diumenge, 16 de desembre de 2018

Via INSUBMISSIÓ al Serrat dels Monjos. Montserrat

Dissabte 15 de desembre e 2018

Que podem dir que sabem tots del Serrat dels Monjos, un pany de paret del tot caòtic, de canals blogs inestables, també d'estables, roca molt, però molt "cutre" i roca de lo millor de Montserrat i la via INSUBMISSIÓ no es una cosa a part, es d'aquelles vies que sents parlar de la seva exposició en alguns llargs i perdedora cosa que fa que sempre la vas deixant arraconada. La via diuen que es de "tall clàssic", no ho se, el que si se es que es molt exposada, sobre tot en els dos darrers llargs, equipament molt vell i rovellat i que demana una restauració a "grito pelao". Com sols passar en aquestes tres úniques vies que he fet en aquesta paret, m'ha deixat, en el meu cas, tant física com psiquicament, trinxat.

Per accedir a la via seguirem el camí a les Coves del Salnitre i prendrem el camí al Monestir tot travessant el Torrent Fondo. Trobar el peu de via serà una feina més feixuga però ens anirà be trobar en el peu de via la inscripció de la via EL ULTIMO SUEÑO, tot i sent posterior a la INSUBMISSIÓ, comparteix primer llarg.

1er llarg: V, IV+, III, V, IV i III, 4 espits en uns 35 metres
Comencem a pujar per un contrafort a mena d'esperó de roca compacta on trobarem un parell d'espits. Al poc va perden verticalitat i fem un flanqueig ascendent a la dreta fins un altre esperó. Seguim recte a munt per placa compacta fins que va perdent dificultat i entrem a la còmoda reunió de dos espits. Bon llarg i bona roca

2on llarg: IV-, II i III, neta  i uns 30 metres
Sortim recte a munt per uns blogs i un cop superats ens decantem a a dreta per terreny fàcil però terròs i amb força matolls. Seguin en direcció a un esperó ben marcat travessant una mena de canal i als peus de l'esperó trobarem la reunió. Llarg lleig

3er. llarg: IV, IV+ V i IV+, 2 espits en uns 30 metres
Comencem a escalar per un esperó de roca molt bona on de seguit podrem emplaçar un friend. Escalem un tant exposats a la recerca d'un espit que es molt lluny. Hi ha una petita sabina on podrem llaçar una baga. continuem per l'esperó que es fa més fàcil fins uns desploms on robarem un altre espit. No seguim a la dreta i entrem a una canal de matolls a l'esquerra i amb bona presa però vertical entrarem a una petita plataforma on muntarem la reunió. Llarg exposat i de molt bona roca

4t llarg: IV, V, V, V i IV, 4 espit en uns 30 metres
Sortim de la reunió per terreny poc agraït per l'esquerra a cercar un altre esperó. L'escalada serà tota l'estona vertical i difícil però amb una roca perfecte. Trobarem quatre espits en tot el recorregut i muntarem la reunió en una còmoda plataforma. Llarg molt bo, pot ser el millor de tots

5è llarg: IV, IV+, V, V i V un espit en uns 25 metres
Sortim en diagonal a la dreta vers una mena de blog enorme que l'escalarem pel diedre de la dreta. La roca no es bona i tindrem que controlar. Al mig del diedre trobarem un tronc cremat i sec on podrem assegurar nos i uns metres més a munt hi ha l'únic espit del llarg. Seguim uns metres a munt a sota d'un sostre i flanquejarem amb passos molt fins a l'esquerra per entrar en un diedre ample i arribant a un ninxol incòmode on muntarem la reunió. Llarg de roca discreta i prou exposat.

6è llarg: IV, IV+, V, IV+ i IV,  un espit i un clau en uns 35 metres
Comencem a escalar per la dreta de la reunió fins arribar a una petita plataforma on tenim davant nostre una bona fissura amb un friend abandonat fa temps. Escalem la fissura fins el seu final i emprenem un llarg, aeri i exposat flanqueig a l'esquerra a la recerca d'un espit distant força metres. Un cop hem recuperat el ritme cardíac, emprenem un altre flanqueig ascendent fins un pitó vell que ens situarà uns metre més a l'esquerra a un altre petita fissura. Tot seguit emprenem una escalada en vertical amb mes o menys bona roca fins arribar a la reunió de dos espits prou bons,

