dimarts, 20 de febrer del 2024

via IAIUS al Santuari de Corbera. Espinalbet

Diumenge 18 de febrer de 2024

En aquesta paret del Santuari de Corbera, els darrers messos s'han obert quatre vies i una d'elles, la més antiga, "restaurada", i tot això en poc temps i a base de netejar exaustivament la paret de vegetació, tenim a les hores un lloc per escalar prou masificat. No descarto que continuaran les netejes indiscriminades per obir nous itineraris i la pregunta que em faig és: és lícit tot això, realment te sentit? El temps ho dirà...

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta o la de l'equerra que ens acostarà al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i veurem escrit a la roca Placa de la Llum i A. E. Un cop al capdemunt de la cinglera trobem la instal.lacio de rapel i escrit a la roca IAIUS.

Es nota que a la via s'ha sacrificat una quantitat considerable de arbres del boix, ara no tenim prou amb la papallona del boix, que els destrueix com es la Cydalima perspectalis, especie introduïda i invasora i que ha esdevingut plaga desde 2014, ara també ho som els escaladors. Dit això, la via es del tot prescindible, com a via no m'ha agradat del tot, molt bruta de terra degut a la intensa neteja, roca a controlar en bastants llocs i només te bo el darrer llarg, que crec que és el llarg original de la Placa de la Llum.

Per accedir al peu de via la maniobra es la següent: deixarem una corda auxiliar de 60 metres fixe i rapelarem per ella fins a peu de via. Degut a que, encara que s'ha netejat la paret, han deixat molta cantitat de boixos tallats, no se socarrel, sino a un pam de llargada i evidentment, quan rapelem s'ens enganxaran les cordes sense remei, per això el deixar una corda fixe auxiliar en tot el total de la via a escalar.

1r llarg: V, IV+ i IV 7 punts d'assegurament entre parabolts i cordinos en sabines i uns 20 metres
Comencem pujant en vertical on trobarem algún tram amb roca a controlar, parabolts i boixos tallats ens permetran asseurar-nos. Comta al accedir a la reunió, hi ha molta terra solta i roca trencada.

2n llarg: V i IV, 9 punts d'assegurament entre parabolts i cordinos en sabines i uns 20 metres.
Sortim recte a munt fent un pas de blog per de seguit flanquejar a l'esquerra i seguir per placa. Com  al llarg anterior, vigileu l'entrada a la reunió, terra i pedra trencada.

3r llarg: V, IV+, IV i III i  6 assegurances i uns 20 metres.
Sen dupte el millor llarg. Sortim per l'esquerra amb un parell o tres de passos difícils i continuem per placa. Els primer metres els parabolts estan molt junts, després hi ha distància però la dificultat es més suau i arribarem a la reunió on tenim la corda del ràpel.

Aprofiem la jornada, ara que, practicament, la gent a marxat i escalarem la via que ens queda per fer-ho, la via DIEDRE, però això serà la propera història.

La via no m'ha fet el pes tot i el que m'habien venut, però com deia la meva mare: pa' gustos, colores... i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Primer llarg

Un pas difícil al primer llarg

A la placa del segon llarg

La placa del darrer llarg

Els darrer metres del tercer llarg

No gira prou rodona aquesta via...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.