dimecres, 18 de gener de 2023

Via RACC a l'Agulla Ajaguda. Abella de la Conca

 Dissabte 14 de gener de 2023

Aquest cop ens acostem a Abella de la Conca per investigar sobre unes vies que van obrir l'any passat. Ja habiem escalar a l'Agulla Ajaguda un parell de cops i coneixem com arribar, així que fem cap cap allí. 

La via tant sols te dos llargs però intensos i amb les assegurances mínimes necessitarem, haurem de protegir-nos per sortir airosos de les dificultats, que no son poques. Els segon llargs hi ha algun trams de roca trencada.

Abans d'arribar al poble d'Abella prenem el desviament a ma esquerra que ens porta a la Roca Viella i abans que acabi la carretera asfaltada estacionem a l'esquerra en un petit espai. A la reta tenim una pista que puja fins uns camps d'ametllers. L'agulla es del tot visible. Remuntem per l'esquerra traces de camí amb fites, en un punt deixem el camí que porta a peu de l'aresta de l'agulla i remuntem fins la vistosa paret on ja és visible el díedre del primer llarg amb una flexa picada a peu de via.

1r llarg: IIII, V+ i V, dos parabolts i un clau en 30 metres
Ens enfilem fàcilment fins un ressalt assegurat per un parabolt, aquí ja començen les dificultats que no deixarem fins a la reunió. Superem el ressalt i troben unclau, pugem amb oposició pel diendre i entrem en placa fina i difícil fins ariibar a un parabolt, tot aquest tram es escalada difícil on podrem autoassegurar-nos. En els darrers metres, baixa una mica la dificultat i arribarem a una cornisa al costat d'un gran arbre on muntarem la reunió,

2n llarg: IV+, V, IV+ i V, tres claus i una baga en una sabina en uns 45 metres
Sortim en vertical per placa una mica en tendència a la dreta i després per uns blocs i remuntant un petit ressalt arribarem al primer clau. Pugem per placa i fent un flnqueig a l'esquerra entrarem en un altra placa on hi ha un clau bastant amunt.. Arribats al clau, faem un pett pas de flanc a l'esquerra als peus d'un altre petit ressalt on hi ha el tercer clau  a munt. Son les darrers dificultats per accedir a l'arest somital que amb poca disicultat arribarem a la reunió/ràpel.

Pel descens farem un primer ràpel d'uns trenta metres lleugerament a l'esquerra si mirem des de dalt, d'unes grades fàcils fins l'altre instal.alció emplaçada uns metres abans d'una plataforma amb matolls. D'aquí un altre ràpel de vint metres fins els terra. A nosaltres ens va costar una mica esbrinar com trobar el segon ràpel.

La via, encara que curta, ens a resultat força laboriosa. bona via per practicar l'auto-protecció i via nova per la "cole"

Trobareu més informació aquí: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/11/via-del-pere-lagulla-ajaguda-abella-de.html

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'aproximació, la via i el descens

El diedre del primer llarg

Plaques i ressalts dels segon lalrg

Contra tot pronòstic, ens ha costat escalar-la

dimarts, 17 de gener de 2023

Via J.R. al Tossal de Sant Salvador. Camarasa

Dilluns 2 de gener de 2023

Començarem l'any fent una escalada en un lloc nou i sembla ser, de dificultat bastant moderada. D'entrada, a primer cop d'ull, ens va costar una mica situar el lloc de la via i després d'una estona, vàrem esbrinar on era. La via no és gran cosa, més be, no es res. Ho explico, doncs mai imaginaries que alli hagés una via d'escalada, no es ni tant sols una paret, son ressalts molt rebuscats per donar-hi forma a l'itinerari, podries anar caminant pel  costat. No te ambient, tot i que hi ha algún ressalt que et dona una mica de joc però que de seguit s'esvaeix.

La via o camí (semi) vertical a estat obert amb set llargs que es poden combinar de vàries maneres, tot al nostre gust, només tindrem que seguir els parabolts i decidir.

Per accedir a l'ndret, prendrem la pista a les
Crestes del Conill i que surt a la dreta, tot passant el pont de la carretera que va a Sant Llorenç de Montgai. A l'explanada dixarem el vehicle i recularem uns metres. En un mur de ciment hi ha pintat les inicial J,R. en blau i només tindrem que seguir les pintades blaves (per cert, molt matuseres i que embruten el paissatge) fins a arribar al peu de via que es molt evident.

Amb la ressenya ja hi haurà prou per escalar la via, no fa falta explicació de cap mena.