Tenint en conta que el darrer llarg, que no el conta com a llarg un dels seus aperturista en el llibre "El plaer de l'escalada" i prenent com a referència la ressenya del blog de l'Escalatroncs, no farem cas d'aquest últim i ens decantarem pel que diu el llibre, per unanimitat. Estan a la darrera reunió i de dos espits ben bons, farem un ràpel d'una trentena de metres fins un replà al costat d'un arbust que es els darrers metres, molt fàcils de la via EL ÚLTIMO SUEÑO, arribant als peus del "satèl.lit" de la via PLANETES TRANSPARENTS, agulla peculiar en aquest indret i emprenent el descens per corriols poc definits i sense fites que amb baixades i pujades anirem fent fins arribar al Torrent Fondo. Aquest camí es una mica perdedor i tindrem que observar be el descens. Un cop al Torrent, el seguirem i trobarem tres instal.lacions amb cadenes i un ultim preparat amb un curt ràpel de 10 metres que ens deixarà en el camí d'aproximació. 1:15 h. ben bona de descens.

Via que ens a fet suar adrenalina per tots cantons i una mes per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera
L'itinerari de la via
El primer llarg
Començant el tercer llarg
Recuperant el tercer llarg
El quart llarg 
El cinquè llarg
El darrer llarg
A la darrera reunió disposats a fer el ràpel

dimarts, 11 de desembre de 2018

Via QUERALTINA a la Serra de Queralt. Berga

diumenge 9 de desembre de 2018
La Queraltina es una via de tall clàssic envoltada de vies esportives i tot que semi-equipada en els trams mes difícils i no obligats, ens mostrarà trams exposats on podrem gaudir emplaçant friends i tascons. Son tres llargs de corda, amb un primer, molt vertical i atlètic i els dos darrers substancialment més fàcil però no mancada d'aventura en un terreny que va buscant obrint-se camí entre la vegetació. Les reunions son equipades amb parabolts i amb anella per poder rapelar tota la via. Una bona opció en dies solejats d'hivern.

L'aproximació a la via es ben fàcil i descansada. Prendrem el camí turístic des de el Santuari de Queralt passant pen un gran mirador fins arribar a una gran cinglera on es ple de vies esportives. A tocar del camí, pujarem a una feixa als peus de la paret i una "Q" vermella ens indicarà el peu de la via.

1er llarg: V, V+, V, A0e (6a), uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Comencem a pujar en vertical per una mena de fissura molt vertical on trobem dos parabolts seguits. Seguim en la mateixa tònica fins un ressalt difícil on trobem dos parabolts més. Ara la paret sembla que es tomba un xic i pugem per una fissura a equipar. Un cop superada entrem en un altre ressalt molt vertical i amb poca presa on hi han tres parabolts i amb passos d'A0 o 6a (?) arribem a la reunió ben còmoda de dos parabolts. Llarg vertical i atlètic

2on llarg: IV+, V+ i IV+ un pont de roca i 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta caminant i pugem recte a munt fins la paret on trobem un parell de pont de roca. Continuem fins un ressalt, el pas mes difícil del llarg i assegurat per dos parabolts, que el superem lleugerament per l'esquerra. Continuem a munt fins una fissura vertical a equipar. Després amb pssos més fàcils anem progressant fins la reunió. Llarg mes fàcil que l'anterior i en el seu tram final massa assegurat amb parabolts pel meu gust.

3er llarg: V, IV, IV+, V, A0e (6a) i IV  i 6 parabolts en uns 25 metres
Iniciem el llarg fen un pas fi per la dreta fins arribar a un ressalt tipus diedre i continuem amunt fins un esperó vertical i molt fi. Tres parabolts. El primer pas s el mes fi de tots no obligat. Continuem en escalada difícil fins que de mica en mica va decaient la dificultat i arribem a la reunió.

Ara sols tenim que fer un petit pas per sortir de la reunió i entrar en el bosc on uns metres mes amunt trobarem un arbre amb el llibre registre i el final de la via

El descens el farem seguint una mena de camí traçat i amb marques vermelles amb la "Q" que caracteritza la via, fins arribar al capdamunt de la cinglera, després resseguin la cresta anirem descendint amb alguns trams ben aeris. en un punt i sempre fixant-nos amb les marques girarem a la dreta i baixarem per grades d'herba i tornant a l'esquerra després. Al final i ja veient el camí tenim que seguir a la dreta per uns matolls i baixar per una curta canal i ja serem al camí de retorn.

