Malgrat la calor inusual d'aquests mes de maig, ens acostem per terres de ponent a la nova via de la part oriental de la Paret de la Formiguera. Ja he vist vàries piulades d'aquesta via i sembla ser que "patirem"... calor i grau. Amb aquesta calorada, decidim, com altres cops, arribar al peu de la via per la Bob Esponja, que no pujar per la calar per accedir al peu de via.
La via ens ha semblar del tot extranya, no pas per la via en si, si no, per la graduació que em vist per les xarxes. Nosaltres, i en especial jo, no es que tinguem un grau massa depurat, som de la generació d'allò que deiem de: "donde no llegan mis cojones, llegan mis pitones", be, al grà... El primer llarg, ens ha semblar ben dur, vertical i atlètic, roca no massa bona en algún punt però ben assegurada, vaja que a les resenyes que portavem no li donen més de "V," en alguns blogs "5b" (?, graduació francesa i que no se ben be que vol dir). Ara be, que al segon llarg li donin V o 5b (?), pues como que no... IV i algún IV+ com a molt i ull, és una opinió dels tres que la hem escalat. Els graus ja sabem el que son i d'un dia per l'altre podem veure-ho de diferent manera. O em fet un altre via o ens em fumat un "cogombre". Un consell, no feu cas de tot el que diuen a les xarxes i ni tant sols, el que es diu en aquest blog...
La via Bob Esponja, son tres llargs molt assegurats i una dificultat que va entre el III i un parell de passos de IV arribant al final de la via. D'aquí, ens decantarem a l'esquerra seguint una cadena que ens portarà a una canal i de seguit arribarem a la base de la paret. Uns metres a l'esquerra de la via Fase Uno, comença la nostre via.
1r llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 9 parabolts en uns 20 metres
Començem enfilant-nos en vertical seguin els parabolts, aquest primers 8 metres son ben vertical i dificils. Continuem fent un flanqueix a la dreta per tornar a pujar en vertical. Aqui tenim el pas mes dur del llarg. Un cop superat baixa una mica la dificultat i entrem a la reunió en una cornissa petita al costat d'un boix.
2n llarg: IV, IV+, IV i III, 11 parabolts en uns 30 metres
Sortim lleugerament per l'esquerra i seguirem els parabolts, El llarg, al contrari del primer, no es vertical, més be lleugerament arrampat amb passos d'adherència però molt assequible malgrat la bruticia de terra que trobem. Anirem escalant sempre en tendència a l'esquerra fins a un ressalt que ens barra el pas. Aqui la roca es prou trencada i el superem un xic per l'esquerra i molt facilment arribem a la reunió de dos parabolts.
El descens el farem anant cap a llevant seguin cami poc marcat i amb alguna fita. Aixó en portarà de nou al camí del parquin de la Formiguera.
Via curta, no tant rodona com la FASE UNO però com habitualment dic, un altre via nova per la "cole".
Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustín Perez i Joan Prunera
