dilluns, 16 de maig de 2022

Via ALIMERA 18 anys després. Paret de la Codolosa. Montserrat

 Dissabte 14 de maig de 2022

A passat molt de temps que no venia en aquesta paret de Collbató i com no podia estar tot el dia decidim fer una matinal a la Paret de la Codolosa, aproximació curta i còmoda tant desde l'ermita de la Salut com del de el mateix Collbató.. Recordo que va ser la primera via que vaig fer aquí per l'abril de 2004. La vaig repetir un parell més  de cops però ja la vaig oblidar. La via és divertica i de grau assequible però amb "aire" entre expansions i alguna cosa, entre friends petit i mitjants i un tasconet, l'hem acabada d'arrodonir. Avui pica de valent el sol, passarem calor.

1r llarg: III, V, IV+, II i IV, tres expansions i un pont de roca en uns 40 metres
Comencem per una serie de grades verticals, però amb molt bona pressa. L'expansió es força amunt. Seguim amb escalada fineta però franca. En un punt hi ha una fissura petita on podem posar un tascó i seguim per placa fina a la recerca de la propera expansió. Per terreny més fàcil arribem a un petit ressalt amb una expansió i entrem caminant amb molta roca suelta fins a un altre placa. Escalem la placa sense cap assegurança i ja veiem la reunió en un lloc una mica incòmoda i la muntem.

2n llarg: V IV+, V, IV+ i IV, 4 expansions i uns 35 metres 
Sortim per la dreta amb un pas força fi a la recerca de la expansió que la tenim força amunt. Flanquegem a la dreta fent un arc i tornem a l'esquerra on trobem la propera expansió. Pugem per un esperò lleugerament a l'esquerra i seguim recte a munt. Aqui podrem assegurar-nos amb un parabolt de la via propera i seguir amb passets fines fins a la reunió.

3r llarg: III i IV-, 2 expansions i uns 20metres 
Aquest llarg és simplement per arribar al final de la via. Llarg de pur tràmit amb roca no massa bona però fàcil d'escalar. La reunió la trobarem uns metres endavant on arribarem caminant.

La via la rapelarem tota per baixar. Nosaltres hem fet tres ràpels sense cap problema

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Iniciant la via. Expansió prou llunyana

Col.locant un taacó en una mini-fissura

On es l'expansió?

Pas curios

Darrer llarg i no massa bonic

Matinal, vermout i cap a casa

divendres, 13 de maig de 2022

Via A DUES MANS. Pas Nou, Vilanova de Meià

Dissabte 7 de maig de 2022

El Camí de l'Escala del Pas Nou és com abans se'l coneixia aquest estret congost i que ara popularment els escaladors l'anomenem simplement Pas Nou. De temps, ha estat ple de vies a l'ombra de la imponent muralla de la Roca dels Arçons o Roca dels Arcs, a cavall entre la comarca del Pallars Llussà i la Noguera, en plena Serra del Montsec o de Meià. Aquestes parets situades a la dreta del Pas Nou permeten una escalada poc contínua pel fet de les seves innumerables feixes. La via A DUES MANS és un bon exemple, encaixada un tant amb calçador ens permetrà d'una escalada prou entretinguda però sense continuïtat.

He d'aclarit i advertir que nosaltres ens hem trobat que falten els cargols i plaquetes de la primera reunió, les de la tercera expansió del segon llarg i tres més expansions del darrer llarg. Nosaltres hem estat previsors i ho hem pogut resoldre portant cargols i plaquetes recuperables que ens hi han permés progressar. El que hem col.locat, despès ho hem tret. Dit això, no sé si els aperturistes o reposaran, aquí queda dit.

Per accedir a la via, deixarem el vehicle ens els punts adients que hi ha a la carretera. Pujarem per una canal molt evidren amb unes marques grogques al peu de la carretera i amb deu minuts i escacs, arribarem al peu de via. No confondre amb unes vies que hi ha a l'esquerra i a la dreta.

1r llarg: IV, IV+, V, II, Ae i V, 6 o 8 expansions en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret vertical però franca de preses. Anirem progressant en vertical fins arribar a una petita feixa que ratlla la cinglera. Trobarem una mena de reunió i enfilarem per paret mol vertical i llissa. Dos parabolts ens ajudaran amb un parell de passos en Ae. La sortida és difícil, però amb bones preses, tan sols per arribar a la reunió hi ha terra i pedres soltes. Com ja he dit, de moment haurem de posar els cargols i les plaquetes a la reunió.