Pel descens, seguirem la carena vers l'Est i que seguirem per camí poc marcat però ple de fites que faran que no ens despistem.

Via que en ha servit per baixar els torros i els petits excessos del Nadal i que ben mirat me la podria haber estalviat, tot i això, nova via per la "cole".

Accedir al camí de les marques blaves
Per on va la via des de Camarasa

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Vistes del poble desde la via

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Fosto des de la darrera reunió

dijous, 22 de desembre de 2022

Via VERTICAL 38 anys després al Penya-Segat de la Falconera. El Garraf

 Dimarts 6 de desembre de 2022

Fa trenta quatre anys que no habia tornat a escalar aquesta via. El Penyó de Garraf com l'anomenabem, era un lloc recorrent molt a prop de Barcelona i que ens acostavem amb el tren. Tant a l'estiu com a l'hivern, els diumenges al matí veniem a escalar a la vora del mar. A l'any 1983 i amb la moda de les vies del Pic del Martell, vàrem deixar una mica de banda el Penya-Segat abocan-nos més a la varietat de vies del Pic del Martell.

Ara, ja fa un temps (anys) que els graus de dificultat de les vies, no son per a mí objectius, més aviat subjectius. Ho dic per que repetint vies, com es el cas d'aquesta, les havia escalat, fins a l'avorriment, totes en lliure. Estabem acostumats a escalar a Montserrat agafant-nos a "pinyonets" i veniem aquí al Garraf i trovabem unes "gandes d'escòndol". L'expresió que deiem quan trovabem una pressa d'aquestes dimensions era que aquí podiem fer una reunió pentjas del braç. Amb el temps tot canvia, els anys, els pes corporal, la por a caure, el compromís, l'agilitat i tot això fa que recordis com pujavem i com pujo ara i el que per a mi eren IV+ ara, son V+.

Fa uns dies, després d'escalar la via PISET, ens decidim a fer la via VERTICAL per que el company conegui que és escalar amb el soroll de les onades picant a la roca per sota teu.

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: IV, IV+, III, IV+ i III, unes 3 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb el primer llarg de la via SAME on tindrem que devallar uns tres metres i tot seguit pujar en vertical amb tendència a l'esquerra fins a arribar a una mena de canal terrosa i començarem un llarg flanqueig a l'esquerra per placa vers una visible cornissa on muntarem la reunió. Pel camí trobarem alguna expansió prou rovellada.

2n llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 2 parabolts (que no son de la via) i tres claus en uns 30 Sortim de la reuniño per l'esquerra pujant per placa vertical. Arribarem a una mena de cornissa ascendent on hi ha un parabolt d'un altre via. Seguim vers uns blocs on hi ha un pito amb una baga. Amb passo verticals i atlètics superem el ressalt amb l'ajuda del clau (en el nostre cas) i seguim recte amunt. Trobarem un parell de claus vells. Uns passos ben difícils i vertcials, en portaran a una reunió en ua plataforma molt còmoda.

3r llarg: IV+, IV, III, IV i IV+,  1 parabolt i 2 espits en uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical per un diedre que ens deixarà en un tram fàcil però una mica trencat. Seguim vers un altre diedre vertical que tenim al damunt nostre. El superem fet passos de bavaressa assegurat per dos espits mol vells i rovellats i un cop a dalt entrarem a la reunió.

Seguirem per la via BRAZO DE HIERRO per finalitzar l'escalada i així arrodonir una mica més la jornada.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/10/via-piset-38-anys-despres-brazo-de.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/01/en-un-principi-el-joaquim-i-jo-teniem.html

El descens el farem caminant per dalt del Penya-Segat en sentit ponent, per camí ben marcat, que ens durà a la cantera, sembla ser sense explotació i d'aquí un altre cop al poble. En total una mig hora.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

El llarg flanqueig del primer llarg

El pas explosiu del segon llarg

Arribant al final de la via

El mar de rerafons

Foto d'uns companys de la via veïna

dimecres, 30 de novembre de 2022

Via DELINQÜENTS a la Paret de la Codolosa, Montserrat

Dissabte 19 de novembre de 2022

La paret de la Codolosa és un bon lloc per escalar un matí asolejat de tardor. La roca sol ser entre regular i molt bona i els llargs escalonats entre ressalts i cornisses amb vegetació, aquesta via es un clar exemple. Resbuscada al màxim, rtesseguirem la via amb tres llargs no massa bonics peró, amb trams de roca molt bona. La via comença a l'esquerra de la via REINCIDENTS on hi trobarem una fletxa picada a la roca i molt desdibuixat el nom de la via.

