dimarts, 15 d’agost de 2017

Via ANTIPARQUES al Pic de la Solana de Llauset

Dissabte 12 d'agost de 2017

Fa un mes que vaig venir a escalar en questa paret del Pic de la Solana de Llauset i vaig quedar encantat, tant per l'ambient que es respira com pel paisatge. Donat el cas que te una curta aproximació per ser Pirineus, fa que sigui una bona "llaminadura" per escalar en granit. La via que hem escollit es la ANTIPARQUES, Una via semi-equiada amb parabolts i que podrem completar la protecció amb forces assegurances flotants. La roca es la dels Pirineus, granit prou compacte però que tindrem que vigilar amb cura on ens agafem. També trobarem alguns llargs amb líquens secs, que son un tant emprenyadors, però la via be s'ho val.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Angliós. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar (fites). Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença molt a prop d'aquesta tartera per on hem baixat. Tindrem que remuntar uns metres per pedres i herba fins una placa tomada amb moltes fissures (fita) on comença el primer llarg.

1er llarg: IV, III, IV+ i III+, cinc parabolts i uns 50 metres
Comencem el llarg pujant per una placa tombada amb fissures i un cop al final d'aquesta seguim en direcció un diedre molt marcat. Al començament del diedre, passem d'ell i seguim per placa vertical a la nostre dreta i amb passos fins la superem. ara estem al fil d'un marcat esperó que l'escalarem fins el final fins arribar a la reunió de dos parabolts. Compte amb a quest darrer tram, hi ha molt de líquens sec en la roca, que ens farà patinar de valent.

Tot seguit farem un canvi de reunió pujant per l'herba de la feixa fins la base d'un altre diedre i amb una placa molt caracteristica. La reunió només te un parabolt però estem a peu pla.

2on llarg: IV, IV+ i V, tres parabolts i uns 50 metres
Sortim de la reunió pujant per un diedre tombat fins un ressalt que sembla més difícil del que es. Un cop superat, entrem de ple en una gran placa d'adherència en que tres parabolts ens marquen el camí a seguir fent ziga-zagues. Al final de la placa uns desplom ens barren el pas i es just assota que muntem la reunió de dos parabolts. La reunió es molt penjada.

3er llarg: V, IV, V, IV i III, cinc parabolts i uns 50 metres
Flanquegem a la dreta per sota dels desploms a cercar un ressalt. Un cop superat, escalem fàcilment pel fil d'un marcat esperó. De cop l'esperó es fa molt esmolat i progressem amb les mans al fil i els peus a la placa. Compte amb els líquens. Amb passos difícils seguim fins que tindrem que escalar un placa per la dreta i tot seguit, ja per terreny fàcil arriarem a un nínxol al peu d'un diedre curt i vertical on podrem muntar la reunió de dos parabolts

4t llarg: V i III neta d'assegurances i uns 45 metres
Comencem a escalar en diedre i de seguit progressem amb tècnica de bavaresa per superar aquest curt tram però prou difícil i vertical. Podrem emplaçar assegurances en la bavaresa. Un cop superat, seguim per blocs fàcils però un xic descompost fins arribar a una cornisa d'herba on muntarem la reunió de dos parabolts.

5è llarg: III; IV i II+, neta d'assegurances i uns 55 metres
Davant nostre tenim un altre placa immensa però més fàcil que la del segon llarg. Pugem per blocs mes o menys estables fins arribar a la placa que la ralla una fissura de baix a dalt. Pugem per la placa fins els final i seguim per cresta que ens durà practicament a una de les puntes de la llarga cresta del pic.

Ara només tindrem que grimpar uns metres fins la punta del cim i ja serem al final de la via

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Bona escalada, bona companyia i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera
Sortim del parquing a les set del matí amb les primeres llums.
Fent l'aproximació des de la presa de Llauset
El segon llarg
La placa dels segon llarg
La reunió penjada del segon llarg
Recuperant el tercer llarg
Recuperant el quart llarg
La placa del darrer llarg
Els llacs d'Angliós i els Bessiberri de fons
Nova via per la "cole"