Ara caminarem per una ampla feixa fins a la paret del davant i muntant l'R2 en uns arbustos

2n llarg: IV, V, V+/A0e, IV+ i IV 4 o 5 expansions i uns 30 metres 
Seguim per paret vertical i bones preses de mans fins a un petit ressalt. Aquí, de moment, haurem de repondrer el cargol i la plaqueta de la expansió. Pas dífícil en diesdre un xic trencat per l'esquerra i superem el pas (possible A0e). Tot seguit pugem una mica i de seguit a l'esquerra entrant en una feixa i muntem reunió.

Passem entre un arbre gruixut i ajudats per una corda fixe, anirem en diagonal per la feixa amb molta pedra solta fins a una placa tombada on hi ha la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V+, IV i V 5 o 6 expansions i uns 30 metres 
Pugem fàcilment per la placa tombada una bona estona fins que és redreça. Seguim per placa vertical i entrem en un petit nínxol. Tenim un bon ressalt assegurat per dos parabolts, (pas atlètic de V+) i seguim per una placa a mà dreta i un cop superada entrem en un bosc penjat on hi ha la reunió.

4t llarg: II, IV i IV+ 4  expansions i uns 20 metres 
Seguirem ara per l'esquerra seguint una corda fixe fins a un esperó amb un arbre al seu peu. Per l'esquerra de l'arbre escalarem amb cura, la pedra sembla trencada, però no ho és. (En aquest llarg haurem de fer la mateixa operació de repondre els cargols i plaquetes en els parabolts a escepció del darrer que si és senser) Pugem en vertical per l'esperó i sortirem per la dreta, aquí sí que la roca és trencada i de seguit arribarem a la reunió final.

El descens el farem pel cantó oposat a la via seguint una traça de camí vers el nord i després el seguirem cap avall fins a la carretera i després al cotxe, en total una mitja hora.

Ha estat una bona escalada i divertida, sobretot el tenir que afegir cargols i plaquetes escalan, i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera

Començant el primer llarg
El dos passos d'Ae

Els companys recuperant el llarg

El pas difícils del segon llarg

El tercer llarg

Encarant el darrer llarg

Acabant la via

Foto-cim

dilluns, 9 de maig de 2022

Via ESCALADORS BUCÒLICS a la Paret de la Batalla al Clot de Vilamala, El Solsonès

 Divendres 6 de maig de 2022

A mitjans de l'any passat i principis d'aquest, s'han anat obrint una bona fornada de vies en aquest pany de paret del Clot de Vilamala. El fet que per accedir al peu de via s'ha de rapelar qualsevol via que vulguem fer, fa que freni el poder anar a escalar aquí, com que per molts, el ràpel pot ser una maniobra senzilla i fins i tot divertida, per a mi, no ho és gens per raons que molts companys ja sabeu (he, he, he...). Després de tres intents d'anar a fer la via ressenyada i per diferents raons, sobretot pluja i fred, amb el company Xavi, decidim anar-hi. És una via ben trobada, tota equipada amb aire entre assegurances en els llocs fàcils, però haurem de tenir molta cura amb la roca, tot i sanejada necessita ser escalada força temps per ser neta i crec que no ho serà mai del tot.

L'aproximació la farem sortint de Solsona en direcció a Coll de Jou i en el quilòmetre 20 al costat d'unes ruïnes i un dipòsit d'aigua a mà esquerra podrem aparcar el vehicle tant a la dreta com a l'esquerra. Caminarem per la gran esplanada en direcció Est fins a guaitar unes fites que baixen per el sotabosc. Per corriol poc marcat anirem baixan, ara cap el Sud i ja pel llom de la cinglera seguirem fites fins a arribar a la reunió/ràpel al costat d'uns matolls. Anirem amb molta cura d'arribar a la reunió, com que ja serem abocats al buit. El ràpel té una cinta amb el nom de la via.

Per accedir al peu de via farem un primer ràpel de 30 m. fins a la R4, després un de 60 m molt, però molt just, les cordes arribem pel "xiclet" de la corda (recomano fer un ràpel anterior) fins a la R2 i un darrer de 55 fins al peu de la canal. Haurem d'equipar els ràpels amb mosquetons pel descens que recuperarem a la pujada, ja que les reunions no tenen argolla.