Via maca, prou assegurada i també ideal per col.locar assegurances flotants i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El traçat de la via
La fissura del començament del primer llarg
Arribant al ressalt final del primer llarg
El segon llarg, molt més fàcil del que diu la ressenya original
El company recuperant el segon llarg
El diedre del tercer llarg
La part més difícil del darrer llarg
Ja de reton al camí
La "G" de peu de via i omnipresent en tot el camí del descens

dissabte, 8 de desembre de 2018

Via NORMAL a l'Agulla Inferior del Pas del Príncep

Diumenge 2 de desembre de 2018
Aquesta agulla, sovint passa desapercebuda tot i que la tenim just al mateix pas del Príncep quan anem a coll de Porc o al refugi d'Agulles quan fem la travessa. Sempre m'había mirat però se'n se donar-li importància i un comentari amb el company ens va fer decidir-nos d'escalar-la tot venint de l'agulla d'en Salvat Papasseit.

La via no te cap misteri, un sol llarg d'una trentena de metres, un clau i una sabina per assegurar-nos i una dificultat moderada, farà que gaudim perdent tant sols en mig hora en escalar la seva cara nord. Venint del refugi i arribant al pas del Príncep la tenim davant mateix, a la nostra dreta.

Comencem a escalar per un tram un xic vertical i amb la roca típica de la cara nord fin arribar a un ressalt on trobarem un pitó que podrem reforçar amb un friend si volem. Superem per l'esquerra del pitó el petit ressalt fen l'únic pas difícil de l'escalada. continuem fàcilment fins un altre ressalt on trobarem una bona sabina on assegurar-nos i un cop superem el ressalt fàcilment arribem al cim. Trobarem la reunió al terra de dos espits grossos. Més amunt hi ha el que seria antigament la reunió i el ràpel d'unes arrels i un filferro ja molt malmesos pel pas dels temps.

Per baixar de l'agulla, tant sols un ràpel de 25 metres per la mateixa via ens deixarà un altre cop als peus del camí.

Escalada nostàlgica i senzilla i no mancada d'una petita exposició que la podem combinar després de fer una bona escalada i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El conjunt de roques venint de Coll de Porc

Arribant on es el pitó
Darrers metres de la via
Últims rajos de sol al cim de l'agulla

dimecres, 5 de desembre de 2018

Via W. AMADEUS MOZART a l'Agulla d'en Salvat Papasseit. Frares Encantats

Diumenge 2 de desembre de 2018

Fa unes setmanes en van ensenyar la ressenya d'aquesta via i la veritat es que tant el grau com el recorregut no en van fer el pes. Per circumstàncies, aquest diumenge anem a fer-la, tot i que l'Agus ja la ha fet, no l'importa repetir-la i així intercanviarà els llargs. Si mirem la ressenya original i veien el grau penses que la via serà "bufar i fer ampolles", doncs tot el contrari, a tots els llargs a excepció del segon, l'he posat mig o un grau mes a tot, d'acord, d'acord, el grau es mol personal...

Per accedir a la via podem anar pel Coll de Poc per la cara nord, o be pel camí d'Agulles venint des de el refugi. Ja des de el coll del Pas del Príncep, podem veure part de la roca i la reva aresta sud i un cop arribem als peus de l'aresta, seguirem per l'esquerra per una mena de canaleta fin una clariana del bosc i flanquejant a la dreta per roca inclinada (trobarem un parabolt al mig) ens acostarem a la base de la cara sud-oest i muntarem reunió en un arbre als peus d'un diedre inclinat a l'esquerra.

1er llarg: V, IV+ i III, 6 parabolts i uns 40 metres
Per fer els primers passos, ens enfilarem a l'arbre de la reunió i cercarem el primer parabolt. Continuem a munt amb tendència a l'esquerra pujant per la llastra, ull amb la roca. Seguim així amb mes o menys bona roca fins que ens obliga a pujar per placa, Ara la roca es molt bona. Amb passos fins, de mica en mica va perdent dificultat. En un replà a la dreta hi ha la reunió de l'aresta Brucs amb tres burins. La reunió la muntarem un s metes mes amunt en un lloc tombat i de dos parabolts. Llarg prou bonic

2on llarg: II i III+. 4 parabolts i uns 45 metres
Aquest llarg es molt fàcil i podríem dir de transició. Escalarem practicament caminant sempre amb tendència a l'esquerra fins uns ressalt on el superarem en vertical i després a l''esquerra per entrar a la reunió. Pel camí trobarem 4 parabolts. llarg senzill i de tràmit.