diumenge, 23 de juliol de 2017

Via NORMAL a l'Agullola de Rupit, deu anys després. Collsacabra

Dissabte 22 de juliol de 2017

Va ser cap el novembre de 1973 que en una excursió amb el "cole", vàrem anar al poble de Rupit i dinant al cap de munt del Salt de Sallent, vaig observar una roca separada de la cinglera que tenia al davant. Tenia una creu en el seu cim i això em va picar la curiositat i com era habitual en mi i les meves "ideas de bombero" com deia la meva mare, vaig preguntar als mestres d'anar-hi a pujar aquella roca encisadora. No cal dir que ningú em va fer cas. Passats els anys i amb aquesta febre inexplicable de lluitar en contra de la llei de la gravetat que tenim uns quants, en Joaquim Llòria i jo ens vàrem proposar escalar el misteriós monòlit ara fa deu anys. No havia gaire informació o no la vem saber trobar sobre aquesta escalada i cercant una mica d'aqui i d'allà, l'abril de 2007 la vem escalar. Deu anys despres em proposo tornar-la a escalar amb l'amic Viçens.

L'escalada d'aquest monòlit, no es en si una escalada de dificultat, però si com a entorn salvatge i feréstec en un indret, que un cop ets a  dalt, convida a reposar i meditar amb el que ens envolta.

La via Normal recorre les parts més dèbil del vessant Oest i Sud del curiós monòlit. La roca es la típica de la zona, un gres calcari terrós i de poc fiar i en bona part compost per fòssils anomenats "nummulites". Escalada de diedres, plaques, empotraments i canals, ens farà gaudir d'una ascensió amb regust èpic recordant l'aventura que varen fer aquell parell d'amics el 1934 que amb pocs mitjans i molta fe, varen aconseguir fer la primera escalada osonenca.

Arribats al bonic i turístic poble de Rupit, prendrem l'única carretera que hi ha i travessant el riu seguirem per les afores del poble per pista asfaltada fi en direcció al Salt de Sallent fins el pla d'en Roquer, en un gran revolt quan ja no es asfaltat. Deixem el vehicle i prenem una pista amb una tanca i la seguim per tot el pla de Fàbregues. Caminem uns vint minuts i un cop divisem l'Agullola Xica, (petita agulla adossada a la cinglera) a la nostra dreta, prenem un corriol a cel obert que ens durà al Grau de Saltabocs. Baixem amb conta fins la part baixa (fites) i resseguirem la cinglera fins el final on, de sobte, tindrem davant nostre el curiós monòlit. Localitzarem el peu de via amb una petita fita als peus d'un diedre canal.

1er llarg: III, II i I, neta d'assegurances i uns 25 metres
Pugem en oposició per un diedre canal fins de poca dificultat fins terrenys terrós. Seguim superant uns petits ressalts i arribarem a una cornisa i fent un flanqueig aeri i caminar muntarem reunió en un gruixut arbre. Llarg molt senzill

2on llarg: V-, IV i III, un químic i uns 15 metres
Comencem el llarg per una fissura vertical i per placa, on de seguida podrem assegurar-nos en un anclatge químic i fent un petit pas a l'esquerra seguirem a munt per placa un xic bruta. Podem assegurarnos en sabines, tot seguit, ens barrarà un mur vertical on hi ha una instal.lació de ràpel. No he muntat reunió per ser un lloc incòmode. Flanquegem a la dreta fins un replà amb un arbre enorme i mig mort. Llarg curt on trobarem la màxima dificultat de la via.

3er llarg: III, IV+, III+, IV i III, dos químics, un pont de roca, un tac en mal estat i una baga en una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa tombada i en adherència fins una xemeneia. Trobarem un tac de fusta en mal estat però facilment remplaçable per un friend mitjà. Seguim pujant en empotrament fins un gran forat. A l'esquerra veurem un diedre un xic trencat i l'escalarem amb cura. Al final d'aquest trobarem un seguit de plaques tombades, una d'elles, la primera, amb un químic en la seva meitat. Seguim per un altre placa fin un altre ressalt i un cop superat trobarem un altre químic al terra. ara sols ens resta un quants metres fàcils fins arribar a la reunió/ràpel uns metres abans d'arribar a la creu cimera de l'Agullola. Sens dupte, el millor llarg de tota la via.

Pels descens, sota el meu criteri, millor fer dos ràpels, un d'uns trenta metres fins la instal.lació que hem trobat al costat de la R2 i després un altre, també d'uns trenta metes fins la base de l'agulla. anar amb cura de que no se'ns enredin les cordes en la multitud de branques i arbres que hi ha en tot el recorregut.