1r llarg: IV+, IV i III, 3 expansions i uns 30 metres
Comencem en vertical per placa un xic humida a la recerca dels millors còdols i seguin els parabolts, molt lluents. A mig llarg, la dificultat decau i es fa més fàcil fins que arribem a la reunió. Aquest  llarg, nosaltres l'hem empalmat amb el segon.
2n llarg: II, neta i uns 25 metres

Llarg de transició, molt fàcil i tombat que ens permet arribar a un gran relleix on muntem la reunió.

3r llarg: IV+, V, IV+ i IV, unes 7 expansions i uns 35 metres
Sortim vers l'esquerra seguin els parabolts que ens portaran a la part més feble del gran balmat que tenim damunt nostre. Trobarem uns passos verticals i una mica trencats, però els parabolts propers ens ajudaran. Un cop superat aquest tram, seguirem lleugerament a la dreta, ja amb més bona roca, fins a la reunió.

4t llarg: IV, unes 4 expansions i uns 35 metres
Seguim en vertical de la reunió superant petits ressalts amb bona roca. En un punt escalarem cap a la dreta amb la mateixa tònica sempre fixant-nos en els parabolts que ens indiquen el camí a seguir, Am bona roca arribarem a la reunió.

5è llarg: III, IV i III, 2 expansions i uns 30 metres
Encarem el darrer llarg sortim per la dreta a cercar uns ressalts i així tota l'estona fins a la darrera reunió.

El retorn és pel camí que hem fet de baixada, com no podia ser d'altra manera. Via sense cap pretensió i la més fàcil de les obertes aquí i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per:  Xavi Díez i Joan Prunera

Descens i recorregut de la via

El primer llarg

Tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

Quart llarg

Recuperant el quart llarg

Darrer llarg

Vistes del Clot de Vilamala

Final de via

dilluns, 2 de maig de 2022

Via RINGO STARR a l'Agulla del Romaní, Regió dels Frares. Montserrat

Dissabte 30 d'abril de 2022


La Regió dels Frares Encantats, sempre ens pot arribar a sorprendre gratament, tant pel seu entorn solitari com salvatge. L'Agulla del Romaní és una d'aquestes. No és pròpiament una agulla podríem dir, més be una cinglera, però amb una paret oest ben definida. En el llibre Montserrat Pam a Pam d'en Josep Barberà, consta com a "roca 164".

Seguim els passo del germans Masó i ens endinsem al cor de la Regió dels Frares. Es una via ben trobada, típica d'ells, aprofitant un contrafort de roca, en algún tram discreta, i un segon llarg d'aventura i d'ambient, que necessitarem, fins a 6 o 7 cintes, per llaçar sabines.

Per accedir a la via partint del Refugi d'Agulles seguirem el camí a Coll de Porc i poc abans d'arribar al Pas del Príncep, trobarem un corriol a mà esquerra amb marques blaves que porta a la Canal del Lloro. Tindrem que aguditzar el "raro instinto del hombre blanco" per trobar el peu de via. Anant pel camí i trobem una canal a la dreta, la travessem i pugem pel bosc a trobar un primer contrafort de roca, el passem de llarg i el proper que tenim a la dreta es el nostre. Començament de via trencat i brut.

1r llarg: II, IV, III, IV+ Ae i II, dos espits i uns 30 m
Pugem per rampa fàcil però bruta i trencada fins a un petit ressalt. Hi ha una sabina que podem llaçar. Seguim lleugerament a la dreta i el superem. Entrem en terreny fàcil i de millor roca fins una llastra, aqui podem emplaçar un bon pont de roca. Superem la llastra i encarem una placa de roca bona assegurada per un espit i ens dirigim al fort ressalt. La ressenya original marca un V+ (?) del tot il.lògic, recordo haber fet V+ més fàcils. Jo he fet un pas d'Ae fens fàcil. Un cop superat, anirem fàcilment fins a la reunió que farem en un arbre.