1r llarg: III, IV, IV+, IV i III+, dos parabolts i un pont de roca vell en uns 30 metres
Escalem faciment en flanqueix ascenden a l'esquerra fins arribar a un ressalt amb un parabolt que ens assegura la progressió. Envertical pugem per trerreny una mica trencat fins un altre ressalt més fàcil i un xic trencat on hi ha un parabolt. Superat això seguim per l'esquerra per terren molt fàcil fins a la reunió a sota d'una bona placa.

2n llarg: IV+, III, II+ IV, IV+ i III+, dos parabolts, dos sabines i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per diedre i llaçem un parell de sabines fins arribar aun parabolt, tot aixó per placa vertical i amb molt bona roca. Seguim pujant, ara amb tendència a l'esquerra per terreny facil però trencat i arribarem a una reunió que ens servirà després per rapelar. Aprofitem la reunió com assegurança i ascendim per la dreta al costat d'uns arbustos fins a arribar a un ressalt assegurat per un parabolt i en vertical arribarem a la reunió.

3r llarg: IV, dos parabolts i una sabina en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra per terreny un xic trencat. Podrem llaçar una sabina precaria. Seguim vers una placa vertical amb molt bon rocam i un cop superada anirem per una mena de feixa amb arbustos i pedres soltes amb tend'encia l'esquerra. Arribem a sota d'un mur curt amb un pas dífícil i de seguit arribem a la reunió.

Per baixar ho farem per la mateixa via amb dos ràpels, un de 45 mts.

Via típica de la zona sense més trascendència i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Farré i Joan Prunera

dilluns, 14 de novembre de 2022

Via CAMÍ RAL sortint per la MINYONS DE TERRASSA al Pic de Castellàs, Alós de Balaguer

 Dissabte 12 de novembre de 2022

Els darrers anys s'han obert diverses vies amb més o menys encert. La d'avui és un clar exemple. Oberta a base de sanejar la paret en un indret amb molt de matoll, ens deixa una escalada de tres llargs amb una dificultat que no passa de IV i algún tramp de roca a controlar, sobre tot el darrer llarg. Equipada amb parabolts i bagues en sabines, ens serà bona per convinar-la amb la cresta dels MINYONS DE TERRASSA, quedant una escalada contínua d'uns 355 metres. La part de la cresta serà de terreny d'aventura amb poca equipació i amb passatges molt aeris.

Arribats al poble d'Alós de Balaguer, prendrem la pista que en algún punt esta en força mal estat, que porta al congost de Mu, sempre pel costat dret del riu. Passarem per una font amb taules i bancs per fer "pícnic" i tot seguin arribarem al final de la pista on deixarem el vehicle. Caminarem cinc minuts en direcció al congost i passats uns metres per la passarel.la, a la dreta d'una cova, comença la via.

A pocs metres d'on comença la parale.la, podrem travessar-la per accedir al peu de via amb un espàrreg llatg i amb un cordino en la plaqueta, aquí comença la via

1r llarg: IV, III i II, tres parabolts i dos sabines amb baga i uns 25 metres
Comencem vertical per placa sanejada a cercar la primera expansió i així seguim uns quince metres per seguir a la dreta per terreny molt fàcil en una mena de feixa per arribar a la reunió.

2n llarg: IV i III, tres patabolts i uns 25metres
Seguim en vertical per placa a l'esquerra d'una gran llastra i que a mida que pugem ens anem acostant a ella. A la part final, girem lleugerament a la dreta i entrem a la reunió.

3r llarg: III, IV, III i II, dos parabolts i dos sabines amb baga en uns 45 metres 
Aqust llarg, un tant caótic, l'escalarem per l'esquerra de la reunió per continuar a la dreta superant trams més o menys drets entre blocs una mica trencats. Al final esclarem per grades de terra i pedres molt fàcils per arribar a la reunió de dos parabolts a l'esquerra tenim la reunió original de la cresta.

Ara seguirem per la cresta MINYONS DE TERRASSA. Aqui podeu veure la ressenya sencera de la cresta: 

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2019/10/cresta-minyons-de-terrassa-pic-de.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Primer llarg de Camí Ral
Segón llarg de Camí Ral
Tercer llarg de Camí Ral
Un dels llargs més macos de la Cresta
Recuperant el llarg
No ha fet ni fred ni calor

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.