Aquí us passo un enllaç que relata la primera escalada a l'agulla, que sens dubte paga la pena que el llegiu. http://www.elmuntanyenc.cat/lagullola-de-rupit/

Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera


L'Agullola des de Rupit
El peu de via 
Arribada a la rpimera reunió, caminant 
La part més dificil del curt segon llarg
El tercer llarg
La segona reunió des de el tercer llarg
Superat el darrer ressalt del tercer llarg
Darrers metres de la via
El cim
El terra ple de fossils 
Les cingleres del Collsacabra i a la dreta, el Santuari del Far
El salt de Sallent 
Rapelant l'Agullola

dimecres, 19 de juliol de 2017

Via G.A.S. al Pic de la Solana de Llauset 2630m

Diumenge 16 de juliol de 2017
El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. Es un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferent vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des de el pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit es de nova fornada, doncs amb els companys que anem ja han fet unes quantes vies, jo serà el primer cop que escalo en aquest indret i com es normal, farem una via que sigui nova per tots tres. La via en qüestió es la G.A.S. que poder es la mes fàcil de totes les que he vist, però ja ens està be.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Anglies. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença en un llarg i marcat diedre perfecte tombat, a la dreta del també vistos diedre de la via A.C. Valdric. La via consta de de cinc llargs variats i d'un tram final de la cresta que ens portarà a una de les puntes d'aquest cim.

1er llarg: III+, III i IV, dos parabolts i uns 55 metres
Situats a la base del vistos diedre, comencem a pujar superant un petit ressalt. Seguirem per diedre obert i tombat amb una escalada plaent on podrem emplaçar assegurances flotants en qualsevol lloc. A mig recorregut trobarem un parabolt a la placa de la dreta totalment innecessari. Seguim per diedre fin gaire be al final on trobarem un altre parabolt que ens assegura els passos finals per placa i sortint per la dreta fins una reunió de dos parabolts. Llarg fàcil i molt bonic de fer, poder el més estètic de la via.

Ara farem un canvi de reunió pujant per grades d'herba (es la feixa que hem passat per arribar a peu de via) fins la paret del davant on trobarem un sol parabolt.

2on llarg: III, III+ i IV-, dos parabolts i un clau en uns 30 metres
Pugem per placa tombada lleugerament a la dreta tot seguin una fissura. continuem per placa tombada molt agradable d'escalar fin un petit diedre assegurat per un clau. Al damunt nostre tenim un sostre que ens barra el pas i fent uns passos a la dreta entrarem en la segona reunió de dos parabolts. Llarg senzill i de molt bona roca.

3er llarg: IV, IV i III, dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per una mena de diedre fins un ressalt que sembla més difícil des de sota del que pot ser. El superem assegurats per un bon clau i continuem per diedres i plaques més fàcils fins la reunió d'un parabolt que podrem reforçar-la fàcilment. Llarg més vertical i bonic de fer.

4t llarg: IV, III i IV, un parabolt i uns 40 metres
Sortim de la reunió per la dreta pujant per un petit diedre. Aquest llarg es una mica perdedor però seguirem pujant per plaques i esperons fins arribar a un altre diedre curt que ens portarà a la base d'un gran gendarme o torre on en una petita feixa d'herba farem la reunió d'un sol parabolt i que podrem reforçar.

5è llarg: IV, III i IV, un clau i uns 40 metres
Encetem el llarg pel mig de les fissures del gendarme fins que trobem les dues puntes finals del gendarme. D'aquí, fem un petit flanqueig ascendent per l'esquerra fins un replà. continuem per bones plaques on trobarem un clau i un cop superades arriben al final de la via on trobarem dos espits de la reunió A.C. Valdric. Poder, el llarg més vertical de tota la via.

6è llarg: II i III, net, i uns 55 metres
Ara només tenim que seguir la cresta de poca dificultat fins el final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tant sols tindrem que grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Anglies, el Vallhiverna, el Pic Russell i el llac de Llauset.

