en un revol molt pronunciat trobarem les instal.lacions d'una antiga caserna de l'exèrcit. Aparquem el vehicle i remuntem la vall per la dreta de l'antic quartel. Pujarem una mig hora. La paret la tenim a la dreta, ben amenaçadora. Seguim camí per la vall ben marcat fins que unes fites ens indicaran que tenim que deixar el camí i dirigir-nos a la dreta vers una gran tartera que solca tota la base de la paret i en diagonal anirem a peu de via. Ens hem de fixar molt be en una gran canal de roca blanca que ralla gran part de la mitat inferior de la paret. En total uns 3/4 d'hora d'aproximacio, mes o menys. Per poder trobar amb exactitud el peu de via, serà ben visible un plàstic vermell en un parabolt i aquí es on comença la via.

La via la podem dividir en dos parts. La primera part trobarem el primer llarg molt fàcil per ressalts entre petites feixes herba i que ens portarà a 6 llargs de placa inclinada mes o menys llissa, on la clau serà l'escalada d'adherència i en oposició per canalons a cada banda dels peus, totes molt ben assegurades i amb reunions molt còmodes. El 6è llarg es el més difícil doncs es molt vertical però no obligat. El 7è llarg arriba a sota d'uns desploms i es aquí on farem un llarg flanqueig caminant a la dreta per una feixa fins arribar al peus d'un petit diedre.

Els darrers llargs transcorren per terreny més vertical i amb algun pas a controlar la roca. El 8è es un diedre vertical molt bonic. El 9è llarg es una paca llissa i vertical no obligada. El 10è una bavaresa i flanqueig a l'esquerra amb passos molt atlètics que ens porten a uns altres desploms que ens barren el pas. En l'11è llarg,  fem un altre flanqueig a la dreta, pràcticament caminant, però molt aeri. El llarg 12è el farem per l'esquerra i per placa fins uns ressalts que els superarem per la dreta fins la reunió. El 13è llarg el comencem pujant per una cornisa d'herba, entrem a una placa i ens dirigim a una mena de diedre fins arribar a la reunió amb passos herba i un xic trencats. El 14è l'ataquem per la dreta per paret vertical però amb molt bona presa i tot amunt fins la reunió i el darrer llarg, molt fàcil, anirem pujant per petit ressalts entre mig de feixetes d'herba i que ens portarà al final de la via on trobarem dos parabolts en un gran blog.

Un cop acabada la via remuntem uns metres fins aquest cim planer, coronat per una gran fita. Vistes esplèndides de la vall i de les pistes d'esquí de Candanchú. A llevant podem veure com sobre surt entre muntanyanes una de les puntes del Pic Mid d'Ossau.

Una escalada magnifica i com li diuen ara, Love-climbing, gaire be cinc-cents metres de via que encara que del tot assegurada on tindrem de tenir una bona forma física per poder fer-la amb 4 hores, que no es normal en mi si no fos per que el company no m'ha deixat ni un moment de respir... be, algun moment si que he descansat.

El descens el farem vers llevant en direcció a les pistes i tot seguit, girarem a l'esquerra per baixar per una canal ample en direcció a la vall per on hem fet l'aproximació. Aquí es una mica perdedor per que no hi han fites però de seguit trobarem el camí GR molt marcat fins on hem deixat el cotxe.

Escalada intensa i llarga on he gaudit dels llargs i del companys i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera

itinerari per on transcorre la via
El fàcil primer lalrg
El segon llarg
El llarg 3
El llarg 4
El llarg 5

El companys al cinque llarg
Llarg 6, el més difícil 
El llarg 7
El diedre del llarg 8
La placa del llarg 9
La bavaresa del llarg 10
Caminant pel flanqueig del llarg 11
Llarg 12
La reunió des de el llarg 12
En el llarg 13
Arribant a la reunió 13
El llarg 14
El fàcil darrer llarg
Han estat quatre hores d'intensa i ràpida escalada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.