2n llarg: canvi de reunió
Seguirem caminant per cim allargat del contrafort fins a trobar un arbre que sembla possat expesament per poder baixar al coll entre el contrafort i la pròpia l'agulla. En un arbre gruixut muntarem la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V, III, IV i III  dos claus i nombroses sabines i uns 40 m
Sortim de la reunió escalant per placa al costat del diedre que ratlla tot el llarg. La escalada es franca mirant de pujar pel lloc més adient. En tot el llarg trobarem dos claus i nombroses sabines fermes per assegurar-nos. En el segon clau trobarem la maxima dificultat. Quan el diedre es bifurca en dos, seguim en vertical un tres metres i trobarem la reunió de dos espits. Llarg molt ben trobat.

4t llarg: III, III+ i II neta i uns 20 m
Seguim per la placa al costat del diedre fins uns densos arbustos. La via surt per una canal trencada i terrossa de la dreta. Jo m'he permés de sortir per una mena d'esperó que hi ha al devant nostre. La roca es bona i fàcil d'escalar i ens permet una manera més elegant d'arribar al cim.

El descens el farem per la cara oposada a la via desgrimpant amb cura i després per una canal per la cara nord que ens deixarà un altre cop al camí d'accés a la via

Bona via de tipus clàssica i per col.leccionistes seguidors dels Masó i nova via per la "cole"

Dues vies al costat que podens ser d'utilitat:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/11/montserrat-regio-dels-frares-agulla.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/10/frares-encantats-el-ditet-via-marti.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2020/08/via-george-harrison-lagulla-den-roman-o.html

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Col.locant un pont de roca

El fort ressalt

Començant el segon llarg

Passat el clau

La tercera reunió

Millor sortir per l'esquerra, per l'esperò

El cim de l'agulla

dimarts, 26 d’abril de 2022

Via CANTACORBS a la Roca 101 del Serrat del Centenar. Els Frares de Montserrat

Diumenge 24 d'abril de 2022

Encara que faci anys que estic escalant, Montserrat té això, sempre pots trobar una roca o agulla que no has pujat mai. Aquest és el cas del Serrat del Centenar, nom que segons diuen, són les primeres roques numerades amb el número cent del plànol d'en Semir i que la cordada dels escaladors Joan Nubiola i Josep M. Torras les batejaren amb aquest nom.

Seguin els passos dels prolífics germans Masó, decidim anar a una via prou recent però amb poca informació, la via Cantacorbs, una manera de pujar la roca número 101 del Serrat del Centenar diferent i amb més sal i pebre que la via Normal. Amb una equipació austera ens permetrà fer una escalada un xic compromesa però divertida.

En el primer llarg, nosaltres hem entrat remuntant una mica la canal i flanquejant a la dreta fins a cercar el parabolt, per sota la roca amb verdet i molt humida.

Per accedir al peu de via seguirem el camí de l'Alta Ruta dels Frares fins a situar-nos a la base de la roca. Sembla que és una via poc recorreguda i hi ha punts amb roca a controlar

1r llarg: III+, III, A0e, V i IV, 3 parabolts i 25 metres 
Entrarem per la canal que puja per accedir a la via Normal, com ja he dit, del camí, està tot molt humit i amb molt verdet. Flanquegem fàcilment però amb cura fins al parabolt i llavors amb diagonal ascendent fins al ressalt. Farem un pas d'A0e i cercarem el tercer parabolt amb escalada difícil. Sortim amb més tranquil.litat per placa. Hi ha un bon forat per emplaçar un friend del 2. Seguim vers un arbre i que entrarem per l'esquerra per untar reunió de dos parabots.

2n llarg: IV, V, IV+ i III+, 2 parabolts i 25 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra pujant per un diedre fàcil fins a l'alçada del parabolt. Fem un parell de passos fins i cerquem el parabolt. Continuem en vertical fins que la dificulta decau i arribem a un altre parabolt. Seguim fins a una cornisa i pugem per l'aresta fins que a poc abans d'arribar al cim seguim per la via Normal. La reunió es a terra, per sota del cim i que també ens servirà per a descens.

El descens el farem amb un rapel de 25 metres fins a al peu de la via Normal i després desgrimpant o rapelant d'un arbust per una canal  al peu de via.

Via només per "Col.lecionistes" i per escalar d'una manera diferent d'aquesta roca, que per cert, té unes vistes magnífiques de Frares i Agulles, no entenc com no l'habia escalat antigament. Nova via i roca per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

l'Accés a la via

El peu de via, molt humit

Començant el primer llarg flanquejant

El segon llarg

El cim de la Roca 101

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.