3er llarg: III+, IV i IV+, 6 parabolts en uns 35 metres
Sortim vers l'esquerra a sota de la gran bola i flanquegem. De sopte veiem que els parabolts van cap a baix i fen un flanqueig descendent bastant fi, continuem en horitzontal tot seguint els parabolts i després en vertical a unt fins sota una paret vertical on muntem la reunió. Llarg curiós amb un flanqueig fi.

4t llarg: Iv, A0e, V, IV+ i III en uns 25 o 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un parabolt i després en vertical amb tres passos d'A0e. Hi han uns grans "bolos" per sortir en lliure difícil. Continuem en lliure fi i vertical fins que va decaient la dificultat fins arribar a un mena de fissura en diagonal i tot just al final, a l'esquerra trobarem la reunió.

La via no te gaire, per no dir res, d'ambient. Un tant rebuscada però que troba una línia prou divertida, això si, crec que no es deu repetir gaire doncs ens han saltat uns quants còdols en la via i a mi un en especial al darrer llarg que gaire be en fa fer un senyor vol. De totes maneres, una via nova mes per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera


El primer llarg 
El segon llarg 
El tercer lalrg 
El curios flanqueig del trcer llarg 
Els passos d'A0e del darrer llarg 
El cim de l'agulla amb la Cua del Bacallà al derrara

dilluns, 12 de novembre de 2018

Via STEPHANIE a la Saca Gran 30 anys després. Regió d'Agulles

Dissabte 10 de novembre de 2018

Trenta anys han passat des de que vaig fer per primer cop aquesta via un desembre de 1988 i repetida un parell més de cops mes, en els 90'. Recordo els espit nous de trinca i el grau molt inferior del que he trobat ara. O tot ho trobava més fàcil  abans o ara tot es més difícil... millor no pensar i mirar d'escalar fent servir tots el mitjans possibles per sortir-me be del compromís com per exemple els estreps i reposant com a un desesperat a les assegurances, tot i que ara fan por de lo velles que son!!!

La via segueix el mateix traçat que l'Aresta Brucs però més directe i no tant sinuosa amb uns primers metres del primer llarg força difícils i fins i un darrer llarg de 6a no obligat que es por fer en Ae. La via necessita una bona restauració doncs les plaquetes dels espits estan molt velles i rovellades.

Per accedir a l'Agulla, partirem des de el coll de les Portelles ascendint al nord, el camí marcar amb marques vermelles. Camí ascendent, pel qual passarem pels costat d'agulles com la Pelada, les Savines, els Merlets. Entre la Peluda i els Merlets, trobarem una corda fixe on pujarem fins la base de l'Agulla del Cap de Munt. Seguim les marques vermelles quedant a la part alta de la zona on ja es visible la Saca Gran i per camí mes o menys planer arribarem al la base de l'agulla.

1er llarg: IV, V+, V i IV, cinc espits en uns 30 metres
comencem al costat de l'aresta Brucs pujant directe fins la primera expansió. Tot seguit i en tendència a l'esquerra, amb passos força fins, cercarem la segona expansió. Després la dificultat decau però amb la distancia dels espits, ens obliga a estar atents. La reunió es un pel penjada i de tres espits vells.

2on llarg: IV+ i IV, quatre espits en uns 25 metres, a cercar el segon que es força lluny. tot seguit escalem en vertical vers una llastra que tenim a la dreta i amb escalada mes suau amb bona roca arribarem a la reunió uns metres a l'esquerra de l'Aresta Brucs

3er llarg: IV. A0/V+, Ae i IV sis espits en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment fins arribar al mur vertical de davant nostre. Els primers passos son molt difícils però no obligats i un cop a la tercera expansió trobem un fort ressalt que amb tres passos d'Ae, els podem solventar. La sortida en lliure no es gaire difícils i de seguit arribarem a la reunió de dalt el cim.

Els descens els farem amb un sol ràpel de 15 metes pel canto oposat a la via, desgrimpant des de el cim uns metres arribant a un coll entre la saca i un contrafort i tot seguit desgrimpant per una canal vertical i arbrada que ens retornara un altre cop al camí de pujada

Via ràpida de fer i que la austeritat de l'equipament ens els dos primers llargs i el fet que estan molt vells ens donarà un plus mes d'aventura a una via de caire esportiu típica dels anys 80'

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Arribant a la primera reunió 
El segon llarg 
Començant el darrer llarg
Sortint de la part mes dura del darrer llarg
Bon dia però dalt del cim, un vent molt fred

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.