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Un dia fantàstic, tant amb els companys com per la "meteo" i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodriguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant la via pel vistos diedre
Arribant a la primera reunió 
Les plaques del segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
El quart llarg
Escalant el gendarme del cinquè llarg 
Recuperant el cinquè llarg
La cresta final 
Vistes des de la darrera reunió dels Bessiberris
Final de la via
Solitut immensa!
Les "tres Maries"
El ràppel 
El Pic Russell

dimarts, 4 de juliol de 2017

Via MOSSÈN TRONXO a la Serra de Queralt. Berga

Diumenge 2 de juliol de 2017
Hi han dies que les coses no surten com un voldria però ens conformem doncs som previsors i portem que anem a un lloc desconegut portem un plan "B". D'un temps fins ara es famosa la via Arnau-Oleguer+Queraltina i així ho vàrem decidir. Remenant informació... be, hi ha d'informació, però al ser un lloc nou que desconeixem, la veritat es que no ho veiem gaire clar i entre se'ns ha fet tard trobant el lloc on creiem que comença la aproximació i el sol de justícia que caurà, ens decidim pel plan "B", la via MOSSÈN TRONXO. Faré cinc cèntim per on hem fet el camí però crec que hi ha un de més curt.

Arribant a Berga i sen se entrar al poble seguim la carretera fins la rotonda que indica els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Després d'uns revolts arribem a can Fumanya (crec que es diu així) i en un lloc on hi ha un gran dipòsit d'aigua rodó, per allí on pugem deixem el vehicle. Prenem la carretera en direcció a Berga i de seguit a ma dreta trobem un PR i el seguim. Es van veien petites plaques de roca on es pot intuir que allí poden haver vies d'escalada. Havent caminat uns vint i cim minuts trobem a ma dreta un corriol que puja fins una mena de tartera. Es important que ens fixem amb una ermita que queda entre paret matollera i un esperó de roca. Pel que seria la paret de la dreta de l'ermita va la nostra via. Sembla impossible que per mig dels arbres pugui anar una via, però hi va. El trobar el peu de via es tot una aventura. Tenim que pujar per una tartera i al final d'aquesta anar a buscar un altre a la dreta fins arribar a la base de la paret, que no es tant paret i per pura casualitat he vist el segon pont de roca del primer llarg per que de debò érem a punt de llençar la tovallola. Total mes d'un hora i mitja d'aproximació.

La via no es cap cosa de l'altre món però paga la pena el darrer llarg, quaranta metres de placa on per art de màgia van apareixen preses de ma. Tant solt trobarem quatre parabolts en tota la via a excepció de les reunions i ponts de roca emplaçats, per cert, en mal estat, es recomanable que els sustituim. Aventura garantida.

1er llarg: IV+, IV, V, IV, V i IV, 4 ponts de roca i un parbolt en uns 50 metres
Del peu de via estant, pugem per una bona placa inclinada i sempre buscant els ponts de roca que ens indican el camí a seguir entre roca i matolls. arribem a un placa més difícil i curiosa sempre amb tendència a la dreta. Després es fa més suau fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. Un cop superat seguim fàcilment fins un bosquet on muntem la reunió de des parablots. Llarg amb una placa ben curiosa, llàstima dels matolls.

2on llarg: IV, IV+ i II/III, Dos ponts de roca i un parabolt en 50 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant uns blocs verticals però fàcils fins arribar a una placa, lo mes bonic del llarg. Després es anant grimpant entre matolls i roca vers l'esquerra fins arribar a una feixa d'arbres als peus d'una gran placa inclinada. Dos parabolts a la reunió. Llarg sense cap interès a escepcio de la petita placa de IV+

3er llarg: IV+, V i IV+ Dos parabolts, tres ponts de roca i un parell de sabines en 40 metres
El llarg estrella de la via. Sortim clarament en flanqueig ascendent per la dreta fins arribar a un parabolt i d'aquí en vertical fins un boix on es podem assegurar. seguim per placa vers l'esquerra fins una gran llastra a cercar un parabolt que hi ha al mig de la placa i d'aquí fins un arbre. continuem a munt per plaques fissurades fins arribar a la reunió d'un parabolt i un espit. Des de la reunió la placa sembla molt més difícil del que es doncs veurem a mida que progresem que surten preses i cantells per tot arreu i podem emplaçar assegurançes flotants on vulguem. Llarg fantàstic.

Ara ja som al final de la via i només tenim que pujar per una canal fins el bosc i continuar a munt fins el camí que porta al Santuari on es troba l'ermita que ens indicava la via des de sota. D'aqui o pugem al santuari o tirem escales i camí a vall on hem deixar el cotxe.

