dimarts, 26 de gener del 2016

Via ANGLADA-AUQUÉ a la Mamelluda. Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 24 de gener de 2016
La Mamelluda es una d'aquelles agulles que per mi sempre ha estat envoltada de misteri i respecte. No la coneixia fins que el 1982 va anar a parar a les meves mans el quart volumen de Roques, parets i agulles de Montserrat dedicat al Frares Encantats, però aquell V+ i les explicacions, no massa clares de la guia i també la desconeixença de la regió, va fer que ignoresim certs itineraris i en especial aquesta via. No se si amb els anys tens més seny o el vas perden, el cas es que fa temps que me la mirava de lluny fins que ens decidim a tastar les seves voluptuoses i cridaneres metes. Es una escalada curta, tipìca aresta Brucs, però molt exposada, s'ha de tenir sang freda per per el segon llarg i va anar d'un trist que em baixes...

Aquest cop ens acompanya al Joaquim i a mi, en Francesc Blanch (Quico) company que hem conegut mitjançant el "putufeisbuc". No te gaire experiència amb això d'escalar, però si moltes ganes.

Per accedir a la Mamelluda i partint del refugi Vicenç Barbé, anirem pujant per la Canal Ample fins arribar a la Sense Nom i ens bifurcarem a la dreta seguint les marques blaves del camí al de Frares fins arribar al coll que hi ha entre la Mateixa Mamelluda i la Caputxa. Davallem vers el Sud una canal fins arribar a la vistosa aresta de la Mamelluda i en el punt mes baix comencem l'escalada.

1er llarg: II, III i IV, un burí i uns 50 metres
Comencem l'escalada pujant per la inclinada aresta fins un que a meitat de recorregut trobarem una burinada. També podríem pujar per la canal de la dreta de l'aresta i arribar en aquest punt i començar l'escalada. Ara es posa més vertical però sempre molt fàcil fins els sis o set metres final on muntarem en un bon replà la primera reunió de burins. Llarg fàcil però exposat.

2on llarg: V+, V, IV, IV+, IV i III, un burí i uns 20 metres
Sortim de la reunió un xic per la dreta on podrem aprofitar, si allarguem un pel el braç, un parabolt d'una via que va per la dreta. Seguim un parell o tres de passos molt fins fins a tocar el burí de la nostra via. Plaqueta, per cert, prima com una llauna de sardines. Superat el burí tenim uns tres metres molt verticals i fins que gaire be al final, trobarem uns còdols ben bons. Aquí una de les mamelles ens barra el pas on sortosament podem posar un bon friend (KONG nº 3) a sota del pitram. Flanquegem a l'esquerra fins situar-nos al bell mig de la regatera. Aquí podrem llaçar una pedra encastada que farà de pont de roca. Mitjançant tècnica d'encastament pujarem en oposició entre les mamelles, ull a la roca en la sortida i al final, en un replà al peus del cap muntarem la reunió en un arbust que hi ha al terra. Llarg que et posa les piles i molt exposat.

3er llarg: IV+, IV i III, un clau i un burí en uns 15 metres
Encetem el darrer llarg enfilant-nos pel mig del cap amb un parell de passos difícils. Tenim dos opcions: anar a cercar un burí vell a la dreta o decantar-nos a l'esquerra a cercar un pitó vell. Tant una cosa com l'altra ens portarà a un flanqueig a la dreta per sota d'una llastra un pel desplomada que superarem per la part més feble fins arriar al cim. Llarg curt però molt bonic.

El descens el podem fer desgrimpant per la via normal amb un parell de passos de III, només tenim un espit al cim de l'agulla i no recomano fer cap ràpel i si desgrimpem, recomano fer-ho prenen la màxima seguretat dons es prou exposat. Un cop passada la part més compromesa, es pràcticament caminant.

Be, ja tenim a la "cole" una de les clàssiques. Fa un dia anticiclònic però per les alçades, fa massa vent i decidim de camí a vall, anar a la via Normal del Setrill:
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2012/05/agulla-sense-nom-i-el-setrill-vies.html

Escalada realitzada per: Francesc Blanch, Joaquim Llòria i Joan Prunera
La Mamelluda envoltada d'agulles
El primer llarg
El segon llarg
Superant les "mamelles"
El darrer llarg
Via curta però intensa
La desgrimpada per la via normal

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.