Avui tot feia pensar que seria un "ful" de dia, però malgrat tot ha estat be la via i una més per la "cole"

Aquí teniu l'enllaç del blog dels que van obrir la via per mes informació
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2013/02/mossen-tronxo-una-via-descalada-directa.html

Escalada realitaza per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera


Per on va la via i l'ermita al cap de munt
El primer llarg entre matolls 
La part que hi ha mes roca al segon llarg
La immensa placa del tercer llarg 
Recuperant el tercer llarg 
No ha estat malament del tot l'activitat d'avui

dimarts, 27 de juny de 2017

Via SALSITXES TIBETANES a la Gronsa Sud. Estrets d'Arnes

Diumenge 25 de juny de 2017
La Salsitxes Tibetanes es una bona via per portar algú que escala poc o no te gaire experiència. Te tots el ingredients per gaudir d'una bona jornada, llarga, de dificultats molt puntuals, un entorn meravellós, ben equipada i sobre tot, que pel matí no doni gaire el sol. Així ha estat, doncs, que m'he portat a un bon amic que durant temps m'insistia en que el portes a escalar i aquesta ha estat la sisena via que ha fet i la més llarga i prou que la ha gaudit.

Els cinc primers llarg de la via discorren per plaques tombades amb dificultats puntuals i les tres darreres, més verticals una mica més difícils però no massa. Fa uns deu anys que la vaig fer i la recordava molt assegurada però en realitat ,només necessitarem sis cintes i les reunions, tant sols això, res mes.

Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem  al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguit per una sèrie de esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 untada de dos parabolts inox. Les reunions son totes amb anelles per rapelar

1er llarg: III i 2 parabolts en uns 30 metres
Escalem per placa tombada i amb poca dificultat fins assolir la reunió en un bon replà i de dos parabolts.

2on llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Seguim escalant amb la mateixa dificultat fins la propera reunió on trobarem 4 parabolts, dos d'ells inox i amb anelles.

3er llarg: IV, IV+ i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Ara sortim per l'esquerra per placa tombada però amb passos d'adherència un xic més fins per continuar a la dreta i entrar a la reunió.

4t llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i per plaques tombades i continuem amb escassa dificultat tot passant per l'esquerra d'un arbre i un metres més amunt muntarem la reunió

5è llarg: IV+ i III, 3 parabolts ens uns 20 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una mena de canaló fen un pas finet i tot seguit continuar recte a munt fins que la paret es tomba molt. arribarem a un mur vertical  als peus d'una xemeneia i a l'esquerra< d'aquesta muntarem la reunió. Es un bon replà a mena de feixa.

6è llarg: IV+ i IV 5 o 6 parabolts (no ho recordo) en uns 30 metres
Ara ve el llarg estrella de la via. Pugem amb passos fins per la placa de la dreta de la xemeneia. en un punt es fa molt vertical i ens veiem obligats a pujar en tècnica d'oposicó un metres fins que la paret per dificultat i continuem per placa vertical fins assolir la reunió. en aquest llarg , la roca es bonissima.

7è llarg: IV, 5 parabolts en uns 40 metres
comencem el llarg fent un flanqueig ascendent a l'esquerra per situar-no al mig d'una placa vertical. Escalem recte amunt i a uns tres quarts dels llarg clarament ens dirigim a l'esquerra fins arribar a la reunió.

8è llarg: IV+, II i IV, 2 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió a cercar un petit ressalt ben protegit per dos parabolts i un cop superat passem pel costat d'un arbre gairebé caminant. D'aquí podem sortir flanq1uejant per l'esquerra fins el coll o continuar per unpetit mur de còdols grossos però molt descompost. Nosaltres em optat per aquesta última arribant al final de la via i muntant la reunió d'un arbre que trobarem.

El descens el farem seguin el camí poc marcat que trobarem per sota del cim de la Gronsa Sud i en qüestió de quinze minuts arribarem al coll i la canal de baixada així ens estalviarem la "calorada" de pujar al cim i baixar en ràpel. Després seguirem canal a baix que es el descens normal per arribar un altre cop al camí dels estres. En total uns tres quarts d'hora de baixada.

Per fer un final de festa ens remullem en un dels molts tolls d'aigua que trobem per refrigerar-nos de la suada del descens i un cop "secs i fresquets" marxem a dinar a la font de la Pineda i abans de emprendre la marxa cap a casa un cafè a Horta

Escalada realitzada per: José María Camacho i Joan Prunera


Per on va la via
Els primers llargs 
El llarg estrella de la via 
Els darrers llargs 
Final de la via i... 
... final de festa

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.